SALVEM EL GAIÀ!
UNA CRÒNICA DE LA LLUITA PEL CABAL ECOLÒGIC
Jordi Suñé Morales
1.- Problemàtica i situació del riu
El Gaià és un riu
mediterrani d’uns 85 quilòmetres. Neix a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de
Barberà, i desembocava a Tamarit. Actualment, el seu curs està interromput
completament a l’alçada del Catllar. Allí es va construir un embassament el
1975. El seu cabal és emprat majoritàriament per a usos industrials. Repsol
gaudeix d’una concessió que acabarà el 2050. Una petita part de l’aigua és
destinada a regar camps de conreu a través del dret d’ús de les comunitats de
regants de la Riera de Gaià i del Catllar. Actualment, el cabal ecològic,
aconseguit després de molts anys de lluita, permet veure l’aigua com arriba
fins Ardenya de manera esporàdica.
La degradació del tram
final, d’una llargada d’11 quilometres, és evident, no només per la desaparició
del cabal i del bosc de ribera, sinó també perquè s’hi han construït
infraestructures que no han respectat la seva llera. Cal afegir que aquesta
situació ha comportat la dessecació dels pous d’aigua dolça i ha anul·lat
l’aportació de sediments a la platja. Tot plegat provoca una despesa econòmica
afegida de més de 588.990 euros anuals (càlculs de l’any 1999), havent de fer
actuacions periòdiques de “regeneració” de la sorra del litoral i un
transvasament d’aigua continu des de l’Ebre fins a la zona d’Altafulla-Tamarit.[1]
Amb tot, cal destacar les iniciatives de diferents entitats i administracions
per a regenerar l’ecosistema del tram final del riu.
[1] Narcís CARULLA (1999): “Valoració de l’impacte econòmic anual provocat per la
derivació de cabals fora de la conca del riu Gaià i l’anul·lació d’escolaments
per sota de la presa del Catllar, propietat de Repsol”, Estudis Altafullencs, núm. 23,
pàg. 57-65.
2.- Les primeres accions
Des de 1975 fins a
principis de la dècada de 1990 no es coneixien actes de protesta contra la
situació del Gaià. La comarca va aprendre a viure d’esquenes al riu. El 1992,
però, es va aprovar el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La desembocadura
del riu va passar a estar protegida per llei.
En aquella època, a la
dècada de 1990, el Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC)
va desenvolupar diversos estudis per conèixer els valors naturals del tram baix
del riu. Es van detectar 130 espècies de vertebrats de les 244 constatades a
tota la conca del Gaià.[1]
Aquesta entitat va realitzar un projecte per a restablir el cabal ecològic del
riu per encàrrec del Consell Comarcal del Tarragonès. El GEPEC demanaria
l’ampliació del PEIN de la desembocadura i protagonitzaria diverses reunions
amb les parts implicades per tal de cercar una solució a la manca de cabal. El
GEPEC també va fer un esforç per a donar a conèixer l’espai natural en procés
de degradació a través de diverses sortides.[2]
El 1994 neix
l’Associació de Defensa dels Espais Naturals de Tamarit (ADENTAM). L’any 1995, el
GEPEC i ADENTAM presenten una denúncia per evitar la construcció de la
depuradora d’Altafulla a tocar del riu i recullen més de 500 signatures. El
juny de 1995, la desembocadura del riu, 5 hectàrees situades entre la línia de
ferrocarril i el mar, passa a ser declarada “Reserva Natural de fauna salvatge”
per la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
El 1996, el Col·lectiu
d’Acció Cultural d’Altafulla va organitzar una excursió pel tram sec del riu.
El 6 de març de 1996,
la comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya va aprovar una proposició
no de llei a favor del cabal ecològic a proposta d’ERC.[3]
El 1997, el GEPEC
presenta denúncies contra el col·lector d’aigües residuals del Catllar i la
Riera de Gaià construït al mig de la llera del riu.
El 1998 se signa el
conveni entre l’Associació Mediambiental la Sínia i diferents administracions
per a gestionar l’espai d’interès natural de la desembocadura. El GEPEC
presenta una denúncia per tal de preservar la pineda de la desembocadura. La
mateixa entitat presenta mocions a diferents ajuntaments del Baix Gaià a favor
del cabal ecològic. Altafulla i la Riera de Gaià hi voten a favor.
El 1998, es fa una cadena
humana amb un centenar de persones portant aigua del riu fins al mar en el marc
de les XIV Trobades Ecologistes i Naturalistes celebrades a Torredembarra.
Aquell any es crea un col·lectiu a la Riera, els Baladres, que va protagonitzar
una recollida de signatures a favor del cabal ecològic.
[1] Jaume SOLÉ (1992): La comunitat
vertebrada a la conca del riu Gaià. Tarragona: Diputació de Tarragona
(inèdit). Citat a la “Memòria d’activitats any 1999” de Salvem el Gaià.
[2] SALVEM EL GAIÀ (1999): “Memòria d’activitats any 1999”. 3 fulls solts.
[3] Butlletí Oficial del Parlament
de Catalunya (BOPC), núm. 4, 16-I-2006.
3.- Neix Salvem el Gaià
A principis de 1999 es
crea la Coordinadora Salvem el Gaià “per tal de vetllar per la protecció i
recuperació del tram sec del riu”. La Coordinadora es va presentar, a través de
diversos actes públics, a Torredembarra (L’Auca, 26 de març), la Riera de Gaià
(Casal, 12 de març), Altafulla (Biblioteca, 19 de març, Mostra de Natura,
juliol i Ajuntament, 12 de novembre), el Catllar (Centre Cultural, 5 d’abril) i
Ferran (Centre Cultural, 1 de setembre).
