BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA


SI VOLEU LLEGIR UN RESUM D'AQUESTA ENTRADA CLIQUEU AQUÍ. ES TRACTA D'UN ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR A FRONTISSA.CAT.

0.- Una prèvia

Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els nuclis de Ferran i Ardenya).

Roda de Berà, 2010

Torredembarra, 2012

L’objectiu de tot plegat és parlar del concepte de “Baix Gaià”. Què és? Quan es popularitza aquest terme? Quins projectes hi ha en marxa que tinguin en el seu imaginari el conjunt dels onze municipis? Quins projectes pretenen mancomunar serveis per ser més eficients, viure millor i atreure fluxos turístics i econòmics? Per què Baix Gaià i no Tarragonès Nord? Per què ara i no abans?

És important parlar-ne. Hi ha aspectes que poden millorar. Hi ha temes que ens han ajudat molt. Darrerament, sembla que haguem perdut força. En el seu moment, es va generar una presència destacada als mitjans, es va iniciar la restauració de patrimoni i la seva senyalització. Animem-ho, ningú ho farà per nosaltres. Siguem creatius, pensem-hi.


1.- Marc físic i geogràfic

El Baix Gaià està ubicat al tram final del riu Gaià. És un territori que mira al mar. Ho fa des del massís situat entre Renau i Salomó fins a les terres més baixes. El pic més alt és la Mola (317 m), a la cruïlla dels termes municipals de la Pobla de Montornès, Creixell i Bonastre. Altres punts alts són el Mas d’en Blanc (254 m) a Vespella de Gaià i la Plana del Xim (271 m) entre Roda de Berà i Bonastre. Són muntanyes de poca alçada però que defineixen un paisatge marcat pels conreus de secà, la pedra seca i les carreteres interiors estretes i sinuoses.

Tal i com indica la fitxa del Baix Gaià, publicada per l’Observatori del Paisatge i escrita per un equip interdisciplinari de investigadors de la Universitat de Girona i de la Universitat Rovira i Virgili,[1] aquest tros de món es caracteritza pel “relleu de serres ondulades i turons de baixa altitud”, la presència del riu Gaià i una colla d’afluents que li són tributaris, boscos de pins i grans urbanitzacions. El litoral conserva uns espais naturals valuosos i a l’hora “està sotmès a una dinàmica molt intensa de creixement urbanístic” i és una “zona de pas de grans infraestructures de comunicació”.

El geògraf Diego López apunta que “els límits del Baix Gaià són discutibles, cosa bastant freqüent quan es tracta de delimitar territoris que ocupen una posició fronterera entre dues comarques.”[2] El Baix Gaià s’ubica dins del Tarragonès, entre Tarragona i el Vendrell, entre l’àrea metropolitana de Barcelona i la zona turístico-industrial-residencial de Tarragona. A part dels onze municipis, el Baix Gaià inclou nuclis històrics amb personalitat pròpia com Baix a Mar i Clarà de Torredembarra; Ardenya i Virgili de la Riera de Gaià; i Ferran de Tarragona, a l’antic terme de Tamarit. Cal no oblidar-nos de Rubials, el nucli despoblat situat a la Pobla de Montornès, a tocar de la carretera que porta fins a la Nou de Gaià i dels debats oberts a nuclis propers com l’Argilaga.[3]

El Baix Gaià, aquest conjunt de pobles esmentats, tenen una relació històrica de proximitat i d’intercanvi humà i comercial. El curiós del cas és que sigui un riu tan petit i, durant molts anys oblidat, el Gaià, qui uneix aquests municipis i els doni identitat.

El biòleg Toni Bara ha explicat la importància dels ecosistemes que hi ha al Baix Gaià per la seva elevada heterogeneïtat d’hàbitats, relativament ben conservats.[4] Cal destacar el mosaic de paisatges agrícoles i boscos mediterranis i la funció de connector biològic de tot plegat entre el litoral i la Catalunya interior. La franja costanera és molt important i va des de la Punta de la Móra fins a la platja de Roda de Berà, passant per Tamarit, la desembocadura del Gaià, la platja del Canyadell i els Muntanyans de Torredembarra-Creixell-Roda.

Es tracta, doncs, d’una zona de clima mediterrani, que encara conserva espais oberts que no han estat construïts. Això també ha permès l’existència d’un petit percentatge de pagesos que treballen la terra de secà i també l’horta. Hi ha cooperatives agrícoles a la Pobla de Montornès, la Nou de Gaià, la Riera de Gaià, Salomó i el Catllar. També hi ha petites empreses del sector primari que fan viables propostes interessants vinculades a l’agricultura ecològica.

Malgrat els esforços, la pagesia ha anat enrere al llarg de les darreres dècades. L’any 1989, encara es conreava el 33% de la superfície del Baix Gaià.[5] De la mateixa manera, la ramaderia[6] i la pesca[7] també han vist reduïdes les seves activitats.

Pel que fa a la indústria, han anat desapareixent les empreses mitjanes (CEMSA, PIRELLI, LLOVET, CORTASA, CREUS, etc.) que tants llocs de treball havien donat en el seu moment.[8] Encara queden, però, fàbriques importants que donen vida a alguns pobles com la Recasens de la Pobla. Actualment, hi ha diverses zones industrials com les de Torredembarra, la Riera de Gaià o la de Roda de Berà però responen a un model postindustrial basat en la instal·lació de magatzems de distribució que donen pocs llocs de treball.

La bombolla immobiliària, fins que va esclatar el 2008, va accelerar el procés d’abandonament del camp i l’aprimament del sector secundari. El procés de creixement urbanístic va afectar sobretot als pobles costaners. Malgrat la major oferta d’habitatge, el creixement dels preus va ser espectacular. En aquells anys de boom immobiliari, l’atur als municipis del Baix Gaià no superava el 2,5%. Pa per avui gana per demà. Avui és demà.



[1] Joan NOGUÉ; Pere SALA; Departament de Territori i Sostenibilitat; Associació Empresarial Química de Tarragona (eds.) (2012): Catàleg de paisatge. Camp de Tarragona. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat, pàg. 593.

[2] Diego LÓPEZ (1995): Geografia del Baix Gaià. Altafulla: Centre d’Estudis d’Altafulla, pàg. 15.

[3] Marc DALMAU (2017): “L’Argilaga del Gaià o l’Argilaga del Camp? Reflexions entorn la pertinença de l’Argilaga al Baix Gaià”, Estudis Altafullencs, núm. 41, pàg. 73-80.

[4] Toni BARA (2004): Proposta de LIC per a la regió Mediterrània, El Riu Gaià i el litoral associat, Renau, pàg. 10-12.

[5] Diego LÓPEZ (1995): pàg. 105.

[6] A Torredembarra, per exemple, l’any 1982 hi havia 27 explotacions  i el 1999 només en quedaven 2. Veieu Santi GUASCH (2004): “El desenvolupament econòmic”, DDAA, L’Aventura Democràtica. Torredembarra 1979/2004, citat, pàg. 80.

[7] Gabriel COMES (2002): Adéu, sorra! L’última activitat pesquera al barri Marítim de Torredembarra. Barcelona: Nodo Moda, SA.

[8] Oriol NEL·LO (2001): Ciutat de ciutats. Torredembarra: Ed. Empúries, pàg. 113.


