Aquest text és una adaptació d’una
sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per
l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà
desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc.
Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el
Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i
els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés
per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest
interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats
i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella
de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de
Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els nuclis de Ferran
i Ardenya).
L’objectiu de tot plegat és parlar
del concepte de “Baix Gaià”. Què és? Quan es popularitza aquest terme? Quins
projectes hi ha en marxa que tinguin en el seu imaginari el conjunt dels onze
municipis? Quins projectes pretenen mancomunar serveis per ser més eficients,
viure millor i atreure fluxos turístics i econòmics? Per què Baix Gaià i no
Tarragonès Nord? Per què ara i no abans?
És important parlar-ne. Hi ha aspectes
que poden millorar. Hi ha temes que ens han ajudat molt. Darrerament, sembla
que haguem perdut força. En el seu moment, es va generar una presència
destacada als mitjans, es va iniciar la restauració de patrimoni i la seva
senyalització. Animem-ho, ningú ho farà per nosaltres. Siguem creatius, pensem-hi.
El Baix Gaià està ubicat al tram
final del riu Gaià. És un territori que mira al mar. Ho fa des del massís
situat entre Renau i Salomó fins a les terres més baixes. El pic més alt és la
Mola (317 m), a la cruïlla dels termes municipals de la Pobla de Montornès,
Creixell i Bonastre. Altres punts alts són el Mas d’en Blanc (254 m) a Vespella
de Gaià i la Plana del Xim (271 m) entre Roda de Berà i Bonastre. Són muntanyes
de poca alçada però que defineixen un paisatge marcat pels conreus de secà, la
pedra seca i les carreteres interiors estretes i sinuoses.
Tal i com indica la fitxa del Baix
Gaià, publicada per l’Observatori del Paisatge i escrita per un equip
interdisciplinari de investigadors de la Universitat de Girona i de la
Universitat Rovira i Virgili,[1]
aquest tros de món es caracteritza pel “relleu de serres ondulades i turons de
baixa altitud”, la presència del riu Gaià i una colla d’afluents que li són
tributaris, boscos de pins i grans urbanitzacions. El litoral conserva uns
espais naturals valuosos i a l’hora “està sotmès a una dinàmica molt intensa de
creixement urbanístic” i és una “zona de pas de grans infraestructures de
comunicació”.
El geògraf Diego López apunta que
“els límits del Baix Gaià són discutibles, cosa bastant freqüent quan es tracta
de delimitar territoris que ocupen una posició fronterera entre dues
comarques.”[2] El Baix Gaià s’ubica dins
del Tarragonès, entre Tarragona i el Vendrell, entre l’àrea metropolitana de
Barcelona i la zona turístico-industrial-residencial de Tarragona. A part dels
onze municipis, el Baix Gaià inclou nuclis històrics amb personalitat pròpia
com Baix a Mar i Clarà de Torredembarra; Ardenya i Virgili de la Riera de Gaià;
i Ferran de Tarragona, a l’antic terme de Tamarit. Cal no oblidar-nos de
Rubials, el nucli despoblat situat a la Pobla de Montornès, a tocar de la
carretera que porta fins a la Nou de Gaià i dels debats oberts a nuclis propers
com l’Argilaga.[3]
El Baix Gaià, aquest conjunt de
pobles esmentats, tenen una relació històrica de proximitat i d’intercanvi humà
i comercial. El curiós del cas és que sigui un riu tan petit i, durant
molts anys oblidat, el Gaià, qui uneix
aquests municipis i els doni identitat.
El biòleg Toni Bara ha explicat la
importància dels ecosistemes que hi ha al Baix Gaià per la seva elevada
heterogeneïtat d’hàbitats, relativament ben conservats.[4]
Cal destacar el mosaic de paisatges agrícoles i boscos mediterranis i la funció
de connector biològic de tot plegat entre el litoral i la Catalunya interior.
La franja costanera és molt important i va des de la Punta de la Móra fins a la
platja de Roda de Berà, passant per Tamarit, la desembocadura del Gaià, la
platja del Canyadell i els Muntanyans de Torredembarra-Creixell-Roda.
Es tracta, doncs, d’una zona de clima
mediterrani, que encara conserva espais oberts que no han estat construïts.
Això també ha permès l’existència d’un petit percentatge de pagesos que
treballen la terra de secà i també l’horta. Hi ha cooperatives agrícoles a la
Pobla de Montornès, la Nou de Gaià, la Riera de Gaià, Salomó i el Catllar.
També hi ha petites empreses del sector primari que fan viables propostes
interessants vinculades a l’agricultura ecològica.
Malgrat els esforços, la pagesia ha
anat enrere al llarg de les darreres dècades. L’any 1989, encara es conreava el
33% de la superfície del Baix Gaià.[5] De la mateixa manera, la
ramaderia[6] i la pesca[7] també han vist reduïdes les
seves activitats.
Pel que fa a la indústria, han anat
desapareixent les empreses mitjanes (CEMSA, PIRELLI, LLOVET, CORTASA, CREUS,
etc.) que tants llocs de treball havien donat en el seu moment.[8] Encara queden, però,
fàbriques importants que donen vida a alguns pobles com la Recasens de la
Pobla. Actualment, hi ha diverses zones industrials com les de Torredembarra,
la Riera de Gaià o la de Roda de Berà però responen a un model postindustrial
basat en la instal·lació de magatzems de distribució que donen pocs llocs de
treball.
La bombolla immobiliària, fins que va
esclatar el 2008, va accelerar el procés d’abandonament del camp i l’aprimament
del sector secundari. El procés de creixement urbanístic va afectar sobretot
als pobles costaners. Malgrat la major oferta d’habitatge, el creixement dels
preus va ser espectacular. En aquells anys de boom immobiliari, l’atur als
municipis del Baix Gaià no superava el 2,5%. Pa per avui gana per demà. Avui és
demà.
[1] Joan NOGUÉ; Pere SALA; Departament de Territori i
Sostenibilitat; Associació Empresarial Química de Tarragona (eds.) (2012): Catàleg de paisatge. Camp de Tarragona.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat,
pàg. 593.
[2] Diego LÓPEZ (1995): Geografia del Baix Gaià. Altafulla:
Centre d’Estudis d’Altafulla, pàg. 15.
[3] Marc DALMAU (2017): “L’Argilaga del Gaià o l’Argilaga del
Camp? Reflexions entorn la pertinença de l’Argilaga al Baix Gaià”, Estudis Altafullencs, núm. 41, pàg.
73-80.
[4] Toni BARA (2004): Proposta de LIC per a la regió Mediterrània,
El Riu Gaià i el litoral associat, Renau, pàg. 10-12.
[5] Diego LÓPEZ (1995):
pàg. 105.
[6] A Torredembarra, per
exemple, l’any 1982 hi havia 27 explotacions
i el 1999 només en quedaven 2. Veieu Santi GUASCH (2004): “El
desenvolupament econòmic”, DDAA, L’Aventura
Democràtica. Torredembarra 1979/2004, citat, pàg. 80.
[7] Gabriel COMES (2002): Adéu, sorra! L’última activitat pesquera al
barri Marítim de Torredembarra. Barcelona: Nodo Moda, SA.
[8] Oriol NEL·LO (2001): Ciutat de ciutats. Torredembarra: Ed.
Empúries, pàg. 113.