El 21 de març de 1999, Salvem el Gaià (SG) organitza
un acte reivindicatiu conjuntament amb el grup de Defensa dels Rius. De manera
simbòlica es va agafar aigua, sediments i nutrients del riu i es van abocar a
la desembocadura. La ruta entre l’embassament i la platja es va fer a peu. Membres
del Centre de Recuperació de Fauna de Vallacalent van alliberar un aligot, un
xoriguer, una òliba i dues fagines.
El 18 d’abril, SG
planta 140 baladres al Gaià, a l’alçada d’Ardenya.
El 21 d’abril, el Grup
Parlamentari d’ERC, amb Josep Bargalló al capdavant, presenta una proposició no
de llei per demanar l’acompliment del cabal mínim del riu. A l’exposició de motius,
els diputats expliquen que el 18 de març de 1996 la Comissió de Política
Territorial del Parlament va aprovar la Resolució 12/V del Parlament de
Catalunya sobre el manteniment ecològic del riu Gaià i que, posteriorment,
aquell mateix any el Govern va aprovar l’Ordre per la qual s’assignava un cabal
mínim per el Gaià “però posposava la seva aplicació fins que el Govern de
l’Estat donés llum verda als plans hidrològics de conca”. Aquests plans
s’aprovaren el 24 de juliol de 1998 i, en canvi, no s’havia donat solució als
problemes del Gaià. A la mateixa exposició de motius de la proposició no de
llei, els diputats esmenten la recent creació de la Coordinadora Salvem el
Gaià. La proposta es concretava en instar al Govern a promoure les accions
necessàries per aconseguir el cabal ecològic i a realitzar un estudi complet
dels usos de l’aigua de la conca del Gaià.[1]
El 16 de maig
s’organitza una descoberta de la desembocadura del Gaià i de l’entorn natural
de Tamarit i una arrencada de plantes invasores de la platja (carpobrotus edulis). El 6 de juny, SG organitza
un vermut popular a l’embassament amb actuacions de castellers, grallers,
gegants, nans i diables de la Riera de Gaià i d’Altafulla. Hi van assistir unes
300 persones.
A l’estiu, en el marc
de la IV Mostra de Cultura Ecològica “El Món de la Natura”, es fa una cadena
humana unint el riu amb el mar a la desembocadura. I tots els diumenges d’estiu
s’estenen pancartes a la platja i es recullen signatures.
El 10 de desembre es fa
un sopar popular pro Salvem el Gaià a l’Auca (Torredembarra) i s’inaugura l’exposició
gràfica de Salvem el Gaià que seria itinerant per diferents municipis.
Durant el 1999 es
presenten quatre denúncies per diferents agressions a la desembocadura i per la
seva manca de protecció. També s’editen adhesius i una postal.
Salvem el Gaià va
néixer amb molta força i va aconseguir un ampli ressò als mitjans de
comunicació, l’adhesió de moltes entitats i més de 1500 persones a títol
individual. Per tot plegat, les administracions es van començar a moure. Es van
fer diverses reunions i es van iniciar alguns estudis per tal de trobar
solucions a la problemàtica del riu.
[1] Proposta no de llei sobre l’acompliment d’un cabal mínim per al riu
Gaià, ERC, registre d’entrada al Parlament de Catalunya 45235, 22-IV-1999.
4. El Parlament es torna a posicionar
L’any 2000, les accions
van continuar a bon ritme. El 23 de gener es va fer una bicicletada passant per
Altafulla, Ferran, la Riera de Gaià i el Catllar, on van ser rebuts per
diferents autoritats locals. També es van fer activitats per tal de finançar la
coordinadora com per exemple la calçotada del 20 de febrer a l’Hort de la
Sínia. Les presentacions van continuar a través de diverses entitats com per
exemple la realitzada pel Grup de Dones de la Nou de Gaià el 25 de març.
Diversos ajuntaments van aprovar mocions de suport com Torredembarra, Vilabella
(el febrer) i el Montmell (l’agost). El Parlament de Catalunya va aprovar una
segona proposició no de llei presentada per Josep Bargalló (ERC) el 5 d’abril
instant al Govern a “redactar el Pla de cabal mínim definit en el Pla
hidrològic de les conques internes de Catalunya, com a pas previ per a determinar el cabal mínim a
adoptar per al riu Gaià” i a finalitzar “l’estudi previst dels usos d’aigua a
la conca del riu Gaià en el termini més breu possible.”[1]
Al mes de maig, el diputat Oriol Nel·lo del PSC-Ciutadans pel Canvi va fer
arribar una pregunta sobre el cabal ecològic al Conseller Felip Puig. Aquest va
contestar que “l’Agència Catalana de l’Aigua treballa en la redacció del Pla de
cabals mínims definit al Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya
com a pas previ per a la determinació del cabal mínim a adoptar per al riu
Gaià.” Puig recordava que “a finals del 1999 es va encarregar un projecte per
millorar el tram final del riu Gaia, portant aigües de l’estació depuradora
d’aigües residuals de Tarragona-Altafulla. L’esmentat projecte preveu la
implantació de tractament terciari mitjançant llacunatge. Amb el cabal sortint
d’aquest tractament hi hauria suficient per mantenir el cabal ecològic del tram
final del Gaia.” Puig acabava donant a conèixer les primeres converses amb
Repsol per tal d’arribar a un acord: “l’Agència Catalana de l’Aigua ha iniciat
converses amb Repsol per tal d’estudiar, conjuntament, una figura jurídica que
satisfaci el cabal ecològic del riu Gaia i la captació que fa Repsol per a usos
industrials de la refineria de petrolis de Tarragona.”[2]
El 15 de juny, Salvem el Gaià va fer
arribar un document a les diferents administracions on demanava la protecció de
Tamarit. El 19 juliol, la Generalitat aprova la delimitació del Pla Especial de
Protecció del medi natural i paisatge de la desembocadura del riu Gaià.[3]
Salvem el Gaià farà pública una nota criticant-ne el contingut. Aquell any, les
activitats reivindicatives van continuar amb accions com la cercavila amb
diversos elements del seguici popular realitzada entre la Roca de Gaià fins a la
Desembocadura en motiu del Dia Mundial de l’Aigua, el 19 de març. El 27 de
maig, SG i altres entitats van participar en la neteja popular del litoral dins
de la campanya “Netegem el Mediterrani”. A nivell legislatiu hi ha una notícia
molt important que ajudarà a accelerar la recuperació del riu. Es tracta de
l’aprovació de la Directiva 2000/60/CE de 23 d’octubre de 2000 (Directiva Marc
de l’Aigua) on s’estableix una marc comunitari d’actuació en l’àmbit de les
aigües. En el seu text queda ben clar que l’extracció d’aigua d’un riu s’ha de
basar en una sèrie de principis que garanteixin la seva sostenibilitat.
