VARA PER TRES!

 

“Altafulla”

Paraula màgica de les bruixes per volar,

Joan Amades, Bruixes i bruixots, 1934.

 

El Ramonet d’Altafulla es dona compte que la seva barca ha estat utilitzada per la nit. Encara és molla quan de bon matí l’ha de tornar a traginar fins al mar. Cada nit igual. Que estrany! Un dia decideix investigar. S’amaga dins de l’embarcació tapat per les arts. Passada mitja nit sent que pugen a coberta. Sap que no són pescadors perquè els homes de l’ofici respecten els veïns. Deuen ser bruixes!

-Vara per tres, vara per tres!

Les veus són femenines. L’encanteri no funciona. El gussi no es mou del lloc. Cada nit arrencava sense cap problema. Cridaven les paraules màgiques i el bot sortia en mar. Les dones discuteixen.

-Què està fallant? Som tres i no funciona... Hi ha algú amagat a la barca!

Busquen per tots els racons i no el troben.

-Una de nosaltres porta un fill a la panxa! Som quatre! Vara per quatre!

I la barca arrenca. Després d’hores de viatge, arriben a la sorra. El Ramonet es queda sol i decideix baixar a investigar. És un lloc desconegut i ignot. Fins i tot les plantes li són estranyes. En sentir les bruixes, s’amaga de nou sota les xarxes, arrencant, abans unes quantes fulles d’aquelles plantes. En tornar a la platja d’Altafulla, les bruixes desapareixen. Mai ningú va creure el que el Ramonet explicava. I això que ensenyava unes exòtiques plantes molt estranyes!

 

L’artista Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) estiuejava a Torredembarra a la dècada de 1920, a casa de Jaume Solé Rovira. Les seves cartes es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Mestres va sentir a parlar de les bruixes d’Altafulla i va escriure un article per l’Arxiu de Tradicions Populars, revista pionera en aquest àmbit, dirigida per Valeri Serra Boldú (1874-1938). En aquest escrit va explicar una versió lleugerament diferent a la que hem narrat i que va  recollir prèviment Gelabert. En aquest cas no s’esmenten les plantes exòtiques i la història acaba amb un atac del protagonista contra una de els bruixes, que va resultar ser parella seva.[1] Segons Joan Amades aquest relat s’explicava a molts altres pobles del litoral, com Barcelona (al Somorrostro), Cabrera de Mar, Mataró, Cadaqués, Cotlliure, Altea o Palma.[2]



[1] Apel·les MESTRES (1929): “Les bruixes d’Altafulla”, Arxiu de Tradicions Catalanes, núm. 3, pàg. 183.

[2] Joan AMADES (2002): Bruixes i bruixots. Tarragona: El Mèdol, pàg. 80-82. 

Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.

Comentaris

Entrades populars

ELS INICIS DEL CATALANISME AL BAIX GAIÀ

SOBRE EL NOU PLA DE MOBILITAT DEL NUCLI ANTIC DE TORREDEMBARRA

LES ASSOCIACIONS DE LA NOU DE GAIÀ

TANKES I HAIKUS

CORPUS A TORREDEMBARRA

LA CANÇÓ PELS 50 ANYS DELS NOIS DE LA TORRE

65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC