Santa Creu de la Riera de Gaià

El Joan Carles  Blanch signa la primera part del llibre Santa Creu. 1809-2009 editat per Cossetània l’any 2010 –la segona part és de la Rosa M. Terrafeta-. L’historiador documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada el desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn la extrema violència i crueltat dels francesos. Les morts es contaren per desenes i els saquejos empobriren a la població fins a l’extrem. Aquesta situació va permetre l’entrada del tifus. Es tracta d’una història idèntica a la del Catllar i el seu Sant Nicaset. A la Riera de Gaià es trià per insaculació a la Santa Creu. En agraïment a la seva salvació es celebra cada any una festa eminentment religiosa en honor a la Santa Creu, el 14 de setembre. Però les morts de 1809 es reproduïren el 1811 i el 1812. Tornaren els francesos i aquesta vegada acabaren arrasant Tarragona. Entre mig de la misèria s’escampà una altra epidèmia. Aquesta vegada no fou tan virulenta com la primera.
Anys després, el 1857 el rector de la Riera, Ramon Rubió, deixà escrit al llistat de celebracions litúrgiques el motiu de la celebració de la Santa Creu: “donar gracies a Deu per haver deslliurat a aquesta parròquia de una cruel epidèmia que afligia crech que lo any 1809, en virtut de los estragos que feia pues segons contan apenas quedaban gent per assistir als innumerables malalts, se recurriren lo reverendo pàrroco y Ajuntament per votar algun sant que intercedís amb Deu Nostre Senyor perquè fes cessar la epidèmia.”
El 1885 ho hagué un brot de la còlera a la Riera. De nou, segons Rubió, fou la Santa Creu que deslliurà al poble de l’epidèmia.
A finals del segle XIX el rierenc Salvador Solé escrigué el Ball parlat de la Santa Creu explicant els fets del 1809. Els veïns de la Riera encara representen el ball per Santa Creu.
Per cert, a Bellavista –nucli agregat a Nulles el 1846- hi ha una capella dedicada a Santa Creu.

A Bonastre se celebrava la Santa Creu amb una processó que sortia a les 4 del matí i anava de l’església fins al cementiri. Es beneïa el terme i la santa Creu. Després es feia missa. Mossèn Francisco Figueras va escriure la consueta de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre entre els anys 1899 i el 1905. En ella hi recull una cosa ben curiosa: “mentre feia la benedicció vaig veure que moltes persones, sobretot dones i algun iaio, estaven movent molt de pressa els seus llavis, i movent-me la curiositat, vaig preguntar després què és el que feien, contestant-me que era un costum que mentre es feia la benedicció es digués mil vegades Jesús i d'aquesta manera s'allunyaven del terme totes les pedregades i tempestes.” Aquest text l’hem recollit de la ponència escrita l’any 2015 per Joan Vilaseca titulada “A propòsit de la CONSUETA de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre del rector, Mossèn Francisco Figueras Parareda (1899- 1905)” i que va ser presentada a les Jornades Arnau Estella. (http://arnauestella.weebly.com/uploads/2/8/7/6/28762133/2015c-a_proposit_de_la_consueta_de_m_f_figueras_de_la_parroquia_de_s_magdalena_de_bonastre.pdf). 

Comentaris