La població del Baix Gaià va
augmentar de cop al llarg de la segona meitat del segle XVIII arran de la
intensificació del comerç de vi i aiguardent. La davallada poblacional va ser
evident a finals del segle XIX arran de l’extensió de la plaga de la fil·loxera
i la fi del comerç amb les amèriques després de la pèrdua de les darreres
colònies. Al llarg del segle XX, la població es va mantenir força estable,
excepte el boom demogràfic iniciat a la dècada de 1960 i els anys previs a
l’esclat de la crisi de 2007.
La imatge rural de la major part de
la comarca i comercial del litoral es va transformar amb el creixement econòmic
previ al 2007, que va atreure immigrants del nord de l’Àfrica i de l’Europa de
l’est. També es va intensificar l’arribada de ciutadans de l’àrea metropolitana
de Barcelona. Així, per exemple, Torredembarra, entre el 1979 i el 2003, la
seva població va augmentar un 125,6%, mentre que a la resta de Catalunya
l’augment va ser d’un 9,2%.[1]
Els augments de població van ser
espectaculars en els anys previs a l’esclat de la bombolla immobiliària
(1987-2008). Els pobles que més van créixer percentualment van ser Vespella de
Gaià (un 472%), Creixell (377%) i el Catllar (346%). Els municipis que menys
població que van guanyar van ser Salomó (un 5%), la Nou de Gaià (29%) i la
Riera de Gaià (63%).[2]
La població del Baix Gaià va créixer
un 187% entre els anys 1987 i 2008. Dels 13.422 habitants es va passar als
38.466. En el mateix períodes el Tarragonès va créixer un 47,9%.[3]
El Baix Gaià té una població aproximada
de 43.300 habitants (2020). El 2011 en tenia uns 40.000. Aquesta xifra demostra
que, malgrat la crisi econòmica, el creixement poblacional de la zona continua
però d’una manera més moderada que la dècada anterior. Pensem que l’any 2000,
el Baix Gaià tenia 24.500 habitants, sense comptar amb les oscil·lacions de
l’estiu que fan ampliar notablement aquesta xifra.
[1] Santi GUASCH, cit.,
pàg. 72.
[2] Agro 3 Enginyeria del Medi Rural (2008): Diagnosi socioeconòmica. Programa de
desenvolupament socioeconòmic dels municipis del Baix Gaià. Tarragona:
ICODE, pàg. 10.
[3] Agro 3 Enginyeria del Medi Rural (2008): Diagnosi socioeconòmica. Cit., pàg. 11.
Els municipis del Baix Gaià estan ubicats administrativament
dins la comarca del Tarragonès, el partit judicial del Vendrell (excepte el
Catllar) i la província de Tarragona. El mapa de províncies és del 1833.
Caldria afegir un poble del Baix Penedès, si comptéssim amb la possibilitat
d’incloure Bonastre, que el 1990 va aconseguir passar al Baix Penedès. L’any
2000, l’“Informe Roca”[1] recomanava que una futura
reordenació territorial hauria d’incloure aquesta població al Tarragonès. Els
motius que els van portar a aquesta conclusió és que Bonastre es relaciona molt
amb Roda de Berà i que estadísticament té més fluxos de moviment
“residència-treball” cap al Tarragonès més que no pas cap el Baix Penedès.
[1] “Informe sobre la
revisió del model d’organització territorial de Catalunya”, Comissió d’experts
creada per acord del Govern de 3 d’abril de 2000, a instància dels diferents
grups del Parlament de Catalunya, Barcelona, desembre de 2000. Consultable a: www.eapc.es/formacio/urbanistes/documents/informe_roca
Els pobles del Baix Gaià han tingut
una relació històrica i natural continuada, de veïnatge. A continuació fem un
repàs històric de l’organització territorial que ha afectat a aquest tros de
món i de les primeres propostes de divisió comarcal.
El Gaià era la frontera amb la zona
musulmana a l’època medieval. A partir del segle X, el Comtat de Barcelona va
construir castells i fortificacions per vigilar i defensar-se de les possibles
incursions musulmanes. El Penedès era territori de marca i arribava fins al
Gaià. És en aquesta època, precisament, que apareix el topònim “Penedès”.[1]
A partir del segle XI, la unitat del
Penedès es va mantenir a través de l’administració de vicaris delegats pel
comte de Barcelona.
El comte-rei Jaume II autoritzà la
formació de la Vegueria del Penedès el 1304, amb el límit sud situat al Gaià. Aquesta
vegueria tindrà una vida de quatre segles. El Baix Gaià formà part de la
Catalunya Nova, vinculada històricament al Penedès. La Vegueria es mantingué
fins l’arribada de Felip V, quan es van substituir les vegueries per
corregiments (1716-1833). Curiosament, la costa del Baix Gaià (Altafulla,
Torredembarra, Creixell i Roda) quedaria al Corregiment de Tarragona i la part
interior de la comarca al Corregiment de Vilafranca.[2]
A partir de 1833, l’Estat es dividí
administrativament en províncies. Les de Barcelona i Tarragona van esquarterar
de nou la unitat del Penedès.
Amb el temps Torredembarra va exercir
una certa capitalitat de la zona. La vila va tenir duana marítima durant una
part del segle XVIII. Aquesta infraestructura i l’alta demanda exterior de vi i
aiguardent va convertir Torredembarra en un gran centre exportador. A partir de
1865, els municipis del litoral van tenir accés a la recent inaugurada línia de
ferrocarril que unia Torredembarra amb Martorell.
Tal i com escrivia l’historiador Pere
Anguera Torredembarra mantenia a principis de segle XX “la seva condició de
capital de rodalia amb notari, oficial de duanes, guàrdia civil, carrabiners,
subaltern de marina de guerra i administració de loteries.”[3]
La idea d’ordenar el territori català
en comarques era una vella reivindicació del catalanisme polític.[4] Fins que no va arribar la II
República i la recuperació de les institucions pròpies, el debat comarcal fou
molt ric. El fet que la definició del concepte “comarca” fos tan obert va
provocar un bon reguitzell de propostes dispars.
El 1847, el polític liberal,
escriptor i francmaçó Tomàs Bertran i Soler publica Itinerario descriptivo de Cataluña i situa els pobles del Baix Gaià
a la comarca del Vendrell.[5]
Del 1892 és la proposta de mapa
comarcal de la Unió Catalanista.
El 1897, el naturalista i escriptor Norbert
Font i Sagué tenia clar que del Gaià en amunt era el Penedès.[6]
El 1906, el pedagog i escriptor
Francesc Flos i Calcat va fer una nova proposta comarcal on els municipis del
Baix Gaià quedarien inclosos dins la comarca del Vendrell.[7]
L’any 1909, l’historiador i arqueòleg tarragoní Emili Morera va escriure un dels volums de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras. En parlar de Torredembarra la descriu com “un centre comarcal dels pobles que té a sos voltants”.[8]
La Mancomunitat va proposar dividir Catalunya en quinze comarques i els
pobles del Baix Gaià havien de quedar al Penedès. Aquesta institució va fer una
enquesta als municipis del país. Entre d’altres qüestions, van preguntar pel
sentiment de pertinença comarcal. Coneixem la resposta de tres municipis.