L’article 13 de la Directiva, que es d’obligat compliment per a tots els Estats
membres, estableix com a obligatori crear plans hidrològics de cada conca que
garanteixin l’ús racional de l’aigua.
5. Comencen els estudis previs
L’any 2001, SG va continuar les conferències com
les realitzades a la Cooperativa Obrera Tarraconense el 9 de febrer o a la sala
de plens de l’Ajuntament d’Altafulla el 25 de maig. També es van fer activitats
reivindicatives com la plantada d’arbres i la col·locació de caixes nius a la
desembocadura en motiu del Dia Mundial de l’Aigua el 18 de febrer organitzada
per SG, L’Hort de la Sínia, el GEPEC i DEPANA. El juliol de 2001, l’Agència Catalana de
l’Aigua (ACA) va aprovar el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les
Conques Internes de Catalunya.
L’any 2002, el 28 de
desembre, es va organitzar la Festa pel Gaià a l’Auca de Torredembarra amb
l’actuació de dos grups de música folk. A nivell administratiu, els tràmits
continuaven endavant, tot i que lentament. La diputada Dolors Comas d’Argemir,
del grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds preguntava el mes de
maig sobre els estudis que s’havien de realitzar dels usos de l’aigua del riu. El
21 de setembre de 2000, l’ACA va treure a concurs públic la redacció dels
estudis de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les Conques
Internes de Catalunya i a les Conques Catalanes de l’Ebre i la redacció de
l’estudi d’actualització de l’avaluació dels recursos hídrics de les Conques
Internes de Catalunya i a les Conques Catalanes de l’Ebre. Aquests estudis
havien de “definir els cabals mínims i els usos de l’aigua tant a la Conca del
Gaià com a la resta de conques de Catalunya.” La diputada Comas va preguntar
per les empreses que havien guanyat aquest concurs, els terminis per a
desenvolupar les seves tasques i els continguts dels esmentats treballs en cas
que s’haguessin enllestit.[1]
El Conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, membre d’Unió Democràtica de
Catalunya, va contestar que l’empresa Aquaplan, SA havia redactat l’estudi de
“caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes
de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre” i Ingenieria de
Infraestructuras, SA havia fet l’estudi “d’actualització de l’avaluació de
recursos hídrics de les conques internes de Catalunya i conques catalanes de
l’Ebre”. L’ACA va fer públic documents de síntesi per tal que poguessin ser
consultats per tothom.[2]
L’any
2003 arriben notícies contundents. El Síndic de Greuges, arran d’una denúncia
de SG, demana al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que
garanteixi el cabal mínim per al riu “que faci possible la continuïtat de vida
de les diferents comunitats biològiques presents, una suficient qualitat de
l’aigua i el respecte al paisatge”. El Síndic recorda la legislació que afecta
als rius: la llei d’Aigües 29/85, de 2 d’agost, la seva reforma anomenada
46/1999 de 13 de desembre i el text refós del seu article 59,7 aprovat per
Reial decret legislatiu 1/2001, que fa referència explícita als cabals
ecològics. De la mateixa manera, el Síndic recorda al seu escrit que el
Parlament ja ha aprovat dues resolucions per tal d’establir un cabal mínim per
al Gaià (1996 i 2000).[3]
I Salvem el Gaià va continuar pressionant. Va fer una reforestació amb tamarius en motiu del Dia
Mundial de les Zones Humides, el 2 febrer. El músic Joan Reig va llegir el
manifest reivindicatiu. Al llarg de l’any es van fer vàries reunions amb la delegada del Govern de Tarragona del
Departament de Medi Ambient, amb tècnics de l’ACA, amb el conseller de Medi
Ambient Ramon Espadaler i amb el Síndic de Greuges. El 2003 també va ser l’any
de la col·laboració amb altres entitats que lluitaven en causes germanes. El 10
de juliol, SG dóna suport a Ali Supay en una acció a la Rambla Nova de
Tarragona per denunciar el paper que juga REPSOL a l’Equador. El mateix dia es
va repetir l’acció a les portes de Repsol, a la Pobla de Mafumet. I a finals
d’any, el 6 de desembre, es va fer una caminada pel Gorg de Creixell a favor de
les zones humides conjuntament amb el Gorg, la Plataforma Salvem els
Muntanyans, el GEPEC i el GEVEN.
