VARA PER TRES!

 

“Altafulla”

Paraula màgica de les bruixes per volar,

Joan Amades, Bruixes i bruixots, 1934.

 

El Ramonet d’Altafulla es dona compte que la seva barca ha estat utilitzada per la nit. Encara és molla quan de bon matí l’ha de tornar a traginar fins al mar. Cada nit igual. Que estrany! Un dia decideix investigar. S’amaga dins de l’embarcació tapat per les arts. Passada mitja nit sent que pugen a coberta. Sap que no són pescadors perquè els homes de l’ofici respecten els veïns. Deuen ser bruixes!

-Vara per tres, vara per tres!

Les veus són femenines. L’encanteri no funciona. El gussi no es mou del lloc. Cada nit arrencava sense cap problema. Cridaven les paraules màgiques i el bot sortia en mar. Les dones discuteixen.

-Què està fallant? Som tres i no funciona... Hi ha algú amagat a la barca!

Busquen per tots els racons i no el troben.

-Una de nosaltres porta un fill a la panxa! Som quatre! Vara per quatre!

I la barca arrenca. Després d’hores de viatge, arriben a la sorra. El Ramonet es queda sol i decideix baixar a investigar. És un lloc desconegut i ignot. Fins i tot les plantes li són estranyes. En sentir les bruixes, s’amaga de nou sota les xarxes, arrencant, abans unes quantes fulles d’aquelles plantes. En tornar a la platja d’Altafulla, les bruixes desapareixen. Mai ningú va creure el que el Ramonet explicava. I això que ensenyava unes exòtiques plantes molt estranyes!

 

L’artista Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) estiuejava a Torredembarra a la dècada de 1920, a casa del Jaume Solé Rovira. Les seves cartes es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Mestres va sentir a parlar de les bruixes d’Altafulla i va escriure un article per a l’Arxiu de Tradicions Populars, revista pionera en aquest àmbit dirigida per Valeri Serra Boldú (1874-1938). En aquest escrit va explicar una versió lleugerament diferent a la que hem explicat recollida per Gelabert. En aquest cas no s’esmenten les plantes exòtiques i la història acaba amb un atac del protagonista contra una de els bruixes, que va resultar ser parella seva.[1] Segons Joan Amades aquest relat s’explicava a molts altres pobles del litoral com Barcelona (al Somorrostro), Cabrera de Mar, Mataró, Cadaqués, Cotlliure, Altea o Palma.[2]



[1] Apel·les MESTRES (1929): “Les bruixes d’Altafulla”, Arxiu de Tradicions Catalanes, núm. 3, pàg. 183.

[2] Joan AMADES (2002): Bruixes i bruixots. Tarragona: El Mèdol, pàg. 80-82. 

Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.

Comentaris

Entrades populars

4 d'ABRIL: NOU LLIBRE! DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

CRISIS I COOPERATIVISME

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

GIRA JULIVERT 2024!

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

LES ÀNIMES DE TAMARIT

LA GUERRA DE CUBA

SANT NICASI DEL CATLLAR