10 RETALLS DE BAIX GAIÀ / JULIVERT / CONCERTS TOT SOL

 

El 2007 vam publicar la primera edició del llibre El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . Ara (2023) estem preparant la reedició ampliada d'aquest treball. Cerquem persones que ens ofereixin es seus records sobre el Cafè de Dalt, el Recreo. Contacteu amb nosaltres! Moltes gràcies! David MORLÀ i Jordi SUÑÉ (2007): El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . Torredembarra: Associació Cultural Baix Gaià. DL: T-1689-2007 Retalls de l' Aquí  i del  Som-hi . Fotografia del dia de la presentació. Presentació del llibre “El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre” El dissabte 17 de novembre de 2007 a les 7 del vespre es va presentar a la Biblioteca Municipal de Torredembarra la presentació del llibre El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . El llibre, escrit per Jordi Suñé i David Morlà, va ser editat per l’Associació Cultural Baix Gaià amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra. El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre és un estudi històric sobre aquest cafè...

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...

(Article per a la revista de l'Associació Patrimoni Vall Ferrera) Jo havia estat a la Vall Ferrera. Havia intentat pujar a la Pica d’Estats amb una colla d’amics poc experimentats. Vam dormir al refugi i ens van haver de venir a despertar en veure que tots els excursionistes havien marxat de matinada. Nosaltres roncàvem a cor que vols i no teníem ni idea de per on passava el camí. Vam sortir tard i vam arribar retard a tot arreu. El cansament ens va arribar a l’Estany d’Estats, carregats de coses inútils com un fogonet que no funcionava o una pancarta de lona del cafè del nostre poble. Fer el cim va ser una gesta impossible. De tornada ens vam afartar de carn a la brasa a Alins i cap avall. Pocs anys després vaig tornar a Àreu, amb la parella. Ens vam estar a l’Hotel Vall Ferrera. Llavors la nostra activitat excursionista es va limitar a fer una passejada fins al Pla de Boet. Vindria el moment del segon intent. S’estava covant. Finalment dues parelles ho vam provar. No us explic...

  Març: Bar de la Torre. Novembre: Ball de Diables.

Imatge dels presos de Salomó cedida per la Carmen Mallafrè. Alguns dels detinguts pels Fets d’Octubre de 1934 Creixell Josep Morros Fontanilles, Jaume Mercadé Jané, Mariano Rovira Casas i Salvador Solé Vidal. Segons el diari La Cruz (31-X-1934) també van detenir a Josep Fontanilles Morros i a Mariano Rovira Casas. El Catllar Pau Miró Armengol, Joan Llagostera Armengol, Josep Mañé Novell, Joan Palau Ferré,  Llorens Palau Ferré, Sebastià Seguí Gibert, Joan Vallespí Llop, Pau Jové Aluja i Pere Jové Mallafré.  Pere Saigí va sortir de la presó el gener de 1935 segon El Diluvio del 22 de gener d’aquell any.  Al que pocs dies van alliberar 5 veïns més, entre els quals trobem a l’alcalde Pau Miró. ( El Diluvio , 01-02-1935) La Nou de Gaià Emili Duch Boronat (estigué 45 dies al Manuel Arnús), Josep Duch Virgili, Josep Fortuny Vidal, Joan Fortuny Vidal, Francesc Rovira Martí, Ramon Rovira Virgili...

EL TEU AVI VA ANAR A CUBA? ELS SOLDATS DEL BAIX GAIÀ    Llegiu l'article al llibre  Mollina. 10 retalls de Baix Gaià  que sortirà  el 4 d'abril del 2024 .

  El dijous 8 de desembre de 2022 es va presentar el llibre Creixell fa memòria . COMUNICAT ES PRESENTA EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA El proper dijous 8 de desembre a les 12 del migdia es presentarà al Casal Municipal de Creixell el llibre Creixell fa memòria. Es tracta d’un treball de caire històric i etnogràfic realitzat a partir d’una trentena d’entrevistes a àvies i avis del poble. L’Ajuntament de Creixell ha editat el llibre, que ha estat escrit per l’antropòleg Jordi Suñé, autor de diversos treballs de recerca sobre la comarca. Suñé ha comptat amb el suport tècnic de Sergi Clofent i Pau Josa, que han enregistrat vídeos i escanejat fotografies i documents per tal d’elaborar productes audiovisuals en un futur proper que donin a conèixer el patrimoni del municipi. El llibre recull, al llarg de les seves quasi 300 pàgines, més de 250 imatges antigues i molts retalls de les entrevistes que expliquen com era Creixell abans que el poble i l’entorn es transformessin per sempre ...