Nou llibre! 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ. A les llibreries de Torredembarra, Cal Serent i l'Àgora.

He acabat de llegir el llibre La seducció de l'antropologia , una selecció d'articles de Joan Prat , catedràtic emèrit d'antropologia de la Universitat Rovira i Virgili. He gaudit, he après i he reflexionat relaxadament al llarg de les seves quasi 500 pàgines en paper amb un llapis a la mà, per subratllar tot allò que m'ha cridat l'atenció. Si li voleu donar un cop d'ull a la versió digital podeu clicar aquí . Abans, però, deixeu-me compartir com he gaudit de la lectura, tal i com vaig gaudir de les seves classes, quan cursava la llicenciatura d'antropologia a la URV i el màster d'antropologia urbana. Hi trobareu temes relacionats amb el parentiu, la cultura popular, l'etnologia dels pobles d'Espanya, les religions i les noves espiritualitats, els mites més nostrats, les històries de vida i una reflexió divertidíssima sobre el camí de Sant Jaume. Prat domina com ningú la bibliografia publicada. Aprofundeix en els temes i fa treball de camp. Despr...

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la...

A principis de la dècada de 1920 s’estenien per tot el país nuclis locals dels Pomells de Joventut, a iniciativa de l’escriptor J. M. Folch i Torres (1880-1950) i gràcies a l’ampli ressò de la revista d’En Patufet. Es tractava d’associar a les noies joves per tal de formar-les en els valors catòlics i catalanistes. Les seves activitats combinaven actes culturals, com la representació obres de teatre o el recital de poesies, i “obres piadoses” per tal d’ajudar gent propera tot seguint l’ideari esmentat. La seva estètica és recordada per les seves caputxes blanques. La seva vida fou efímera perquè fou prohibida per la Dictadura de Primo de Rivera. A la Pobla de Montornès es creà un Pomell el desembre de 1921, amb el nom de Pomell Roses de la Verge de Montornès. La seva primera presidenta fou l’Adela Muñoz. A la junta l’acompanyaren l’Antònia Rovira, l’Adela Olivé i la Maria Mercadé. A l’arxiu Folh i Torres, ubicat al castell del Palau-Solità i Plegamans s’hi conserva un full amb...

Acaben de sortir 31 treballs de recerca per conèixer millor la història, la gent, les tradicions, la flora i la fauna del Baix Gaià. Poca broma: és una xifra molt important! Aquests 31 articles els trobareu repartits entre les tres miscel·lànies que es publiquen al Baix Gaià i que acaben de sortir al carrer. El BOI és la revista que edita el Centre d'Estudis Rodencs. Aquest número 40 és un monogràfic sobre el tricentenari de l'ermita de Berà. Els Estudis Altafullencs , editats pel Centre d'Estudis d'Altafulla, arriben al número 42. I el Recull de Treballs del Centre d'Estudis Sinibald de Mas, al 18. Hi trobareu escrits sobre Roda, Altafulla i Torredembarra però també sobre la Riera, el Catllar i Tamarit. Una nova oportunitat per fer una immersió al Baix Gaià. ---- “ RECULL 18 ” Editat en color . PVP: 10€. ELS SOCIS PODEN RECOLLIR EL SEU EXEMPLAR A LA LLIBRERIA MIQUEL. Disponible a: Llibreria Miquel C/Pere badia, 43 Llibreria Àgora C/...

Conferència realitzada Roda de Berà el 25 d’abril de 2018 en motiu del Tricentenari de l’ermita de Berà i organitzada per Les Monges, Associació Cultural amb la col·laboració de l'Ajuntament de Roda de Berà. L’acte es va incloure a la seva XXXIII Setmana Cultural. Aquesta conferència també es va realitzar a Cal Maiam, a Torredembarra , dins la Setmana Cultural organitzada pel Grup de Dones de Torredembarra el 27 de setembre de 2018 . Aquest text està en constant construcció. Vaig retocant i afegint coses. La darrera modificació la vaig fer el 16 de març de 2020. Imatge del dia de la conferència al Casal Municipal les Monges de Roda de Berà Índex Introducció 1.        Ermites 2.        Ermites de la rodalia 3.        Vots de poble i festes majors 4.        El diable 5.        Santes Creus 6. ...