2.- Demografia

La població del Baix Gaià va augmentar de cop al llarg de la segona meitat del segle XVIII arran de la intensificació del comerç de vi i aiguardent. La davallada poblacional va ser evident a finals del segle XIX arran de l’extensió de la plaga de la fil·loxera i la fi del comerç amb les amèriques després de la pèrdua de les darreres colònies. Al llarg del segle XX, la població es va mantenir força estable, excepte el boom demogràfic iniciat a la dècada de 1960 i els anys previs a l’esclat de la crisi de 2007.

La imatge rural de la major part de la comarca i comercial del litoral es va transformar amb el creixement econòmic previ al 2007, que va atreure immigrants del nord de l’Àfrica i de l’Europa de l’est. També es va intensificar l’arribada de ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, per exemple, Torredembarra, entre el 1979 i el 2003, la seva població va augmentar un 125,6%, mentre que a la resta de Catalunya l’augment va ser d’un 9,2%.[1]

Els augments de població van ser espectaculars en els anys previs a l’esclat de la bombolla immobiliària (1987-2008). Els pobles que més van créixer percentualment van ser Vespella de Gaià (un 472%), Creixell (377%) i el Catllar (346%). Els municipis que menys població que van guanyar van ser Salomó (un 5%), la Nou de Gaià (29%) i la Riera de Gaià (63%).[2]

La població del Baix Gaià va créixer un 187% entre els anys 1987 i 2008. Dels 13.422 habitants es va passar als 38.466. En el mateix períodes el Tarragonès va créixer un 47,9%.[3]

El Baix Gaià té una població aproximada de 43.300 habitants (2020). El 2011 en tenia uns 40.000. Aquesta xifra demostra que, malgrat la crisi econòmica, el creixement poblacional de la zona continua però d’una manera més moderada que la dècada anterior. Pensem que l’any 2000, el Baix Gaià tenia 24.500 habitants, sense comptar amb les oscil·lacions de l’estiu que fan ampliar notablement aquesta xifra.



[1] Santi GUASCH, cit., pàg. 72.

[2] Agro 3 Enginyeria del Medi Rural (2008): Diagnosi socioeconòmica. Programa de desenvolupament socioeconòmic dels municipis del Baix Gaià. Tarragona: ICODE, pàg. 10.

[3] Agro 3 Enginyeria del Medi Rural (2008): Diagnosi socioeconòmica. Cit., pàg. 11.


3.- Marc polític

Els municipis del  Baix Gaià estan ubicats administrativament dins la comarca del Tarragonès, el partit judicial del Vendrell (excepte el Catllar) i la província de Tarragona. El mapa de províncies és del 1833. Caldria afegir un poble del Baix Penedès, si comptéssim amb la possibilitat d’incloure Bonastre, que el 1990 va aconseguir passar al Baix Penedès. L’any 2000, l’“Informe Roca”[1] recomanava que una futura reordenació territorial hauria d’incloure aquesta població al Tarragonès. Els motius que els van portar a aquesta conclusió és que Bonastre es relaciona molt amb Roda de Berà i que estadísticament té més fluxos de moviment “residència-treball” cap al Tarragonès més que no pas cap el Baix Penedès.



[1] “Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya”, Comissió d’experts creada per acord del Govern de 3 d’abril de 2000, a instància dels diferents grups del Parlament de Catalunya, Barcelona, desembre de 2000. Consultable a: www.eapc.es/formacio/urbanistes/documents/informe_roca



4.- Antecedents històrics

Els pobles del Baix Gaià han tingut una relació històrica i natural continuada, de veïnatge. A continuació fem un repàs històric de l’organització territorial que ha afectat a aquest tros de món i de les primeres propostes de divisió comarcal.

El Gaià era la frontera amb la zona musulmana a l’època medieval. A partir del segle X, el Comtat de Barcelona va construir castells i fortificacions per vigilar i defensar-se de les possibles incursions musulmanes. El Penedès era territori de marca i arribava fins al Gaià. És en aquesta època, precisament, que apareix el topònim “Penedès”.[1]

A partir del segle XI, la unitat del Penedès es va mantenir a través de l’administració de vicaris delegats pel comte de Barcelona.

El comte-rei Jaume II autoritzà la formació de la Vegueria del Penedès el 1304, amb el límit sud situat al Gaià. Aquesta vegueria tindrà una vida de quatre segles. El Baix Gaià formà part de la Catalunya Nova, vinculada històricament al Penedès. La Vegueria es mantingué fins l’arribada de Felip V, quan es van substituir les vegueries per corregiments (1716-1833). Curiosament, la costa del Baix Gaià (Altafulla, Torredembarra, Creixell i Roda) quedaria al Corregiment de Tarragona i la part interior de la comarca al Corregiment de Vilafranca.[2]

A partir de 1833, l’Estat es dividí administrativament en províncies. Les de Barcelona i Tarragona van esquarterar de nou la unitat del Penedès.

Amb el temps Torredembarra va exercir una certa capitalitat de la zona. La vila va tenir duana marítima durant una part del segle XVIII. Aquesta infraestructura i l’alta demanda exterior de vi i aiguardent va convertir Torredembarra en un gran centre exportador. A partir de 1865, els municipis del litoral van tenir accés a la recent inaugurada línia de ferrocarril que unia Torredembarra amb Martorell.

Tal i com escrivia l’historiador Pere Anguera Torredembarra mantenia a principis de segle XX “la seva condició de capital de rodalia amb notari, oficial de duanes, guàrdia civil, carrabiners, subaltern de marina de guerra i administració de loteries.”[3]

La idea d’ordenar el territori català en comarques era una vella reivindicació del catalanisme polític.[4] Fins que no va arribar la II República i la recuperació de les institucions pròpies, el debat comarcal fou molt ric. El fet que la definició del concepte “comarca” fos tan obert va provocar un bon reguitzell de propostes dispars.

El 1847, el polític liberal, escriptor i francmaçó Tomàs Bertran i Soler publica Itinerario descriptivo de Cataluña i situa els pobles del Baix Gaià a la comarca del Vendrell.[5]

Del 1892 és la proposta de mapa comarcal de la Unió Catalanista.

El 1897, el naturalista i escriptor Norbert Font i Sagué tenia clar que del Gaià en amunt era el Penedès.[6]

El 1906, el pedagog i escriptor Francesc Flos i Calcat va fer una nova proposta comarcal on els municipis del Baix Gaià quedarien inclosos dins la comarca del Vendrell.[7]


L’any 1909, l’historiador i arqueòleg tarragoní Emili Morera va escriure un dels volums de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras. En parlar de Torredembarra la descriu com “un centre comarcal dels pobles que té a sos voltants”.[8]

La Mancomunitat va proposar dividir Catalunya en quinze comarques i els pobles del Baix Gaià havien de quedar al Penedès. Aquesta institució va fer una enquesta als municipis del país. Entre d’altres qüestions, van preguntar pel sentiment de pertinença comarcal. Coneixem la resposta de tres municipis. L’Ajuntament de Creixell va dir que eren del Penedès i el rector va opinar que eren del Camp de Tarragona. La Pobla de Montornès va contestar que eren del Baix Penedès i la Riera de Gaià, del Camp de Tarragona.[9]

A la dècada de 1920, la premsa de Barcelona situa Roda de Berà, Creixell i Torredembarra al Baix Penedès.[10]

El geògraf Pere Blasi, el 1922, va proposar que Roda de Berà, Torredembarra, Altafulla i Creixell es quedessin a la comarca del Penedès.[11]