L’any 2004, SG va
celebrar el seu cinquè aniversari. Ho va fer el 20 de març, coincidint amb el dia
mundial de l’aigua. Van plantar màrsega i van fer un taller d’estels. L’escriptora
Olga Xirinacs va llegir el manifest de l’entitat. Van participar-hi el Gata, el
Gorg de Creixell, el GEPEC i l’Agrupament Escolta els Salats i van comptar amb
el patrocini de la Granja Gaià, la Fonda de la Riera, Cal Pistraques i la Sínia
de Gaià. Però el 2004 serà recordat per una gran acció participativa i
reivindicativa organitzada per Salvem el Gaià. El 25 d’abril, van organitzar una
consulta popular amb punts de votació a Altafulla, Ferran, la Riera de Gaià,
Ardenya i el Catllar.
6. S’inicia el procés participatiu
El 12 de març de 2006,
200 persones convocades per SG van caminar des de la desembocadura fins a l’embassament
del Catllar per reclamar el cabal ecològic. En aquest acte, SG va protestar
contra la idea d’emprar l’embassament del Gaià per emmagatzemar aigua de l’Ebre
i va qualificar de insuficient la idea d’aprofitar les aigües depurades de l’estació
depuradora d’Altafulla per a donar cabal al tram final del riu.
Aquell any, la
Generalitat de Catalunya, a través de la Unitat de Participació de l’ACA,
engega un procés per a recollir les propostes de les entitats, administracions
locals i els diversos sectors econòmics al voltant de la gestió del riu per tal
de complir amb la Normativa Marc de l’Aigua de la Unió Europea. SG hi participà
activament.
El 2007, SG inicia una
nova etapa. Participa al Big Jump, una campanya a favor dels rius a nivell de
tota la Mediterrània. L’acció es va fer el 15 de juliol i va servir per a denunciar
l’estat del tram final del riu. Però és a l’agost que es convoca una mena de
reunió per a refundar la plataforma. Hi assistiren veïns de diversos municipis
de la rodalia i de diverses entitats. Decidiren contactar amb tots els alcaldes
del Baix Gaià i estrènyer llaços amb entitats com Salvem Querol. El 8 de
setembre, van fer un acte conjunt amb aquesta associació a Sant Magí de la
Brufaganya. Es va recollir aigua de les fonts i, hores després, davant de la
presència de 150 persones i diversos alcaldes, es va abocar al mar. La pressió
a les parts implicades es va intensificar i va fer que el Consell Comarcal
convoqués una Taula d’Alcaldes del Baix Gaià per tal de cercar un consens a
l’hora de reclamar el cabal ecològic (16 de setembre) i una desena d’activistes
de SG es van plantar a Repsol per plantejar a l’empresa la necessitat de cercar
una solució pel Gaià (6 d’octubre). SG planteja en aquesta nova etapa que les
administracions no poden seguir incomplint les lleis. Que la Normativa
Marc de l’Aigua de la Unió Europea (Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu
i del Consell de 23 d’octubre de 2000)
és molt clara i que els cabals ecològics de tots els rius d’Europa
s’han de respectar abans no arribi el 2015. Que s’incompleix la Llei
d’Aigües 29/85, de 2 d’agost, i la seva versió reformada, la 46/1999, que ja
inclou el concepte de cabal ecològic. Que s’incompleix la Llei del Parlament
6/1999 d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.
El 2008 portarà bones
notícies als activistes de SG. El 9 d’abril, l’ACA anuncia que al mes de maig
presentarà una proposta de cabal ecològic. Mentre, les accions reivindicatives
continuaran. El 18 de maig, SG participa a la manifestació d’Amposta contra els
transvasaments convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre. El 8 de juny
organitza una marxa a peu entre Renau i l’embassament. El 6 d’agost, tornen a
participar al Big Jump. Una quarantena de membres de SG es van “banyar” a la
llera seca del riu Gaià, a l’alçada del Catllar. El 20 d’octubre, membres de SG
pugen damunt d’un veler d’Ecologistes en Acció per reclamar una solució pel
Gaià. El veler va sortir del port de Torredembarra i va apropar-se fins a la
desembocadura del riu.
7. Comencen les reunions oficials
El 2009, les futures
solucions agafaran forma. El 27 de març es fa una reunió a tres bandes, SG,
Repsol i el Consell Comarcal. Les passes són lentes però es va endavant. SG
persisteix i convoca noves mobilitzacions. L’1 de març, participa en una reforestació
de desembocadura. El 28 de març, membres de SG netegen un tram del riu dins la
campanya “Fem Dissabte” del Projecte Rius. El 18 d’abril, SG organitza una taula
rodona a Torredembarra sobre les problemàtiques del riu amb la participació de
Salomó Torres d’Unió de Pagesos, Roger Gili del Projecte Rius, Gabriel Borràs
de l’ACA, Daniel Pi del Consorci d’Aigües de Tarragona, Manolo Tomàs de la
Plataforma en Defensa de l’Ebre i Marc Gil de la Comissió d’Aigua i Energia del
Col·legi de Camins, Canals i Ports. El 17 de maig, organitza una caminada
popular i un dinar a la Torre d’en Guiu (el Catllar) en motiu dels deu anys de
lluita de SG. L’actor Fermí Fernández va llegir el manifest de la diada i va
actuar la Gaià River Dixie. L’11 de juliol, SG organitza per tercer any
consecutiu una acció en motiu del Big Jump. Aquesta vegada va ser al tram sec a
l’alçada de la Riera de Gaià. Hi van participar una seixantena de persones i
els grallers de la Riera, del Catllar, la Nou i la Riera. El 13 d’octubre de 2009,
SG organitza una sortida a peu cap a Salomó, Vilabella, Vespella de Gaià i les
fonts de Sant Joan junt amb altres entitats.
El 2010, al juliol, l’ACA
(Generalitat de Catalunya) i REPSOL signen l’acord per tirar endavant ecològic.
SG exercirà pressió per tal que l’acord es millori i es faci realitat. Serà a l’agost
de l’any següent que, per primera vegada, baixi un fil d’aigua per la llera
seca del riu fins arribar al Catllar. El cabal ecològic està sotmès actualment
a un seguiment per les parts implicades. Les dificultats per garantir l’aigua i
la vida natural al tram final del riu Gaià continuen. Però l’objectiu de la
lluita, que semblava utòpica per restablir un cabal ecològic, s’ha fet
realitat.
SG ha continuat les
seves activitats reivindicatives i ha estat l’impulsora de diverses plataformes
que vetllen pel territori. Al seu voltant van néixer els Fòrums de les Terres
del Gaià, una trobada de gent compromesa amb les entitats, els pobles, el
territori, la cultura, el medi ambient, la recerca, etc. Aquests Fòrums es
convocaven periòdicament, unes dues vegades l’any, en diferents pobles a tocar
del riu. En un d’aquests Fòrums, l’onzè, el celebrat al Pont d’Armentera el
desembre de 2010, va sorgir la idea de crear l’Associació Terres del Gaià.
Mesos després es va fer realitat aquesta proposta. Terres del Gaià ha
aprofundit en l’àmbit de divulgació dels valors vinculats al riu i al seu
territori, la seva defensa i la recerca. En alguns àmbits, ha agafat el relleu
de SG. És el cas, per exemple, de l’organització anual de la Marxa per les
Terres del Gaià, que va iniciar SG el 2010 i que després, fins el 2019, es va
coordinar a través de l’Associació.
8. Adhesions d’entitats i partits a Salvem
el Gaià en diferents etapes
Òmnium Cultural del
Tarragonès, Grup de Dones de la Nou de Gaià, els ball de diables de Torredembarra
i de la Riera de Gaià, Grup de Joves de la Riera de Gaià, Coral Infantil Xaloc,
Secció de Pesca Esportiva de la UDT, Col·lectiu Pedra de Toc, Penya
Barcelonista de Torredembarra, PSC de Torredembarra, les seccions locals d’ERC
d’Altafulla i de Torredembarra, Grup de Manualitats d’Altafulla, Agrupació de
Balls Populars de la Riera de Gaià, Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla,
Plataforma Baix Gaià, grup de rock Cagant Melodies, Centre d’Esports d’Altafulla,
Associació Cultural l’Albada, Agrupació de Balls Populars de Torredembarra,
Associació de Modelistes Navals de les Comarques Tarragonines, Baladres de la
Riera de Gaià, Associació de Pares de la Riera de Gaià, Coral Juvenil Amalgama,
Ball de Nans de a Riera de Gaià, Ateneu Cultural de Dones d’Altafulla, Gallers
de la Riera de Gaià, Grup de Cavalcada de Reis d’Altafulla, Grallers de la
Torre, els Jaumets, el Bloc d’Estudiants Independentistes de IES Torredembarra,
Associació de Pares d’Alumnes de La Portalada, Associació de Locals Musicals
Amics de Torredembarra, Grup Ecologista de Torredembarra i Altafulla, Centre
d’Estudis Sinibald de Mas, GATA, GEPEC, Ecologistes en Acció, Associació
Mediambiental la Sínia, Associació de Joves del Baix Gaià, Iniciativa Rierenca,
Xarxa Nova Cultura de l'Aigua, Associació Cultural Kaleodoscopio, DEPANA, les
seccions locals de l’Alternativa Baix Gaià de Torredembarra, Vespella de Gaià, Renau,
Roda de Berà i la Pobla de Montornès, Alternativa Altafulla, Salvem la Platja
Llarga, CGT Camp de Tarragona, Centre d'Estudis del Gaià, JERC Altafulla, ERC
del Catllar, ERC la Nou de Gaià, El Timbal-Associació Cultural del Baix Gaià,
Joves d'Esquerra Verda de Tarragona, Associació Cultural la Pleta de la Nou de
Gaià, UGT Camp de Tarragona i JERC Tarragona.
9. SG, una mirada des de l’antropologia
La tasca de
mobilització i sensibilització de SG destaca per la seva presència continuada
al llarg de més d’una dècada. Per entendre aquesta continuïtat cal adonar-se
que el riu ha esdevingut molt més que una batalla ecologista. El Gaià és un
nexe d’unió d’entitats, de plataformes i, cada vegada més, d’administracions.
El riu està servint de referent identitari en un context canviant on les
regions s’han espavilat per fer-se un lloc. L’àrea del Gaià ha quedat
encotillada en mig el creixement metropolità de l’àrea de Barcelona i de la de
Tarragona. Les estratègies econòmiques, turístiques i culturals van en augment
d’uns anys ençà, en paral·lel a la tasca de SG.
La composició de SG és
heterogènia i ha anat canviat al llarg del seu recorregut. El perfil és de
persones actives socialment, cultural, associativa o política. Són subjectes
que veuen en el fet d’associar-se la possibilitat d’actuar públicament.[1]
En general, podem parlar d’un tipus de persones amb consciència política que
han estat capaces de detectar una oportunitat per fer realitat una proposta que
feia temps semblava una utopia i de canalitzar una crítica social a la
incapacitat de institucions formals per a solucionar problemes endèmics.
Aquesta incapacitat de les institucions ha estat valorada per autors com Offe
com una de les causes més importants que explicarien l’aparició dels nous
moviments socials.[2] I aquesta “oportunitat per
fer realitat una proposta” era real ja que les protestes van fer reaccionar a
les administracions. Klaus Eder ha estudiat al moviments socials i els ha
definit com un nou tipus d’institució “que obliga al sistema institucional a
adaptar sus estructuras discursivas”. Els moviments socials són capaços de
convertir-se en un factor de dinamització de la vida social.[3]
SG en seria un bon exemple.
