Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

“Cooperativisme. La història d’una alternativa”, Catalunya , núm. 83, febrer de 2007, pàg. 3 i 4. Aquest article també es va traduir a l'esperanto.

  El 29 d'abril al vespre faré una conferència sobre la importància d'associar-se en aquest món tan complex on trionfen els missatges simplistes. Davant de la intempèrie del mercat, construir punts de trobada. Ens veiem a Roda de Berà, a les 19h, al Casal Municipal Les Monges. L'acte està organitzat per Les Monges Associació Cultural i està inclòs dins de la Setmana Cultural . Per anar fent boca podeu repassar un article que vaig escriure sobre el tema fa un temps. Records. 

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

Article per al PallarsDigital.cat . En Pere Català Roca (1923-2009) va immortalitzar les falles d’Isil de l’any 1957 a través d’una sèrie de fotografies en blanc i negre fantàstiques. L’any 2011 Rafael Dalmau Editor les va publicar en un llibre amb textos d’Ester Isus. Aquesta proposta va ser una iniciativa de l'Associació Cultural Fallaires d'Isil (www.fallesdisil.cat) , entitat nascuda el 1991. La festa compta amb el reconeixement institucional a través de les declaracions de “Festa Tradicional d’Interès Nacional” (1991) i de “Festa Patrimonial d’Interès Nacional” (2010) per part de la Generalitat de Catalunya. Cada any, per sant Joan, són moltes les famílies que s’apropen al foc purificador d’Isil. La vista a aquest poble del Pallars Sobirà, però, amaga molts més encants. El Noguera Pallaresa travessa el municipi formant una illa com curiosa. En ella hi trobem l’Ajuntament, l’església i rectoria. I seguint el riu, en direcció sud, trobem l’església de Sant Joan d’Isil...

Mireu quin document de recollida de dades més interessant. Aquesta iniciativa s'està desenvolupant a Altea, a la comarca de la Marina Baixa. 

El divendres 11 d'abril de 2025 vaig presentar a les antigues escoles Teresa Manero la miscel·lània Estudis Altafullencs número 49 que edita el Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 2027 vaig presentar l'edició número 41 . És, per tant, el segon cop que desenvolupo aquesta tasca. Aquí teniu el text que vaig preparar per la presentació d'enguany:   Altafulla 11 d’abril de 2025 Presentació dels Estudis Altafullencs número 49 Salutacions. Bona tarda a tothom, autors, autores, membres de la junta del Centre d’Estudis d'Altafulla, socis, veïns i també amics dels pobles de la rodalia. Abans de començar deixeu-me felicitar la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla, pels seus 49 Estudis Altafullencs , per la seva tasca continuada en el temps, per projectes tant interessants com l’Altapèdia, que podeu remenar des del web de l’entitat, els podcasts, les xarxes socials, les activitats culturals, l’assessorament als nous investigadors, les conferències, les sortides, les public...

El 27 de maig vam poder gaudir a Creixell de l'espectacle teatral i musical "Memòries oblidades" del grup Teatralizat, amb membres de la Torre, Creixell i del Camp de Tarragona. Felicitats! El seu anterior espectacle (als safarejos), encara en gira, va ser tot un èxit. Esperem que aquesta nova posada en escena també ho sigui.

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...

Josep Aleu va néixer a Torredembarra i va ser diputat a les corts de Madrid entre el 1844 i el 1846 i redactor del diari La Ley . Del 1849 al 1850, el president de la Diputació de Tarragona es deia Josep Aleu. Serà el mateix? Jo crec que sí. Va ser el primer director de l'Institut de Segunda Enseñanza de Tarragona, el futur "Martí i Franquès" (1845). També sambem que va ser accionista de la fàbrica tèxtil La Rosalia (1854).