El 1926, un article publicat al setmanari El Borinot sobre el Penedès, en motiu d’un debat sostingut també a les pàgines de la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya, anomena els pobles del Baix Gaià. Per aquest setmanari el límit del Penedès era el riu Gaià.[12]

El geògraf Josep Iglésies, al llibre La Delimitació del Camp de Tarragona (1930), situa el límit del Penedès al riu Gaià. Quatre anys abans, La Crònica de Valls (24-VII-1926) publicava en portada el text d’aquest autor on reflexionava sobre el límit est del Camp de Tarragona publicat prèviament a la Revista del Centre de Lectura: “El riu Gaià ha estat tradicionalment considerat pels tractadistes com a fita entre el Camp i el Penedès.” La fita del Gaià no era estricta: Dels municipis del Baix Gaià a la dreta del riu quatre quedarien ubicats al Camp de Tarragona. Aquests municipis serien la Riera, Salomó, Vespella i la Nou.[13]

Però Pau Vila, als anys 30 del segle XX, artífex de la divisió comarcal, separa els municipis del Baix Gaià del conjunt del Penedès. Amb la Generalitat gestionant el Principat durant la II República, es va establir una divisió territorial pròpia basada en les comarques i, més tard, amb les vegueries.[14]

Prèviament, per tal d’assolir un mapa consensuat i útil es va obrir un procés on es realitzaren diferents estudis, partint de diversos criteris, –denominacions que la gent usava popularment, el lloc on anaven a mercat, etc- per tal de dissenyar la nova organització comarcal. Es tragueren diverses conclusions com ara que es trobaven davant d’un panorama molt fragmentat, degut a una gran abundància de denominacions localistes amb potencialitat de comarca (més de dues-centes) i també una gran dispersió de llocs on la gent anava al mercat, per exemple.[15]

A l’enquesta realitzada durant la II República, Bonastre va dir que se sentia de la comarca de “Torredembarra”. Roda va dir que els seus mercats eren els del Vendrell i Vilafranca, no pas el de Tarragona. Aquesta era la mateixa resposta de Torredembarra. Creixell i Salomó es consideraven que eren Penedès.

Vespella i Torredembarra van proposar de crear una comarca que inclogués els pobles del Baix Gaià, amb Roda de Berà també. Torredembarra creia que aquesta comarca s’havia d’anomenar així, “Torredembarra”. Conservem una carta que enviava l’alcalde de Torredembarra, Josep Rius, l’any 1931, als altres alcaldes de la zona per preguntar l’opinió que tenien sobre la possibilitat de crear una comarca pròpia.

El nom de “Baix Gaià”, però, encara no apareixia per enlloc. 

La Ponència redactora del projecte de comarques del temps de la II República va haver de viatjar expressament a aquestes terres. Després va situar aquests pobles al Tarragonès, tot i que “pertanyen els uns al Camp i els altres al Penedès”.

La comarca del Tarragonès va quedar definida el 1932 i incloïa el Baix Gaià.

Del franquisme i les comarques catalanes no cal parlar-ne. Simplement van fer desaparèixer tota estructura administrativa que fes olor a catalanitat.

Ens ha sorprès la notícia del Diario Español del 18 de setembre de 1970 que ha recuperat el blog quanelpobleesmemoria.blogspot.com. La Diputació de Tarragona va decidir impulsar el “Día de la Comarca” per tal de posar en valor les diferents comarques. Hi hauria actes a un poble per comarca. La Riera de Gaià seria la seu de la comarca del ... Vendrell!

Amb la transició, torna el debat de la futura organització territorial del país.

El 1980, Albert Virella proposa que el Penedès arribi fins el Gaià a l’opuscle El Gran Penedès i el problema dels seus límits sud-occidentals publicat per l’Institut d’Estudis Penedesencs.[16]

El mes de juny de 1980, la revista Destino es feia ressò de la proposta de l’Institut d’Estudis Penedesencs de recuperar pel Penedès Bonastre, Creixell, Roda i Torredembarra.[17]

Un estudi de la Generalitat de l’any 1982 situava encara a Bonastre i a Roda encarats al Vendrell, més que no pas a Tarragona. Però pels serveis professionals, Roda ja comptava amb més fluxos en direcció a Tarragona.

El 1984, Torredembarra, Creixell, Roda i Bonastre van expressar la seva voluntat de pertànyer al Penedès. El 1987, Torredembarra i Creixell van acceptar entrar dins el Tarragonès i Roda  i Bonastre van demanar de passar al Penedès. Finalment, Roda acceptà quedar-se al Tarragonès, a l’expectativa del que pogués convenir més en el futur. El 1990 Bonastre va passar al Baix Penedès.

Actualment hi ha 41 comarques al Principat de Catalunya, organitzades a partir de la divisió comarcal de 1936 proposada pel geògraf Pau Vila. A Mallorca hi ha 6 comarques. Les altres illes, Menorca i les Pitiüses, constitueixen en si una unitat comarcal. A la Catalunya Nord hi ha 5 comarques, al País Valencià 34 i a la Franja de Ponent 4.


[1] Ramon ARNABAT (2014): “Què és el Penedès?”, Recull de Treballs, núm. 15, pàg. 229-245.

[2] Pau VILA i altres (1980): La divisió territorial de Catalunya, cit., pàg. 21-30. Veieu també Albert VIRELLA (1980): La unitat del gran Penedès i el problema dels seus límits sud-occidentals. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.

[3] Salvador-J. ROVIRA i Pere ANGUERA (1984): Història de Torredembarra. Segles XVIII-XX, Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.

[4] Oriol NEL·LO: “La comarca, una reforma necessària”, Avui, 02-IX-2002.

[5] Tomàs BERTRAN (1847): Itinerario descriptivo de Cataluña. Barcelona: Impremta Oliveres.

[6] Norbert FONT (1897): “Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya”, Anuari dels Jochs Florals, pàg. 319-449.

[7] Francesc FLOS (1906): Geografia de Catalunya. Barcelona: Establiment Tipográfich Casanova.

[8] Emili MORERA (1909): Província de Tarragona: Geografia General de Catalunya. Barcelona: Establiment Editorial d’Albert Marín, pàg. 889.

[9] Jesús BURGUEÑO (2013): “Una Enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, pàg. 261-87.

[10] La Veu de Catalunya, 19-II-1920.

[11] Pere BLASI (1922): Geografia elemental de Catalunya. Barcelona: Editorial Pedagògica.

[12] El Borinot, 29-VII-1926.

[13] Josep IGLÉSIES (1930): Delimitació del Camp de Tarragona: la font històrica en la demarcació de les comarques catalanes. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera.

[14] Pol SUREDA (2003): “La divisió administrativo-territorial de Catalunya: panoràmica històrica i estat de la qüestió”, http://www.geocities.com/eltalp.

[15] Pau VILA i altres (1977): La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Editorial Curial, pàg. 49-57.

[16] Albert VIRELLA (1980): El Gran Penedès i el problema dels seus límits sud-occidentals. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.

[17] Destino, 19-VI-1980, pàg. 37.


5.- L’aparició del topònim

A continuació veurem com apareix el terme “Baix Gaià” i com el seu ús es va popularitzant amb els anys.

A finals dels anys 70 del segle XX, en el procés de transició, es va viure un moment d’ebullició de l’associacionisme i, a l’hora, de recuperació de la història i de les tradicions. A principis dels anys 80, diversos veïns vinculats a la cultura i als centres d’Estudis d’Altafulla (1977) i de Torredembarra (1983) van començar a ubicar els seus treballs de recerca en el context del Baix Gaià, anomenant aquest espai del món amb aquest terme.[1] D’aquesta manera, doncs, s’havien observat les connexions entre aquests pobles, les relacions socials, econòmiques i culturals i la conseqüent necessitat d’impulsar recerques en aquest àmbit.