L’Ajuntament de Creixell va dir que eren del Penedès i el rector va opinar que
eren del Camp de Tarragona. La Pobla de Montornès va contestar que eren del
Baix Penedès i la Riera de Gaià, del Camp de Tarragona.[9]
A la dècada de 1920, la premsa de Barcelona situa Roda de Berà, Creixell
i Torredembarra al Baix Penedès.[10]
El geògraf Pere Blasi, el 1922, va proposar que Roda de Berà,
Torredembarra, Altafulla i Creixell es quedessin a la comarca del Penedès.[11]
El 1926, un article publicat al setmanari El Borinot sobre el Penedès, en motiu d’un debat sostingut també a
les pàgines de la Revista de Catalunya
i La Veu de Catalunya, anomena els
pobles del Baix Gaià. Per aquest setmanari el límit del Penedès era el riu
Gaià.[12]
El geògraf Josep Iglésies, al llibre La Delimitació del Camp de Tarragona
(1930), situa el límit del Penedès al riu Gaià. Quatre anys abans, La Crònica de Valls (24-VII-1926)
publicava en portada el text d’aquest autor on reflexionava sobre el límit est
del Camp de Tarragona publicat prèviament a la Revista del Centre de Lectura:
“El riu Gaià ha estat tradicionalment considerat pels tractadistes com a fita
entre el Camp i el Penedès.” La fita del Gaià no era estricta: Dels municipis
del Baix Gaià a la dreta del riu quatre quedarien ubicats al Camp de Tarragona.
Aquests municipis serien la Riera, Salomó, Vespella i la Nou.[13]
Però Pau Vila, als anys 30 del segle
XX, artífex de la divisió comarcal, separa els municipis del Baix Gaià del
conjunt del Penedès. Amb la Generalitat gestionant el Principat durant la II
República, es va establir una divisió territorial pròpia basada en les
comarques i, més tard, amb les vegueries.[14]
Prèviament, per tal d’assolir un mapa
consensuat i útil es va obrir un procés on es realitzaren diferents estudis,
partint de diversos criteris, –denominacions que la gent usava popularment, el
lloc on anaven a mercat, etc- per tal de dissenyar la nova organització
comarcal. Es tragueren diverses conclusions com ara que es trobaven davant d’un
panorama molt fragmentat, degut a una gran abundància de denominacions
localistes amb potencialitat de comarca (més de dues-centes) i també una gran
dispersió de llocs on la gent anava al mercat, per exemple.[15]
A l’enquesta realitzada durant la II
República, Bonastre va dir que se sentia de la comarca de “Torredembarra”. Roda
va dir que els seus mercats eren els del Vendrell i Vilafranca, no pas el de
Tarragona. Aquesta era la mateixa resposta de Torredembarra. Creixell i Salomó
es consideraven que eren Penedès.
Vespella i Torredembarra van proposar
de crear una comarca que inclogués els pobles del Baix Gaià, amb Roda de Berà
també. Torredembarra creia que aquesta comarca s’havia d’anomenar així,
“Torredembarra”. Conservem una carta que enviava l’alcalde de Torredembarra,
Josep Rius, l’any 1931, als altres alcaldes de la zona per preguntar l’opinió
que tenien sobre la possibilitat de crear una comarca pròpia.
El nom de “Baix Gaià”, però, encara
no apareixia per enlloc.
La Ponència redactora del projecte de
comarques del temps de la II República va haver de viatjar expressament a
aquestes terres. Després va situar aquests pobles al Tarragonès, tot i que
“pertanyen els uns al Camp i els altres al Penedès”.
La comarca del Tarragonès va quedar
definida el 1932 i incloïa el Baix Gaià.
Del franquisme i les comarques
catalanes no cal parlar-ne. Simplement van fer desaparèixer tota estructura
administrativa que fes olor a catalanitat.
Ens ha sorprès la notícia del Diario Español del 18 de setembre de
1970 que ha recuperat el blog quanelpobleesmemoria.blogspot.com. La Diputació
de Tarragona va decidir impulsar el “Día de la Comarca” per tal de posar en
valor les diferents comarques. Hi hauria actes a un poble per comarca. La Riera
de Gaià seria la seu de la comarca del ... Vendrell!
Amb la transició, torna el debat de
la futura organització territorial del país.
El 1980, Albert Virella proposa que
el Penedès arribi fins el Gaià a l’opuscle El
Gran Penedès i el problema dels seus límits sud-occidentals publicat per
l’Institut d’Estudis Penedesencs.[16]
El mes de juny de 1980, la revista Destino es feia ressò de la proposta de
l’Institut d’Estudis Penedesencs de recuperar pel Penedès Bonastre, Creixell,
Roda i Torredembarra.[17]
Un estudi de la Generalitat de l’any
1982 situava encara a Bonastre i a Roda encarats al Vendrell, més que no pas a
Tarragona. Però pels serveis professionals, Roda ja comptava amb més fluxos en
direcció a Tarragona.
El 1984, Torredembarra, Creixell,
Roda i Bonastre van expressar la seva voluntat de pertànyer al Penedès. El
1987, Torredembarra i Creixell van acceptar entrar dins el Tarragonès i
Roda i Bonastre van demanar de passar al
Penedès. Finalment, Roda acceptà quedar-se al Tarragonès, a l’expectativa del
que pogués convenir més en el futur. El 1990 Bonastre va passar al Baix Penedès.
[1] Ramon ARNABAT (2014): “Què és el Penedès?”, Recull de Treballs, núm. 15, pàg. 229-245.
[2] Pau VILA i altres
(1980): La divisió territorial de
Catalunya, cit., pàg. 21-30. Veieu també Albert VIRELLA (1980): La unitat del gran Penedès i el problema
dels seus límits sud-occidentals. Vilafranca del Penedès: Institut
d’Estudis Penedesencs.
[3] Salvador-J. ROVIRA i
Pere ANGUERA (1984): Història de
Torredembarra. Segles XVIII-XX, Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.
[4] Oriol NEL·LO: “La
comarca, una reforma necessària”, Avui,
02-IX-2002.
[5] Tomàs BERTRAN (1847): Itinerario
descriptivo de Cataluña. Barcelona: Impremta Oliveres.
[6] Norbert FONT (1897): “Determinació de les comarques
naturals i històriques de Catalunya”, Anuari
dels Jochs Florals, pàg. 319-449.
[7] Francesc FLOS (1906): Geografia
de Catalunya. Barcelona: Establiment Tipográfich Casanova.
[8] Emili MORERA (1909): Província
de Tarragona: Geografia General de Catalunya. Barcelona: Establiment
Editorial d’Albert Marín, pàg. 889.
[9] Jesús BURGUEÑO (2013): “Una
Enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)”. Treballs
de la Societat Catalana de Geografia, pàg. 261-87.
[10] La Veu de Catalunya,
19-II-1920.
[11] Pere BLASI (1922): Geografia
elemental de Catalunya. Barcelona: Editorial Pedagògica.
[12]
El Borinot, 29-VII-1926.
[13]
Josep IGLÉSIES (1930): Delimitació del
Camp de Tarragona: la font històrica en la demarcació de les comarques
catalanes. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera.
[14] Pol SUREDA (2003): “La
divisió administrativo-territorial de Catalunya: panoràmica històrica i estat
de la qüestió”, http://www.geocities.com/eltalp.
[15] Pau VILA i altres
(1977): La divisió territorial de
Catalunya. Barcelona: Editorial Curial, pàg. 49-57.
[16] Albert VIRELLA (1980): El Gran Penedès i el problema dels seus límits sud-occidentals. Vilafranca
del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.
[17] Destino,
19-VI-1980, pàg. 37.
A continuació veurem com apareix el
terme “Baix Gaià” i com el seu ús es va popularitzant amb els anys.
