SANT NICASI DEL CATLLAR

“Suplicau á la clemència/ del Etern Deu poderós

Sant Nicasi gloriós/ guardeunos de pestilencia.”

Goigs a Sant Nicasi, sense data, autor anònim.

 

La parròquia del Catllar està dedicada a Sant Joan Baptista. Però Sant Nicasi és també molt important en aquest poble. Fou bisbe de Reims, al nord de França, i degollat pels vàndals el 467. És considerat un bon advocat contra la pesta. Un article sense signar publicat al diari La Cruz de l’any 1904 diu que el Catllar el va votar com a copatró l’any 1368.[1] Recordem que la mortífera pesta negra envaïa Europa el 1348. No disposem detalls sobre els inicis d’aquest vot però sabem que aquest municipi va encomanar un retaule dedicat a Sant Sebastià el 1497 al pintor tarragoní Joan Albiols on hi havia escrita la llegenda “Sent Nichasi, màrtir e bisbe, que és de les pestilències”.[2]

Al Camp de Tarragona arribà una plaga de llagostes el 1687. Els testimonis escrits que s’han conservat demostren la virulència de l’insecte. L’historiador Marc Dalmau explica en un article que el 27 de juny de 1687 a les nou i deu del matí la plaga va arribar a la Secuita. El majoral de la Granja de la Tallada estava batent civada i va veure arribar un núvol d’insectes: “jo batia aquell dia sivada ab los bous y lo macho ague de parar per causa que no podia fer anar los bous y tinque la batuda un ramat de dias a la era a causa de la llangosta”. El mateix testimoni relata com van intentar acabar amb l’insecte. Es tractava d’estendre llençols amb un forat al mig, recollir al vol el màxim nombre d’exemplars i fer-los caure dins d’un sac. Posteriorment hi posaven terra al damunt i es trepitjaven.[3]

El Catllar també va intentar defensar-se de la plaga. Desesperats com van arribar a estar, van fer un vot de poble a Sant Nicasi per tal de salvar-se de la plaga que feia malbé els camps de conreu. El rector de la parròquia Joan Belart deixà escrit com va anar el procés d’elecció del sant salvador. Es convocà el consell de la vila i es posaren dins un barret el nom de diferents sants: “se resolgué se posarien en sorts los sants següents, çò és, los gloriosos Sant Joan Batista, Sant Joseph, Sant Nicasi, Sant Ramon de Penÿafort, St. Domingo, Sant Antoni de Pàdua, Sant Sebastià i Sancta Madalena, ÿ lo que dels sobredits gloriosos sants eixiria en sort, aquell se prengués per Patró ÿ Advocat contra dita plaga, ü lo diumenge següent se li celebràs un solemne festa ab sermó. Los quals, posats en un sombrero, fou extret ÿ eixit en sort, lo gloriós Sant Nicasi, Bisbe ÿ Màrtir (no sens admiració de dits Rector ÿ Jurats per veurer, que com lo dit gloriós Sant havia tingut lo patronat de dita Vila contra la pesta, lo havia volgut tenir contra la dita plaga de la llagosta).”

Sortí Nicasi, que ja protegia el Catllar contra la pesta. Els veïns mantenien viva la memòria “com en la vila de Catllar, del Camp ÿ Archabisbat de Tarragona, de temps immemorial se donàs culto ÿ veneració tots los anÿs, ab solemne festa lo dia catorse de desembre al gloriós Sant Nicasi, Bisbe ÿ màrtir de Reims, en França, tenint-lo sempre per advocat contra la pestilència de la qual dihuen los vells de la Vila haver-los librat per dos vegadas.”[4] El 2 de desembre d’aquell any, el Catllar rebria una relíquia de Sant Nicasi que encara avui es conserva a la parròquia.[5]

Per cert, a finals de 1808 i principis de 1909, com hem explicat més amunt, els francesos entraren als pobles del Baix Gaià i els saquejaren amb gran violència. El Catllar patí un creixement vegetatiu negatiu de menys 140 persones. El municipi tenia llavors uns 1.100 habitants. L’any anterior la població havia augmentat en 21 persones. El mossèn de la parròquia deixà escrit al llibre d’òbits que “Lo dia des de Janer del 1809 cerca la posta del Sol entrà en esta vila del Catllar lo exèrcit francès ab gran forsa, pues los somatents feren moltíssim foch y no poderen vence’ls”. A més a més, els francesos “no respetaren la nostra Sagrada Religió”. El 1812 fou un altre any terrible. Els napoleònics atacaren amb força. Al Catllar moriren 131 persones. L’any abans havien mort només 48.[6] Aquest augment va ser degut a la nova ràtzia francesa i a les conseqüències socials, mèdiques –es produí un mortífer brot epidèmic- i alimentàries que se’n derivaren. De nou, els catllarencs invocaren a Nicasi per poder-se salvar. I ho van aconseguir. El nou vot de poble se celebraria l’11 d’octubre per diferenciar-lo de l’antic, que ja es feia al desembre. La festa que organitza el poble cada any per aquestes dates és coneguda com “Sant Nicaset”.[7]



[1] La Cruz, 15-X-1904.

[2] Manuel M. FUENTES (1999): El Castell, Vila i Terme del Catllar. Apèndix documental. El Catllar: Ajuntament del Catllar, pàg. 437-438.

[3] Marc DALMAU (2014): “La plaga de llagosta de 1687: el cas de la Secuita i la seva contextualització”. Butlletí Municipal de la Secuita, núm. 19, pàg. 12 i 13.

[4] Manuel M. FUENTES (1999): El Castell, Vila i Terme del Catllar. Apèndix documental. El Catllar: Ajuntament del Catllar, pàg. 457-458.

[5] Manuel M. FUENTES (1999): El Castell, Vila i Terme del Catllar, pàg. 829.

[6] Manuel GÜELL (2016): Crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona. Tarragona: Publicacions de la URV i el Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de Tarragona.

[7] Manuel M. FUENTES (1999): El Castell, Vila i Terme del Catllar. El Catllar: Ajuntament del Catllar.


Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.

Comentaris

Publicacions populars

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

CONCERTS CONFINATS

ELS ARMATS DE TORREDEMBARRA

18 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

CONFERÈNCIA SOBRE ELS LLIUREPENSADORS

EL COMÚ

Santa Creu de la Riera de Gaià