Actualment podem llegir al web del Centre d’Estudis d’Altafulla que “el seu àmbit d’actuació ha estat ampliat a la subcomarca del Baix Gaià que comprèn els pobles de Torredembarra, El Catllar, La Riera de Gaià, La Nou de Gaià, Salomó, Roda de Berà, Creixell, La Pobla de Montornès, Vespella de Gaià, la pròpia ALTAFULLA, i els nuclis de Virgili, Ardenya, Clarà, Tamarit i Ferran.”

Al 1978, el 3 de setembre, apareix una notícia a La Vanguardia que utilitza el terme “Baix Gaià”.

La primera entitat, de la qual en tenim constància, que va emprar el terme de Baix Gaià a la seva denominació va ser el Col·lectiu Independentista del Baix Gaià, per allà els voltants del 1985-1986. Aquest Col·lectiu va editar un butlletí satíric anomenat Lo Gaiter del Baix Gaià.

Dos anys després de l’aparició de Lo Gaiter comença a publicar-se la revista informativa Rodalia, d’àmbit Baix Gaià. Va arribar a treure dos números. El 1996, va néixer Castell de Nou, una publicació conjunta de 9 ajuntaments del Baix Gaià que va arribar a treure un mínim de tres números. Cap el 1999, va néixer una efímera publicació impresa d’esports al Baix Gaià que es deia La Jugada. L’espai comunicatiu de la comarca es va consolidar amb la inauguració d’Altafulla Ràdio-La Ràdio del Baix Gaià, que va començar a emetre el 2002. La presència de mitjans amb vocació comarcal es va multiplicar a partir de llavors consolidant aquest imaginari col·lectiu de proximitat i identitat amb el concepte de “Baix Gaià”. El 2007 neix Ona la Torre, la ràdio municipal de Torredembarra, que porta al seu ADN recollir les notícies del conjunt del Baix Gaià. El juny de 2008 neix la revista periòdica Cel Obert, que treballa amb l’àmbit geogràfic del Baix Gaià. Aquesta proposta, junt amb el digital Baix Gaià Diari (2015) i el mensual en paper La Ciutat del Baix Gaià (2017), van consolidar l’espai comunicatiu de la comarca.[2] La darrera publicació que ha vist la llum amb ànim comarcal és Torredembarra Actualitat (2020).

El 1985 es va crear una mancomunitat per a la defensa i regulació de les aigües del Gaià. Eren 21 municipis. Renau era l’únic municipi de la rodalia que no s’hi va adherir. Roda de Berà va participar de la comissió gestora. Roda i Altafulla van plegar l’any següent perquè  es volia portar aigua a Tarragona per la zona de Renau.[3]



[1] Veieu “Els goigs i els balls: dues mostres de literatura popular religiosa a la rodalia del Baix Gaià” de Josep Bargalló (Estudis Altafullencs, número 4, 1980), “Variacions de la precipitació a les dues riberes del Baix Gaià” d’Albert Cardona (Estudis Altafullencs, número 8, 1984), etc.

[2] Jordi SALVAT (2004): “Les publicacions periòdiques de Torredembarra. Del 1975 a l’actualitat”, Recull de Treballs, núm. 7, pàg. 7-47.

[3] La Vanguardia, 3-12-1985.


6.- La consolidació del topònim

A partir de finals de la dècada de 1980, el “Baix Gaià” es consolida com a marc geogràfic de recerques realitzades des de diferents àmbits. Algunes de les publicacions destacades són les següents: Bibliografia del Baix Gaià (1988), Els Martí, un llinatge del Baix Gaià (1991), L’expansió i afermament del feudalisme al Baix Gaià (1991), Geografia del Baix Gaià (1995), Segon apèndix a la Bibliografia del Baix Gaià (1996), Tercer apèndix a la Bibliografia del Baix Gaià (1998), etc.

A nivell educatiu, el 1991 va néixer la Zona Escolar Baix Gaià (amb les escoles del Catllar, La Riera de Gaià, La Nou de Gaià i Salomó). La ZER va funcionar fins el 2011. Cap el 1992 es va fer un referèndum per posar nom a l’Institut de Torredembarra. Una de les propostes va ser el topònim “Baix Gaià”.

El terme i la idea de “Baix Gaià” va rebre un fort impuls quan els moviments socials de la comarca de mitjans dels anys 90 del segle XX van començar a emprar el marc geogràfic del Baix Gaià. Alguns exemples podrien ser el Col·lectiu Independentista El Timbaler del Bruc, Salvem el Gaià, la Plataforma Baix Gaià, la revista El Timbal, les Bitlles del Baix Gaià, la Comissió Correllengua Baix Gaià, la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern del Baix Gaià, la Penya Enduro Baix Gaià Drapsasac, Joventuts Socialistes Tarragonès-Gaià, etc.

A nivell esportiu han estat moltes les iniciatives que han vist les possibilitats de compartir sinergies i atreure públic o usuaris en el marc del conjunt dels 11 municipis. Veiem alguns exemples. El 1997 es va iniciar la Trobada Ciclista del Baix Gaià. Actualment porten més de vint edicions i hi participen un centenar de socis de la UC Torredembarra, el CC La Riera de Gaià, el PC Altafulla, el CC de Tarragona i el CC Vespella de Gaià. El 2009 es va iniciar la celebració anual de la Copa Baix Gaià, un torneig d’estiu de futbol que aglutinava els clubs de la comarca. Es va fer dos anys seguits. El 2010 es va organitzar el I Raid Baix Gaià entre La Riera, Salomó, Renau, Vespella i Vilabella. El 2011 va tenir lloc la primera edició de la Marxa dels Castells del Baix Gaià organitzada per l’Ajuntament d’Altafulla i que encara es celebra amb molt d’èxit amb 500 participants cada any.

Les primeres accions per difondre i senyalitzar el patrimoni de manera col·lectiva es van fer a través del Consell Comarcal. El 1998, per exemple, el Consell Comarcal del Tarragonès va aprovar la senyalització de la ruta de castells del Baix Gaià. L’any 2000, el Consell Comarcal editava un díptic sobre la ruta de castells pel Baix Gaià.[1]

El 1999 es va constituir la Penya Blanc-Blava de Torredembarra que des de fa uns anys també ho és del Baix Gaià. I el 2001 funcionava el Gremi de Constructors i Promotors del Baix Gaià.

Al Google Books, “Baix Gaià” apareixia 77 vegades a l’octubre 2010, 197 a l’agost de 2012 i 1110 vegades el juny de 2017.

El 1998-1999, l’historiador torrenc Carlos Blanco va publicar dos articles sobre els raonaments històrics del concepte “Baix Gaià”, detectant una relació històrica, de veïnatge i comercial, i descartant motius històrics per a la creació d’una futurible comarca.[2] Ricard Serra, al volum 1.4 de Comarques i subcomarques de Catalunya (2007) dedicat al Tarragonès, es fa ressò de les sinergies subcomarcals aparegudes en aquestes contrades. Ell anomena a aquest tros de món com a subcomarca Baix Gaià-Berà. El 2006, el col·lectiu Alternativa Baix Gaià, nascut tres anys abans, publica l’opuscle Baix Gaià és comarca i el presenta en dues poblacions. El 23 d’abril, El Punt publica un article en profunditat sobre el debat encetat al Baix Gaià per unir forces.

