Creixell fa memòria és un projecte que recull el testimoni oral d’una vintena de veïns i veïnes. Les fotografies i la documentació antiga han permès contextualitzar moltes de les converses que han tingut lloc a Cal Cabaler i a les cases particulars. Resseguint les històries de vida, hem rescatat com era la vida quotidiana d’aquest petit poble abans que desaparegués una manera de viure molt diferent a la d’avui en dia. Creixell feia olor de vi i de garrofes. Els seus sons estaven relacionats amb la pagesia, els carros i els oficis artesanals com els boters. Els matxos donaven voltes al tomb i els engranatges feien girar les sínies. Els catúfols vessaven l’aigua damunt de la pastera que omplia lentament la bassa. Els més petits jugaven al carrer i tothom prenia la fresca davant de casa quan s’acabava la jornada laboral. Tot d’una, el món va canviar. El turisme, la construcció i les urbanitzacions van transformar un paisatge que no havia canviat gaire durant generacions. Van arribar també nous serveis impensables fins llavors, com l’aigua corrent a les cases o el clavegueram. Creixell fa memòria i mira enrere amb l’objectiu que no es perdin les arrels. Que tothom pugui gaudir d’aquest petit tros de món donant vida a les imatges en blanc i negre i als records dels més grans. Creixell té futur perquè té unes arrels profundes i unes branques ben obertes al món.
CRISIS I COOPERATIVISME
"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Comentaris