Creixell fa memòria és un projecte que recull el testimoni oral d’una vintena de veïns i veïnes. Les fotografies i la documentació antiga han permès contextualitzar moltes de les converses que han tingut lloc a Cal Cabaler i a les cases particulars. Resseguint les històries de vida, hem rescatat com era la vida quotidiana d’aquest petit poble abans que desaparegués una manera de viure molt diferent a la d’avui en dia. Creixell feia olor de vi i de garrofes. Els seus sons estaven relacionats amb la pagesia, els carros i els oficis artesanals com els boters. Els matxos donaven voltes al tomb i els engranatges feien girar les sínies. Els catúfols vessaven l’aigua damunt de la pastera que omplia lentament la bassa. Els més petits jugaven al carrer i tothom prenia la fresca davant de casa quan s’acabava la jornada laboral. Tot d’una, el món va canviar. El turisme, la construcció i les urbanitzacions van transformar un paisatge que no havia canviat gaire durant generacions. Van arribar també nous serveis impensables fins llavors, com l’aigua corrent a les cases o el clavegueram. Creixell fa memòria i mira enrere amb l’objectiu que no es perdin les arrels. Que tothom pugui gaudir d’aquest petit tros de món donant vida a les imatges en blanc i negre i als records dels més grans. Creixell té futur perquè té unes arrels profundes i unes branques ben obertes al món.
11 DE DESEMBRE: 65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC
L'editorial Lo Diable Gros ha publicat un llibre de reflexió col·lectiva on hi participo: 65 anys de progrés. Es tracta d'un anàlisi multidisciplinari del model de desenvolupament del Camp de Tarragona des de finals del franquisme fins ara.  La gira de presentacions pretén escampar la informació i el debat entre els veïns d'aquestes comarques. Hi ha alternatives al model actual? En parlem! La presentació a la Torre serà l'11 de desembre de 2025 per la tarda. Ho farem en format taula rodona i l'organització anirà a càrrec del Centre d'Estudis Sinibald de Mas.  

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Comentaris