Creixell fa memòria és un projecte que recull el testimoni oral d’una vintena de veïns i veïnes. Les fotografies i la documentació antiga han permès contextualitzar moltes de les converses que han tingut lloc a Cal Cabaler i a les cases particulars. Resseguint les històries de vida, hem rescatat com era la vida quotidiana d’aquest petit poble abans que desaparegués una manera de viure molt diferent a la d’avui en dia. Creixell feia olor de vi i de garrofes. Els seus sons estaven relacionats amb la pagesia, els carros i els oficis artesanals com els boters. Els matxos donaven voltes al tomb i els engranatges feien girar les sínies. Els catúfols vessaven l’aigua damunt de la pastera que omplia lentament la bassa. Els més petits jugaven al carrer i tothom prenia la fresca davant de casa quan s’acabava la jornada laboral. Tot d’una, el món va canviar. El turisme, la construcció i les urbanitzacions van transformar un paisatge que no havia canviat gaire durant generacions. Van arribar també nous serveis impensables fins llavors, com l’aigua corrent a les cases o el clavegueram. Creixell fa memòria i mira enrere amb l’objectiu que no es perdin les arrels. Que tothom pugui gaudir d’aquest petit tros de món donant vida a les imatges en blanc i negre i als records dels més grans. Creixell té futur perquè té unes arrels profundes i unes branques ben obertes al món.
LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA
“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert va publicar el 1971 el llibre Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...

Comentaris