A nivell cultural s’han impulsat diverses iniciatives amb resultats diversos. El 2001 naixia Pleniluni-Mostra de Circ al Baix Gaià, on participaven Roda de Berà i Torredembarra. Amb els anys es va transformar amb un festival estrictament local de Torredembarra. El 2001 naixia també el Gaià Folk, una mostra de música i cultura popular que es va repetir uns quants anys i que va aglutinar diverses entitats i administracions públiques. La seva darrera edició data del 2008.[3] El 2006 es va fer la Trobada de Balls de Diables del Baix Gaià al Catllar en el context del Gaià Folk. El 2005 i diversos anys consecutius es va celebrar a Torredembarra el concurs de música moderna “Baix Gaià Sound” on les formacions musicals havien de ser de la comarca.

Una bona colla d’entitats s’han creat els darrers anys amb vocació de Baix Gaià. La majoria han estat efímeres. El 2006 es va crear l’Assemblea de Joves del Baix Gaià que desenvolupar activitats reivindicatives fins el 2009. El 2009 neix la Gaianada, un col·lectiu independentista del Baix Gaià, i un temps després l’Associació de Marroquins del Baix Gaià. En aquesta època, la Pleta i les Òlives d’Ardenya eren entitats locals que tenien vocació de Baix Gaià. El 2011 es va crear l’Associació de Músics del Baix Gaià i l’Associació d'Empresaris Turístics del Baix Gaià i, el 2016, l’Associació Cultural Andalusa Torredembarra Baix Gaià.

El 2008 es va aprovar l’Agenda 21 de La Nou de Gaià. Del document de síntesi extraiem el següent punt: “La Nou de Gaià pertany administrativament a la comarca del Tarragonès, si bé en els darrers anys també ha pres força entre diversos sectors i agents del territori el referent territorial de la subcomarca del Baix Gaià.” El 2010, la Generalitat de Catalunya aprovava el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona. Una de les unitats que s’hi descrivia era el “Baix Gaià”.[4]

El mes de març de 2010, el GATA- Ecologistes de Tarragona van proposar a l'Ajuntament de Tarragona la inclusió de la ruta dels masos fortificats del Baix Gaià dins del disseny de camins i senders de l'anella verda de Tarragona. L'objectiu de la proposta era donar a conèixer i difondre un patrimoni històric i cultural de l'antic terme de Tamarit que ha estat oblidat per part de les administracions públiques.

Una de les fites aconseguides de manera col·lectiva ha estat la recuperació del cabal ecològic per al riu Gaià el 2011. Tot i que encara la situació és precària i no garanteix la recuperació del tram final del riu, es tracta d’una notícia que ha revitalitzat la idea de “Baix Gaià”. Hem de pensar que la recuperació del cabal mínim ha anat acompanyada d’un gran treball d’entitats mediambientals com la Sínia per recuperar l’entorn de la conca del riu Gaià. Les administracions locals i supramunicipals han acabat posant els recursos per tal de fer possible reivindicacions històriques de la comarca.



[1] La Vanguardia, 21-V-2000.

[2] Carlos BLANCO (1998): “Raonaments històrics entorn el Baix Gaià”, La Sínia, núm. 22 i 23.

[3] Pau PLANA (2008): “Gaià Folk: Una proposta per al territori. Balanç després de cinc edicions”, La Resclosa, núm. 13, pàg. 251-258.

[4] AADD (2012): El Camp de Tarragona: Catàleg de paisatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya.


7.- Les administracions es coordinen

A la dècada de 1990, van ser diverses les iniciatives que es van promoure dels consistoris de manera conjunta. El topònim més emprat era el de “Tarragonès Nord”. El 23 de gener de 1999, Santiago Segalà, alcalde de Torredembarra entre el 1991 i el 2000, explicava en una entrevista publicada a El Punt que els alcaldes d’aquests municipis es reunien per plantejar problemàtiques comunes:

Des que sóc alcalde he intentat propiciar el que en dic relacions de bon veïnatge amb els municipis del voltant. En aquest sentit, els vuit alcaldes de la zona fem reunions periòdiques des de l’any 92, i hem fet feina conjunta, com per exemple en la construcció de la depuradora o a l’hora de tractar el tema de la variant. Ara estem preparant una guia dels vuit pobles per intentar promoure tota aquesta zona, aquesta és una iniciativa que fa temps que anàvem al darrere. D’altra banda també hem treballat en l’elaboració d’una proposta per demanar que l’autopista A-2, des de Vila-rodona fins aquí, tingui un eix que permeti arribar directament fins aquesta zona. Els vuit alcaldes també fomentem la bona relació amb molts altres aspectes, com les festes, o en temes culturals.[1]

A principis de l’any 2002, va aparèixer a la premsa la notícia que 8 municipis del Baix Gaià preparaven amb l’Ajuntament de Tarragona i amb el Consell Comarcal un estudi conjunt, per incloure’l dins el Pla Territorial del Camp de Tarragona, per veure quines prioritats urbanístiques i turístiques havien de ser les prioritàries.[2] El desembre de 2002, La Vanguardia es fa ressò de la unió dels municipis per a desenvolupar el turisme.

El 2003 es va crear la primera regidoria específica per a treballar temes relacionats amb el Baix Gaià. Va ser a la Nou i el seu regidor impulsor va ser Xavier Vila Purtí, que també s’encarregava de Promoció Econòmica, Turisme i Medi Ambient. El 2003 es va impulsar un primer estudi per conèixer les potencialitats de la comarca. El treball, titulat “Territori i societat al Baix Gaià”, va estar impulsat des de la Nou de Gaià i el va redactar l’ambientòleg Pau Arasa.[3]

Reunions d’alcaldes. El mes de gener de 2005 es van reunir els alcaldes d’Altafulla i Torredembarra per tractar diverses problemàtiques comunes i van llençar la idea de tirar endavant amb la creació del Consell d’Alcaldes del Baix Gaià.  L’octubre de 2007 es van reunir tots els alcaldes del Baix Gaià. Aquesta vegada el Consell Comarcal va fer d’amfitrió. L’objectiu d’aquesta reunió va ser acordar una postura unitària davant la redacció del Pla Territorial del Camp de Tarragona. El 2008, els alcaldes del Baix Gaià es reuneixen per tractar la necessitat d’establir un cabal ecològic per al tram final del riu Gaià. El juny de 2015, l’Ajuntament d’Altafulla va proposar la creació d’una taula de càrrecs electes del Baix Gaià per tal de defensar conjuntament el territori.

El 2005, les regidories de turisme dels 11 municipis del Baix Gaià demanen a la Diputació finançament per promocionar la comarca dins el context de l’etiqueta Costa Daurada. El mes de març de 2006, la Diputació de Tarragona oferia públicament els seus serveis al projecte turístic del Baix Gaià. (Diari de Tarragona, 6-III-2006)

El mes de març de 2006 es van reunir de nou els regidors de turisme del Baix Gaià aquesta vegada amb els respectius tècnics. També es van reunir els alcaldes dels 11 municipis. En aquestes reunions es va treballar l’elaboració d’un mapa per a fer senderisme. Es pretenien editar 5.000 mapes.

A la fira turística FITUR del 2006, el Baix Gaià, a través del Consell Comarcal del Tarragonès, hi presenta un DVD sobre la ruta dels castells, un conjunt de fitxes descriptives i un web sobre els valors turístics.

