65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra.
Quin és el futur del Camp de Tarragona?
Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?
La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, que no hi hagi un qüestionament públic. Per què?
En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam, a Torredembarra, a les set del vespre, amb un llibre de 285 pàgines signat per 24 autors que tot just ara comença a girar. Es tracta del treball col·lectiu coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas organitza l’acte i comptarem a la participació del geògraf Sergi Saladié, la doctora en dret Aitana de la Varga i el mateix Xavi Milian. Ha arribat el moment d’aturar-se i repensar-nos. Us convidem a venir i a participar amb el llibre sota el braç.
Article publicat al Diari Més del 2 de desembre de 2025.
El Camp de Tarragona a debat
La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, no hi ha un qüestionament públic. Per què? En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam a les set del vespre arran de la publicació d’un llibre valent coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. Es tracta d’un primer intent de fer una esmena a la totalitat amb autors que provenen del món universitari i dels moviments socials. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas organitza l’acte i comptarem a la participació del geògraf Sergi Saladié, la doctora en dret Aitana de la Varga i Xavi Milian. Ha arribat el moment d’aturar-se i repensar-nos.
Article publicat al Torredembarra Actualitat 73, novembre de 2025.
L'editorial Lo Diable Gros ha publicat un llibre de reflexió col·lectiva on hi participo: 65 anys de progrés. Es tracta d'un anàlisi multidisciplinari del model de desenvolupament del Camp de Tarragona des de finals del franquisme fins ara.
La gira de presentacions pretén escampar la informació i el debat entre els veïns d'aquestes comarques. Hi ha alternatives al model actual? En parlem! La presentació a la Torre serà l'11 de desembre de 2025 per la tarda. Ho farem en format taula rodona i l'organització anirà a càrrec del Centre d'Estudis Sinibald de Mas.
Llista de presentacions:
27 juny 20h CERAP (Riudoms), amb Sergi Saladié i Guillem Puig. Ho organitza: CERAP.
3 juliol 19h Auditori Santa Llúcia (La Selva), amb Guillem Puig i Xavi Milian. Ho organitzen: Centre d’Estudis Selvatans i CP La Raconera.
10 juliol 19h Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus), amb Andreu Escolà, Xavi Jiménez i Xavi Milian.
11 juliol 19h Sala Llorers Ca la Torre (Vandellòs), amb Sergi Saladié i Xavi Milian. Ho organitza: CUP Vandellòs.
11 juliol 19:30h Casal Popular La Bretxa (Alcover), amb Salomó Torres i Anna Recasens. Ho organitza: CP La Bretxa
10 setembre Col·legit (L’Argentera), amb Sergi Saladié i Guillem Puig. Ho organitza: Ajuntament.
11 octubre 17h Societat El Fènix (Vila-seca), amb Eloi Redón i Ginés Puente. Ho organitza: Casal Popular El Rebotim
17 octubre 19h Casa de Cultura (L’Hospitalet de l’Infant), amb Neus Baena i Xavi Milian. Ho organitza: Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant.
12 novembre 19h Santa Llúcia (Reus), amb Neus Baena, Clara Esteve, Anna Recasens, Aitana de la Varga i Roser Vernet.
13 novembre 19:30h Casal Popular Sageta de Foc (Tarragona), amb Anna Recasens i Francesc Fortuño. Ho organitza: Endavant Tarragonès.
14 novembre 20h Ateneu Cultural Josep Taverna (Alforja), amb Salomó Torres i Sergi Saladié. Ho organitza: Ateneu Cultural Josep Taverna
17 novembre 19h Sala de Graus Campus Catalunya URV (Tarragona), amb Aitana de la Varga, Josep Oliveras, Robert Casadevall, Clara Esteve i Sergi Saladié.
20 novembre 19h Biblioteca Joan Miró (Mont-roig) amb Aitana de la Varga i Xavi Milian. Ho organitza: Associació Cultural Arxiu i Memòria.
21 novembre 19h (Sarral), amb Roser Vernet i Xavi Milian. Ho organitza: En peu de terra.
11 desembre (Torredembarra), amb Jordi Suñé, Aitana de la Varga i Sergi Saladié. Ho organitza: Centre d'Estudis Sinibald de Mas.
