100 ANYS DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE FIGUEROLA DEL CAMP

 

Engeguem un projecte de recuperació de la memòria col·lectiva a Figuerola del Camp per celebrar els 100 anys de la seva cooperativa agrícola. Avui hem estat enregistrant entrevistes a tots els seus expresidents vius. Al novembre farem una ruta teatralitzada pel nucli explicant als seva història i el seu significat.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

Les antigues festes majors de la Pobla de Montornès

D’uns anys ençà s’han anat recuperant molts elements de les antigues festes majors. Sens dubte un dels trets distintius del model festiu dels nostres pobles eren les gralles i els castells. Abans de la guerra es llogaven a la Pobla els Xiquets de Valls i colles de grallers com els Casimiros. Els actes organitzats per la parròquia eren molt viscuts tot i que havien anat perdent el protagonisme d’èpoques anteriors. Sense dubte als anys trenta destacaven els actes de societat, on diferents entitats s’afanyaven a organitzar un cartell d’actes ben lluïts que atraguessin el màxim nombre de veïns i visitants. El 1887, per exemple, es va fer missa en una hora central i processó després del ball realitzat davant del Cafè Liberal. En aquesta processó desfilaven la creu de la parròquia, les banderes dels gremis, els sants, el clero sota tàlem, els regidors, les dones portant ciris, etc. A festes majors posteriors -1919, 1920, 1927, 1930 i 1933, per exemple- en destaquen els castells realitzat
Imatge

El quadre de sant Antoni d’Altafulla

“Sant Antoni, gran Doctor: D’Altafulla, que us venera, sigueu sempre el protector.” Retall dels goigs, lletra de Mn. Isidre Saludes, 1984.   L’ermita de Sant Antoni es va començar a construir el 1714 gràcies als béns que va donar el pescador Baltasar Rabassa. En acabar-se els seus fons, l’octubre de 1716, els administradors i els jurats van impulsar un impost als pescadors corresponent a la catorzena part de la venda del peix. Aquesta iniciativa es va allargar un any. El quadre de Sant Antoni era d’aquella època. Va sobreviure els atacs dels francesos de principis del segle XIX, que el van llençar i trepitjar amb els seus cavalls. Sant Antoni va salvar als altafullencs de l’epidèmia que afectava al poble l’any 1820 després de patir una cruenta sequera. Altafulla li va dedicar un vot de poble. En parlarem al següent capítol. La qüestió és que avui en dia se celebra la festa votiva al voltant de l’11 de setembre, recordant el dia que van baixar el quadre cap al nucli, i e
Imatge

GIRA JULIVERT 2024!

  1) 17 de FEBRER: festa privada  2) 23 de FEBRER:  EL CATLLAR / premis 19h 3) 1 de MARÇ: TORREDEMBARRA-Col·laboració presentació llibre Pep Puig  4) 6 d'ABRIL: ALMENARA ALTA (festa particular) 5) 22 d'ABRIL: REUS, biblioteca  6) 27 d'ABRIL: OLIUS 7) 28 d'ABRIL: TORDERA 8) 24 de MAIG: VACARISSES 9) 25 de MAIG: BALAGUER 10) 14 de juny: BELLVEI   11) 22 de JUNY: CAMBRILS 12) 29 de JUNY: HOSTAFRANCS, 12h 13) 5 de JULIOL: LA POBLA DE SEGUR  14) 6 de JULIOL: SANT MARTÍ DE TOUS 15) 6 de JULIOL: SANT MARTÍ DE TOUS 16) 12 de JULIOL: CONSTANTÍ 17) 13 de JULIOL: CREIXELL 18) 26 de JULIOL: L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ, 13h 19) 13 d'AGOST: Querol  20) 14 d'AGOST: RODA DE BERÀ, 22h 21) 16 D'AGOST: LA RIBA 22) 17 d'agost: Mont-ral 23) 22 d'AGOST: Albinyana  24) 24 d'AGOST: Santa Oliva 25) 25 d'agost:  Torredembarra 26) 26 d'AGOST: Roda de Berà 27) 28 d'agost:  Torredembarra 28) 6 de SETEMBRE: VILOBÍ D'ONYAR 29) 11 de setembre: La Pobla de Mafumet,
Imatge

HORT DEL NAP (2007-2010)

Desembre de 2007, la Selva del Camp, dinar del GATA. Març de 2008, inauguració de la Biblioteca de Torredembarra. Abril de 2008, la Múnia. Maig de 2008, Mogollops, Escoltes Catalans, Torredembarra. Juny de 2008, amb la Coral Xaloc. Novembre de 2008, Santes Creus, la Múnia i per la Castanyada al Casal Municipal de Torredembarra. Juliol de 2009, Festa Major Alternativa de Torredembarra, carrer Ample. Setembre de 2009, vermut dels Diables de Torredembarra. Octubre de 2009, Correllengua a Baix a Mar i Agrupament Escoltes els Salats a Sant Jordi. Novembre de 2009, Castanyada al bar del Casal Municipal de Torredembarra. Abril de 2010, concert a Torredembarra a favor de la consulta. Setembre de 2010, vermut dels Diables de la Torre i, a la plaça del Castell, Correllengua.
Imatge