Tot i que s’ha cercat
l’adhesió d’entitats i partits, les reunions han estat a base de persones a
títol individual que han aportat els seus coneixements i el seu temps per a
preparar accions i reunions amb les parts implicades. Hi ha diferents graus
d’implicació. Els portaveus suporten la tasca de coordinar, trucar, escriure
comunicats i dur a terme les tasques del dia a dia. Les persones que
assisteixen a les assemblees de manera regular estarien en un altre nivell
d’implicació. Després vindrien els esporàdics, que assisteixen a algunes
reunions, segons l’època. I finament tindríem els simpatitzants que participen
en les accions.
SG s’ha anat articulant
com a moviment a partir de la socialització dels seus membres, que han passat
per processos de simbolització que els han conduït a un compromís amb el
conjunt. El compromís, els símbols emprats i les accions aporten emocions i
gratificacions no materials als seus membres.
Les accions tenen un
perfil festiu, de lleure, familiar, amb un ambient alegre. En destaquen les
sortides caminant que imiten les manifestacions urbanes en tan que els
participants porten samarretes, banderes i altres símbols reivindicatius del
moviment. Els símbols tenen una gran importància. El blau de les banderes –amb
una clara influència de la Plataforma en Defensa de l’Ebre- es pot veure en
totes les seves accions. En el seu primer logotip, imprès en samarretes i
enganxines, hi veiem l’aigua dins la presa d’on s’escapa un rajolí.
Les accions
Les accions són preparades
amb cura i amb un missatge consensuat. S’intenta que en cada acció es pugui
involucrar a altres col·lectius com ara agrupaments escoltes o grups
excursionistes. S’envien comunicats, s’empren els símbols esmentats, es
preparen àpats abans i després dels actes, es distribueixen tasques entre els
membres, es fa una rebuda als participants i s’explica en què consistirà
l’acció. Les accions formen part dels rituals de SG que ajuden reforçar la
identitat del moviment.
Una de les tasques
habituals de SG és elaborar comunicats de premsa per tal de posicionar-se
públicament davant les propostes de les administracions. Aquests comunicats
s’elaboren a partir dels acords presos en assemblees. Les reunions poden
arribar a ser setmanals segons l’època de l’any. L’organització, en aquest
sentit, és horitzontal, de la mateixa manera que ho són els moviments socials
sorgits als anys 90.[4]
Els espais de trobada han estat la Gelateria la Perla (Altafulla), el Cafè l’Auca
de Torredembarra, el Casal de la Riera de Gaià, Cal Bofill (Torredembarra),
l’Hort de la Sínia i també s’han emprat cases particulars.
Treball en xarxa
L’evolució de la manera
de treballar de SG va lligada al procés de popularització de les noves tecnologies.
El correu electrònic va ser una eina molt ben rebuda per l’estil de treball
col·lectiu i assembleari, amb formes poc reglades. El correu electrònic va permetre
un treball en xarxa, una revisió col·lectiva dels textos, una possibilitat
ecològica i gratuïta de difondre les seves activitats als seus simpatitzants i
al conjunt de la societat en general. Les xarxes socials no han fet altra cosa
que intensificar aquesta pràctica. Cal tenir present que aquest tipus de
moviment tenen uns recursos econòmics escassos i internet ha permès un salt
qualitatiu i quantitatiu molt gran en les possibilitats publicitàries. És per
això, pels pocs recursos econòmics, que les accions programades sempre han cercat
l’espectacularitat i el simbolisme.
Aquest treball en xarxa
es complementa amb les bones relacions amb diferents moviments socials de la
comarca i de fora. Tot sovint han aconseguit unir esforços per temes concrets
que han permès una àmplia difusió. SG manté relacions fluïdes amb la Xarxa per
una Nova Cultura de l’Aigua o la Plataforma en Defensa de l’Ebre, per exemple.
La lluita glocal
Al llarg de la
trajectòria de SG hem detectat diferents accions coordinades amb moviments
internacionals, com ara el Big Jump i la solidaritat amb els pobles indígenes
víctimes de Repsol. A part d’aquestes accions, que seguidament analitzarem, cal
destacar que darrere els missatges estrictament locals de l’entitat podem
detectar clarament una crítica al model de creixement titllat d’insostenible
pel fet de no preveure les conseqüències ecològiques i humanes a mig i llarg
termini. Darrere les reivindicacions ecologistes com les de SG hi podem
detectar un qüestionament del model urbanístic extensiu, de les polítiques de
transvasaments o dels desequilibris territorials. Castells ha analitzat
l’ecologisme i ha detectat com les seves lluites comprenen “una diversidad de
causas sociales bajo la bandera general de la justicia medioambiental.”[5]
SG en seria un exemple.
SG es podria situar en
el marc dels nous moviments socials que, a diferència dels moviments dels anys
60 i 70 del segle XX que eren urbans i reivindicaven millores materials, es
basen en problemàtiques ambientals, tenen un caràcter més interclassista i
superen el límit local. Hi ha qui ha definit aquest tipus de moviment per tenir
una ideologia postdoctrinal, ja que treballen per assolir certs canvis però no
defensen, com ho havien fet lluites socials anteriors, propostes organitzatives
polítiques alternatives.[6]
Aquests moviments socials posen de manifest les limitacions econòmiques,
polítiques i socials d’una cultura basada en la idea del progrés.[7]
El Big Jump és una
acció que es realitza una vegada a l’any a nivell de tota Europa. Consisteix en
un any col·lectiu als rius de forma simultània per tal de reivindicar la seva
qualitat i la quantitat de les seves aigües (www.bigjump.org). És una iniciativa de
l’European Rivers Network, on participen diferents entitats. SG hi ha
participat en diverses edicions coordinats a Catalunya per la Xarxa per una
Nova Cultura de l’Aigua.
