"Les sínies de Torredembarra", Platea, agost de 2026, pàg. 70-73.
Jordi Suñé Morales
http://antropologiaimes.blogspot.com
En aquest número m’estreno a Platea. I m’agradaria començar convidant-vos a descobrir Torredembarra des d’un punt de vista diferent a l’habitual. No passejarem pel nucli antic, ni resseguirem les restes de la seva muralla medieval. No anirem a la recerca dels vestigis romans ni anirem a guaitar pel Roquer. Deixem estar la gastronomia i les platges per dirigir-nos a un lloc ben humil. Calceu-vos les bambes, que caminarem. Abans hem de fer un petit exercici d’imaginació. Traslladem-nos 75 anys enrere. Quasi res del que veieu al voltant hi era. Torredembarra tenia poc més de 2.000 habitants i constava de tres espais construïts compactes: Baix a Mar, Clarà i l’actual nucli antic de Torredembarra. La resta, eren camps de conreu, algunes masies disperses i fàbriques tèxtils i de cables elèctrics. Si voleu, un dia us ho explico.
Anem al defora, a la part de regadiu. Sabeu d’on treien l’aigua dolça per regar? Exacte! Del subsòl. El riu Gaià ens queda lluny i l’aigua que ens arriba a les cases ara mateix ve de l’Ebre. El que és curiós és com extreien aquesta aigua. Els matxos, els animals, giraven al voltant d’una humil construcció de pedra anomenada sínia. Aquest gir accionava un engranatge que permetia enfonsar uns pocs metres uns recipients anomenats catúfols. Aquests catúfols s’omplien d’aigua i tornaven a pujar a la superfície de manera mecànica. L’aigua s’abocava a una pastera que conduïa el preuat líquid a una bassa. Després el pagès, amb saviesa, repartia l’aigua per l’horta.
Què en queda d’aquell centenar d’antigues sínies? Doncs una cinquantena de construccions, la majoria en estat d’abandonament, escampades pel terme. Us convido a resseguir, fotografiar i posar en valor un tret d’identitat d’aquest municipi del Baix Gaià.
La primera, i més visible, és a l’entrada, a tocar del cementiri, on comença el camí que porta a Altafulla. És la sínia de la Vila, una sínia municipal que va començar a funcionar el 1868 i que servia per abastir d’aigua les fonts del poble. Si aturem el cotxe a l’aparcament del carrer Mañé i Flaquer, ens adonarem que el bell mig hi ha una altra sínia, la de l’Hort del Porxo, que va ser conreat durant molt de temps per Serafí Mercadé i la seva família. Canviem d’aparcament públic i anem a l’avinguda President Companys. Fins no fa tants anys hi havia una masia. La sínia de cal Xitot es va salvar de la destrossa. Ara és al mig, esperant temps millors per al patrimoni. Seguim. Abans de posar-nos les xiruques, ens traslladem al darrer aparcament a l’aire lliure d’aquesta ruta. Anem a la cruïlla del passeig de la Sort i l’antiga carretera nacional i trobarem la sínia del Carboner, que duia Miquel Teixidó.
Ara sí, deixem els vehicles i ens endinsem per dos camins que porten a la rasa que separa els termes de la Torre i d’Altafulla. Allí en trobarem unes quantes, de sínies (Ratxet, Tou, Roman del Sabre, Gall, Farigola, Pubill, Llamp, Hort de l’Olla, Saia, etc.). Alguna d’aquestes terres són treballades per la família Rovira, que ven la seva producció a Ca l’Aurèlia, al carrer Alt de Sant Pere, al carrer Tamarit i a la plaça de la Vila. I seguim. Resseguint a l’ample l’antiga carretera en direcció a Creixell podem veure la sínia del Minet, a tocar del càmping Miramar, on encara es pot veure la pedra on rentaven la roba les dones de Baix a Mar; la del Cisco Xanans, sota del nucli de Clarà; la del Pubill, de rosari, a l’entrada del Càmping la Noria, perfectament conservada. Entre la carretera i el carrer de la Cala de la Móra, a la Marítima Sud, hi ha la sínia del Carbonell, treballada per Josep Solé i Montserrat Rovira de Creixell, on encara es pot comprar la verdura directament a l’hort els caps de setmana. També es pot comprar la verdura directament a l’hort del Turdiu, al carrer de les Drassanes. Ell també empra l’aigua de l’antiga sínia extreta amb un motor. Molt a prop, per cert, al carrer Àncora podeu veure la sinieta del Xeco.
Finalment resseguint la rasa de Sagunyoles, que separava els antics termes de Torredembarra i de Clarà, en trobem algunes quantes més. Per començar, cal visitar la de l’Hort de Xanans, al carrer Conca de Barberà, restaurada i situada en un espai públic. La sínia de Morros està situada en un espai privat però les que hi ha a la sínia de Cabeces es poden veure entre la malesa, com la del Lázaro, la del Cantero o la del Met.
Les sínies són patrimoni de Torredembarra. Han donat nom a la seva revista literària i són recordades pels més grans perquè van dibuixar un poble que vivia de la terra i que ara s’ha transformat. Davant dels elements patrimonials més imponents, urgeix posar en valor aquells elements més humils que ens recorden qui som i d’on venim. Les nostres sínies resisteixen i confien una futura acció valenta de veïns i governants per tornar a girar i explicar la nostra història a les noves generacions de torrenques i torrencs.
Comentaris