EL GAIÀ, UN RIU DE GENT

El riu Gaià neix a Santa Coloma de Queralt i desemboca a Tamarit. És un riu mediterrani, de 59 quilòmetres de llargada. Des de l’any 1975 pateix l’acció de l’embassament del Catllar. Malgrat tot, el recorregut del riu amaga una bellesa paisatgística, històrica i humana que convé explicar. El Gaià travessa les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès. Els torrents que li són tributaris i el conjunt del territori d’influència del riu abasta també parts de l’Anoia i del Penedès. Durant segles, els seus habitants han aprofitat l’aigua i la seva força corrent per viure, treballar la terra i generar energia. El paisatge d’aquest territori varia des de la capçalera fins a la desembocadura. A l’extrem de la Conca de Barberà, a la comarca natural de la Baixa Segarra, a uns 700 metres d’alçada, els cultius herbacis omplen els cinc sentits del visitant. Santa Coloma de Queralt exerceix de capital econòmica i social d’uns pobles que han viscut de la terra des de temps ancestral
Imatge

LES CANÇONS DE TORREDEMBARRA

“Les cançons de Torredembarra”, Recull de Treballs 17 , CESM, 2017, pàg. 99-115. Podeu descarregar el pdf del llibre gratuïtament al Raco.cat . El 29 de setembre de 2015 vaig participar a la Setmana Cultural del Grup de Dones de Torredembarra fent una conferència-audició amb les cançons enregistrades –en casset, CD o qualsevol altre mitjà- que parlen sobre la vila. Abans, vaig fer una crida a través de les xarxes socials i de la ràdio municipal Ona la Torre i en van sortir unes quantes. Finalment, he d’agrair les indicacions del David Morlà que m’han ajudat a completar aquest recull. Del Pedrol vam posar l’Avi, del seu primer EP gravat el  1968, i el Boter, de l’EP “Estelles Podrides” enregistrat el 1968. Vam recordar que Joan Solé Pedrol, de cal Roig, havia nascut el 1939 a Torredembarra, que va treballar d’aprenent de boter i també d’operari en diferents fàbriques. Va exposar els seus quadres per arreu d’Europa i va fer titelles. Com a cantant, va començar la seva carrera l
Imatge

BARRERA! ELS PEATGES DE GRESCA

Imatge publicada a L'Abans (Xavier Garcia i David Morlà, 2009) que va ser realitzada a la dècada de 1950 per Josep Farré Moran. La Trini i l'Oriol fent barrera al carreró de Sant Antoni l’any  2011. 2018. Imatge realitzada per l’Àngels Mercadé. Retall del diari Mediterráneo del desembre de 1977. Dues xiquetes, veïnes del nucli antic de la vila, fent barrera el 28 de desembre de 2019 al carrer "Nou". Un pare i una filla fent barrera amb mascareta i un caçapapallones per cobrar a distància. 2020. 2021 Recull de Treballs 2022 Ibi (L'Alcoià), 2023. Castellvell del Camp, 2019.   Cada 28 de desembre, per Sants Innocents, podeu veure una cosa ben curiosa a   Torredembarra. Nens i nenes, amb un somriure a la boca, us aturaran, us barraran el pas, no us deixaran passar. Us posaran una fusta al davant tot cridant una paraula: Barrera! Si voleu que us donin via lliure, haureu de pagar una moneda. No s'hi val una penyora o una fruita dolça. No es pot pagar en espècies
Imatge

Santa Creu de la Riera de Gaià

“Si en el goig i en el dolor/ t'invocava La Riera, guia'ns, Creu, per la drecera,/ pelegrins, vers el Senyor.” Goigs, lletra de Joan Antònio i Guàrdias, 1959.   El Joan Carles  Blanch signa la primera part del llibre  Santa Creu. 1809-2009  editat per Cossetània l’any 2010. [1] L’historiador rierenc documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada a finals de desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn l’extrema violència i crueltat dels francesos. Francesc Olivé, rector de Vespella de Gaià, deixà escrit que el 25 de desembre “vino a esta casa el párroco de Torredembarra huyendo de los franceses en búsqueda de un seguro refugio. Llegó herido de pies a cabeza. Un sablazo en ambas manos, varias heridas en los brazos y la más penetrante en la región lumbar. Todos los libros del archivo parroquial de la Riera fueron rasgados y quemados por el invasor”. [2]  Les morts es contare
Imatge

MARÇ: VILAMITJANA DEL CANTÓ I CIVÍS

Tercera entrega per al Regió7 . Escric una crida-article a la Borrufa . Quan ja ni me’n recordava i rebo una trucada que m’alegra la setmana. No ens coneixem. És l’Antonio de cal Marsino. Viu en una masia abans d’arribar a Vilamitjana. La seva dona és la Nati. Em conviden a visitar-los i a parlar de les coses d’abans. Fa un dia solejat i l’Antonio m’espera treballant la terra. Els seus fills gestionen una important explotació de vaques. Venen la llet a la cooperativa CADÍ. Seiem a taula i anem convinant els records d’un i altre. Civís i Vilamitjana es barregen a cal Marsino. Parlem de les vaques, de les bodes, dels fills, dels pegats, de les ventoses, de lligar garbes, d'anar a Andorra i de moltes altres coses. Compartim cava de la meva terra i secallona de la seva. Tenen l’esperit feliç i viuen d’acord amb l’entorn. L’Antonio és ordenat i vol deixar constància escrita del seu pas per aquest tros de món. Ho ha publicat en un llibre de caire autobiogràfic, amb moltes referèn