Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

El divendres 20 de març de 2026 al vespre, al pati del Palau dels Icard de Torredembarra, vam presentar la lectura teatral enregistrada per ser emesa per la ràdio Es fa llarg esperar . Es tracta d'un text inèdit dels escriptors Pep Puig i Saïd El Kadaoui. Carles Marquès ha impulsat aquesta iniciativa i Ona la Torre l'ha acollit i acompanyat. L'elenc està format per Joan Carles Blanch, Raquel Martínez, Enric Bonan, Sílvia Mercadé, Anna Plaza, Carme Canyelles, Carles Marquès i jo mateix. El procés d'assaig i enregistrament es va iniciar ara fa un any i tot just ara es presenta. ---- INFORMACIÓ Què esperem quan esperem? Que passi el que desitgem o que passi el que temem? Ens trobem al teatre però farem veure que som en una sala d’espera d’un hospital. La Rita, la companya del Biel, ha patit una aturada cardíaca i ell espera notícies. A l'hospital l’acompanyen el seu amic Aziz, psicoanalista d’origen marroquí, la Neus, el Tomàs, la Júlia, i el tiet Enric. I en un racó, ...

Tot el meu suport a les reivindicacions de mestres i professors. Totalment en contra del pacte de CCOOUGTPSC. Hem tocat fons. Calen recursos per una escola inclusiva real. El govern de la Generalitat de Catalunya (PSC) ja ha dit que no vol negociar. S'estan equivocant de valent. A la seva publicitat (que paguem entre tots) ens diuen que són "el govern de tots". Escoltant opinadors com Toni Aira a la ràdio me n'adono que la major part de l'opinió pública no sap què està passant. És una llàstima que no es faci un esforç per entendre que sense recursos no hi ha èxit educatiu. ---- Fa uns anys vaig escriure algunes coses sobre ensenyament que potser us poden interessar.

David MORLÀ i Jordi SUÑÉ (2026): "200 anys d'armats de Torredembarra", Torredembarra Actualitat, núm. 76, pàg. 16. 200 ANYS D’ARMATS DE TORREDEMBARRA David Morlà Gómez Jordi Suñé Morales L’any 2028 Torredembarra celebrarà el bicentenari documentat de la presència dels armats a la Setmana Santa. La Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra impulsarà una sèrie d’actes commemoratius amb la voluntat de reconèixer, preservar i difondre un element del patrimoni cultural immaterial de Torredembarra profundament arrelat a la història, la religiositat popular i la identitat col·lectiva del municipi. La Setmana Santa i el paper dels armats La Setmana Santa constitueix un conjunt de cerimònies litúrgiques pròpies del món catòlic que, amb el pas dels segles, han esdevingut també manifestacions culturals distintives de pobles i ciutats. Més enllà del seu significat religiós, les processons i actes públics han contribuït a configurar una tradició compartida i un patrimoni viu. En aq...

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...

21 de març: Maldà, l'Urgell (Bar Centro) 22 d'abril: Tarragona, El Tarragonès   24 de juny: La Nou de Gaià, Baix Gaià (vespre) : El Pla de Santa Maria, Alt Camp : Tamarit, Baix Gaià : Garcia, la Ribera d'Ebre : Torredembarra, Baix Gaià

Les veus s’apaguen. Aturar el temps i escoltar per mirar enrere s’imposa com una necessitat. Canvis. Presses. Lluitant contra la liquidesa, ens preguntem què hi ha del cert, què és allò que ens identifica, quin és el nostre espai de seguretat, on és la nostra llar. Les institucions activen cert patrimoni. Patrimoni és memòria, però també identitat, tal i com ens recorda l’antropòleg Llorenç Prats al seu llibre Antropología y patrimonio publicat per Ariel Antropología el 1997. Es genera debat. Què és patrimoni? Què salvarem de la crema del pas dels anys? Caminem a segues? Històries orals Hi ha un patrimoni immaterial, farcit de relats, cançons, cantarelles, històries, receptes, tradicions,conflictes, ritus de pas, festes, danses, maneres de parlar, feina, eines, màquines. Els historiadors s’afanyaran en explicar què va passar. I gaudirem de la lectura i de la reflexió. Però la vida quotidiana, el sentir de la gent, les maneres de viure desapareixeran per sempre més. La his...

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...

Jordi SUÑÉ (2014): “Pintant des de Torredembarra”, Diari de la Torre , núm. 195, pàg. 24. Aquest mes coincideixen dues exposicions pictòriques a la nostra vila. De tant que coincideixen van inaugurar-se el mateix dia i hora (quasi). Per un costat, Grop és a la Biblioteca Mestra Maria Antònia fins el dos de maig. Obren matins i tardes d’entre setmana. Hi trobareu 18 obres que relacionen textos i poemes amb imatges. Conversus és el nom que engloba els treballs de cinc artistes: el rodenc Fabio Guzman –fa uns mesos vam poder gaudir de les seves tapes de clavegueres tunejades-, l’Antonio Boira, el Pere Bruix (www.bruix.net), la Paquita Esteban, el Jordi Morera i la Sibil·la (http://ceramiksibila.com). Els dos darrers els trobareu al carrer Eduard Benot, en un espai cultural obert recentment. Hi podreu aprendre il·lustració, alemany, còmic, etc. A la sala Lluís d’Icart, a l’Ajuntament, i fins el 3 de maig, es pot visitar una altra exposició col·lectiva d’autors locals organitzada per...

Aquesta i altres preguntes es responen en un nou volum del Recull de Treballs editat pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas. Es tracta del número 15 d’una revista en format llibre, nascuda el 1983, que podeu consultar online ( www.raco.cat ) i en paper a la Biblioteca Mestra Maria Antonia. Sapigueu que la podeu comprar a les llibreries habituals i que els socis la reben gratuïtament. A la portada hi veureu una imatge antiga i ben curiosa de la plaça de la Font. S’hi reconeix la impremta Sonsona i el bar Santoro. De refiló s’intueix el bar Pujol. Precisament, un dels articles que hi podeu llegir és del Josep Gual que recorda, a través de diferents anècdotes, la vida en un dels centres neuràlgics de la vila. La revista inclou, bàsicament, col·laboracions procedents de la universitat (Magí Sunyer, Salvador-J. Rovira, Miquel M. Gibert, Ramon Arnabat i Joaquim Sala-Sanahuja) i de diferents autors locals (Carlos Blanco, Joaquim Nolla, Lluís Català, David Morlà, Josep Bargalló, Elisenda Forè...

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...