LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre Històries de les Bruixes d’Altafulla, editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres.
Una d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç del matxo que donava tombs i feia girar la roda. A la roda hi havia lligats els llibants i els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra.

Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vida d’una de les bruixes que vivia a Altafulla. Resulta que la seguien de nit i que li coneixien les seves rutines nocturnes. Sortia del poble i caminava cap els Munts. Seria fàcil desfer-se d’ella. Volien matar-la perquè estaven tips de tanta bruixeria. Primer l’assassinaren a cops i després l’estriparen a trossos. Aterrits, llençaren la dona al fons de la sínia de Rovireta, esperant que el temps i la sorra l’acabessin colgant. En silenci i plens de remordiments començaren a caminar cap a casa. Al caps d’uns metres de recorregut toparen amb la imatge més inesperada que mai haguessin pogut imaginar. La bruixa que havien tallat a trossos tornava, com cada nit, cap al poble, sencera. La por va fer que no s’expliquessin més detalls d’aquella nit i, és clar, no sabem què més va passar.

Comentaris