65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra.
Quin és el futur del Camp de Tarragona?
Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?
La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, que no hi hagi un qüestionament públic. Per què?
En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam, a Torredembarra, a les set del vespre, amb un llibre de 285 pàgines signat per 24 autors que tot just ara comença a girar. Es tracta del treball col·lectiu coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas organitza l’acte i comptarem a la participació del geògraf Sergi Saladié, la doctora en dret Aitana de la Varga i el mateix Xavi Milian. Ha arribat el moment d’aturar-se i repensar-nos. Us convidem a venir i a participar amb el llibre sota el braç.
Article publicat al Diari Més del 2 de desembre de 2025.
El Camp de Tarragona a debat
La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, no hi ha un qüestionament públic. Per què? En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam a les set del vespre arran de la publicació d’un llibre valent coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. Es tracta d’un primer intent de fer una esmena a la totalitat amb autors que provenen del món universitari i dels moviments socials. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas organitza l’acte i comptarem a la participació del geògraf Sergi Saladié, la doctora en dret Aitana de la Varga i Xavi Milian. Ha arribat el moment d’aturar-se i repensar-nos.
Article publicat al Torredembarra Actualitat 73, novembre de 2025.
L'editorial Lo Diable Gros ha publicat un llibre de reflexió col·lectiva on hi participo: 65 anys de progrés. Es tracta d'un anàlisi multidisciplinari del model de desenvolupament del Camp de Tarragona des de finals del franquisme fins ara.
La gira de presentacions pretén escampar la informació i el debat entre els veïns d'aquestes comarques. Hi ha alternatives al model actual? En parlem! La presentació a la Torre serà l'11 de desembre de 2025 per la tarda. Ho farem en format taula rodona i l'organització anirà a càrrec del Centre d'Estudis Sinibald de Mas.
Llista de presentacions:
27 juny 20h CERAP (Riudoms), amb Sergi Saladié i Guillem Puig. Ho organitza: CERAP.
3 juliol 19h Auditori Santa Llúcia (La Selva), amb Guillem Puig i Xavi Milian. Ho organitzen: Centre d’Estudis Selvatans i CP La Raconera.
10 juliol 19h Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus), amb Andreu Escolà, Xavi Jiménez i Xavi Milian.
11 juliol 19h Sala Llorers Ca la Torre (Vandellòs), amb Sergi Saladié i Xavi Milian. Ho organitza: CUP Vandellòs.
11 juliol 19:30h Casal Popular La Bretxa (Alcover), amb Salomó Torres i Anna Recasens. Ho organitza: CP La Bretxa
10 setembre Col·legit (L’Argentera), amb Sergi Saladié i Guillem Puig. Ho organitza: Ajuntament.
11 octubre 17h Societat El Fènix (Vila-seca), amb Eloi Redón i Ginés Puente. Ho organitza: Casal Popular El Rebotim
17 octubre 19h Casa de Cultura (L’Hospitalet de l’Infant), amb Neus Baena i Xavi Milian. Ho organitza: Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant.
12 novembre 19h Santa Llúcia (Reus), amb Neus Baena, Clara Esteve, Anna Recasens, Aitana de la Varga i Roser Vernet.
13 novembre 19:30h Casal Popular Sageta de Foc (Tarragona), amb Anna Recasens i Francesc Fortuño. Ho organitza: Endavant Tarragonès.
14 novembre 20h Ateneu Cultural Josep Taverna (Alforja), amb Salomó Torres i Sergi Saladié. Ho organitza: Ateneu Cultural Josep Taverna
17 novembre 19h Sala de Graus Campus Catalunya URV (Tarragona), amb Aitana de la Varga, Josep Oliveras, Robert Casadevall, Clara Esteve i Sergi Saladié.
20 novembre 19h Biblioteca Joan Miró (Mont-roig) amb Aitana de la Varga i Xavi Milian. Ho organitza: Associació Cultural Arxiu i Memòria.
21 novembre 19h (Sarral), amb Roser Vernet i Xavi Milian. Ho organitza: En peu de terra.
11 desembre (Torredembarra), amb Jordi Suñé, Aitana de la Varga i Sergi Saladié. Ho organitza: Centre d'Estudis Sinibald de Mas.
Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons. Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
“Si en el goig i en el dolor/ t'invocava La Riera, guia'ns, Creu, per la drecera,/ pelegrins, vers el Senyor.” Goigs, lletra de Joan Antònio i Guàrdias, 1959. El Joan Carles Blanch signa la primera part del llibre Santa Creu. 1809-2009 editat per Cossetània l’any 2010. [1] L’historiador rierenc documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada a finals de desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn l’extrema violència i crueltat dels francesos. Francesc Olivé, rector de Vespella de Gaià, deixà escrit que el 25 de desembre “vino a esta casa el párroco de Torredembarra huyendo de los franceses en búsqueda de un seguro refugio. Llegó herido de pies a cabeza. Un sablazo en ambas manos, varias heridas en los brazos y la más penetrante en la región lumbar. Todos los libros del archivo parroquial de la Riera fueron rasgados y quemados por el invasor”. [2] Les ...