A finals dels anys 70 del segle XX,
en el procés de transició, es va viure un moment d’ebullició de
l’associacionisme i, a l’hora, de recuperació de la història i de les tradicions.
A principis dels anys 80, diversos veïns vinculats a la cultura i als centres
d’Estudis d’Altafulla (1977) i de Torredembarra (1983) van començar a ubicar
els seus treballs de recerca en el context del Baix Gaià, anomenant aquest
espai del món amb aquest terme.[1]
D’aquesta manera, doncs, s’havien observat les connexions entre aquests pobles,
les relacions socials, econòmiques i culturals i la conseqüent necessitat
d’impulsar recerques en aquest àmbit.
Actualment podem llegir al web del
Centre d’Estudis d’Altafulla que “el seu àmbit d’actuació ha estat ampliat a la
subcomarca del Baix Gaià que comprèn els pobles de Torredembarra, El Catllar,
La Riera de Gaià, La Nou de Gaià, Salomó, Roda de Berà, Creixell, La Pobla de
Montornès, Vespella de Gaià, la pròpia ALTAFULLA, i els nuclis de Virgili,
Ardenya, Clarà, Tamarit i Ferran.”
Al 1978, el 3 de setembre, apareix
una notícia a La Vanguardia que
utilitza el terme “Baix Gaià”.
La primera entitat, de la qual en
tenim constància, que va emprar el terme de Baix Gaià a la seva denominació va
ser el Col·lectiu Independentista del Baix Gaià, per allà els voltants del
1985-1986. Aquest Col·lectiu va editar un butlletí satíric anomenat Lo Gaiter del Baix Gaià.
Dos anys després de l’aparició de Lo Gaiter comença a publicar-se la
revista informativa Rodalia, d’àmbit
Baix Gaià. Va arribar a treure dos números. El 1996, va néixer Castell de Nou, una publicació conjunta
de 9 ajuntaments del Baix Gaià que va arribar a treure un mínim de tres
números. Cap el 1999, va néixer una efímera publicació impresa d’esports al
Baix Gaià que es deia La Jugada.
L’espai comunicatiu de la comarca es va consolidar amb la inauguració
d’Altafulla Ràdio-La Ràdio del Baix Gaià, que va començar a emetre el 2002. La
presència de mitjans amb vocació comarcal es va multiplicar a partir de llavors
consolidant aquest imaginari col·lectiu de proximitat i identitat amb el
concepte de “Baix Gaià”. El 2007 neix Ona la Torre, la ràdio municipal de
Torredembarra, que porta al seu ADN recollir les notícies del conjunt del Baix
Gaià. El juny de 2008 neix la revista periòdica Cel Obert, que treballa amb l’àmbit geogràfic del Baix Gaià.
Aquesta proposta, junt amb el digital Baix
Gaià Diari (2015) i el mensual en paper La
Ciutat del Baix Gaià (2017), van consolidar l’espai comunicatiu de la
comarca.[2] La darrera publicació que ha
vist la llum amb ànim comarcal és Torredembarra
Actualitat (2020).
El 1985 es va crear una mancomunitat
per a la defensa i regulació de les aigües del Gaià. Eren 21 municipis. Renau
era l’únic municipi de la rodalia que no s’hi va adherir. Roda de Berà va
participar de la comissió gestora. Roda i Altafulla van plegar l’any següent
perquè es volia portar aigua a Tarragona
per la zona de Renau.[3]
[1] Veieu “Els goigs i els balls: dues mostres de literatura popular
religiosa a la rodalia del Baix Gaià” de Josep Bargalló (Estudis Altafullencs, número 4, 1980), “Variacions de la precipitació a les dues riberes del Baix
Gaià” d’Albert Cardona (Estudis
Altafullencs, número 8, 1984), etc.
[2] Jordi SALVAT (2004): “Les publicacions periòdiques de
Torredembarra. Del 1975 a l’actualitat”, Recull
de Treballs, núm. 7, pàg. 7-47.
[3]
La Vanguardia, 3-12-1985.
A partir de finals de la dècada de
1980, el “Baix Gaià” es consolida com a marc geogràfic de recerques realitzades
des de diferents àmbits. Algunes de les publicacions destacades són les
següents: Bibliografia del Baix Gaià (1988),
Els Martí, un llinatge del Baix Gaià (1991), L’expansió i afermament del feudalisme al
Baix Gaià (1991), Geografia del Baix
Gaià (1995), Segon apèndix a la
Bibliografia del Baix Gaià (1996), Tercer
apèndix a la Bibliografia del Baix Gaià (1998), etc.
A nivell educatiu, el 1991 va néixer
la Zona Escolar Baix Gaià (amb les escoles del Catllar, La Riera de Gaià, La
Nou de Gaià i Salomó). La ZER va funcionar fins el 2011. Cap el 1992 es va fer
un referèndum per posar nom a l’Institut de Torredembarra. Una de les propostes
va ser el topònim “Baix Gaià”.
El terme i la idea de “Baix Gaià” va
rebre un fort impuls quan els moviments socials de la comarca de mitjans dels
anys 90 del segle XX van començar a emprar el marc geogràfic del Baix Gaià.
Alguns exemples podrien ser el Col·lectiu Independentista El Timbaler del Bruc,
Salvem el Gaià, la Plataforma Baix Gaià, la revista El Timbal, les Bitlles del
Baix Gaià, la Comissió Correllengua Baix Gaià, la Xarxa Ciutadana per
l’Abolició del Deute Extern del Baix Gaià, la Penya Enduro Baix Gaià Drapsasac,
Joventuts Socialistes Tarragonès-Gaià, etc.
A nivell esportiu han estat moltes
les iniciatives que han vist les possibilitats de compartir sinergies i atreure
públic o usuaris en el marc del conjunt dels 11 municipis. Veiem alguns
exemples. El 1997 es va iniciar la Trobada Ciclista del Baix Gaià. Actualment
porten més de vint edicions i hi participen un centenar de socis de la UC
Torredembarra, el CC La Riera de Gaià, el PC Altafulla, el CC de Tarragona i el
CC Vespella de Gaià. El 2009 es va iniciar la celebració anual de la Copa Baix
Gaià, un torneig d’estiu de futbol que aglutinava els clubs de la comarca. Es
va fer dos anys seguits. El 2010 es va organitzar el I Raid Baix Gaià entre La
Riera, Salomó, Renau, Vespella i Vilabella. El 2011 va tenir lloc la primera
edició de la Marxa dels Castells del Baix Gaià organitzada per l’Ajuntament
d’Altafulla i que encara es celebra amb molt d’èxit amb 500 participants cada
any.
Les primeres accions per difondre i
senyalitzar el patrimoni de manera col·lectiva es van fer a través del Consell
Comarcal. El 1998, per exemple, el Consell Comarcal del Tarragonès va aprovar
la senyalització de la ruta de castells del Baix Gaià. L’any 2000, el Consell
Comarcal editava un díptic sobre la ruta de castells pel Baix Gaià.[1]
El 1999 es va constituir la Penya
Blanc-Blava de Torredembarra que des de fa uns anys també ho és del Baix Gaià.
I el 2001 funcionava el Gremi de Constructors i Promotors del Baix Gaià.
Al Google Books, “Baix Gaià”
apareixia 77 vegades a l’octubre 2010, 197 a l’agost de 2012 i 1110 vegades el
juny de 2017.
