Nou llibre! 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ. A les llibreries de Torredembarra, Cal Serent i l'Àgora.

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...

El divendres 11 d'abril de 2025 vaig presentar a les antigues escoles Teresa Manero la miscel·lània Estudis Altafullencs número 49 que edita el Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 2027 vaig presentar l'edició número 41 . És, per tant, el segon cop que desenvolupo aquesta tasca. Aquí teniu el text que vaig preparar per la presentació d'enguany:   Altafulla 11 d’abril de 2025 Presentació dels Estudis Altafullencs número 49 Salutacions. Bona tarda a tothom, autors, autores, membres de la junta del Centre d’Estudis d'Altafulla, socis, veïns i també amics dels pobles de la rodalia. Abans de començar deixeu-me felicitar la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla, pels seus 49 Estudis Altafullencs , per la seva tasca continuada en el temps, per projectes tant interessants com l’Altapèdia, que podeu remenar des del web de l’entitat, els podcasts, les xarxes socials, les activitats culturals, l’assessorament als nous investigadors, les conferències, les sortides, les public...

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Biblioteca ...

Per la Festa del Quadre va pujar a l'escenari un muntatge ben curiós. És tracta de lectura dramatitzada adaptada al català de la Torre per part de l'autor Carles Marquès. L'organització i el gruix d'actors prové del Nus, l'associació torrenca que promou el teatre des de fa una colla d'anys. La qüestió, però, és que l'obra llegida no era pas un text hagiogràfic. És una obra divertida de Franco Scaldati que Marquès va descobrir de casualitat. A través dels quadres escènics, els espectadors s'apropen a Santa i Rosalia, amb clucades d'ull a la història tradicional de la santuzza. Per cert, la música amb tocs de Julivert.

El Centre d'Estudis d'Altafulla va presentar a finals de l'any passat el llibre Història d'Altafulla I. Prehistòria, romanitat i edat mitjana . Es tracta del darrer volum d'una col·lecció de tres llibres que ha editat aquesta entitat amb la voluntat de donar a conèixer la història del municipi. Es tracta d'una edició de luxe, amb tapa dura i paper setinat de format din-a4. En aquest volum hi han participat l'altafullenc Salvador-J. Rovira i Gómez -autor dels dos anteriors volums-, Amèlia Bargalló Ferrerons, Joan Menchon i Bes i Ramon Serra Rial. L'interès dels treballs va més enllà dels límits geogràfics del terme d'Altafulla. Els interessats per la història de la resta de municipis del Baix Gaià també gaudiran molt de la lectura del llibre.  

Eusebi Mercader Mercader (La Pobla de Montornès, 1856 - Barcelona, 1924) va fer negocis a Cuba i tornà a Catalunya el 1912, on continuà la seva tasca empresarial. Col·laborà amb el polític de la Lliga Regionalista Francesc Cambó. Al seu municipi, va encapçalar diverses iniciatives per de modernitzar les seves infraestructures. En aquestes accions va anar acompanyat d’Enric Rovira. És el cas, per exemple, de l’arribada del telèfon a la Pobla. Deixà 27.000 pessetes al seu testament per tal de fomentar l’ensenyament a la Pobla. El 1927, es creà un patronat per tal de gestionar aquest capital amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament al seu municipi. Aquest ens va estar format pels membres de la Junta d’Instrucció Pública de la Pobla de Montornès. El desembre de 1939, el patronat que administrava aquesta partida econòmica tenia una junta formada per Nemesio Alcaine Villuendas (president de la Junta Tradicionalista), Daniel Bonet Pàmies (mestre), Josep Roig Miquel (metge), Alfonso Monts...

Això és un esborrany. Us animo a cerca coincidències de toponímia entre el Baix Gaià i les comarques del nord de Catalunya. No dubteu en escriure'm! antropologiaimesARROBAgmail.com La toponímia -el nom dels pobles, dels llocs i del relleu més proper- és una eina per a conèixer el passat. Per exemple, sabem que el substrat idiomàtic de l’Alt Pallars era d’orogen basc perquè molts dels seus municipis tenen noms amb desinències clarament basques: Unarre, Escalarre, Àrreu, Esterri d’Àneu, etc. L’Oriol P. em crida l’atenció per la coincidència de noms de Torredembarra i rodalies amb la toponímia del nord de Catalunya. Recordem que la Catalunya Vella, a l’època medieval, s’estenia des del Pirineu fins a la línia que marca el riu Llobregat. Posteriorment, els musulmans anaren reculant fins a resistir al Regne de Granada. Aquests territoris situats al sud del Llobregat són coneguts com la Catalunya Nova. Molt sovint es repoblaren amb persones vingudes de la Catalunya cristiana. ...

El 3 de gener celebren al Pont la festa major d’hivern dedicada al Sant Crist. Com a la Riera de Gaià i com va passar al Catllar, l’ocupació francesa del 1809 causà estralls. En aquest cas es recorda la batalla del Pont de Goi a Valls com la més important. Una versió de la llegenda diu que el Pont se salvà dels francesos quan aquests confongueren una colla de teixits estesos al sol amb un poderós exèrcit, a l’estil del Timbaler del Bruc. I, és clar, els francesos fugiren corrents. Una altra versió diu que el Pont se salvà de les pestes que llavors afectaven a les poblacions de la rodalia. Tant una versió com l’altra atribueixen la protecció del Sant Crist com a causa del miracle. Encara ara s’organitza una gran processó de caire popular en honor al Sant Crist ja que es va fer un vot de poble. La Rosa M. Canela ( Llegendes de l’Alt Camp ) explica que la tria es va fer amb el “sistema del rodolí”, que consisteix en posar dins d’una bossa els noms dels candidats a protectors del poble ...

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l...

La gent de Torredembarra de finals de segle XIX i principis del XX vivia preocupada per la manca de seguretat social. Literal. No hi havia cap prestació estatal per a les persones que es posaven malaltes. D’aquesta manera, es van organitzar tota mena d’entitats de caire local per tal de protegir als associats. Algunes de les confraries vinculades a les parròquies tenien entre els seus objectius assegurar als seus socis davant les malalties que no els permetessin treballar. La Societat de Socors Mutus de Torredembarra (SSMT) és l’entitat més antiga creada exclusivament amb aquesta finalitat. Coneixíem fins ara de l’existència de la Congregació de la Sang del Nostre Senyor Jesucrist (1873), la Societat de Sant Antoni de Pàdua (1872), la Societat de Sant Joan Baptista (1877), la coral la Veu del Poble (1901), la Societat sota l’Advocació de Sant Blai (1905) i la Societat Obrera de Socors Mutus del Roser (1924). Ara podem afegir la SSMT gràcies a les troballes de l’amic David Morlà. Ci...