Entrades
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Entrades populars
JULIVERT 2026!
CONCERTS TOT SOL 2025
CRETES (EL MATARRANYA)
ARRELS DE TORREDEMBARRA
Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2010): Arrels de Torredembarra . Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra. DL: T-1576-2010 Voleu conèixer els personatges més emblemàtics que ha tingut la nostra Vila? Teniu ganes de conèixer els principals elements del nostre patrimoni arquitectònic? I el nostre litoral? I el nostre entorn rural? I els camins? Torredembarra ha tingut mai compositors? Voleu conèixer la nostra música? Aquestes i altres preguntes semblants es responen als quaderns pedagògics de la carpeta Arrels de Torredembarra . Aquest projecte es va presentar el 19 d'octubre de 2010, a l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta conté quatre quaderns que serveixen per conèixer millor el lloc on vivim. Es tracta d'un projecte del Pla Educatiu d'Entorn de Torredembarra, impulsat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta va ser distribuïda atots...
ANTICS OFICIS A TORREDEMBARRA
Torredembarra vivia de la terra i de la pesca. Al seu voltant eren necessaris molts oficis artesanals. Torredembarra exercia de certa capitalitat entre els municipis de la rodalia, amb notari, estació de ferrocarril, mercat, etc. La major part de la seva història va tenir uns 2.500 habitants. Al segle XX es van instal·lar a la vila dues fàbriques de cables elèctrics, diverses indústries tèxtils i una empresa que feia refractaris. També hi havia tallers de ceràmica i de càntirs. Llistat d’antics oficis : Barber El barber afeitava la barba als homes un cop a la setmana i els tallava els cabells un cop al mes. Baster El baster guarnia els animals de peu rodó. L’últim baster va ser Antonio Pallàs, que va acabar fent matalassos i tapisseries per a mobles perquè ja no li venien pagesos per encarregar-li guarniments per als animals. De més antic es recorda el Manelet “Baster”, que segons va escriure el Josep Gual a les seves Memòries de la meva joventut , era “un artista fent collars, ba...
26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ
1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
ELS MOLINS DE VENT DE TORREDEMBARRA
Molí de Vent del carrer Molí de Vent. Es tracta d’una construcció de pedra força antiga. Segurament es va alçar al segle XIX, quan els senyors de la vila van perdre el monopoli de serveis bàsics com el molí. Ara mateix, les seves restes estan ubicades en una zona comunitària de vivendes unifamiliars. Antigament, però, el molí formava part d’una gran propietat, amb terres de secà, masia i masovers. Sabem que els Borràs, una important família de comerciants, van ser-ne propietaris. Tota la finca estava tancada per marges de pedra seca. Tenia garrofers, arbres fruiters, la casa del moliner, una quadra, una cisterna, un pou, una pallissa, una renglera d’aixolls i una era de batre, enrajolada i envoltada d’una petita paret. El 1964 es va començar a urbanitzar la zona. Molí del Coll de Creus. Es tracta d’un molí força modern que ha quedat en desús. Es troba ubicat en un indret molt especial, a la cruïlla dels termes municipals de la Torre, Altafulla i la Pobla de Montornès. A toca...
RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA
Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...
CAGANT MELODIES (1995-1999)
Tàrrega, 1998. Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla . Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs: Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999). Els seus membres eren Jofre Borràs, Ivan Fortuny, Jordi Salvadó, Josep Cuscó, David Morlà, Francesc Aguilera i Jordi Suñé. Document cedit per David Morlà. Sèrie d'imatges realitzades per Maria Rosa Wennberg i conservades a l'arxiu del Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Aquí teniu cançons de la primera maqueta: Festa major El poble encara resta mort però ja s’olora aquell ambient. De lluny sento les matinades, encara em queden un parell d’hores. Per la tarda la cercavila i per la nit, carretillada. Al matí següent, encara adormits, pots sentir els versos de l’infer...
Esterri d’Àneu, a 55 hores de Barcelona
ARTICLE PER AL PALLARS DIGITAL.CAT Va haver-hi un temps en què les distàncies no es mesuraven amb quilòmetres. Eren les hores les unitats de mesura. No es comptava el temps que calia perdre aturant-se a fer nit quan el destí era llunyà. Suma-hi les nits i els àpats! Per anar d’Esterri d’Àneu a Barcelona s’havien d’invertir unes 55 hores anant a peu. A partir del 1892, amb un tram de ferrocarril construït i l’ús de la tartana, s’hi podia arribar amb 34 hores. El camí es podia allargar en cas d’inclemències del temps, amb accidents o amb el tall del pas de Terradets. Mireu què li va passar a un cronista del diari La Vanguardia que pujar al Pallars el 1902: …hasta Sort hay quien va en tartana; solo que de vez en cuando ocurre algún accidente desgraciado, y durante algún tiempo las autoridades dictan las correspondientes medidas, prohibiendo el paso de tartanas y otros vehículos. Yo me encontré dentro de uno de esos periodos de rigor, y resolví hacer todo el viaje en mulo, medio...