65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El divendres 20 de juny de 2025 serem a Altafulla gràcies al seu Centre d'Estudis. El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gai...
Imatge

HISTÒRIA D'ALTAFULLA I

El Centre d'Estudis d'Altafulla va presentar a finals de l'any passat el llibre Història d'Altafulla I. Prehistòria, romanitat i edat mitjana . Es tracta del darrer volum d'una col·lecció de tres llibres que ha editat aquesta entitat amb la voluntat de donar a conèixer la història del municipi. Es tracta d'una edició de luxe, amb tapa dura i paper setinat de format din-a4. En aquest volum hi han participat l'altafullenc Salvador-J. Rovira i Gómez -autor dels dos anteriors volums-, Amèlia Bargalló Ferrerons, Joan Menchon i Bes i Ramon Serra Rial. L'interès dels treballs va més enllà dels límits geogràfics del terme d'Altafulla. Els interessats per la història de la resta de municipis del Baix Gaià també gaudiran molt de la lectura del llibre.  
Imatge

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

(si veieu algun error o algun element del patrimoni històric que creieu que hauria de constar en aquesta llista em podeu deixar un missatge per aquí sota, moltes gràcies!) ROMANS Vila del Moro, segle II ac - segle II dc. Cantera de la Marítima Nord. Cantera del Roquer. MEDIEVAL Castell de Clarà (cal Xeco), documentat des del 1057. Castell vell, segle XII o XIII (cal Serafí). Torre de la Vila, segle XII o XIII. Muralla (queden contraforts al camí de l’Era) i portals de Padrines (plaça del Castell) i de la Bassa (carrer Ample). Parròquia de Sant Joan (de Clarà), documentada des del 1235. Barraques de pedra seca, el 1391 n’hi ha documentades 22 unitats. S. XVI Castell nou, el Palau dels Icard, 1565. S. XVII Llegenda de Santa Rosalia, 1640, carrer Ample, cal Saia. Parròquia de Sant Pere, 1680. S. XVIII Portals, cases (amb dates inscrites damunt les portes, la majoria de la segona meitat de segle. Cases del carrer Antoni Roig (expansió urbanístic...
Imatge

LA MARE DE DÉU DE LA ROCA D'ESCART (PALLARS SOBIRÀ)

La Mare de Déu de la Roca és a Escart, al Pallars sobirà. L'ermita romànica es troba en un lloc força curiós, al peu d'una gran penya rocosa. Segons llegeixo al llibre "Jardín de María pantado en el principado de Cataluña" de Narcís Camós publicat el 1657 -i reeditat en part per Garsineu el 1992-, el 1612 s'hi va edificar una casa per a l'ermità i miraculosament va aparèixer una font amb aigua. La capella va ser construïda en aquell lloc tan escarpat perquè s'hi va trobar la imatge de la Mare de Déu. Un toro que pasturava als prats d'Escart amb una colla de vaques es va escapar en diverses ocasions per un camí gens transitat. El pastor s'hi va fixar. A més a més, el toro pujava amb una agilitat inusual i feia uns brams eixordadors. En apropar-s'hi, l'esmentat pastor trobà la imatge. Després de donar la notícia al poble, la van traslladar al paratge anomenat "Ferrera" per edificar-hi una capella, "pero quiso el Cielo que la im...
Imatge

EL CAMP DE LES SANTES CREUS

La Dolors Palma ha adaptat la llegenda del camp de les Santes Creus recollida al Legendarium de Domènec Ribes. La llegeixo al seu blog  i us la resumeixo aquí sota:  Entre la diòcesi de Tarragona i Barcelona hi havia unes terres a tocar del Gaià que no se sabia ben bé de quin bisbat eren. D’això fa molt de temps. Santes Creus encara no existia. Eren terres preuades, sobretot pels pastors que venien del Pirineu. A part del riu, hi havia moltes fonts. En aquell indret, quan es feia fosc, ailàs!, apareixien unes misterioses llums que els pastors observaven atentament. L’endemà es dedicaven a clavar creus a terra allà on creien que havien vist les llums. El resultat, al cap del temps, era un camp ple de creus. De fet, aquell tros de món va començar a ser anomenat el Camp de les Santes Creus. Amb el temps, la gent va començar a donar al lloc en qüestió la importància d’un lloc diví. Arribat a aquest punt, els dos bisbats decidiren deixar de litigar per aquelles ter...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

EL SANT CRIST DEL PONT D’ARMENTERA

El 3 de gener celebren al Pont la festa major d’hivern dedicada al Sant Crist. Com a la Riera de Gaià i com va passar al Catllar, l’ocupació francesa del 1809 causà estralls. En aquest cas es recorda la batalla del Pont de Goi a Valls com la més important. Una versió de la llegenda diu que el Pont se salvà dels francesos quan aquests confongueren una colla de teixits estesos al sol amb un poderós exèrcit, a l’estil del Timbaler del Bruc. I, és clar, els francesos fugiren corrents. Una altra versió diu que el Pont se salvà de les pestes que llavors afectaven a les poblacions de la rodalia. Tant una versió com l’altra atribueixen la protecció del Sant Crist com a causa del miracle. Encara ara s’organitza una gran processó de caire popular en honor al Sant Crist ja que es va fer un vot de poble. La Rosa M. Canela ( Llegendes de l’Alt Camp ) explica que la tria es va fer amb el “sistema del rodolí”, que consisteix en posar dins d’una bossa els noms dels candidats a protectors del poble ...
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN RESUM D'AQUESTA ENTRADA CLIQUEU AQUÍ . ES TRACTA D'UN ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR A FRONTISSA.CAT. 0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, ...
Imatge

Esterri d’Àneu, a 55 hores de Barcelona

ARTICLE PER AL PALLARS DIGITAL.CAT Va haver-hi un temps en què les distàncies no es mesuraven amb quilòmetres. Eren les hores les unitats de mesura. No es comptava el temps que calia perdre aturant-se a fer nit quan el destí era llunyà. Suma-hi les nits i els àpats! Per anar d’Esterri d’Àneu a Barcelona s’havien d’invertir unes 55 hores anant a peu. A partir del 1892, amb un tram de ferrocarril construït i l’ús de la tartana, s’hi podia arribar amb 34 hores. El camí es podia allargar en cas d’inclemències del temps, amb accidents o amb el tall del pas de Terradets. Mireu què li va passar a un cronista del diari La Vanguardia que pujar al Pallars el 1902: …hasta Sort hay quien va en tartana; solo que de vez en cuando ocurre algún accidente desgraciado, y durante algún tiempo las autoridades dictan las correspondientes medidas, prohibiendo el paso de tartanas y otros vehículos. Yo me encontré dentro de uno de esos periodos de rigor, y resolví hacer todo el viaje en mulo, medio...