“Altafulla”
Paraula màgica de les bruixes per volar,
Joan Amades, Bruixes i bruixots, 1934.
El Ramonet d’Altafulla es dona compte que la seva barca ha estat
utilitzada per la nit. Encara és molla quan de bon matí l’ha de tornar a
traginar fins al mar. Cada nit igual. Que estrany! Un dia decideix investigar.
S’amaga dins de l’embarcació tapat per les arts. Passada mitja nit sent que
pugen a coberta. Sap que no són pescadors perquè els homes de l’ofici respecten
els veïns. Deuen ser bruixes!
-Vara per tres, vara per tres!
Les veus són femenines. L’encanteri no funciona. El gussi no es mou
del lloc. Cada nit arrencava sense cap problema. Cridaven les paraules màgiques
i el bot sortia en mar. Les dones discuteixen.
-Què està fallant? Som tres i no funciona... Hi ha algú amagat a la
barca!
Busquen per tots els racons i no el troben.
-Una de nosaltres porta un fill a la panxa! Som quatre! Vara per
quatre!
I la barca arrenca. Després d’hores de viatge, arriben a la sorra.
El Ramonet es queda sol i decideix baixar a investigar. És un lloc desconegut i
ignot. Fins i tot les plantes li són estranyes. En sentir les bruixes, s’amaga
de nou sota les xarxes, arrencant, abans unes quantes fulles d’aquelles
plantes. En tornar a la platja d’Altafulla, les bruixes desapareixen. Mai ningú
va creure el que el Ramonet explicava. I això que ensenyava unes exòtiques
plantes molt estranyes!
L’artista Apel·les Mestres (Barcelona,
1854-1936) estiuejava a Torredembarra a la dècada de 1920, a casa de Jaume
Solé Rovira. Les seves cartes es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de
Barcelona. Mestres va sentir a parlar de les bruixes d’Altafulla i va escriure
un article per l’Arxiu de Tradicions
Populars, revista pionera en aquest àmbit, dirigida per Valeri Serra Boldú
(1874-1938). En aquest escrit va explicar una versió lleugerament diferent a la
que hem narrat i que va recollir prèviment Gelabert. En aquest cas no s’esmenten les
plantes exòtiques i la història acaba amb un atac del protagonista contra una
de els bruixes, que va resultar ser parella seva.[1] Segons
Joan Amades aquest relat s’explicava a molts altres pobles del litoral, com
Barcelona (al Somorrostro), Cabrera de Mar, Mataró, Cadaqués, Cotlliure, Altea
o Palma.[2]
[1] Apel·les
MESTRES (1929): “Les bruixes d’Altafulla”, Arxiu
de Tradicions Catalanes, núm. 3, pàg. 183.
[2] Joan
AMADES (2002): Bruixes i bruixots.
Tarragona: El Mèdol, pàg. 80-82.
Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.
.jpg)
Comentaris