El 1998-1999, l’historiador torrenc
Carlos Blanco va publicar dos articles sobre els raonaments històrics del
concepte “Baix Gaià”, detectant una relació històrica, de veïnatge i comercial,
i descartant motius històrics per a la creació d’una futurible comarca.[2] Ricard Serra, al
volum 1.4 de Comarques i subcomarques de
Catalunya (2007) dedicat al Tarragonès, es fa ressò de les sinergies
subcomarcals aparegudes en aquestes contrades. Ell anomena a aquest tros de món
com a subcomarca Baix Gaià-Berà. El 2006, el col·lectiu Alternativa Baix Gaià,
nascut tres anys abans, publica l’opuscle Baix
Gaià és comarca i el presenta en dues poblacions. El 23 d’abril, El Punt publica un article en
profunditat sobre el debat encetat al Baix Gaià per unir forces.
A nivell cultural s’han impulsat
diverses iniciatives amb resultats diversos. El 2001 naixia Pleniluni-Mostra de
Circ al Baix Gaià, on participaven Roda de Berà i Torredembarra. Amb els anys
es va transformar amb un festival estrictament local de Torredembarra. El 2001
naixia també el Gaià Folk, una mostra de música i cultura popular que es va
repetir uns quants anys i que va aglutinar diverses entitats i administracions
públiques. La seva darrera edició data del 2008.[3]
El 2006 es va fer la Trobada de Balls de Diables del Baix Gaià al Catllar
en el context del Gaià Folk. El 2005 i diversos anys consecutius es va celebrar
a Torredembarra el concurs de música moderna “Baix Gaià Sound” on les formacions
musicals havien de ser de la comarca.
Una bona colla d’entitats s’han creat
els darrers anys amb vocació de Baix Gaià. La majoria han estat efímeres. El
2006 es va crear l’Assemblea de Joves del Baix Gaià que desenvolupar activitats
reivindicatives fins el 2009. El 2009 neix la Gaianada, un col·lectiu
independentista del Baix Gaià, i un temps després l’Associació de Marroquins
del Baix Gaià. En aquesta època, la Pleta i les Òlives d’Ardenya eren entitats
locals que tenien vocació de Baix Gaià. El 2011 es va crear l’Associació de
Músics del Baix Gaià i l’Associació d'Empresaris Turístics del Baix Gaià i, el
2016, l’Associació Cultural Andalusa Torredembarra Baix Gaià.
El 2008 es va aprovar l’Agenda 21 de
La Nou de Gaià. Del document de síntesi extraiem el següent punt: “La Nou de
Gaià pertany administrativament a la comarca del Tarragonès, si bé en els
darrers anys també ha pres força entre diversos sectors i agents del territori
el referent territorial de la subcomarca del Baix Gaià.” El 2010, la Generalitat
de Catalunya aprovava el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona. Una de les
unitats que s’hi descrivia era el “Baix Gaià”.[4]
El mes de març de 2010, el GATA-
Ecologistes de Tarragona van proposar a l'Ajuntament de Tarragona la inclusió
de la ruta dels masos fortificats del Baix Gaià dins del disseny de camins i
senders de l'anella verda de Tarragona. L'objectiu de la proposta era donar a
conèixer i difondre un patrimoni històric i cultural de l'antic terme de
Tamarit que ha estat oblidat per part de les administracions públiques.
Una de les fites aconseguides de
manera col·lectiva ha estat la recuperació del cabal ecològic per al riu Gaià
el 2011. Tot i que encara la situació és precària i no garanteix la recuperació
del tram final del riu, es tracta d’una notícia que ha revitalitzat la idea de
“Baix Gaià”. Hem de pensar que la recuperació del cabal mínim ha anat
acompanyada d’un gran treball d’entitats mediambientals com la Sínia per
recuperar l’entorn de la conca del riu Gaià. Les administracions locals i
supramunicipals han acabat posant els recursos per tal de fer possible
reivindicacions històriques de la comarca.
[1]
La Vanguardia, 21-V-2000.
[2] Carlos BLANCO (1998):
“Raonaments històrics entorn el Baix Gaià”, La
Sínia, núm. 22 i 23.
[3] Pau PLANA (2008): “Gaià Folk: Una proposta per al
territori. Balanç després de cinc edicions”, La Resclosa, núm. 13, pàg. 251-258.
[4] AADD (2012): El
Camp de Tarragona: Catàleg de paisatge. Barcelona: Generalitat de
Catalunya.
A la dècada de 1990, van ser diverses
les iniciatives que es van promoure dels consistoris de manera conjunta. El
topònim més emprat era el de “Tarragonès Nord”. El 23 de gener de 1999,
Santiago Segalà, alcalde de Torredembarra entre el 1991 i el 2000, explicava en
una entrevista publicada a El Punt que els alcaldes d’aquests
municipis es reunien per plantejar problemàtiques comunes:
Des que sóc alcalde he intentat
propiciar el que en dic relacions de bon veïnatge amb els municipis del
voltant. En aquest sentit, els vuit alcaldes de la zona fem reunions
periòdiques des de l’any 92, i hem fet feina conjunta, com per exemple en la
construcció de la depuradora o a l’hora de tractar el tema de la variant. Ara
estem preparant una guia dels vuit pobles per intentar promoure tota aquesta
zona, aquesta és una iniciativa que fa temps que anàvem al darrere. D’altra
banda també hem treballat en l’elaboració d’una proposta per demanar que
l’autopista A-2, des de Vila-rodona fins aquí, tingui un eix que permeti
arribar directament fins aquesta zona. Els vuit alcaldes també fomentem la bona
relació amb molts altres aspectes, com les festes, o en temes culturals.[1]
A principis de l’any 2002, va
aparèixer a la premsa la notícia que 8 municipis del Baix Gaià preparaven amb
l’Ajuntament de Tarragona i amb el Consell Comarcal un estudi conjunt, per
incloure’l dins el Pla Territorial del Camp de Tarragona, per veure quines
prioritats urbanístiques i turístiques havien de ser les prioritàries.[2] El desembre de 2002, La Vanguardia es fa ressò de la unió
dels municipis per a desenvolupar el turisme.
El 2003 es va crear la primera
regidoria específica per a treballar temes relacionats amb el Baix Gaià. Va ser
a la Nou i el seu regidor impulsor va ser Xavier Vila Purtí, que també
s’encarregava de Promoció Econòmica, Turisme i Medi Ambient. El 2003 es va
impulsar un primer estudi per conèixer les potencialitats de la comarca. El
treball, titulat “Territori i societat al Baix Gaià”, va estar impulsat des de
la Nou de Gaià i el va redactar l’ambientòleg Pau Arasa.[3]
Reunions d’alcaldes. El mes de gener
de 2005 es van reunir els alcaldes d’Altafulla i Torredembarra per tractar
diverses problemàtiques comunes i van llençar la idea de tirar endavant amb la
creació del Consell d’Alcaldes del Baix Gaià.
L’octubre de 2007 es van reunir tots els alcaldes del Baix Gaià. Aquesta
vegada el Consell Comarcal va fer d’amfitrió. L’objectiu d’aquesta reunió va
ser acordar una postura unitària davant la redacció del Pla Territorial del
Camp de Tarragona. El 2008, els alcaldes del Baix Gaià es reuneixen per tractar
la necessitat d’establir un cabal ecològic per al tram final del riu Gaià. El
juny de 2015, l’Ajuntament d’Altafulla va proposar la creació d’una taula de
càrrecs electes del Baix Gaià per tal de defensar conjuntament el territori.
El 2005, les regidories de turisme
dels 11 municipis del Baix Gaià demanen a la Diputació finançament per
promocionar la comarca dins el context de l’etiqueta Costa Daurada. El mes de
març de 2006, la Diputació de Tarragona oferia públicament els seus serveis al
projecte turístic del Baix Gaià. (Diari
de Tarragona, 6-III-2006)
El mes de març de 2006 es van reunir
de nou els regidors de turisme del Baix Gaià aquesta vegada amb els respectius
tècnics. També es van reunir els alcaldes dels 11 municipis. En aquestes
reunions es va treballar l’elaboració d’un mapa per a fer senderisme. Es
pretenien editar 5.000 mapes.
A la fira turística FITUR del 2006, el Baix Gaià, a través del Consell
Comarcal del Tarragonès, hi presenta un DVD sobre la ruta dels castells, un
conjunt de fitxes descriptives i un web sobre els valors turístics.
El 2006, 10 ajuntaments del Baix Gaià
editen un mapa desplegable titulat “Costa Daurada, un passeig pel Baix Gaià!”
amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació i el Consell Comarcal del
Tarragonès. En aquesta publicació hi ha un breu resum dels encants de cada
poble i un mapa on s’indiquen els serveis turístics.
El febrer de 2007 es va encarregar a
la URV un estudi sobre les possibilitats turístiques del Baix Gaià. Per
aquelles dates els ajuntaments es preparaven per signar un conveni de
col·laboració per unir esforços en matèria de promoció turística.
El febrer de 2008 es publica la
diagnosi socioeconòmica inclòs al “Programa de desenvolupament socioeconòmic
dels municipis del Baix Gaià” de l’Institut Comarcal d’Ocupació i Desenvolupament
Econòmic-Consell Comarcal (ICODE).[4]
El febrer de 2008 es presenta el Pla
Foment del Turisme del Baix Gaià arran de l’estudi realitzat per la URV. La
Generalitat va prometre públicament que hi posaria força recursos. El març de
2008, El Periódico de Catalunya se’n
fa ressò.
El novembre de 2008, el director de l’ICODE explica que es
prepararà, al llarg dels propers tres anys, nou material gràfic, nous
itineraris, un audiovisual i un sistema d’informació geogràfica per al Baix
Gaià.
El febrer de 2009, Associació de
Municipis Turístics del Baix Gaià tria el seu primer president anual, que serà
l’altafullenc Alejandro Francino. Al seu web podem llegir que “L'agrupació de
municipis del Baix Gaià per a la promoció turística i el Consell Comarcal del
Tarragonès en el context del Consorci Turístic del Baix Gaià promouen la
subcomarca del Baix Gaià com a l'àmbit territorial d'actuació turística
diferenciat on s'hi inclouen els 11 municipis que formen part integrament del
Baix Gaià com Salomó, Renau, Vespella de Gaià, La Nou de Gaià, La Riera de
Gaià, Torredembarra, Altafulla, La Pobla de Montornès, Creixell, Roda de Berà,
El Catllar més l'Argilaga pertanyent al municipi de la Secuita, el nucli de
Tamarit, Ferran i la desembocadura del Gaià al municipi de Tarragona.”
L’abril de 2009, Salomó inaugura Mas
Cardenal, centre d’interpretació dels balls parlats del Baix Gaià. A l’agost de
2010 es va inaugurar el Castell del Catllar, el centre d’interpretació dels
castells del Baix Gaià.
El mes de febrer de 2010, els Punts
d’Informació Juvenil dels pobles costaners del Baix Gaià es van unir sota el
nom de Zona Trac per tal d’impulsar activitats conjuntes. El 2019, per exemple,
van organitzar un curs de logística per a joves sense estudis ni feina. Les
biblioteques del Baix Gaià estan coordinades des de fa anys. Comparteixen
projectes i serveis.
Diverses empreses de la zona han
introduït el topònim “Baix Gaià” a la seva marca. Les empreses veuen l’oportunitat d’oferir els
seus serveis més enllà del seu municipi, com és el cas de “Pintors del Baix
Gaià” o de “Multiservicios Ruiz”, que dona cobertura a “Torredembarra i tot el
Baix Gaià”.
[1] El Punt,
23-I-1999.
[2] Eva POMARES (11-XII-2002):
“Vuit municipis del Gaià definiran conjuntament les seves prioritats
turístiques i urbanístiques”, El Punt.
[3] Jordi SUÑÉ (2006):
“Territori i societat”. El Nou Gaià,
núm. 7, pàg. 38.
[4] Agro 3 Enginyeria del Medi Rural (2008): Diagnosi socioeconòmica. Programa de
desenvolupament socioeconòmic dels municipis del Baix Gaià. Tarragona:
ICODE.
El mes de juny de 2008, la revista Rural dedica un reportatge extens a la
ruta de castells del Baix Gaià. També en surt un al diari El Mundo. L’octubre de 2008, el diari Aquí dedica dues pàgines a explicar la ruta dels Castells. El maig
de 2009, el Diari de Tarragona
publicava un reportatge a dos pàgines de les passejades a peu pel Baix Gaià.
El 2008 es crea l’agregador de blogs
“Gaiàblogs” per tal de donar a conèixer les actualitzacions dels blogs
personals i col·lectius vinculats a la comarca. Més endavant apareixeria un
altre agregador semblant anomenat “GentdelBaixGaia”.[1]
El 2006 es publica Els Documents del Baix Gaià a Salamanca i
el 2012, el volum de la Història del Baix
Gaià dedicat a l’època moderna.
El febrer de 2012 el diari El Mundo
publica un reportatge sobre els castells del Baix Gaià.
L’agost de 2012, l’Ajuntament de
Vespella de Gaià acull una exposició pictòrica de diversos autors sobre la
fauna del Baix Gaià organitzada per l’associació cultural Caleidoscopi.
El 15 d’agost de 2012, Cardedeu va
dedicar una nit al Baix Gaià. Hi van actuar els Pastorets de Torredembarra i el
grup musical Folka3. També es va fer un tast de productes de la comarca.
L’estiu del 2013 el Consorci Turístic
del Baix Gaià edita el fulletó “Un
passeig pel Baix Gaià”.
La tardor de 2017 el Consorci dona a
conèixer els miradors
del Baix Gaià.
[1] Jordi SALVAT (2008): “El naixement de la Torresfera:
blocs a Torredembarra”, Recull de
Treballs, núm. 9 pàg. 87-98.
El mes d’abril del 2009 es va
presentar en un acte públic el Pla Estratègic del Baix Gaià, on s’ofereix un
programa de desenvolupament socioeconòmic de cara als propers anys. En aquest
treball es detallen una sèrie de dades molt interessants. Diguem-ne algunes: El
45% de residents de la comarca treballen fora del seu propi municipi, el 77% de
la població viu al litoral, el 10% estava en atur, el 16% treballava a la
indústria, el 62% al terciari, el 64% de les dones estaven aturades i mancava
un model propi de desenvolupament. Calia cercar fórmules per a comercialitzar
de manera eficient els productes agraris, calia un viver d’empreses, una
oficina tècnica de desenvolupament, una coordinació cultural, etc.