Propers concerts: 10 de setembre: Julivert a Rocafort de Queralt 11 de setembre: Tot sol amb la guitarra a Torredembarra 11 de setembre: Julivert a Bràfim 12 de setembre: Tot sol amb la guitarra a la Riera de Gaià (festa particular) 26 de setembre: Julivert a la Nou de Gaià
14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria 31 de maig: Cal Boter Veieu l'article de Carles Marquès ! 12 de juny: Sant Celoni (festa particular) 19 de juny: Balaguer 23 de juny: Tàrrega 1 d'agost: Vic (22h) 21 d'agost: El Baell, 21:30h (El Ripollès) Retall del diari . 23 d'agost: Alió, 21h, al pati de l'escola VEIEU LA CRÒNICA DEL VALLENC ! 24 d'agost: El Catllar ( Coneix l'artista ), 19h, Sala Polivalent APLAÇAT PER L'AIGUAT! 24 d'agost: Albinyana, 22:30h 28 d'agost: Cambrils 30 d'agost: Miramar (dinar de poble) Amb Carles Belda! 10 de setembre: Rocafort de Queralt, 23h, a la pista 11 de setembre: Bràfim, 20:30h 26 de setembre: La Nou de Gaià 10 d'octubre: Alcover , 22h 17 d'octubre: Barcelona 12 de desembre: Tàrrega, 20:30h 13 de desembre: La Selva del Camp
JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...
Aquests mesos es parla molt de tornar a construir pisos. Hi ha una manca evident d'habitatge. Els tràmits es facilitaran i es reservaran espais per a pisos de protecció oficial. La música sona bé però es tindrà en compte la necessitat de serveis públics de la població? I la necessitat de zones verdes? I necessitat de tenir recursos com aigua potable? Un dels espais destinats a pisos serà l'aparcament del costat del pont de Clarà, a tocar de la via de tren, l'antiga nacional 340. Seran pisos de protecció oficial. Què comporta aquesta decisió? En primer lloc, perdre places d'aparcament. En segon lloc, situar els pisos de protecció oficial lluny del nucli, l'únic espai on és possible la necessària barreja social. En tercer lloc, situem a l'extraradi infants i joves que no gaudiran de la possibilitat de fer la vida a peu. La vila de Torredembarra necessita habitatge. Cal rehabilitar bona part de les cases antigues deshabitades, cal créixer de manera compacta i cal...
Aquests dies de festa major hem pogut viure com podria ser el carrer Eduardo Benot del nucli antic de Torredembarra sense cotxes. Ha estat un plaer respirar aire pur, més fresc, gaudir de la pau del silenci i veure xiquets jugant al carrer. El futur del carrer passa per urbanitzar l'espai amb arbres i bancs. Que els veïns puguin entrar en cotxe a descarregar la compra o a guardar el vehicle als aparcaments privats i prou. En tot cas, traient les places d'aparcament gratuïtes que hi ha a l'asfalt, evitarem l'entrada contínua de vehicles per veure si hi ha lloc on estacionar. Evitarem fums, perills innecessaris i sorolls. Parlem-ne.
Escolteu la presentació de la revista a Ona la Torre en aquest enllaç . "Les sínies de Torredembarra", Platea , agost de 2026, pàg. 70-73. Jordi Suñé Morales http://antropologiaimes.blogspot.com En aquest número m’estreno a Platea . I m’agradaria començar convidant-vos a descobrir Torredembarra des d’un punt de vista diferent a l’habitual. No passejarem pel nucli antic, ni resseguirem les restes de la seva muralla medieval. No anirem a la recerca dels vestigis romans ni anirem a guaitar pel Roquer. Deixem estar la gastronomia i les platges per dirigir-nos a un lloc ben humil. Calceu-vos les bambes, que caminarem. Abans hem de fer un petit exercici d’imaginació. Traslladem-nos 75 anys enrere. Quasi res del que veieu al voltant hi era. Torredembarra tenia poc més de 2.000 habitants i constava de tres espais construïts compactes: Baix a Mar, Clarà i l’actual nucli antic de Torredembarra. La resta, eren camps de conreu, algunes masies disperses i fàbriques tèxtils i de cables elè...
“Les cançons de Torredembarra”, Recull de Treballs 17 , CESM, 2017, pàg. 99-115. Podeu descarregar el pdf del llibre gratuïtament al Raco.cat . El 29 de setembre de 2015 vaig participar a la Setmana Cultural del Grup de Dones de Torredembarra fent una conferència-audició amb les cançons enregistrades –en casset, CD o qualsevol altre mitjà- que parlen sobre la vila. Abans, vaig fer una crida a través de les xarxes socials i de la ràdio municipal Ona la Torre i en van sortir unes quantes. Finalment, he d’agrair les indicacions del David Morlà que m’han ajudat a completar aquest recull. Del Pedrol vam posar l’Avi, del seu primer EP gravat el 1968, i el Boter, de l’EP “Estelles Podrides” enregistrat el 1968. Vam recordar que Joan Solé Pedrol, de cal Roig, havia nascut el 1939 a Torredembarra, que va treballar d’aprenent de boter i també d’operari en diferents fàbriques. Va exposar els seus quadres per arreu d’Europa i va fer titelles. Com a cantant, va començar la seva carre...
Comentaris