Ali Supay és una
associació per a la defensa dels pobles indígenes. Un dels seus centres
d’atenció ha estat la denúncia de les accions de les petroleres a la zona del
Napo, a la selva amazònica de l’Equador. SG va col·laborar amb Ali Supay amb
una sèrie d’accions coordinades a nivell internacional per denunciar les males
pràctiques empresarials de Repsol. Els nous codis culturals que assagen les
dues entitats al col·laborar per denunciar els efectes de l’acció d’una
multinacional aquí i a l’altra banda de l’Atlàntic suposen un exemple de la
creació de noves institucions socials que plantegen alternatives a la
globalització anomenada neoliberal.
Cap a la creació d’una
nova identitat territorial
El context en què neix
i es desenvolupa SG no és un desert de moviments socials a Catalunya, just al
contrari. Per diverses causes -creixent preocupació de la població pels temes
ambientals i de seguretat, crisi de confiança amb la política tradicional i
mancances de les polítiques institucionals, entre d’altres- són nombroses les
plataformes ciutadanes organitzades a arreu de Catalunya, de tota mena, les que
s’han creat. Aquesta és una característica dels Estats actuals que, en un
context de globalització, han vist com la seva economia i la seva cultura es
tornaven més permeables i dins seu apareixien nombrosos moviments socials.[8]
La majoria de les
plataformes creades a Catalunya han tingut un caràcter reactiu, suposant una
oposició frontal a la instal·lació, per exemple, de grans d’infraestructures.[9]
SG, a l’igual que altres moviments, han aconseguit superar aquesta etapa per
esdevenir proactius, amb l’aportació d’alternatives i superadors dels missatges
estrictament locals i monotemàtics de moltes plataformes. La seva vinculació
amb un territori ampli, amb unes propostes que enllacen amb l’anomenada “nova
cultura de l’aigua”, amb una capacitat negociadora i amb una presència activa
en els processos de participació ciutadana impulsats per la pròpia
administració. Són exemples que demostren que SG ha esdevingut un element de
transformació social. Aquest impuls transformador de SG és relatiu a l’igual
que el conjunt de moviments socials. Les expectatives de canvi a través dels
nous moviments socials eren molt altes després de veure com les experiències
polítiques tradicionals havien arribat a un atzucac amb fets tan significatius
com la caiguda del Mur de Berlín o la constatació de les mancances de les
democràcies occidentals.
La reivindicació
identitària no és característica única de SG. De fet, es pot parlar que es una
característica estesa en molts moviments no urbans com ara la Plataforma en
Defensa de l’Ebre. També és una característica dels moviments urbans i té a
veure amb la desaparició de les identitats tradicionals. Per Offe (1992) la
voluntat de preservar certs valors i identitats és una reivindicació que fa
front a la burocratització i el control de les societats postindustrials.[10]
Castells posa l’accent en el fet que el punt en comú dels actuals moviments
socials és, precisament, que, davant la globalització, les lluites es fan en
nom d’”identitats construïdes”.[11]
La reivindicació d’un
territori, més que no pas d’un riu, obté un ressò creixent en un context molt
favorable a què això passi. De manera paradoxal, la globalització, la facilitat
de desplaçament o de comunicar-se, ha fet renéixer la importància del lloc i de
les identitats locals.[12]
Es tracta d’un moment “que obliga individus i societats a replantejar-se la
seva identitat col·lectiva”.[13]
Les societats fragmentades com les actuals han de tornar a refer la seva
identitat negociant-la constantment.[14]
Els actors socials han vist en l’espai local el lloc adient on construir
relacions, lluitar per la millora de la qualitat de vida i, fins i tot,
resistir a les envestides de la globalització.[15]
En aquest context, són
diverses les iniciatives que d’uns anys ençà han mogut administracions i
entitats a impulsar projectes conjunts saltant-se les històriques barreres
administratives comarcals. El nom de “Gaià” apareix en molts noms d’ens,
coordinadores i rutes creades en els darrers deu anys. Tot plegat ens fa pensar
en què la reivindicació pel riu va més enllà de l’estricta lluita ecologista
per passar a ser un referent identitari que crida a un projecte de futur per
aquests municipis, encara per definir. Veiem seguidament alguns exemples: el Fòrum
per les Terres del Gaià, les Jornades d’Estudi i Difusió de les Terres del Gaià,
el Consorci Turístic del Baix Gaià, la Ruta dels Castells del Gaià i Terres del
Gaià.
10. Conclusions
La importància de
moviments socials com SG és la seva capacitat de promoure una cultura de
participació ciutadana[16]
presencial en un context de virtualització de les nostres relacions amb la
conseqüent possible desaparició visual del subjecte polític que pot esdevenir
la col·lectivitat davant els poders. La lluita únicament virtual, aquella que
fem des de casa, a través de l’ordinador o el mòbil, en solitari, no té avui en
dia la força dels ciutadans aplegats per reivindicar i proposar alternatives,
que surten al carrer i que apareixen als mitjans de comunicació. Les
possibilitats paral·leles que neixen en els punts de trobada dels moviments
socials i cívics són infinites i tenen a veure amb el lleure, amb la vida en
comunitat i amb l’ajuda mútua. La defensa d’un territori potenciant trets
identitaris i símbols com el riu –i l’aparició de mitjans de comunicació amb el
mateix àmbit geogràfic de referència- permeten crear una “comunitat imaginada”
que dóna lloc a projectes, sinergies i nous moviments socials i culturals.