El 2006, 10 ajuntaments del Baix Gaià editen un mapa desplegable titulat “Costa Daurada, un passeig pel Baix Gaià!” amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació i el Consell Comarcal del Tarragonès. En aquesta publicació hi ha un breu resum dels encants de cada poble i un mapa on s’indiquen els serveis turístics.

El febrer de 2007 es va encarregar a la URV un estudi sobre les possibilitats turístiques del Baix Gaià. Per aquelles dates els ajuntaments es preparaven per signar un conveni de col·laboració per unir esforços en matèria de promoció turística.

El febrer de 2008 es publica la diagnosi socioeconòmica inclòs al “Programa de desenvolupament socioeconòmic dels municipis del Baix Gaià” de l’Institut Comarcal d’Ocupació i Desenvolupament Econòmic-Consell Comarcal (ICODE).[4]

El febrer de 2008 es presenta el Pla Foment del Turisme del Baix Gaià arran de l’estudi realitzat per la URV. La Generalitat va prometre públicament que hi posaria força recursos. El març de 2008, El Periódico de Catalunya se’n fa ressò.

El novembre de 2008, el director de l’ICODE explica que es prepararà, al llarg dels propers tres anys, nou material gràfic, nous itineraris, un audiovisual i un sistema d’informació geogràfica per al Baix Gaià.

El febrer de 2009, Associació de Municipis Turístics del Baix Gaià tria el seu primer president anual, que serà l’altafullenc Alejandro Francino. Al seu web podem llegir que “L'agrupació de municipis del Baix Gaià per a la promoció turística i el Consell Comarcal del Tarragonès en el context del Consorci Turístic del Baix Gaià promouen la subcomarca del Baix Gaià com a l'àmbit territorial d'actuació turística diferenciat on s'hi inclouen els 11 municipis que formen part integrament del Baix Gaià com Salomó, Renau, Vespella de Gaià, La Nou de Gaià, La Riera de Gaià, Torredembarra, Altafulla, La Pobla de Montornès, Creixell, Roda de Berà, El Catllar més l'Argilaga pertanyent al municipi de la Secuita, el nucli de Tamarit, Ferran i la desembocadura del Gaià al municipi de Tarragona.”

L’abril de 2009, Salomó inaugura Mas Cardenal, centre d’interpretació dels balls parlats del Baix Gaià. A l’agost de 2010 es va inaugurar el Castell del Catllar, el centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià.

El mes de febrer de 2010, els Punts d’Informació Juvenil dels pobles costaners del Baix Gaià es van unir sota el nom de Zona Trac per tal d’impulsar activitats conjuntes. El 2019, per exemple, van organitzar un curs de logística per a joves sense estudis ni feina. Les biblioteques del Baix Gaià estan coordinades des de fa anys. Comparteixen projectes i serveis.

Diverses empreses de la zona han introduït el topònim “Baix Gaià” a la seva marca.  Les empreses veuen l’oportunitat d’oferir els seus serveis més enllà del seu municipi, com és el cas de “Pintors del Baix Gaià” o de “Multiservicios Ruiz”, que dona cobertura a “Torredembarra i tot el Baix Gaià”.



[1] El Punt, 23-I-1999.

[2] Eva POMARES (11-XII-2002): “Vuit municipis del Gaià definiran conjuntament les seves prioritats turístiques i urbanístiques”, El Punt.

[3] Jordi SUÑÉ (2006): “Territori i societat”. El Nou Gaià, núm. 7, pàg. 38.

[4] Agro 3 Enginyeria del Medi Rural (2008): Diagnosi socioeconòmica. Programa de desenvolupament socioeconòmic dels municipis del Baix Gaià. Tarragona: ICODE.



8.- Parlen del Baix Gaià

El mes de juny de 2008, la revista Rural dedica un reportatge extens a la ruta de castells del Baix Gaià. També en surt un al diari El Mundo. L’octubre de 2008, el diari Aquí dedica dues pàgines a explicar la ruta dels Castells. El maig de 2009, el Diari de Tarragona publicava un reportatge a dos pàgines de les passejades a peu pel Baix Gaià.

El 2008 es crea l’agregador de blogs “Gaiàblogs” per tal de donar a conèixer les actualitzacions dels blogs personals i col·lectius vinculats a la comarca. Més endavant apareixeria un altre agregador semblant anomenat “GentdelBaixGaia”.[1]

El 2006 es publica Els Documents del Baix Gaià a Salamanca i el 2012, el volum de la Història del Baix Gaià dedicat a l’època moderna.

El febrer de 2012 el diari El Mundo publica un reportatge sobre els castells del Baix Gaià.

L’agost de 2012, l’Ajuntament de Vespella de Gaià acull una exposició pictòrica de diversos autors sobre la fauna del Baix Gaià organitzada per l’associació cultural Caleidoscopi.

El 15 d’agost de 2012, Cardedeu va dedicar una nit al Baix Gaià. Hi van actuar els Pastorets de Torredembarra i el grup musical Folka3. També es va fer un tast de productes de la comarca.

L’estiu del 2013 el Consorci Turístic del Baix Gaià edita el fulletó “Un passeig pel Baix Gaià”.

La tardor de 2017 el Consorci dona a conèixer els miradors del Baix Gaià.

El setembre de 2018, vaig publicar el llibre El Baix Gaià al segle XX (Centre d’Estudis d’Altafulla).


[1] Jordi SALVAT (2008): “El naixement de la Torresfera: blocs a Torredembarra”, Recull de Treballs, núm. 9 pàg. 87-98.




9.- Procés participatiu

El mes d’abril del 2009 es va presentar en un acte públic el Pla Estratègic del Baix Gaià, on s’ofereix un programa de desenvolupament socioeconòmic de cara als propers anys. En aquest treball es detallen una sèrie de dades molt interessants. Diguem-ne algunes: El 45% de residents de la comarca treballen fora del seu propi municipi, el 77% de la població viu al litoral, el 10% estava en atur, el 16% treballava a la indústria, el 62% al terciari, el 64% de les dones estaven aturades i mancava un model propi de desenvolupament. Calia cercar fórmules per a comercialitzar de manera eficient els productes agraris, calia un viver d’empreses, una oficina tècnica de desenvolupament, una coordinació cultural, etc.

El 29 d’abril de 2009 es presentava a Roda de Berà l’estudi inicial per a l’articulació del Parc Cultural del Baix Gaià. L’acte va servir com a tret de sortida del procés participatiu elaborat pel Consell Comarcal i la direcció general de Participació Ciutadana de la Generalitat.[1]

El juny de 2009 es clourà el procés participatiu i es presentarà el projecte definitiu del Parc Cultural. El projecte definia el Parc Cultural del Baix Gaià com “un conjunt integrat de recursos i d'espais en xarxa d'un territori, que conté una varietat de valors històrics, geogràfics, culturals, naturals. El Parc Cultural permet integrar la diversitat de recursos en una oferta específica d'aquest àmbit territorial, a partir d'una concepció museològica associada a la interpretació del patrimoni que contraposa la dispersió dels recursos interpretatius a la concentració en un equipament únic.” “El Parc Cultural del Baix Gaià compta amb un conjunt de centres, infraestructures, equipaments i espais que ajuden a interpretar l'entorn. Tots aquests recursos i equipaments es relacionen en xarxa pel territori del Baix Gaià. El Parc Cultural del Baix Gaià permet que el visitant descobreixi els elements del territori d'una forma ordenada i amb una coherència formal, amb l'objectiu d'oferir una interpretació integrada del territori del Baix Gaià, i específicament dels seus recursos de tipus patrimonial, etnològic, productiu, històric, natural, paisatgístic i artístic.”[2]

L’agost de 2009, amb l’objectiu de desestacionalitzar l’oferta turística,  els municipis del Baix Gaià van presentar una guia gastronòmica fruit de l’estudi realitzat per l’especialista Ignasi Basora, amb més de 200 entrevistes a productors, restauradors i cooperatives.[3] La Vanguardia es va fer ressò de la guia gastronòmica. El novembre de 2009 es fa un tast de productes del Baix Gaià al Castell del Catllar organitzat pel Consorci de Municipis Turístics (baixgaiaturistic.cat). L’objectiu era atreure turisme, animar als restauradors a incloure sabors i aromes autòctons i projectar amb més força les festes gastronòmiques.

