Cada cop escoltem més veus properes que defensen tesis d'extrema dreta. Eren postures que abans feia vergonya defensar però ara no se n'amaguen. Hem de començar a desfer les seves mentides abans no sigui massa tard. Som-hi!
1. “El problema és la immigració”
La immigració és un boc expiatori perfecte perquè simplifica problemes complexos. Les dades mostren que els factors que erosionen el benestar són estructurals: precarització laboral, especulació immobiliària, fiscalitat regressiva (les grans fortunes eludeixen pagar gran part dels impostos que pertocaria).
2. “Abans vivíem millor”
Aquesta nostàlgia és selectiva. Abans vivien millor… qui? Les dones? Les persones racialitzades? El col·lectiu LGTBI? El passat idealitzat sol ser el passat d’una minoria amb privilegis. El progrés no és lineal, però la memòria falsejada sempre juga al servei de la mentida i de l'extrema dreta.
3. “Els mitjans menteixen”
La crítica als mitjans és sana; el descrèdit total, no. Necessitem el periodisme, el periodisme fet per periodistes. Volen substituir la verificació, la recerca i el contrast, per instints i la fe, el camp adobat per l’autoritarisme. Els pseudoperiodistes i les xarxes socials, ajudades pels algoritmes, promouen les fake news al servei dels poderosos.
4. “L’ordre és més important que els drets”
Aquest és el fals dilema clàssic. Històricament, quan es retallen drets en nom de l’ordre, l’ordre acaba servint només als poderosos. La seguretat sense drets no protegeix la ciutadania. Quin ordre promou l'extrema dreta? No garanteixen el dret a la diferència, a la diversitat. És un ordre basat en el poder, en la força dels poderosos.
5. “La democràcia està podrida”
La democràcia és lenta, imperfecta i frustrant, sí. Però l’alternativa no és l’eficàcia, és l’autoritarisme. Els líders “forts” no resolen conflictes: els silencien.
6. “Els drets socials són privilegis”
Aquesta idea ignora el punt de partida desigual. L’educació, la sanitat o l’habitatge no són privilegis: són condicions mínimes perquè la llibertat no sigui només teòrica. Sense drets materials, la llibertat és un eslògan buit.
7. “El feminisme i l’antiracisme divideixen”
No creen el conflicte: el revelen. El silenci no és harmonia, és invisibilització. Anomenar una desigualtat no la genera, permet començar a corregir-la.
8. “Això no és feixisme”
El feixisme rarament es presenta amb uniforme. Avança normalitzant el menyspreu, erosionant drets a poc a poc i desacreditant contrapoders. Quan es banalitza l’autoritarisme, ja s’està fent política feixista, encara que no se’n digui així.
9. “La mà dura funciona: mira El Salvador”
La reducció de violència és real, però està lligada a mesures excepcionals sense garanties judicials. Les Nacions Unides – Oficina de Drets Humans ha alertat reiteradament sobre la suspensió de drets fonamentals, les detencions arbitràries i l’absència de recursos legals efectius. La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) ha documentat el debilitament del poder judicial, la concentració de poder a l’executiu i l’ús de l’excepció com a normalitat. Amnistia Internacional ha denunciat morts sota custòdia, detencions sense proves i criminalització per perfil social o territorial. Human Rights Watch subratlla que l’èxit repressiu no va acompanyat de mecanismes de control i no hi ha garanties contra abusos sistèmics. Nayib Bukele governa sota un estat d’excepció prorrogat contínuament, amb reelecció facilitada per canvis institucionals qüestionats i control de tribunals i fiscalia. El World Bank i Fons Monetari Internacional (FMI) han advertit que no hi ha una estratègia social a llarg termini.
La inversió en educació i en desenvolupament econòmic és la que facilita una millor redistribució de la riquesa i un desenvolupament sostenible. És en aquest punt on la criminalitat baixa de manera sostinguda. Amb mesures repressives no soluciones el problema a llarg termini. El Salvador no està invertint en aquesta línia.
El Salvador va patir una guerra civil entre el 1980 i el 1992. Les forces reaccionàries tenien el suport dels USA. Després vingueren anys de govern de dreta que enfonsaren i privatitzaren els serveis públics i els recursos naturals seguint el model neoliberal. Del 2009 al 2019 governaren les esquerres però no sapigueren reflotar el país.
Per cert, la taxa de criminalitat (homicidis) de l'Estat espanyol se situa als 0,69 morts cada 100.000 habitants, una xifra molt inferior que el Salvador (1,9). L'evolució a l'Estat espanyol es manté estable aquests darrers 10 anys.
10. «Tots són iguals»
Si tots són iguals, per què alguns privatitzen i altres inverteixen en serveis públics? Que tots cometin errors no vol dir que tots defensin el mateix model de societat.
11. presons
Comentaris