El 29 d’abril de 2009 es presentava a Roda de Berà l’estudi inicial per a
l’articulació del Parc Cultural del Baix Gaià. L’acte va servir com a tret de
sortida del procés participatiu elaborat pel Consell Comarcal i la direcció general
de Participació Ciutadana de la Generalitat.[1]
El juny de 2009 es clourà el procés
participatiu i es presentarà el projecte definitiu del Parc Cultural. El
projecte definia el Parc Cultural del Baix Gaià com “un conjunt integrat de
recursos i d'espais en xarxa d'un territori, que conté una varietat de valors
històrics, geogràfics, culturals, naturals. El Parc Cultural permet integrar la
diversitat de recursos en una oferta específica d'aquest àmbit territorial, a
partir d'una concepció museològica associada a la interpretació del patrimoni
que contraposa la dispersió dels recursos interpretatius a la concentració en
un equipament únic.” “El Parc Cultural del Baix Gaià compta amb un conjunt de
centres, infraestructures, equipaments i espais que ajuden a interpretar
l'entorn. Tots aquests recursos i equipaments es relacionen en xarxa pel
territori del Baix Gaià. El Parc Cultural del Baix Gaià permet que el visitant
descobreixi els elements del territori d'una forma ordenada i amb una
coherència formal, amb l'objectiu d'oferir una interpretació integrada del
territori del Baix Gaià, i específicament dels seus recursos de tipus
patrimonial, etnològic, productiu, històric, natural, paisatgístic i artístic.”[2]
L’agost de 2009, amb l’objectiu de
desestacionalitzar l’oferta turística,
els municipis del Baix Gaià van presentar una guia gastronòmica fruit de
l’estudi realitzat per l’especialista Ignasi Basora, amb més de 200 entrevistes
a productors, restauradors i cooperatives.[3]
La Vanguardia es va fer ressò de la guia
gastronòmica. El novembre de 2009 es fa un tast de productes del Baix Gaià al
Castell del Catllar organitzat pel Consorci de Municipis Turístics
(baixgaiaturistic.cat). L’objectiu era atreure turisme, animar als restauradors
a incloure sabors i aromes autòctons i projectar amb més força les festes
gastronòmiques.
Al novembre es va inaugurar la ronda
verda del Baix Gaià que uneix tots els municipis de l’Agrupació Turística amb 8
itineraris marcats. Es va editar un fulletó en diferents idiomes. El consorci
turístic també va editar un fulletó sobre les festes del Baix Gaià.
El juny de 2010, va finalitzar el
curs de guies turístics del Baix Gaià impulsat per la Diputació de Tarragona.
Els estudiants van elaborar una guia d’itineraris de natura. També es va fer un
curs de cuina del Baix Gaià.
El 28 de juny de 2010 es presentar a
Torredembarra el Parc Cultural del Baix Gaià amb l’objectiu de desenvolupar la
comarca, diversificar l’activitat turística, potenciar el turisme cultural
(equipaments, art, cultura, visites de dia, miradors, ronda verda), posar en
valor la singularitat del Baix Gaià, valoritzar els espais naturals,
diferenciar-se de l’entorn, enquestar al sector empresarial de l’àmbit turístic
i proposar l’oferta de pacs turístics. La presentació va anar a càrrec del
professor Jaume Salvat (URV).
El setembre de 2010 es va organitzar
la Fira Turística del Baix Gaià a Torredembarra i la nit dels premis turístics. El 2011 es va fer la II Nit dels Premis Turístics del Baix Gaià i
el 2013, la tercera.
A l’octubre, a l’Expro/Reus es va fer
una jornada de turisme on es presentà, entre d’altres, la proposta de Parc
Cultural del Baix Gaià.
La proposta turística estava en marxa
i s’estudiava la possibilitat d’oferir pacs turístics.
El desembre de 2010, el Consell
Comarcal del Tarragonès anuncia que destinarà 360.000 euros a la promoció
turística del Baix Gaià. El 2010, el Consorci Turístic del Baix Gaià edita el
fulletó “Camí dels Castells del Baix Gaià” amb el suport del Patronat de
Turisme de la Diputació, el Consell Comarcal i l’Icode. En aquest fulletó hi ha
un dibuix de cada castell amb la pertinent explicació.
El desembre de 2010 es
presenta l’Auca del Baix Gaià. A partir del mes de març de 2011, l’Auca es
presenta a les escoles. El novembre de 2011, els regidors de Cultura del Baix
Gaià es van reunir amb l’objectiu de coordinar activitats i reduir despeses. El
2011, La Diputació i la Caixa van desenvolupar un projecte de recuperació de
camins del Baix Gaià de la ruta de castells.
[1] Ester VILAR (2011): “Procés de participació ciutadana
en l’àmbit del pla turístic dels municipis del Baix Gaià. Presentació del
primer procés participatiu per al desenvolupament del Parc Cultural del Baix
Gaià”, La Resclosa, núm. 15, pàg.
187-202.
[2] Jaume SALVAT (2011): “Parc Cultural del Baix Gaià”, La Resclosa, núm. 15, pàg. 139-151.
[3]
http://www.gastroteca.cat/content/pdf/guia_gastronomica_baix_gaia.pdf
Malgrat
els alts i baixos, el Baix Gaià va endavant. Fixem-nos en algunes de les
darreres notícies que mostren que la marc del Baix Gaià és una eina de treball
que ja forma part dels sectors més dinàmics de la societat. El mes d’abril de
2018 es presentava la Taula de Comerç del Baix Gaià, formada per alcaldes,
comerciants , empresaris i restauradors per tal d’analitzar els punts forts i
febles dels 11 municipis des del punt de vista econòmic. El 3 de desembre del
mateix any es feia efectiva la Federació del Comerç i Turisme del Baix Gaià en
un acte públic celebrat a la Sala de Mar del Teatre de Torredembarra.
També
existeix el "Coro Rociero Torredembarra i Baix Gaià" format per 9
dones i 11 homes que s’acompanya del guitarrista José Ángel Barrera. El mes de
març de 2018 engegava les seves activitats el CA Trail Atletes del Baix Gaià,
club esportiu sense ànim de lucre creat per gaudir del trail running en un
ambient familiar.
L’octubre
de 2018 es presentava el Club Bàsquet Baix Gaià, resultat de la unió dels clubs
d’Altafulla i de Torredembarra. Estem parlant de 300 esportistes de 15 conjunts
federats i de diverses escoles. El mes de maig de 2019, van organitzar una
“trobada de mini bàsquet d’escoles del Baix Gaià a Altafulla.
A
principis de 2019 naixia l’Associació Cultural Fotoamigo Baix Gaià, una entitat
que té per objectiu difondre el món de la fotografia.
L’agost
de 2019, el nucli de Ferran es reivindicava com a pont entre el Baix Gaià i
Tarragona organitzant la seva festa major amb elements del seguici popular de
la Riera, d’Altafulla i de Tarragona. La presidenta de l’Associació de Veïns de
Ferran, la Gemma Fusté, afirmava al Diari Més (14-VIII-2019) “La nostra
voluntat és la d’unir culturalment el Baix Gaià i Tarragona”.
Del
25 d’octubre a l’11 de novembre, Altafulla va dedicar les seves XII Jornades
Gastronòmiques a les plantes aromàtiques del Baix Gaià.
El
3 de març de 2020 va tenir lloc la primera reunió per coordinar les policies
locals d’Altafulla, Creixell i Torredembarra. La premsa se’n fa ressò explicant
que es coordinen els cossos policials del Baix Gaià. La coordinació ha tingut
continuïtat amb accions com les realitzades en el context del segon
confinament. El 30 d’octubre de 2020 la premsa es feia ressò de la taula de
treball de les policies locals de Roda, Creixell, Torredembarra i Altafulla mb
els Mossos d’Esquadra per tal d’optimitzar recursos en l’aplicació de les
mesures antiCOVID.