Al novembre es va inaugurar la ronda verda del Baix Gaià que uneix tots els municipis de l’Agrupació Turística amb 8 itineraris marcats. Es va editar un fulletó en diferents idiomes. El consorci turístic també va editar un fulletó sobre les festes del Baix Gaià.

El juny de 2010, va finalitzar el curs de guies turístics del Baix Gaià impulsat per la Diputació de Tarragona. Els estudiants van elaborar una guia d’itineraris de natura. També es va fer un curs de cuina del Baix Gaià.

El 28 de juny de 2010 es presentar a Torredembarra el Parc Cultural del Baix Gaià amb l’objectiu de desenvolupar la comarca, diversificar l’activitat turística, potenciar el turisme cultural (equipaments, art, cultura, visites de dia, miradors, ronda verda), posar en valor la singularitat del Baix Gaià, valoritzar els espais naturals, diferenciar-se de l’entorn, enquestar al sector empresarial de l’àmbit turístic i proposar l’oferta de pacs turístics. La presentació va anar a càrrec del professor Jaume Salvat (URV).

El setembre de 2010 es va organitzar la Fira Turística del Baix Gaià a Torredembarra i la nit dels premis turístics. El 2011 es va fer la  II Nit dels Premis Turístics del Baix Gaià i el 2013, la tercera.

A l’octubre, a l’Expro/Reus es va fer una jornada de turisme on es presentà, entre d’altres, la proposta de Parc Cultural del Baix Gaià.

La proposta turística estava en marxa i s’estudiava la possibilitat d’oferir pacs turístics.

El desembre de 2010, el Consell Comarcal del Tarragonès anuncia que destinarà 360.000 euros a la promoció turística del Baix Gaià. El 2010, el Consorci Turístic del Baix Gaià edita el fulletó “Camí dels Castells del Baix Gaià” amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació, el Consell Comarcal i l’Icode. En aquest fulletó hi ha un dibuix de cada castell amb la pertinent explicació.

El desembre de 2010 es presenta l’Auca del Baix Gaià. A partir del mes de març de 2011, l’Auca es presenta a les escoles. El novembre de 2011, els regidors de Cultura del Baix Gaià es van reunir amb l’objectiu de coordinar activitats i reduir despeses. El 2011, La Diputació i la Caixa van desenvolupar un projecte de recuperació de camins del Baix Gaià de la ruta de castells.



[1] Ester VILAR (2011): “Procés de participació ciutadana en l’àmbit del pla turístic dels municipis del Baix Gaià. Presentació del primer procés participatiu per al desenvolupament del Parc Cultural del Baix Gaià”, La Resclosa, núm. 15, pàg. 187-202.

[2] Jaume SALVAT (2011): “Parc Cultural del Baix Gaià”, La Resclosa, núm. 15, pàg. 139-151.

[3] http://www.gastroteca.cat/content/pdf/guia_gastronomica_baix_gaia.pdf


10. Més!

Malgrat els alts i baixos, el Baix Gaià va endavant. Fixem-nos en algunes de les darreres notícies que mostren que la marc del Baix Gaià és una eina de treball que ja forma part dels sectors més dinàmics de la societat. El mes d’abril de 2018 es presentava la Taula de Comerç del Baix Gaià, formada per alcaldes, comerciants , empresaris i restauradors per tal d’analitzar els punts forts i febles dels 11 municipis des del punt de vista econòmic. El 3 de desembre del mateix any es feia efectiva la Federació del Comerç i Turisme del Baix Gaià en un acte públic celebrat a la Sala de Mar del Teatre de Torredembarra.

També existeix el "Coro Rociero Torredembarra i Baix Gaià" format per 9 dones i 11 homes que s’acompanya del guitarrista José Ángel Barrera. El mes de març de 2018 engegava les seves activitats el CA Trail Atletes del Baix Gaià, club esportiu sense ànim de lucre creat per gaudir del trail running en un ambient familiar.

L’octubre de 2018 es presentava el Club Bàsquet Baix Gaià, resultat de la unió dels clubs d’Altafulla i de Torredembarra. Estem parlant de 300 esportistes de 15 conjunts federats i de diverses escoles. El mes de maig de 2019, van organitzar una “trobada de mini bàsquet d’escoles del Baix Gaià a Altafulla.

A principis de 2019 naixia l’Associació Cultural Fotoamigo Baix Gaià, una entitat que té per objectiu difondre el món de la fotografia.

L’agost de 2019, el nucli de Ferran es reivindicava com a pont entre el Baix Gaià i Tarragona organitzant la seva festa major amb elements del seguici popular de la Riera, d’Altafulla i de Tarragona. La presidenta de l’Associació de Veïns de Ferran, la Gemma Fusté, afirmava al Diari Més (14-VIII-2019) “La nostra voluntat és la d’unir culturalment el Baix Gaià i Tarragona”.

Del 25 d’octubre a l’11 de novembre, Altafulla va dedicar les seves XII Jornades Gastronòmiques a les plantes aromàtiques del Baix Gaià.

El 3 de març de 2020 va tenir lloc la primera reunió per coordinar les policies locals d’Altafulla, Creixell i Torredembarra. La premsa se’n fa ressò explicant que es coordinen els cossos policials del Baix Gaià. La coordinació ha tingut continuïtat amb accions com les realitzades en el context del segon confinament. El 30 d’octubre de 2020 la premsa es feia ressò de la taula de treball de les policies locals de Roda, Creixell, Torredembarra i Altafulla mb els Mossos d’Esquadra per tal d’optimitzar recursos en l’aplicació de les mesures antiCOVID.

El 10 de maig de 2020 es presentava comprembo.com, el “mercat online que neix amb l’objectiu d’ajudar als petits comerços i productors de la zona” del Baix Gaià. Aquesta iniciativa naixia a Altafulla amb el suport d’una dotzena de petites empreses de la rodalia.

El 17 de maig de 2020, a l’inici del procés de desconfinament per la pandèmia del coronavirus, el geògraf Jaume Casañas va llençar el debat d’una possible nova organització territorial de Catalunya. La proposta va sorgir arran d’observar cert caos organitzatiu de les administracions públiques en el context de la crisi sanitària esmentada. La proposta de Casañas dibuixa una cinquantena de comarques i 11 vegueries. Una de les noves comarques seria el Baix Gaià.[1]

El 24 de maig de 2020 es va crear el grup de Facebook “Amics del Baix Gaià. No ho llenço. Ho regalo” que actualment té 640 membres.

