elriu.cat

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la

Imatge de la presentació del llibre, l'exposició i el documental del 9 de juliol de 2017. Diumenge, 9 de juliol, a les 12 del migdia, es va presentar el llibre sobre l'ofici dels boters al Pati del Castell de Torredembarra. També es va inaugurar l'exposició d'eines i vam poder veure el vídeo que ha enregistrat la Carol Cubota. L'acte va estar inclòs dins el cartell d'actes de la  Festa del Quadre .  Ona la Torre , Tac 12  i el Diari Més n'han parlat aquests dies. Al web de l'Ajuntament podeu veure tots els detalls. Gabriel COMES i Jordi SUÑÉ (2017):   L'ofici de boter a Torredembarra . Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.  T 891-2017    ISBN: 978-84-697-4519-9 Un article per a la revista CEL OBERT: L’ofici de boter a Torredembarra Acaba de sortir publicat el llibre que recupera la memòria d’un dels oficis artesanals més importants que va tenir Torredembarra, el de boter. El 1889 Torredembarra tenia 153 boters i ta

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu

Ara fa deu anys Jordi Suñé va publicar el llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Es tracta d'un viatge etnogràfic amb una mirada de gènere, a través de la memòria oral de les àvies, que ens descobreix un Pirineu en procés de transformació. Les padrines prenen la paraula per explicar, a través de converses tranquil·les, com havia estat la seva vida quotidiana, la seva infància, la joventut i la vida adulta. El treball de la terra, els animals, les festes, les tradicions i els costums omplen les pàgines d'un treball que es llegeix de manera planera i ens ajuda a conèixer uns pobles i una manera de viure que s'ha transformat completament.  El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Les padrines entrevistades van néixer entre el 1912 i el 1952. Totes tenen en comú haver viscut un món rural d’alta muntanya en procés de canvi. Totes elles, però, ten

El divendres 24 de març vaig participar amb la guitarra, al vestíbul del Teatre Metropol de Tarragona, a la presentació del darrer llibre de Julià Guillamon. Vam compartir taula i sobretaula amb el Ricard Ramon, el Carles Marquès i l'autor. Entre el públic vam poder veure molts amics del Gaià.

Julivert presentarà al llarg de tot el 2023 el disc A Tamarit! , que va sortir el 27 de setembre de 2022. Per ara, tenim confirmades les dates següents: 21 de GENER: Sant Cugat del Vallès  ( Festa dels Foguerons ) 22 de GENER: Malla (Osona) 8 de MARÇ: festa particular 10 de MARÇ: festa particular  18 de MARÇ: Picamoixons 31 de MARÇ: Creixell, 19h, Bibliocreixell 20 d'ABRIL: Festa particular 21 d'ABRIL: per confirmar (22h) 6 de MAIG: El Prat de Llobregat (22h) 20 de MAIG: Abadiño (+Huntza) 21 de MAIG: Per confirmar 27 de MAIG: Cervià de les Garrigues (17h) 29 de MAIG: Tarragona (19h) 2 de JUNY: Pamplona 3 de JUNY: Montbrió del Camp (21h) 9 de JUNY: Calafell 12 de JUNY: Tarragona 17 de JUNY: Vitoria 23 de JUNY: Elna 28 de JUNY: Per confirmar 1 de JULIOL: Festa particular 20 d'AGOST: Alió 25 de NOVEMBRE: Cabrianes I veieu la gira del 2022 !

El 8 d'octubre de 2022 vam presentar al pati del castell de Torredembarra la segona edició del llibre escrit a quatre mans amb el Gabriel Comes "L'ofici de boter a Torredembarra". L'acte, inclòs en les Jornades Europees del Patrimoni, va comptar amb la intervenció de l'alcalde de la vila Eduard Rovira. Aquesta segona edició és una versió ampliada i corregida. La primera edició data del 2017 i es va esgotar. S'han ampliat les fonts d'informació, els documents i les imatges. També s'han pogut recuperar noves eines i estris relacionats amb l'ofici. Veieu la notícia que en va fer Ona la Torre , que va assistir a l'acte i el va enregistrar. Veieu també festes .org. El llibre, que forma part d'un projecte més ampli de recuperació de la memòria dels boters, ha estat editat per l'Ajuntament de Torredembarra. Les tasques d'edició i maquetació han anat a càrrec a l'Albert Bonet.  Veieu els detalls de la primera edició en aquesta entra

Els partits polítics de la II República al Baix Gaià Nom Junta Altafulla Agrupació Catalanista Republicana d’Altafulla-Tamarit adherit al Partit Catalanista Republicà (1931). Enric Vallvé, Josep Marquès, Josep Inglés Pijoan (President), Mariano Sardà, Ignasi Marquès i Enric Balcells. Centre Republicà Federal (1931) que segurament s’adherí a ERC. Josep M. Maymó Bosch (P), Pere Ferré Ramon, Roman Teixell Salvat, Josep Ferré Ramon, Antonio Ametllé Gatell, Arcadi Boada Virgili i Martí Ramon Ramon. Creixell Centre Republicà Federal (1931). S’adherí a ERC. Pere Jané Fontanilles (P), Ramon Rimbau Colet, Pere Soler Vidal, Josep Fontanilles Morros i Josep Rovira Gibert. Centre Catalanista Republicà, adherit a l’Acció Catalana Republicana de Rovira i Virgili (1931) Pau Valls Solé (P), Rafael Carbonell Hugas, Francisco Sancho Juncosa, Salvador Calvet Fontanilles, Salvador Gibert i Joan R

VILA-SECA : 4 de juliol de 2020 CREIXELL: 20 d'agost de 2021  HONDARRIBIA: 10 d'octubre de 2021 Aquest any repetim. L'any passat vam iniciar un viatge d'anada i de tornada amb Joseba Loinaz, de Torredembarra a Hondarribia, d'Euskadi a Catalunya. Petitíssim format. Guitarra i piano. Cançons d'allà i d'aquí i alguna de mig camí. L'any passat, la pandèmia ho va aturar. Vam ser, però, a Vila-seca , al Centru, a la Gastronoteca, al seu meravellós jardí. Enguany serem a Creixell i a Honadrribia. Agraïts! www.elriu.cat --- Aurten errepikatzen dugu. Iaz Joseba Loinaz joan-etorria hasi genuen, Torredembarratik Hondarribira, Euskal Herritik Kataluniara. Oso formatu txikia. Gitarra eta pianoa. Han eta hemengo abestiak eta batzuk erdibidean. Iaz pandemiak geldiarazi egin zuen. Hala ere, Vila-secan nengoen, Erdialdean, Gastronotekan, bere lorategi zoragarrian. Aurten Creixell eta Honadrribian egongo gara. Eskerrik asko! www.elriu.cat --- Un viatge musical en marxa Ar

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vida d’una d