Santa Creu de la Riera de Gaià

El Joan Carles  Blanch signa la primera part del llibre Santa Creu. 1809-2009 editat per Cossetània l’any 2010 –la segona part és de la Rosa M. Terrafeta-.[1] En aquest llibre, l’historiador rierenc documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada el desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn la extrema violència i crueltat dels francesos. Les morts es contaren per desenes i els saquejos empobriren a la població fins a l’extrem. Aquesta situació va permetre l’entrada d’un brot epidèmic de febres tifoides. Es tracta d’una història idèntica a la del Catllar i el seu Sant Nicaset. A la Riera de Gaià es trià per insaculació, a l’atzar, a la Santa Creu i funcionà. En agraïment a la seva salvació es celebra cada any una festa eminentment religiosa en honor a la Santa Creu, el 14 de setembre. Però les morts de 1809 es reproduïren el 1811 i el 1812. Tornaren els francesos i aquesta vegada acabaren arrasant Tarragona. Entre mig de la misèria s’escampà una altra epidèmia, però aquesta vegada no fou tan virulenta com la primera.

Anys després, el 1857 el rector de la Riera, Ramon Rubió, deixà escrit al llistat de celebracions litúrgiques el motiu de la celebració de la Santa Creu: “donar gracies a Deu per haver deslliurat a aquesta parròquia de una cruel epidèmia que afligia crech que lo any 1809, en virtut de los estragos que feia pues segons contan apenas quedaban gent per assistir als innumerables malalts, se recurriren lo reverendo pàrroco y Ajuntament per votar algun sant que intercedís amb Deu Nostre Senyor perquè fes cessar la epidèmia.”

El 1885, l’epidèmia del còlera afectà al Baix Gaià. A Catalunya es van veure afectades més de 20.000 persones, 7000 de les quals van morir, 163 al Baix Gaià. El País Valencià fou la zona del país més afectada amb 75.000 malalts que van provocar 33.000 morts. Al Baix Gaià, els pobles afectats foren sis: El Catllar, Altafulla, la Nou de Gaià, la Riera de Gaià, Salomó i Vespella de Gaià. Aquests pobles arribaren a tenir 1389 malalts de 4837 habitants! La població més damnificada fou Salomó. Les cròniques periodístiques del moment explicaven “no hay médico, ni boticario, ni cura, ni recursos, ni nada. La gente huye espaventada (...)”.

A principis d’agost el Govern Civil hi envià dos metges i es trobaren un poble desolat que havia deixat d’anar a treballar.[2] A Salomó moriren 75 persones, el 8,32% de la seva població i van emmalaltir 621 persones, més del 66,7 % dels seus habitants![3] 

A Salomó van fer un vot de poble a Sant Roc, com ja hem explicat més amunt, i els va funcionar. Encara ara veneren Sant Roc el 16 d’agost. A la Riera, segons Rubió, fou la Santa Creu que deslliurà al poble de l’epidèmia. A finals del segle XIX, el rierenc Salvador Solé escrigué el ball parlat de la Santa Creu explicant els fets del 1809. Els veïns de la Riera encara representen el ball per Santa Creu. Per Santa Creu es venera una estella de la creu de Crist com a reliquiari.

A Bonastre se celebrava la Santa Creu amb una processó que sortia a les 4 del matí i anava de l’església fins al cementiri. Es beneïa el terme i la Santa Creu. Després es feia missa. Mossèn Francisco Figueras va escriure la consueta de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre entre els anys 1899 i el 1905. En ella hi recull una cosa ben curiosa: “mentre feia la benedicció vaig veure que moltes persones, sobretot dones i algun iaio, estaven movent molt de pressa els seus llavis, i movent-me la curiositat, vaig preguntar després què és el que feien, contestant-me que era un costum que mentre es feia la benedicció es digués mil vegades Jesús i d'aquesta manera s'allunyaven del terme totes les pedregades i tempestes.”[4] 



[1] Joan Carles BLANCH i Rosa M. TERRAFETA (2010): Santa Creu. 1809-2009. Valls: Cossetània Edicions.

[2] El Eco de la Provincia, 5-VIII-1885, 7-VIII-1885 i 15-X-1885.

[3] AADD (1887): Boletín de estadística sanitario-demográfica: cólera morbo asiático en España durante el año de 1885. Madrid: Ministerio de la Governación.

[4] Joan VILASEVA (2015): “A propòsit de la CONSUETA de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre del rector, Mossèn Francisco Figueras Parareda (1899- 1905)”, Jornades Arnau Estella, consultada a internet el 13-V-2015 a http://arnauestella.weebly.com/uploads/2/8/7/6/28762133/2015c-a_proposit_de_la_consueta_de_m_f_figueras_de_la_parroquia_de_s_magdalena_de_bonastre.pdf.


Santa Creu de Bellavista, 2012.

Comentaris

Publicacions populars

CAGANT MELODIES (1995-1999)

SALVEM EL GAIÀ!

CRISIS I COOPERATIVISME

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

ELS POMELLS DE JOVENTUT AL BAIX GAIÀ

El quadre de sant Antoni d’Altafulla

EL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA, MÉS BAIX QUE MAI

Ermites, tradicions i devocions a la rodalia

EL RIU DE LES DONES. CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU