65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra.
Quin és el futur del Camp de Tarragona?
Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?
La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, que no hi hagi un qüestionament públic. Per què?
En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam, a Torredembarra, a les set del vespre, amb un llibre de 285 pàgines signat per 24 autors que tot just ara comença a girar. Es tracta del treball col·lectiu coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas organitza l’acte i comptarem a la participació del geògraf Sergi Saladié, la doctora en dret Aitana de la Varga i el mateix Xavi Milian. Ha arribat el moment d’aturar-se i repensar-nos. Us convidem a venir i a participar amb el llibre sota el braç.
Article publicat al Diari Més del 2 de desembre de 2025.
El Camp de Tarragona a debat
La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, no hi ha un qüestionament públic. Per què? En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam a les set del vespre arran de la publicació d’un llibre valent coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. Es tracta d’un primer intent de fer una esmena a la totalitat amb autors que provenen del món universitari i dels moviments socials. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas organitza l’acte i comptarem a la participació del geògraf Sergi Saladié, la doctora en dret Aitana de la Varga i Xavi Milian. Ha arribat el moment d’aturar-se i repensar-nos.
Article publicat al Torredembarra Actualitat 73, novembre de 2025.
L'editorial Lo Diable Gros ha publicat un llibre de reflexió col·lectiva on hi participo: 65 anys de progrés. Es tracta d'un anàlisi multidisciplinari del model de desenvolupament del Camp de Tarragona des de finals del franquisme fins ara.
La gira de presentacions pretén escampar la informació i el debat entre els veïns d'aquestes comarques. Hi ha alternatives al model actual? En parlem! La presentació a la Torre serà l'11 de desembre de 2025 per la tarda. Ho farem en format taula rodona i l'organització anirà a càrrec del Centre d'Estudis Sinibald de Mas.
Llista de presentacions:
27 juny 20h CERAP (Riudoms), amb Sergi Saladié i Guillem Puig. Ho organitza: CERAP.
3 juliol 19h Auditori Santa Llúcia (La Selva), amb Guillem Puig i Xavi Milian. Ho organitzen: Centre d’Estudis Selvatans i CP La Raconera.
10 juliol 19h Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus), amb Andreu Escolà, Xavi Jiménez i Xavi Milian.
11 juliol 19h Sala Llorers Ca la Torre (Vandellòs), amb Sergi Saladié i Xavi Milian. Ho organitza: CUP Vandellòs.
11 juliol 19:30h Casal Popular La Bretxa (Alcover), amb Salomó Torres i Anna Recasens. Ho organitza: CP La Bretxa
10 setembre Col·legit (L’Argentera), amb Sergi Saladié i Guillem Puig. Ho organitza: Ajuntament.
11 octubre 17h Societat El Fènix (Vila-seca), amb Eloi Redón i Ginés Puente. Ho organitza: Casal Popular El Rebotim
17 octubre 19h Casa de Cultura (L’Hospitalet de l’Infant), amb Neus Baena i Xavi Milian. Ho organitza: Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant.
12 novembre 19h Santa Llúcia (Reus), amb Neus Baena, Clara Esteve, Anna Recasens, Aitana de la Varga i Roser Vernet.
13 novembre 19:30h Casal Popular Sageta de Foc (Tarragona), amb Anna Recasens i Francesc Fortuño. Ho organitza: Endavant Tarragonès.
14 novembre 20h Ateneu Cultural Josep Taverna (Alforja), amb Salomó Torres i Sergi Saladié. Ho organitza: Ateneu Cultural Josep Taverna
17 novembre 19h Sala de Graus Campus Catalunya URV (Tarragona), amb Aitana de la Varga, Josep Oliveras, Robert Casadevall, Clara Esteve i Sergi Saladié.
20 novembre 19h Biblioteca Joan Miró (Mont-roig) amb Aitana de la Varga i Xavi Milian. Ho organitza: Associació Cultural Arxiu i Memòria.
21 novembre 19h (Sarral), amb Roser Vernet i Xavi Milian. Ho organitza: En peu de terra.
11 desembre (Torredembarra), amb Jordi Suñé, Aitana de la Varga i Sergi Saladié. Ho organitza: Centre d'Estudis Sinibald de Mas.
El setembre de 1994, una colla de joves d’entre 15 i 21 anys, aproximadament, van crear el Col·lectiu Independentista el Timbaler del Bruc a Torredembarra però amb ganes d’arribar a tots els municipis del Baix Gaià. Aquesta entitat tindria una curta vida, cinc anys, però força intensa. Entre les seves activitats cal destacar l’edició una revista bimestral, el Timbal , i l’organització de diversos actes al carrer, la majoria dels quals en col·laboració amb altres associacions com les JERC, Maulets i altres col·lectius del Camp de Tarragona. Un dels trets identificatius de l’organització foren les campanyes de solidaritat com les realitzades amb el Sàhara o amb Bòsnia. També cal destacar el seu paper en l’àmbit ecologista, sent un dels promotors de la coordinadora Salvem el Gaià . El 1999, l’entitat és va dissoldre però els seus antics membres continuaren vinculats a diferents moviments socials i culturals de la comarca. La seva revista es continuà editant fins el 2016.
El Freginal vivia de la terra. El carrer Freginal, antigament, havia estat al defora del poble. Hi havia terres de farratges, d’aquí li ve el nom. En un article publicat a La Sínia , Anna Maria Garcia Cantero explicava que a principis de segle XX en aquest carrer hi vivien quatre pescadors, dos pastors de cabres, un traficant d’animals i una bona colla de pagesos. Cal Xitot era la primera casa entrant per la plaça del Castell. Hi vivia la família de Jaume Recasens Fortuny. El seu fill Jaqui va continuar l’ofici de pagès. Va treballar la sínia de la Vila i l’emblemàtica sínia de cal Xitot. En aquell terreny hi havia hagut una sínia municipal. Havien posat parada a la plaça de la Font. Anton Beltran “Anton Gorrí” tenia una terra als Munts i una altra a Mas Terrassa. El renom li ve perquè una vegada va comprar un gorrí a la plaça del Castell i se li va escapar pel poble. Joan Vidal de cal Xato tenia vaques sota casa i un cub. Duia una sínia al Pontet i una altra cap a la Rasa. Fe...
El Sometent era un cos armat format per civils de cada població que tenien per objectiu defensar la comunitat de robatoris o atacs. L’origen és molt antic i ha tingut alts i baixos al llarg de la història. Les referències més antigues que hem trobat de Creixell daten del novembre de 1880. Llegim al diari Lo Catalanista, editat a Barcelona, que «l’honrat propietari y cabo del somatent don Salvador Mercader» havia estat ferit «traidorament d’un tiro de rewólver». Sembla ser que la bala li va travessar un braç i que «s’ignora qui ha sigut l’agressor.» [1] Al 1921 el Sometent de Creixell participava a la subscripció promoguda pels sometents de Catalunya en solidaritat amb els mutilats i els orfes de la guerra del Rif. [2] Segons llegim al butlletí oficial del cos de Sometents Armats de Catalunya, Pau Guinovart Parés va ser nomenat sotscaporal l'any 1932. Al 1933 van participar, juntament amb els grups d’Altafulla, Torredembarra i Roda, en la captura i mort de dos lladres ...
Va haver-hi un temps que, en aquests pobles del Gaià, l’anar i venir de sarraïns i cristians va ser constant. La llegenda que ens ocupa ens parla d’un episodi que presumptament succeí llavors. Els àrabs robaren una gran campana plena d’or a Vilafranca del Penedès i es donaren a la fuga. Li va explicar Josep Pons de Marmellar, l’any 1956, al Pere Sadurní (2000, pàg. 329). Mireu si ha plogut des de llavors que ara aquest nucli ubicat al Montmell està totalment abandonat. Doncs bé, els vilafranquins que es posen a córrer darrera els lladres. Aquests, en veure’s que caurien presos ben aviat, decideixen enterrar la campana. Es veu que hi van tirar tanta terra al seu damunt que van formar una gran muntanya que avui en dia coneixem amb el nom del Montmell. Els més vells explicaven que des de dalt de la muntanya es podien veure set campanars! Una altra versió de la llegenda parla d’una campana d’or robada pels sarraïns que, en veure que no podien emportar-se-la pel seu pes, van decidir ente...
Article publicat a PallarsDigital.Cat Diuen que el nom de Vilamur prové de la contracció de “vila” i “mur”. Vaja, que el poble tenia una muralla per defensar-se dels possibles atacs. El nucli urbà conserva les característiques d’un poble medieval. Actualment, no és un nucli tancat per cap muralla. Al contrari, és obert i amable. Està situat al costat d’una gran esplanada on es pot deixar el vehicle. Els seus carrers conviden a estirar les cames. La pedra vermellosa, la font, l’abeurador i els rentadors que funcionen i sorprenen al visitant. Si hem de parlar de sorpreses hem de citar l’església parroquial de la mare de Déu de Medina, que està esquerada de dalt a baix. També ens crida l’atenció el nom de la parròquia. Això de Medina prové de l’àrab, segur! Actualment hi ha censades una seixantena de persones però havia arribat a tenir 256 el 1857. Les desamortitzacions del XIX, la crisi agrària del tombant de segle i la mala climatologia de la mateixa època van fer davallar la...
Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...
El Silvestre Vernet Vernet, nascut el 13 de maig de 1913, era un jove actiu, esportista, sociable, amic dels amics. Li agradava anar amb bicicleta i jugar a futbol. Era membre de la UDT. Als anys 30 del segle XX jugava amb el Garcia, el Virgili, el Gatell, el Montserrat, el Rigualt, el Rimbau, l’Oliver, el Mercadé, el Sangüesa i el Plana, entre d’altres. Treballava de pagès ajudant al seu pare. Era fill de l’Adelaida Vernet Boquera i del Silvestre Vernet Saladié. Les seves germanes eren la Sisqueta i la Maria, la meva àvia. El seu germà era el Jaume, que treballava de dependent a cal Marxant, a la plaça de la Font. Era una família que provenia de Masboquera, a Vandellòs. Migraren a la Torre a mitjans dels anys 20 cercant una vida millor. Vivien al carrer Baix de Sant Pere número 11, que llavors rebia el nom oficial d’Ignasi Iglesias. Feia teatre. A principis de novembre de 1935, per exemple, es va participar a les dues obres representades en benefici del torrenc Joan For...
JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...
.jpg)
Comentaris