El 2 de juny de 2020, en ple procés de desconfinament per la pandèmia del coronavirus, Altafulla llençava la campanya de promoció comercial i turística titulada “L’oca del Baix Gaià”. La campanya estava organitzada per l’Ajuntament i els empresaris locals amb el suport d’Altafulla Ràdio, Torredembarra Actualitat i la revista Viu a fons. La campanya comprenia sortejos entre els clients i s’obria a la resta del teixit del Baix Gaià per tal de sumar sinergies.[2]

A l’estiu de l’any 2020 l’Agrupació de Municipis Turístics del Baix Gaià, presidida per l’alcalde de la Pobla de Montornès Francesc Larios, iniciava una campanya de promoció a les xarxes socials del seu nou web baixgaiaturisme.cat i presentava un nou plànol de rutes a peu i en BTT (2000 exemplars).

L’octubre de 2020 la revista Descobrir Catalunya publicava un monogràfic, Grand Tour de Catalunya, per visitar el Principat en dues setmanes. En aquesta ruta impresa hi apareixia una breu entrevista a l’actor Fermí Fernàndez sobre el Baix Gaià.

A l’octubre es convocava la VIII edició del Concurs Literari “Roca Plana” Baix Gaià impulsat des de la Biblioteca Joan Martorell de Roda de Berà.

L’1 de març de 2021 es presentava públicament l’Associació d’Empresaris de l’Hosteleria del Baix Gaià, amb una cinquantena de socis, amb l’objectiu de guanyar visibilitat i recolzament així com donar a conèixer la marca turística del Baix Gaià.

El 12 de juny de 2021 es va iniciar una exposició itinerant sobre els gegants del Baix Gaià organitzada per diferents entitats i Ajuntaments.

El 9 de juny de 2021 es feia una trobada de regidors del Consorci Turístic del Baix Gaià a Altafulla per tal de rellançar la marca turística pròpia i per conèixer de primera mà els valors patrimonials d’Altafulla. Aquestes trobades s’aniran repetint als diferents municipis de la comarca.


11.- Conclusions

El Baix Gaià és una realitat? Més aviat, hauríem de respondre que és una necessitat.

En un context de globalització i d’uniformització, sobretot a les zones litorals, cal reivindicar el lloc. Cal atreure fluxos. Cal diferenciar-se.

Cal optimitzar els recursos. Els Ajuntament ofereixen molts serveis però no tenen un finançament adequat. A més, sovint, ofereixen el mateix a pocs quilòmetres de distància. Mancomunar serveis pot ser una bona resposta.

Els municipis del Baix Gaià tenen problemàtiques comunes -litoral amenaçat per la construcció, fluctuació de turisme estiu/hivern i conseqüent mancança de serveis, abandonament dels camps de conreu i perill d’incendis, mancances en transport públic, etc. Moltes qüestions es poden afrontar col·lectivament.

La possibilitat de coordinar la xarxa associativa -hi ha més de 300 entitats al Baix Gaià- permetria optimitzar recursos, donar a conèixer moltes propostes, compartir agendes, crear una xarxa de locals on actuar grups de música, intercanvis entre els grups de teatre, tornejos esportius, guanyar en difusió, es tindria més força per cercar ajudes, es guanyaria en visibilitat, etc.

Cal reivindicar d’un riu i el seu litoral associat. Cal descobrir un territori més gran, amb necessitats i potencialitats comunes. El Baix Gaià és un territori entre metròpolis. O es reivindica i mostra la seva vivesa o quedarà engolida pel ciment i els fluxos de Tarragona i Barcelona.

La marca turística pròpia té molt camí a recórrer: la ruta Jujol, la memòria històrica, rutes literàries, esports, natura, patrimoni agrícola, productes de qualitat, paisatges, etc.

Hi ha exemples que ja funcionen com el Moianès, que té un consorci per a l’assessorament i tramitació de subvencions per a la creació de noves empreses i ajudar les que ja funcionen, gestió d’ofertes de treball, etc. Han fet una promoció turística conjunta, fires, rehabilitació d’elements patrimonials, adequació de miradors, una agenda mensual d’activitats, estudis socioterritorials i desenes de projectes destinats al desenvolupament local.

El sistema econòmic neoliberal és canviant, imprevisible i ens demana estar alerta, formats i coordinats. Cal ubicar-nos al món, cal tenir un nom, reivindicar les nostres potencialitats per atreure inversions, per viure en lloc on s’hi pugui treballar. Cal reivindicar la conservació del patrimoni natural i arquitectònic perquè són les llavors del nostre benestar i la nostra millor publicitat de cara al turisme. Els centres d’interpretació, els museus, els espais naturals i els equipaments en general han d’estar en xarxa. És molt difícil donar-los a conèixer de manera aïllada. A més, perden valor. Cal realçar-los tot creant rutes i mitjans que ajudin a difondre’ls i preservar-los. Cal estudiar les nostres potencialitats i cal fer-ho de manera mancomunada, ajudant-nos i sortint amb força cap a l’exterior. Les explicacions històriques que hem donat són una anècdota davant les necessitats actuals de coordinar i crear sinergies. Els Ajuntaments donen molts serveis i tenen poques vies per finançar-se. Si no es creen coses col·lectives, plans estratègics que vinculin entitats, ajuntaments, sector empresarial, etc. no hi haurà recursos per moure’s.

Ajuntant forces és també més fàcil fer front a una problemàtica comuna (com per exemple de gestió de residus, depuradores, instal·lació de noves infraestructures, etc.).

Estem en temps d’identitats líquides i mòbils (Bauman) i l’adscripció a un territori no exclou la participació en altres projectes que generin sinergies positives com ara la relació amb el Penedès, amb el Camp de Tarragona, amb la Tarraco Patrimoni de la Humanitat, etc. El fet d’estar a l’extrem geogràfic s’ha d’usar de forma creativa i positiva: es poden crear sinergies amb diferents marques i fluxos.

El fet que el nombre d’activitats de tota mena que porten el nom de Baix Gaià va augmentant vol dir que la gent d’aquest territori vol ser protagonista del futur, de la planificació.

Els corrents econòmics neoliberals, que s’han imposat en forma de pensament únic, ens diuen que l’economia es regula sola i produeix sempre efectes positius. I no és veritat. O planifiquem el nostre futur o ens el planifiquen. O ens movem, som dinàmics, o aquestes terres estan condemnades a ser pobles dormitoris.
 

Comentaris

M. Antònia ha dit…
Bon estudi recopilatori. Crec que s'han fet molttes coses i ha millorat el paisatge als voltants del riu Gayà. Felicito als que ho fan posible. Es va ccomentar que alguns o la majoria de restaurants no servien vi del lloc. No sé si ara ha millorat, ja que es fa bon vi i bon oli.
JORDI SUÑÉ ha dit…
Tota la raó M. Antònia! La recuperació del riu i el seu entorn ha estat una de les millors notícies per la comarca dels darrers anys. Ho incorporo! Pel que fa als productes km. 0 encara hi ha molta feina a fer. Totalment d'acord. Salutacions!

Entrades populars

El Cafè de Dalt: 156 anys d’història torrenca

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

Una idea per l’Ordenança General de Subvencions que vol elaborar l’Ajuntament de Torredembarra

EL COMÚ

CRISIS I COOPERATIVISME

FUSTEGUERES

HISTÒRIA D'ALTAFULLA I

100 ANYS DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE FIGUEROLA DEL CAMP