LA ROCA FORADADA

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom de Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icards, situat al nucli antic de la vila, a uns 1700 mestres del mar –en realitat la cova té uns 40 metres de profunditat-. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I el Roquer era la pàtria dels contrabandistes que arribaven per mar. Aquests especialistes en saltar-se la llei no volien la presència de les forces de seguretat ni possibles delators. Que bé que els anava la por, als furtius!
A Altafulla hi ha un pou “connectat” amb la cova de l’Isidrot, ubicada al Roquer prop de la platja del Canyadell. Els grans, per allunyar la canalla d’aquell lloc perillós situat prop de l’ermita de sant Antoni, els deien no s’hi acostessin, que el pou de l’Encantament –així s’anomena- era molt profunda. Ho era tant, que arribava al mar. En realitat, la cova té uns 47 metres de recorregut. Pensem que de la cova al Canyadell hi ha uns 2600 metres en línea recta. Aquesta darrera “història” l’he llegit al llibre de Gener Aymamí “Coves catalanes llegendàries” (Farell, 2014).
Ara, que per cova llarga, la del Merla, a Roda de Berà. Diu que un dia hi va entrar una cabra i va aparèixer a la plaça de les Garrofes del Vendrell! (Farell, 2014) Déu ni do la llegenda: 8500 metres de forat! Els espeleòlegs afirmen que no té pas més de 200 metres de recorregut…

Jo no crec que sigui veritat, però hi ha qui diu que l’antiga granja cistercenca de la Tallada, ubicada a la Secuita, tenia un túnel que l’unia amb el monestir de Santes Creus! Boi 20 kilòmetres! L’historiador Marc Dalmau en parla al seu article “Història de la granja cistercenca de la Tallada, priorat de Santes Creus”, publicat el 2013 al volum 25 de Santes Creus. Revista de l’Arxiu Bibliogràfic (pàgines73-118). Dalmau apunta la possibilitat que les fonts orals confonen la construcció amb l’aqüeducte romà del Gaià, que unia el Pont d’Armentera i Tarragona. Aquest era ben real! Encara se’n conserven restes. Per cert, seguint a la Tallada i les histories recollides per Marc Dalmau: Hi ha un túnel que uneix aquesta hisenda agrícola depenent del monestir amb els Masos de la Secuita, situats a uns 500 metres. Diverses fonts orals diuen haver vist les reixes d’on surt el túnel.
(Imatge de La Tallada, 12-II-2017)
Tots els pobles deuen tenir les seves coves i els seus túnels llegendaris. Coves i túnels per fugir, amagar-se o fer activitats clandestines. O per a que no s’hi acosti ningú; ni la canalla, que no prengui mal. La M. Antònia em comenta una persona de Creixell li va explica que sota una de les torres que hi ha al nucli antic hi surt un túnel que arribava a la platja! Li comento al Francesc Sentís, gran coneixedor del patrimoni creixellenc, i em confirma la dada: El túnel comunicava el Castell amb la torre de l’Hostal de la Figuereta, a tocar dels aiguamolls. L’hostal, molt famós històricament –hi va dinar el Baró de Maldà el 1794!-, va ser destruït el 1953. Curiosament, el túnel sortia del pati del Castell i es ramificava per dins del poble passant per la Torre de ca la Miquelina i per la Torre de cal Cabaler. Precisament a cal Cabaler es conserva l’entrada al túnel.
Caminant pel Gaià m’expliquen que a Santa Coloma de Queralt hi ha dos túnels llegendaris. Diuen que l’església i el castell estan connectats per sota terra. També diuen que ho estan l’església i el convent, cosa encara més improbable en situar-se fora del nucli emmurallat. El Pep “Calçó” del Catllar em comenta que a les Coves Roges hi ha un túnel i que al seu poble, a l’església n’hi ha un altre.
Jo, per sí o per no, caminaré per fora, que ja em conec els camins. 2600 metres en línea recta. Aquesta darrera “història” l’he llegit al llibre de Gener Aymamí “Coves catalanes llegendàries” (Farell, 2014).

Ara, que per cova llarga, la del Merla, a Roda de Berà. Diu que un dia hi va entrar una cabra i va aparèixer a la plaça de les Garrofes del Vendrell! (Farell, 2014) Déu ni do la llegenda: 8500 metres de forat! Els espeleòlegs afirmen que no té pas més de 200 metres de recorregut…

Jo no crec que sigui veritat, però hi ha qui diu que l’antiga granja cistercenca de la Tallada, ubicada a la Secuita, tenia un túnel que l’unia amb el monestir de Santes Creus! Boi 20 kilòmetres! L’historiador Marc Dalmau en parla al seu article “Història de la granja cistercenca de la Tallada, priorat de Santes Creus”, publicat el 2013 al volum 25 de Santes Creus. Revista de l’Arxiu Bibliogràfic (pàgines73-118). Dalmau apunta la possibilitat que les fonts orals confonen la construcció amb l’aqüeducte romà del Gaià, que unia el Pont d’Armentera i Tarragona. Aquest era ben real! Encara se’n conserven restes. Per cert, seguint a la Tallada i les histories recollides per Marc Dalmau: Hi ha un túnel que uneix aquesta hisenda agrícola depenent del monestir amb els Masos de la Secuita, situats a uns 500 metres. Diverses fonts orals diuen haver vist les reixes d’on surt el túnel.
-LA IMATGE ÉS DEL 1963-

Comentaris

M. Antònia ha dit…
Interessants aquestes dades. Fa anys una persona em va dir que des de sota la torre de Creixell, a la plaça del centre, hi havia un túnel que arrivaba a baix mar, que el va resseguir i estava esfonrada una part, i no va poder continuar. Intentaria fer-ho un altre dia. No l'he tornat a veure per preguntar-li si ho havia pogut fer.
JORDI SUÑÉ ha dit…
Bon dia M. Antònia. És molt interessant el teu comentari! Amb el teu permís afegiré aquest apunt. Records, Jordi