“Suplicau á la clemència/ del Etern Deu poderós
Sant Nicasi gloriós/ guardeunos de pestilencia.”
Goigs a Sant Nicasi, sense data, autor anònim.
La parròquia del Catllar està dedicada
a Sant Joan Baptista. Però Sant Nicasi és també molt important en aquest poble.
Fou bisbe de Reims, al nord de França, i degollat pels vàndals el 467. És
considerat un bon advocat contra la pesta. Un article sense signar publicat al
diari La Cruz de l’any 1904 diu que
el Catllar el va votar com a copatró l’any 1368.[1] Recordem
que la mortífera pesta negra envaïa Europa el 1348. No disposem detalls sobre
els inicis d’aquest vot però sabem que aquest municipi va encomanar un retaule
dedicat a Sant Sebastià el 1497 al pintor tarragoní Joan Albiols on hi havia
escrita la llegenda “Sent Nichasi, màrtir e bisbe, que és de les pestilències”.[2]
Al Camp de Tarragona arribà una plaga
de llagostes el 1687. Els testimonis escrits que s’han conservat demostren la
virulència de l’insecte. L’historiador Marc Dalmau explica en un article que el
27 de juny de 1687 a les nou i deu del matí la plaga va arribar a la Secuita.
El majoral de la Granja de la Tallada estava batent civada i va veure arribar
un núvol d’insectes: “jo batia aquell dia sivada ab los bous y lo macho ague de
parar per causa que no podia fer anar los bous y tinque la batuda un ramat de
dias a la era a causa de la llangosta”. El mateix testimoni relata com van
intentar acabar amb l’insecte. Es tractava d’estendre llençols amb un forat al
mig, recollir al vol el màxim nombre d’exemplars i fer-los caure dins d’un sac.
Posteriorment hi posaven terra al damunt i es trepitjaven.[3]
El Catllar també va intentar
defensar-se de la plaga. Desesperats com van arribar a estar, van fer un vot de
poble a Sant Nicasi per tal de salvar-se de la plaga que feia malbé els camps
de conreu. El rector de la parròquia Joan Belart deixà escrit com va anar el
procés d’elecció del sant salvador. Es convocà el consell de la vila i es
posaren dins un barret el nom de diferents sants: “se resolgué se posarien en
sorts los sants següents, çò és, los gloriosos Sant Joan Batista, Sant Joseph,
Sant Nicasi, Sant Ramon de Penÿafort, St. Domingo, Sant Antoni de Pàdua, Sant
Sebastià i Sancta Madalena, ÿ lo que dels sobredits gloriosos sants eixiria en
sort, aquell se prengués per Patró ÿ Advocat contra dita plaga, ü lo diumenge següent
se li celebràs un solemne festa ab sermó. Los quals, posats en un sombrero, fou
extret ÿ eixit en sort, lo gloriós Sant Nicasi, Bisbe ÿ Màrtir (no sens admiració
de dits Rector ÿ Jurats per veurer, que com lo dit gloriós Sant havia tingut lo
patronat de dita Vila contra la pesta, lo havia volgut tenir contra la dita
plaga de la llagosta).”
Sortí Nicasi, que ja protegia el
Catllar contra la pesta. Els veïns mantenien viva la memòria “com en la vila de
Catllar, del Camp ÿ Archabisbat de Tarragona, de temps immemorial se donàs
culto ÿ veneració tots los anÿs, ab solemne festa lo dia catorse de desembre al
gloriós Sant Nicasi, Bisbe ÿ màrtir de Reims, en França, tenint-lo sempre per
advocat contra la pestilència de la qual dihuen los vells de la Vila haver-los
librat per dos vegadas.”[4] El 2 de
desembre d’aquell any, el Catllar rebria una relíquia de Sant Nicasi que encara
avui es conserva a la parròquia.[5]
Per cert, a finals de 1808 i principis
de 1909, com hem explicat més amunt, els francesos entraren als pobles del Baix
Gaià i els saquejaren amb gran violència. El Catllar patí un creixement
vegetatiu negatiu de menys 140 persones. El municipi tenia llavors uns 1.100
habitants. L’any anterior la població havia augmentat en 21 persones. El mossèn
de la parròquia deixà escrit al llibre d’òbits que “Lo dia des de Janer del
1809 cerca la posta del Sol entrà en esta vila del Catllar lo exèrcit francès
ab gran forsa, pues los somatents feren moltíssim foch y no poderen vence’ls”.
A més a més, els francesos “no respetaren la nostra Sagrada Religió”. El 1812
fou un altre any terrible. Els napoleònics atacaren amb força. Al Catllar moriren
131 persones. L’any abans havien mort només 48.[6] Aquest
augment va ser degut a la nova ràtzia francesa i a les conseqüències socials,
mèdiques –es produí un mortífer brot epidèmic- i alimentàries que se’n
derivaren. De nou, els catllarencs invocaren a Nicasi per poder-se salvar. I ho
van aconseguir. El nou vot de poble se celebraria l’11 d’octubre per
diferenciar-lo de l’antic, que ja es feia al desembre. La festa que organitza
el poble cada any per aquestes dates és coneguda com “Sant Nicaset”.[7]
[1] La Cruz, 15-X-1904.
[2] Manuel
M. FUENTES (1999): El Castell, Vila i
Terme del Catllar. Apèndix documental. El Catllar: Ajuntament del Catllar,
pàg. 437-438.
[3]
Marc DALMAU (2014): “La plaga de llagosta de 1687: el cas de la Secuita i la
seva contextualització”. Butlletí
Municipal de la Secuita, núm. 19, pàg. 12 i 13.
[4] Manuel
M. FUENTES (1999): El Castell, Vila i
Terme del Catllar. Apèndix documental. El Catllar: Ajuntament del Catllar,
pàg. 457-458.
[5] Manuel
M. FUENTES (1999): El Castell, Vila i
Terme del Catllar, pàg. 829.
[6] Manuel
GÜELL (2016): Crisi de la Guerra del
Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona. Tarragona: Publicacions de la URV
i el Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de
Tarragona.
[7]
Manuel M. FUENTES (1999): El Castell,
Vila i Terme del Catllar. El Catllar: Ajuntament del Catllar.
Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.
Comentaris