El
10 de maig de 2020 es presentava comprembo.com, el “mercat online que neix amb l’objectiu
d’ajudar als petits comerços i productors de la zona” del Baix Gaià. Aquesta
iniciativa naixia a Altafulla amb el suport d’una dotzena de petites empreses
de la rodalia.
El
17 de maig de 2020, a l’inici del procés de desconfinament per la pandèmia del
coronavirus, el geògraf Jaume Casañas va llençar el debat d’una possible nova
organització territorial de Catalunya. La proposta va sorgir arran d’observar
cert caos organitzatiu de les administracions públiques en el context de la
crisi sanitària esmentada. La proposta de Casañas dibuixa una cinquantena de
comarques i 11 vegueries. Una de les noves comarques seria el Baix Gaià.[1]
El
24 de maig de 2020 es va crear el grup de Facebook “Amics del Baix Gaià. No ho
llenço. Ho regalo” que actualment té 640 membres.
El
2 de juny de 2020, en ple procés de desconfinament per la pandèmia del
coronavirus, Altafulla llençava la campanya de promoció comercial i turística
titulada “L’oca del Baix Gaià”. La campanya estava organitzada per l’Ajuntament
i els empresaris locals amb el suport d’Altafulla Ràdio, Torredembarra
Actualitat i la revista Viu a fons. La campanya comprenia sortejos entre els
clients i s’obria a la resta del teixit del Baix Gaià per tal de sumar
sinergies.[2]
A
l’estiu de l’any 2020 l’Agrupació de Municipis Turístics del Baix Gaià,
presidida per l’alcalde de la Pobla de Montornès Francesc Larios, iniciava una
campanya de promoció a les xarxes socials del seu nou web baixgaiaturisme.cat i
presentava un nou plànol de rutes a peu i en BTT (2000 exemplars).
L’octubre
de 2020 la revista Descobrir Catalunya publicava un monogràfic, Grand Tour de
Catalunya, per visitar el Principat en dues setmanes. En aquesta ruta impresa
hi apareixia una breu entrevista a l’actor Fermí Fernàndez sobre el Baix Gaià.
A
l’octubre es convocava la VIII edició del Concurs Literari “Roca Plana” Baix
Gaià impulsat des de la Biblioteca Joan Martorell de Roda de Berà.
L’1
de març de 2021 es presentava públicament l’Associació d’Empresaris de
l’Hosteleria del Baix Gaià, amb una cinquantena de socis, amb l’objectiu de
guanyar visibilitat i recolzament així com donar a conèixer la marca turística
del Baix Gaià.
El
12 de juny de 2021 es va iniciar una exposició itinerant sobre els gegants del
Baix Gaià organitzada per diferents entitats i Ajuntaments.
El
9 de juny de 2021 es feia una trobada de regidors del Consorci Turístic del Baix
Gaià a Altafulla per tal de rellançar la marca turística pròpia i per conèixer
de primera mà els valors patrimonials d’Altafulla. Aquestes trobades s’aniran
repetint als diferents municipis de la comarca.
El Baix Gaià és una realitat? Més
aviat, hauríem de respondre que és una necessitat.
En un context de globalització i
d’uniformització, sobretot a les zones litorals, cal reivindicar el lloc. Cal
atreure fluxos. Cal diferenciar-se.
Cal optimitzar els recursos. Els
Ajuntament ofereixen molts serveis però no tenen un finançament adequat. A més,
sovint, ofereixen el mateix a pocs quilòmetres de distància. Mancomunar serveis
pot ser una bona resposta.
Els municipis del Baix Gaià tenen
problemàtiques comunes -litoral amenaçat per la construcció, fluctuació de
turisme estiu/hivern i conseqüent mancança de serveis, abandonament dels camps
de conreu i perill d’incendis, mancances en transport públic, etc. Moltes
qüestions es poden afrontar col·lectivament.
La possibilitat de coordinar la xarxa
associativa -hi ha més de 300 entitats al Baix Gaià- permetria optimitzar
recursos, donar a conèixer moltes propostes, compartir agendes, crear una xarxa
de locals on actuar grups de música, intercanvis entre els grups de teatre,
tornejos esportius, guanyar en difusió, es tindria més força per cercar ajudes,
es guanyaria en visibilitat, etc.
Cal reivindicar d’un riu i el seu
litoral associat. Cal descobrir un territori més gran, amb necessitats i
potencialitats comunes. El Baix Gaià és un territori entre metròpolis. O es
reivindica i mostra la seva vivesa o quedarà engolida pel ciment i els fluxos
de Tarragona i Barcelona.
La marca turística pròpia té molt
camí a recórrer: la ruta Jujol, la memòria històrica, rutes literàries,
esports, natura, patrimoni agrícola, productes de qualitat, paisatges, etc.
Hi ha exemples que ja funcionen com
el Moianès, que té un consorci per a l’assessorament i tramitació de
subvencions per a la creació de noves empreses i ajudar les que ja funcionen,
gestió d’ofertes de treball, etc. Han fet una promoció turística conjunta,
fires, rehabilitació d’elements patrimonials, adequació de miradors, una agenda
mensual d’activitats, estudis socioterritorials i desenes de projectes
destinats al desenvolupament local.
El sistema econòmic neoliberal és
canviant, imprevisible i ens demana estar alerta, formats i coordinats. Cal
ubicar-nos al món, cal tenir un nom, reivindicar les nostres potencialitats per
atreure inversions, per viure en lloc on s’hi pugui treballar. Cal reivindicar
la conservació del patrimoni natural i arquitectònic perquè són les llavors del
nostre benestar i la nostra millor publicitat de cara al turisme. Els centres
d’interpretació, els museus, els espais naturals i els equipaments en general
han d’estar en xarxa. És molt difícil donar-los a conèixer de manera aïllada. A
més, perden valor. Cal realçar-los tot creant rutes i mitjans que ajudin a
difondre’ls i preservar-los. Cal estudiar les nostres potencialitats i cal
fer-ho de manera mancomunada, ajudant-nos i sortint amb força cap a l’exterior.
Les explicacions històriques que hem donat són una anècdota davant les
necessitats actuals de coordinar i crear sinergies. Els Ajuntaments donen molts
serveis i tenen poques vies per finançar-se. Si no es creen coses col·lectives,
plans estratègics que vinculin entitats, ajuntaments, sector empresarial, etc.
no hi haurà recursos per moure’s.
Ajuntant forces és també més fàcil
fer front a una problemàtica comuna (com per exemple de gestió de residus,
depuradores, instal·lació de noves infraestructures, etc.).
Estem en temps d’identitats líquides
i mòbils (Bauman) i l’adscripció a un territori no exclou la participació en
altres projectes que generin sinergies positives com ara la relació amb el
Penedès, amb el Camp de Tarragona, amb la Tarraco Patrimoni de la Humanitat,
etc. El fet d’estar a l’extrem geogràfic s’ha d’usar de forma creativa i
positiva: es poden crear sinergies amb diferents marques i fluxos.
El fet que el nombre d’activitats de
tota mena que porten el nom de Baix Gaià va augmentant vol dir que la gent
d’aquest territori vol ser protagonista del futur, de la planificació.
Comentaris