elriu.cat

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció.  L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de

El mes de juliol de 2021, la periodista torrenca Anna Rius publicava a Torredembarra Actualitat un article recordant les fogueres que cremaven la nit de Sant Joan pels diferents barris de la vila. Vaig retallar aquest escrit, el vaig publicar a les xarxes i vaig demanar a tothom que escrigués el lloc del poble on feien la seva foguera comunitària. I aquest és el resultat. El Pere Torres recorda la que feien a la plaça Sol-Raig, als Munts. El Ramon Charles i els seus veïns la feien a la plaça Catalunya, quan encara no estava ni asfaltada i només hi havia l’edifici de l’As d’Oros. La Carme Miquel comparteix una fotografia on apareixen els seus dos fills i dos xiquets més l’any 1993 en una parada de garrofers de la zona del Molí de Vent encara per urbanitzar. La Janet Rimbau explica que la feien al carrer Indians, al descampat que hi havia darrere l’edifici de cal Mercadé. L’Aurèlia Fortuny, del carrer Alt de Sant Pere, la feien on ara hi ha els blocs de pisos del Mercadé, davant del Patr

  El 28 de maig presento el meu nou llibre a Creixell! Ens retrobem!

0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els nuclis de Ferran i Ardenya). Roda de Berà, 2010 Torredembarra, 2012 L’objectiu de tot plegat és

  “De Creixell en son bell temple, sigueu sempre protector.” Retall dels goigs a Sant Jaume escrits per R. Vives, 1970.   Va haver-hi un temps que el Mediterrani era ple de vaixells pirates que feien de les seves. La costa no era un lloc segur. Creixell va tenir sort. Sant Jaume va protegir la població en tot moment. La figura d’aquest sant, que encara es conserva, era col·locada a l’entrada del municipi i els pirates algerians fugien esperitats en veure la imatge. Cal dir que, per si de cas, Creixell disposava, almenys des del segle XVI, d’una torre de vigilància a tocar de la Via Augusta, amb vistes al mar i al nucli antic, per tal de protegir-se de les ràtzies dels professionals dels robatoris. Aquesta construcció de vigilància i de defensa –tenia matacans a la part superior, la porta era a tres metres d’alçada i tenia cisterna al seu interior- era coneguda com la Torre de l’Hostal. Al segle XVIII fou convertida en un hostal, anomenat “de la Figuereta”, que hem anomenat a l’apart

3 de ABRIL: Hostalric, 18h 6 de JUNY: Sant Andreu (BCN) 23 de JUNY: El Pla de Manlleu 16 de JULIOL: Santa Eugènia de Berga 17 de JULIOL: l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) APLAÇAT 21 de JULIOL: Salou, plaça de la Pau 21:15h (Tarragonès) 22 de JULIOL: Tarragona (Parc Saavedra, 21:15h) 24 de JULIOL: Almoster,  Envelat, 23:30h (Baix Camp) 7 d'AGOST: Pratdip (Baix Camp)  APLAÇAT 12 d'AGOST: Balaguer (La Noguera) 13 d'AGOST: Solivella (Conca de Barberà) 18 d'AGOST: Muro (Mallorca) 21 d'AGOST: La Granadella (Les Garrigues) 27 d'AGOST: Forès (La Conca de Barberà) Hi haurà gira de Julivert aquest any 2021? Sí! Obrim un any ple d'incerteses, tots ho sabem. Però tenim el Julivert ben regat i a punt de d'explosionar amb la primavera. Noves cançons, nous reptes, noves col·laboracions i intercanvis. L'any 2020 vam fer el que vam poder (12 concerts!) i vam consolidar un equip de treball rebonic: Músics, tècnics i amigues i amics que ens han omplert el c

Hi ha guerres oblidades. És sorprenent. Quants joves van morir a la inútil guerra del Marroc de principis del segle XX? Ben bé, no ho sabem!   L’exèrcit espanyol mantenia una guerra intermitent de caire colonial des del segle XIX al servei d’una elit espanyola que es beneficiava econòmicament de l’ocupació. Aquesta actitud bèl·lica permetia a Espanya creure’s que estava entre les grans potències internacionals. Les derrotes de 1898 van incrementar la seva ansietat.   D’aquella època més remota, recollim a la premsa que el fill del cirurgià de Torredembarra va degollar un soldat enemic quan se l’enduia presoner l’any 1860. [1]   El 1880 s’inicia oficialment la Guerra de l’Àfrica i el conflicte s’allargarà fins al final de les guerres del Rif, el 1927. Entre mig, els espanyols van patir dues derrotes especialment significatives, la del 1909 i la del 1921.   És clar que al capdavant de les guerres hi posaven els fills de les famílies més pobres de les diferents nacions q

David Morlà i Jordi Suñé, relat històric. Siscu Aguilera i Nando Taló, txalaparta. Guillem Anguera, acordió diatònic. Invitacions a cultura@torredembarra.cat Espai exterior del Patronat Antoni Roig, Torredembarra. 12h Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Torredembarra És un acte que es fa a l'aire lliure. Hem preparat una sorpresa que us farà posar la pell de gallina! Les fotos són del Twitter de l'Ajuntament de Torredembarra. @AjTorredembarra

 Bon dia, Us escric en relació a les noves normes de mobilitat que afectaran al nucli antic de Torredembarra a partir de dimecres 17 de març de 2021. Entenc que les motivacions dels canvis es deuen a un intent de reduir el trànsit de cotxes pels carrers del nucli antic. És un objectiu lloable. Amb el vostre permís us faig arribar algunes reflexions que potser us poden ajudar. Els veïns del nucli antic haurem d’entrar amb el vehicle per descarregar, carregar la furgoneta amb els instruments per anar a treballar, etc. pel portal de Padrines. D’allí haurem de recórrer el carrer Major i arribar a la plaça de la Vila. Haurem de maniobrar el cotxe o la furgoneta entre la gent que passeja i pujar pel carrer Carnisseria. En arribar a la cruïlla haurem de girar amb dificultats cap al carrer Eduard Benot. No seria millor prohibir l’estacionament a l’Eduard Benot i al Freginal i permetre l’entrada dels vehicles per descarregar o entrar els cotxes als garatges per les mateixes vies de sempre? Redu

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la