Les coques de Sant Blai, els blaiets, es mengen el 3 de febrer. És una menja tradicional molt arrelada a Catalunya i al País Valencià. Sempre se l'ha vinculat a la protecció contra els mals de gola, ja que Sant Blai és conegut com a patró dels qui pateixen afeccions respiratòries. Sant Blai va ser un bisbe i metge d’Armènia que, segons la llegenda, va salvar un nen que s’ennuegava amb una espina de peix. Aquest miracle el va convertir en protector contra els mals de gola, i arreu d’Europa es van instaurar tradicions en honor seu. A Catalunya, una de les més populars és la benedicció d’aliments i, en particular, de les coques que es consumeixen aquest dia. Les coques de Sant Blai poden presentar diverses formes i receptes segons la localitat, però generalment són dolces i es poden trobar en dues variants principals. L es coques seques: de massa dura i sovint aromatitzades amb anís o altres essències. I les coques toves: similars a les coques ensucrades, amb una massa esponjosa i cob...
Morera presenta “TARDORAL” al nucli antic de Torredembarra L’artista torrenc Jordi Morera exposarà els seus nous treballs a l’Auca Taverna. La inauguració tindrà lloc el proper divendres 26 d’octubre Morera sorprendrà als que coneixen el seu recorregut artístic. Membre de Grop, l’associació per la difusió de l’art contemporani, ensenyarà les seves darreres pintures que es caracteritzen per un apropament força figuratiu i l’ús de la tècnica de l’oli. “Conscientment vaig fer una regressió a una tècnica i a uns temes que em varen acompanyar quan m’iniciava a l’art pictòric.” El públic podrà reconèixer espais propers a nivell geogràfic. “Com que els apunts que sovint faig de racons, carrers de pobles són un bon stock per començar a treballar.” Lluny de la nostàlgia, Morera vol recuperar aquella llum de la tardor gravada als seus records de quan va viure un any al camp. “És una llum especial i que dóna un toc a tot allò que il·lumina: les persones, la natura, les cases......
L'habitatge socials s'ha de construir on ara hi ha un aparcament? Ja no calen serveis i zones verdes a les àrees urbanes del país? El litoral s'ha d'omplir de pisos? Els pocs espais no construïts han de desaparèixer per la necessitat d'habitatge? Quan quedem per parlar de la Catalunya buida, de les comarques que es buiden? Hem avaluat què comporta deixar sense oxigen a les poblacions que ja estan densificades? Quines conseqüencies socials tindrà aquest moviment de ciment?
Fa un parell d'anys, Morera visitava el museu Toulouse Lautrec, a l'antic palau episcopal d'Albí, a l'Albigès, a Occitània. En sortir va fer allò que acostuma a fer, entrar a una llibreria a remenar. És allí on va descobrir el llibre L'art de la lecture. Livres et lecteurs dans l'art de pompéi à nos jours , de David Trigg. Aquest és el punt de partida de l'exposició que hem pogut gaudir aquest mes de juliol al Centre Cultural de la Nou de Gaià. En el llibre esmentat, l'artista hi troba un recull de quadres on els llibres són els protagonistes, de diferents estils i èpoques. A partir d'aquí, amb retalls de materials reutilitzats, Morera basteix els seus quadres fets a base de collage. Art visual i llibres. Si a aquest casament artístic hi afegim el lloc i el poble on ha estat l'exposició el plaer suggerent és màxim. La premsa d'olives per fer oli, la mola, els cubs per a fer vi, les botes i la sortida al carrer d'on es pot observar la Pl...
Creixell tenia pescadors. De fet la llegenda diu que la mare de Déu de Berà va ser trobada per dos pescadors de Creixell però que van respectar la voluntat de la Verge de quedar-se a Berà. De la mateixa manera es diu que els antics pescadors de Creixell eren molt devots de la Mare de Déu de Berà. N’eren tant que a l’ermita hi havia exvots de veïns d’aquest poble. Abans de la construcció del ferrocarril, Creixell tenia molts mariners que es dedicaven a navegar amb vaixells plens de mercaderies d’un lloc cap a l’altre. Al 1726 hi havia quinze persones matriculades a Creixell dedicades a activitats del mar. Al llarg d’aquest segle aquesta xifra no va fer més que augmentar. Al segon terç del segle XVIII , la gent de mar representava el 34,24 % de la població masculina de Creixell. Era el segon grup laboral després dels pagesos. [1] Gràcies als documents antics conservats, hem pogut rescatar el nom d’alguns d’aquests mariners. A la dècada de 1780 hi havia Manel Toldrà, Josep Ramon,...
El Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la platja i de la pintura. L’art va ser la seva passió i tota la vida va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho tenia molt fàcil: agafava els seus estris i es traslladava a Baix a Mar. També li agradava retratar els paisatges que després pintava a casa tot escoltant el Barça per la ràdio. El “Sisquet Pintor”, com el coneixia tothom, va néixer el 1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pascual, al carrer Carnisseria número 12. La seva primera exposició va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes exposicions amb un èxit destacable. El Palau dels Icard de Torredembarra, seu actual de l’Ajuntament, va acollir una bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel Patronat Municipal de Cultura, en motiu de l’homenatge que va rebre per part de la família i el poble de la Torre que ell tan va est...
Les arrels ens ajuden a pujar amunt. Les arrels ens aferren a la terra. Les arrels més antigues s'amaguen a les obagues. Les arrels treuen el cap entre les fulles del sòl. Totes les arrels són diferents. Un conjunt d'arrels ens captivaran i ens suggeriran històries. Morera, el nostre Jordi Roig Morera , està de gira. De Vimbodí a Torredembarra. Arrelats és la seva darrera exposició. Natura, ànima, recerca, descoberta. Us recomano la visita a la Biblioteca Mestra Maria Antonia de Torredembarra on trobareu la seva darrera obra. Aquí teniu una breu entrevista de fa uns 4 anys: I veieu dues entrades en aquest web que parlen del Jordi: " Morera a l'Auca " i " Escampant l'art ". I el vídeo que vaig fer el 2011 de la seva exposició Embalum: MORERA - EMBALUM from JORDI SUÑÉ on Vimeo .
(Aquest és el text que vaig llegir ahir dissabte 29 d'agost de 2015 a la plaça del Castell de Torredembarra en motiu de la Trobada de Mulasses de Catalunya. El text és un recull de les aportacions de les diferents colles, del refregit fet pel Dani Cañellas i les coses que he trobat per la xarxa. Si hi veieu cap error em podeu escriure a antropologiaimesARROBAgmail.com). TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA Benvigudes i benviguts a la Trobada de Mulasses de Catalunya celebrada en motiu del 20è aniversari de la Mulassa de Torredembarra. Aquesta Trobada és organitzada per l'Agrupació de Balls Populars de Torredembarra i compta amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra. La Trobada ha començat a les sis de la tarda amb la plantada que les colles participants han realitzat a la plaça Mn Joaquim Boronat. A continuació han fet la cercavila que els ha portat a les portes de la plaça del Castell. A continuació podrem gaudir dels balls de totes les m...
El dijous 8 de desembre de 2022 es va presentar el llibre Creixell fa memòria . COMUNICAT ES PRESENTA EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA El proper dijous 8 de desembre a les 12 del migdia es presentarà al Casal Municipal de Creixell el llibre Creixell fa memòria. Es tracta d’un treball de caire històric i etnogràfic realitzat a partir d’una trentena d’entrevistes a àvies i avis del poble. L’Ajuntament de Creixell ha editat el llibre, que ha estat escrit per l’antropòleg Jordi Suñé, autor de diversos treballs de recerca sobre la comarca. Suñé ha comptat amb el suport tècnic de Sergi Clofent i Pau Josa, que han enregistrat vídeos i escanejat fotografies i documents per tal d’elaborar productes audiovisuals en un futur proper que donin a conèixer el patrimoni del municipi. El llibre recull, al llarg de les seves quasi 300 pàgines, més de 250 imatges antigues i molts retalls de les entrevistes que expliquen com era Creixell abans que el poble i l’entorn es transformessin per sempre ...
Diari de la Torre , desembre de 2012, núm. 178, pàg. 24. Dos artistes torrencs han posat color a la tardor que ens envolta. Ho han fet amb estils ben diferents però els que hem pogut gaudir del seu atreviment estem agraïts. El Jordi Morera ha estat a l’Auca Taverna. Recuperant aquella tècnica més figurativa dels seus inicis, treballada amb oli, els escenaris propers s’han mostrat tardorals, amb una llum de finals d’estiu. Morera es consolida com un dels “inventors” del nostre paisatge, en termes del professor d’estètica i assagista Alain Roger. Gràcies a Ciuró, Llorach, Ceballos, Morera, Amate i altres hem après a mirar l’entorn amb uns altres ulls. Ell ens presenta, però, un paisatge humanitzat, en perspectiva. Curiosament, no hi acostumen a sortir persones però la seva petjada hi és present. És una solitud “inquietant”, a la manera de Giorgio de Chirico. I no només hi és present si no que sovint provoca un conflicte que Morera no nega ni tampoc amaga. Aquest paisatge, de vegad...
Comentaris