LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt”

Fórmula mágica de les bruixes per volar,

Joan Amades, Bruixes i bruixots, 1934.

El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre Històries de les Bruixes d’Altafulla, editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres.[1] Jo us n’explicaré tres.

La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra.


Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vida d’una de les bruixes que vivia a Altafulla. Resulta que la seguien de nit i que li coneixien les seves rutines nocturnes. Sortia del poble i caminava cap els Munts. Seria fàcil desfer-se d’ella. Volien matar-la perquè estaven tips de tanta bruixeria. Primer l’assassinaren a cops i després l’estriparen a trossos. Fet. Aterrits, llençaren la dona al fons de la sínia de Rovireta, esperant que el temps i la sorra l’acabessin colgant. En silenci i plens (...).

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

Armats, caramelles i associacionisme

Obrim una Setmana Santa plena d’activitats preparades amb cura durant mesos, que formen part d’unes tradicions transmeses de pares a fills des de fa generacions. És una setmana, que enguany arriba molt aviat, que ens obrirà les portes a la pasqua, al bon temps, a la primavera, al renaixement de la natura, aquest renaixement cíclic que endreça les nostres vides i la de la resta dels éssers vius. Cada cop costa més, però, saber on som. Ara que, amb el canvi climàtic, el fred no acaba d’arribar, i la calor ha esdevingut molt pesada a l’estiu. El consumisme empès per les noves tecnologies encara ha desdibuixat més aquest temps cíclic, que ens portava a hivernar, a cuinar amb els productes de temporada, a endreçar, apedaçar les coses, emblanquinar les cases, revisar la roba, a fer el canvi d’armari. Toca asserenar els cors i tornar a compartir places i carrers. Toca reflexionar i tornar a fer poble. Toca enfortir el nostre teixit associatiu, que té la virtut de lligar ànimes, fome...
Imatge

EN CONTRA DE FER PISOS A L'APARCAMENT GRATUÏT DEL PONT DE CLARÀ

Aquests mesos es parla molt de tornar a construir pisos. Hi ha una manca evident d'habitatge. Els tràmits es facilitaran i es reservaran espais per a pisos de protecció oficial.  La música sona bé però es tindrà en compte la necessitat de serveis públics de la població? I la necessitat de zones verdes? I necessitat de tenir recursos com aigua potable? Un dels espais destinats a pisos serà l'aparcament del costat del pont de Clarà, a tocar de la via de tren, l'antiga nacional 340. Seran pisos de protecció oficial.  Què comporta aquesta decisió? En primer lloc, perdre places d'aparcament. En segon lloc, situar els pisos de protecció oficial lluny del nucli, l'únic espai on és possible la necessària barreja social. En tercer lloc, situem a l'extraradi infants i joves que no gaudiran de la possibilitat de fer la vida a peu. La vila de Torredembarra necessita habitatge. Cal rehabilitar bona part de les cases antigues deshabitades, cal créixer de manera compacta i cal...
Imatge

L'HOSTAL DE LA FIGUERETA

  Fotografia de la Torre del Mar de Creixell. FONS ACAP20 1024.  Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. La Torre del Mar va ser construïda al segle XVI amb finalitats defensives, quan corsaris, turcs i  pirates senyorejaven per la Mediterrània i viure a prop de la costa era perillós. La seva situació estratègica, al costat del camí reial que comunicava Barcelona amb València, va atreure després la instal·lació d’un hostal. L’Hostal de la Figuereta, així era conegut el negoci, va esdevenir una referència clau per a comerciants, transportistes i gent de pas. Al mapa elaborat per l’Estat borbònic el 1716 per acompanyar la descripció del Corregiment de Tarragona s’hi pot llegir perfectament el topònim «La Figuereta». [1] En realitat, malgrat el nom, l’Hostal eren dos negocis. Hi havia l’Hostal de Dalt i el de Baix. Els dos estaven ubicats a la mateixa zona, l’un davant de l’altre. Els March eren senyors dels dos però només amos d’un d’ells, el de baix. A la pràc...
Imatge

PODCAST DE TEATRE "ES FA LLARG ESPERAR"

El divendres 20 de març de 2026 al vespre, al pati del Palau dels Icard de Torredembarra, vam presentar la lectura teatral enregistrada per ser emesa per la ràdio Es fa llarg esperar . Es tracta d'un text inèdit dels escriptors Pep Puig i Saïd El Kadaoui. Carles Marquès ha impulsat aquesta iniciativa i Ona la Torre l'ha acollit i acompanyat. L'elenc està format per Joan Carles Blanch, Raquel Martínez, Enric Bonan, Sílvia Mercadé, Anna Plaza, Carme Canyelles, Carles Marquès i jo mateix. El procés d'assaig i enregistrament es va iniciar ara fa un any i tot just ara es presenta. ---- INFORMACIÓ Què esperem quan esperem? Que passi el que desitgem o que passi el que temem? Ens trobem al teatre però farem veure que som en una sala d’espera d’un hospital. La Rita, la companya del Biel, ha patit una aturada cardíaca i ell espera notícies. A l'hospital l’acompanyen el seu amic Aziz, psicoanalista d’origen marroquí, la Neus, el Tomàs, la Júlia, i el tiet Enric. I en un racó, ...
Imatge

LA POBLA DE MONTORNÈS: UN VIATGE PEL RECORD

Títol: La Pobla de Montornès, un viatge pel record Autors: Jordi Suñé Morales Gènere: Història / Fotografia ISBN: 978-84-09-75161-7 Pàgines: 376 Mides: 170×240 Any: 2025 Idioma: català Preu: 25 € Aquest llibre recull 800 imatges del segle XX de la Pobla de Montornès. És un treball és testimoni de la transformació d’un municipi que conserva la seva pròpia identitat i que té història. Hi trobareu moltes cares conegudes, els carrers com eren abans, les botigues, el cinema, el sindicat, els carros, l’estació de tren, els antics oficis, les festes populars, les colles d’amigues i d’amics, les entitats, la fàbrica, les escoles, l’ermita i la Mare de Déu de Montornès, la parròquia, fets històrics i diversos personatges que han tingut una vida destacada fora de la Pobla. Teniu entre les mans l’oportunitat de submergir-vos al passat de la Pobla i d’explicar en veu alta les històries que hi ha al darrere de cada imatge. Jordi Suñé Morales (Torredembarra, 1975) és mestre, músic, llicenciat en ant...
Imatge

Una idea per l’Ordenança General de Subvencions que vol elaborar l’Ajuntament de Torredembarra

"Bon dia, Us escric en relació a la consulta pública per tal de recollir idees per a la futura ordenança de les ajudes municipals a projectes d’interès públic o social . En el context d’emergència língüística que vivim a Torredembarra i al conjunt del país, amb un clar retrocés de la llengua catalana pel que fa al seu ús social, proposo: Que a l’hora de concedir subvencions es tingui en compte que les entitats i els projectes emprin com a mínim la llengua catalana (cartelleria, monitoratge, xarxes socials, pàgines web, etc.). Hem de promoure la llengua catalana en tots els àmbits, oferir suport a les entitats, mostrar als nouvinguts que el català és una llengua necessària per a viure a casa nostra, que el català és llengua d’acollida, que acollir no és esborrar la nostra llengua. Calen cursos sectorials de llengua catalana: a famílies amb infants a les escoles, per a treballadors del sector serveis, per a la policia, etc. No n’hi ha prou amb el que s’està fent a l’Escola d’Adults....
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Imatge

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...