11. Fonts d’informació emprades
BARA, Toni i SOLÉ,
Jaume (1994): Tram final del riu Gaià i
desembocadura (PEIN). Restauració ecològica i arranjament per a la utilització
pública. Memòria valorada. GEPEC i Consell Comarcal del Tarragonès.
CALLE, Ángel (2005): Nuevos movimientos globales. Madrid:
Editorial Popular.
CARULLA,
Narcís (1999): “Valoració de l’impacte econòmic anual provocat per la derivació
de cabals fora de la conca del riu Gaià i l’anul·lació d’escolaments per sota
de la presa del Catllar, propietat de Repsol”, Estudis Altafullencs, núm. 23,
pàg. 57-65.
CASTELLS, Manuel (1997
i 1998): La era de la información.
Economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, Vol 1 i Vol. 2.
CUCÓ, Josepa (2004): Antropología urbana. Barcelona: Alianza.
EDER, Klaus (2000): “La
institucionalización de la acción colectiva. ¿Hacia una nueva problemàtica
teórica en el anàlisis de los movimientos sociales?”, IBARRA i TEJERINA, Los movimientos sociales. Transformaciones
políticas y cambio cultural. Madrid: Trotta, pàg. 337-360.
GLEDHILL, John (2000): El poder y sus disfraces. Barcelona:
Bellaterra.
HERNÁNDEZ, Hèctor
(2004): “La Coordinadora Salvem el Gaià. Cinquè aniversari”, Estudis Altafullencs, núm. 28, pàg. 39-48.
HERNÀNDEZ, Hèctor
(2001): “El tram final del riu Gaià”, La
Resclosa, núm. 5, pàg. 5-16.
HERNÀNDEZ, Hèctor
(2004): “La Coordinadora Salvem el Gaià. Cinquè aniversari”, Estudis Altafullencs, núm. 28, pàg.
39-48.
JELIN, Elisabeth
(1994): “¿Ciudadanía emergente o exclusión? Movimientos sociales y ONGs en los
años noventa”, Revista Mexicana de sociología,
núm. 56, pàg. 91-108.
MESTRIES, Francis,
PLEYERS, Geoffrey i ZERMEÑO, Sergio (Coords.), Los movimientos sociales: de lo local a lo global, Rubí, Anthropos
i Universidad Autónoma Metropolitana Azcapotzalco, 2009.
NEL·LO, Oriol (2003): Aquí no! Els conflictes territorials a
Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries.
PELÀEZ, Lluc (2000): Insubmissió. Moviment social i incidència
política. Cerdanyola del Vallès: UAB.
SALVEM EL GAIÀ (1999):
“Memòria d’activitats any 1999”. 3 fulls solts.
TARROW, Sydney (2004): El poder en movimiento. Los movimientos
sociales, la acción colectiva y la política. Madrid: Alianza.
Premsa
BOPT, DOGC, Revista El Timbal, Revista Gaià, El Punt, Diari
de Tarragona, El Periódico, Aquí, Més Tarragona.
Altres documents
Dossier de cartells i
documentació vària de Salvem el Gaià.
Blog de Salvem el Gaià.
Informe del Síndic de
Greuges, núm. 574/03, 14-XI-2003.
[1] Actuar públicament a través de les associacions és un dels trets
definitoris que empra Kaldor per definir la “societat civil”. Mary KALDOR, “La
idea de una sociedad civil mundial”, Francis MESTRIES, Geoffrey PLEYERS i
Sergio ZERMEÑO (Coords.), Los movimientos
sociales: de lo local a lo global, Rubí, Anthropos i Universidad Autónoma
Metropolitana Azcapotzalco, 2009, pàg. 44.
[2] Josepa CUCÓ (2004): Antropología
urbana. Barcelona: Alianza, pàg. 174.
[3] Klaus EDER, “La institucionalización de la acción colectiva. ¿Hacia
una nueva problemàtica teórica en el anàlisis de los movimientos sociales?”,
IBARRA i TEJERINA, Los movimientos
sociales. Transformaciones políticas y cambio cultural, Madrid, Trotta,
pàg. 357.
[4] Ángel CALLE (2005): Nuevos movimientos
globales. Madrid: Editorial Popular, pàg. 31.
[5] Manuel CASTELLS (2001): La era
de la información, Economía sociedad y cultura, Vol. 2, El poder de la
identidad. Madrid: Alianza, pàg. 156.
[6] Lluc PELÀEZ (2000): Insubmissió.
Moviment social i incidència política. Cerdanyola del Vallès: UAB, pàg. 22.
[7] Josepa CUCÓ (2004), pàg. 172.
[8] Elisabeth JELIN (1994): “¿Ciudadanía emergente o exclusión?
Movimientos sociales y ONGs en los años noventa”. Revista Mexicana de sociología, núm. 56, pàg. 96.
[9] Oriol NEL·LO (2003): Aquí no!
Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries,
pàg. 11-67.
[10] Josepa CUCÓ (2004), pàg. 174.
[11] Josepa CUCÓ (2004), pàg. 178-179.
[12] Manuel CASTELLS (1997), La era
de la información. Economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, Vol I,
pàg. 488-506.
[13] Oriol NEL·LO (2003), pàg. 18.
[14] MELUCCI (1994) citat a Josepa CUCÓ (2004), pàg. 174.
[15] Francis MESTRIES i altres, Los
movimientos sociales: de lo local a lo global, pàg. 16.
[16] Sydney TARROW (2004): El poder
en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política.
Madrid: Alianza.
Comentaris