Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...

  El dimecres 11 de febrer de 2026 vam viure una vaga històrica del sector de l'ensenyament públic a Catalunya. L'acció va fer visible un gran malestar de mestres i professors. Ensenyar al nostre país s'ha convertit en un tema ben complexe si és pretén aconseguir bons resultats. El sector de docents compromesos amb el país, els infants i el jovent ens vam plantar davant del Departament per dir prou. La diversitat de les aules i la burocràcia no es poden gestionar amb els recursos que tenim.  La resposta de la Generalitat de Catalunya ha estat frustrant. Diuen que tenen els recursos i que els posaran al disposició. No han entès res: fan falta molts mestres i especialistes. Ja no val mesures cosmètiques i publicitat. Hem tocat fons! L'ensenyament a Catalunya és com els rodalies. Fa anys que han deixat d'invertir.  Sembla que la nostra interlocució sigui amb funcionaris de Madrid que treballen a Barcelona. No alçaran la veu contra l'infrafinançament dels nostres se...

Jordi SUÑÉ (2014): “Pintant des de Torredembarra”, Diari de la Torre , núm. 195, pàg. 24. Aquest mes coincideixen dues exposicions pictòriques a la nostra vila. De tant que coincideixen van inaugurar-se el mateix dia i hora (quasi). Per un costat, Grop és a la Biblioteca Mestra Maria Antònia fins el dos de maig. Obren matins i tardes d’entre setmana. Hi trobareu 18 obres que relacionen textos i poemes amb imatges. Conversus és el nom que engloba els treballs de cinc artistes: el rodenc Fabio Guzman –fa uns mesos vam poder gaudir de les seves tapes de clavegueres tunejades-, l’Antonio Boira, el Pere Bruix (www.bruix.net), la Paquita Esteban, el Jordi Morera i la Sibil·la (http://ceramiksibila.com). Els dos darrers els trobareu al carrer Eduard Benot, en un espai cultural obert recentment. Hi podreu aprendre il·lustració, alemany, còmic, etc. A la sala Lluís d’Icart, a l’Ajuntament, i fins el 3 de maig, es pot visitar una altra exposició col·lectiva d’autors locals organitzada per...

  "NOU LLIBRE que presentarem el proper 21 de febrer a Altafulla, una obra que ens parla dels llinatges i families de nobles als municipis del Baix Gaià els darrers segles. Salvador-J. Rovira ens apropa els noms i escuts de tots ells, ens parla dels seus castells i desvetlla altres detalls. Properament en tindreu més informació però agendeu-vos el matí del 21 de febrer. Ja podeu comprar-lo a la nostra web  www.labanya.cat "

Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (...

(si veieu algun error o algun element del patrimoni històric que creieu que hauria de constar en aquesta llista em podeu deixar un missatge per aquí sota, moltes gràcies!) ROMANS Vila del Moro, segle II ac - segle II dc. Cantera de la Marítima Nord. Cantera del Roquer. MEDIEVAL Castell de Clarà (cal Xeco), documentat des del 1057. Castell vell, segle XII o XIII (cal Serafí). Torre de la Vila, segle XII o XIII. Muralla (queden contraforts al camí de l’Era) i portals de Padrines (plaça del Castell) i de la Bassa (carrer Ample). Parròquia de Sant Joan (de Clarà), documentada des del 1235. Barraques de pedra seca, el 1391 n’hi ha documentades 22 unitats. S. XVI Castell nou, el Palau dels Icard, 1565. S. XVII Llegenda de Santa Rosalia, 1640, carrer Ample, cal Saia. Parròquia de Sant Pere, 1680. S. XVIII Portals, cases (amb dates inscrites damunt les portes, la majoria de la segona meitat de segle. Cases del carrer Antoni Roig (expansió urbanístic...

Eusebi Mercader Mercader (La Pobla de Montornès, 1856 - Barcelona, 1924) va fer negocis a Cuba i tornà a Catalunya el 1912, on continuà la seva tasca empresarial. Col·laborà amb el polític de la Lliga Regionalista Francesc Cambó. Al seu municipi, va encapçalar diverses iniciatives per de modernitzar les seves infraestructures. En aquestes accions va anar acompanyat d’Enric Rovira. És el cas, per exemple, de l’arribada del telèfon a la Pobla. Deixà 27.000 pessetes al seu testament per tal de fomentar l’ensenyament a la Pobla. El 1927, es creà un patronat per tal de gestionar aquest capital amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament al seu municipi. Aquest ens va estar format pels membres de la Junta d’Instrucció Pública de la Pobla de Montornès. El desembre de 1939, el patronat que administrava aquesta partida econòmica tenia una junta formada per Nemesio Alcaine Villuendas (president de la Junta Tradicionalista), Daniel Bonet Pàmies (mestre), Josep Roig Miquel (metge), Alfonso Monts...

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...