(si veieu algun error o algun element del patrimoni històric que creieu que hauria de constar en aquesta llista em podeu deixar un missatge per aquí sota, moltes gràcies!) ROMANS Vila del Moro, segle II ac - segle II dc. Cantera de la Marítima Nord. Cantera del Roquer. MEDIEVAL Castell de Clarà (cal Xeco), documentat des del 1057. Castell vell, segle XII o XIII (cal Serafí). Torre de la Vila, segle XII o XIII. Muralla (queden contraforts al camí de l’Era) i portals de Padrines (plaça del Castell) i de la Bassa (carrer Ample). Parròquia de Sant Joan (de Clarà), documentada des del 1235. Barraques de pedra seca, el 1391 n’hi ha documentades 22 unitats. S. XVI Castell nou, el Palau dels Icard, 1565. S. XVII Llegenda de Santa Rosalia, 1640, carrer Ample, cal Saia. Parròquia de Sant Pere, 1680. S. XVIII Portals, cases (amb dates inscrites damunt les portes, la majoria de la segona meitat de segle. Cases del carrer Antoni Roig (expansió urbanístic...

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. EDAT MITJANA Torre de la Vila, antic castell (cal Serafí), restes de la muralla, portal de la Bassa i portal de padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). Masia de cal Ratxet (no sé posar-hi data, s'hauria de consultar). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal...

" Rar", Diari de la Torre , núm. 191, gener de 2014, pàg. 24. Amb aquest nom tant estrany es presenta un nou grup musical liderat pel torrenc Manel Gris. Els seus trets d’identitat s’allunyen de la moda carrinclona de melodies kumbaiàs i lletres costumistes. Els agraden els efectes de guitarra, les rodes d’acords rebuscades i amagades entre dibuixos marcats per notes greus i distorsionades. La veu és melòdica i té referents entre els clàssics del rock setanter i les orquestres actuals que es passegen pel país. La seva posada en escena és contundent i enèrgica. Bateria –Xavier Painous-, baix –Xavi Pomar- i guitarra es projecten de manera cohesionada per l’ofici de cadascun d’ells i pel fet de tenir unes temes molt treballats. Algunes d’aquestes cançons estan penjades a internet i es poden escoltar gratuïtament (reverbnation.com/rarestrany ). Darrerament han estat notícia per haver enregistrat el videoclip de la cançó “T’ho direm saltant” a la plaça de la Vila i al carrer Ma...

  El Sometent era un cos armat format per civils de cada població que tenien per objectiu defensar la comunitat de robatoris o atacs. L’origen és molt antic i ha tingut alts i baixos al llarg de la història. Les referències més antigues que hem trobat de Creixell daten del novembre de 1880. Llegim al diari Lo Catalanista, editat a Barcelona, que «l’honrat propietari y cabo del somatent don Salvador Mercader» havia estat ferit «traidorament d’un tiro de rewólver». Sembla ser que la bala li va travessar un braç i que «s’ignora qui ha sigut l’agressor.» [1]   Al 1921 el Sometent de Creixell participava a la subscripció promoguda pels sometents de Catalunya en solidaritat amb els mutilats i els orfes de la guerra del Riff. [2] Segons llegim al butlletí oficial del cos de Sometents Armats de Catalunya, Pau Guinovart Parés va ser nomenat sotscaporal l'any 1932. Al 1933 van participar, juntament amb els grups d’Altafulla, Torredembarra i Roda, en la captura i mort de dos lladres...

Aquests dies veiem les xarxes enceses, plenes de falses notícies, amb acusacions, insults i altres barbaritats tristament habituals. Els mitjans de comunicació, digitals, en paper o televisius tenen una gran responsabilitat a l'hora de difondre notícies sense haver contrastat, tenir cap prova o conèixer el cas. Massa sovint tiren benzina (notícies falses) al foc (les xarxes). Després, quan tot se sap, no rectifiquen o ho fan amb un breu. Ho faran després d'aquest darrer tsunami?  Per aconseguir la immediatesa i el màxim de nombre de clics publiquen textos sense revisar, ni el contingut ni l'ortografia. Aquests mitjans no teixeixen la democràcia, no fan poble, no fan comarca, no fan país. Creen un estat d'ànim de desànim. Els importa un rave la veritat. Volen clics. La seva manca d'ètica els deshumanitza i els allunya de ser útils a la convivència, la transparència, a la resolució de conflictes i a la creació de benestar. Aquests mitjans, públics i privats (...