LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt”

Fórmula mágica de les bruixes per volar,

Joan Amades, Bruixes i bruixots, 1934.

El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre Històries de les Bruixes d’Altafulla, editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres.[1] Jo us n’explicaré tres.

La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra.

Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vida d’una de les bruixes que vivia a Altafulla. Resulta que la seguien de nit i que li coneixien les seves rutines nocturnes. Sortia del poble i caminava cap els Munts. Seria fàcil desfer-se d’ella. Volien matar-la perquè estaven tips de tanta bruixeria. Primer l’assassinaren a cops i després l’estriparen a trossos. Fet. Aterrits, llençaren la dona al fons de la sínia de Rovireta, esperant que el temps i la sorra l’acabessin colgant. En silenci i plens de remordiments, començaren a caminar cap a casa. Al caps d’uns metres de recorregut, toparen amb la imatge més inesperada que mai haguessin pogut imaginar. La bruixa que havien tallat a trossos tornava, com cada nit, cap al poble, sencera. La por va fer que no s’expliquessin més detalls d’aquella nit i, és clar, no sabem què més va passar.

---

[1] Antoni GELABERT (1988). Històries de les Bruixes d’Altafulla. Altafulla: Centre d’Estudis d’Altafulla.

Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.