EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA



ÈPOCA ROMANA
Vila del Moro.
Pedreres

EDAT MITJANA
Torre de la Vila
Antic castell (cal Serafí)
Restes de la muralla
Portal de la Bassa i portal de Padrines.
Cal Xeco: Antic castell de Clarà
Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà)

SEGLE XVI
Palau dels Icard

SEGLE XVIII
Parròquia de Sant Pere
Antic Ajuntament
Moltes cases del nucli antic
Casa Huguet
Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo).
La capella de la Sort

SEGLE XIX
Fundació Pere Badia
Patronat Antoni Roig
Fonda Coca
Estació de tren
Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema).
Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes).

SEGLE XX
Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX).
Cal Bofill
Cases racionalistes
Institut Torredembarra
Casal Municipal
La Casona del Carme
La Biblioteca
El Pes (Biblioplatja)

Recursos

·         WEB DE TURISME / EDIFICIS HISTÒRICS

www.turismetorredembarra.cat/que-ver-cgid-2

·         ARRELS DE TORREDEMBARRA


·         RUTA DELS INDIANS

www.turismetorredembarra.cat/ruta-dels-indians-gid-64

·         INDIANS I ALTRES

https://casastdb.wordpress.com

·         RUTES PER TORREDEMBARRA I LA RODALIA

www.turismetorredembarra.cat/userfiles/files/Torredembarra_portada_baixa_1aed_2020%281%29.pdf

·         FUNDACIÓ PERE BADIA

www.fpbadia.org/ca/inici

·         FUNDACIÓ PERE BADIA A VIQUIPÈDIA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Claustre_de_la_Fundaci%C3%B3_Pere_Badia

·         HISTÒRIA i PREMIS DE L’EDIFICI DE L’INS TORREDEMBARRA

http://iestorredembarra.cat/coneix-nos/historia.html

·         ESTACIÓ DE TREN

https://drive.google.com/file/d/0B0f-6X_yNkqYUmZsQWl2R0ZoZUk/view

·         FOTOS ANTIGUES

David MORLÀ i Xavier GARCIA (2011): L’Abans. Torredembarra. El Papiol: Efadós.

·         CASA HUGUET

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Huguet_(Torredembarra)

·         HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

Joaquim NOLLA (2001): Petita història de Torredembarra. Barcelona: Editorial Mediterrània.

·         LA BIBLIOTECA I CAL LLOVET

www.raco.cat/index.php/RecullTreballs/article/view/359659

·         CAL RATXET

www.raco.cat/index.php/RecullTreballs/article/view/359654

·         CAPELLA DE LA SORT

www.raco.cat/index.php/RecullTreballs/article/view/341236/431947

·         ARQUITECTURA RACIONALISTA

https://drive.google.com/file/d/0B0f-6X_yNkqYVkFBSi1GSzVXMlk/view

·         PATRONAT ANTONI ROIG

Gabriel COMES (1992): El Patronat Antoni Roig i l’ensenyament a Torredembarra, 1886-1935. Tarragona: El Mèdol.

·         COOPERATIVA

Jordi SUÑÉ (2005): Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra. Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

PRESENTACIÓ DELS ESTUDIS ALTAFULLENCS 49

El divendres 11 d'abril de 2025 vaig presentar a les antigues escoles Teresa Manero la miscel·lània Estudis Altafullencs número 49 que edita el Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 2027 vaig presentar l'edició número 41 . És, per tant, el segon cop que desenvolupo aquesta tasca. Aquí teniu el text que vaig preparar per la presentació d'enguany:   Altafulla 11 d’abril de 2025 Presentació dels Estudis Altafullencs número 49 Salutacions. Bona tarda a tothom, autors, autores, membres de la junta del Centre d’Estudis d'Altafulla, socis, veïns i també amics dels pobles de la rodalia. Abans de començar deixeu-me felicitar la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla, pels seus 49 Estudis Altafullencs , per la seva tasca continuada en el temps, per projectes tant interessants com l’Altapèdia, que podeu remenar des del web de l’entitat, els podcasts, les xarxes socials, les activitats culturals, l’assessorament als nous investigadors, les conferències, les sortides, les public...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

CAGANT MELODIES (1995-1999)

Tàrrega, 1998. Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla . Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs:  Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999). Els seus membres eren Jofre Borràs, Ivan Fortuny, Jordi Salvadó, Josep Cuscó, David Morlà, Francesc Aguilera i Jordi Suñé. Us podeu descarregar totes les cançons en aquest enllaç del drive . Sèrie d'imatges realitzades per Maria Rosa Wennberg i conservades a l'arxiu del Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Aquí teniu cançons de la primera maqueta: Festa major El poble encara resta mort però ja s’olora aquell ambient. De lluny sento les matinades, encara em queden un parell d’hores. Per la tarda la cercavila i per la nit, carretillada. Al matí següent, encara adormits,...
Imatge

EUSEBI MERCADER MERCADER

Eusebi Mercader Mercader (La Pobla de Montornès, 1856 - Barcelona, 1924) va fer negocis a Cuba i tornà a Catalunya el 1912, on continuà la seva tasca empresarial. Col·laborà amb el polític de la Lliga Regionalista Francesc Cambó. Al seu municipi, va encapçalar diverses iniciatives per de modernitzar les seves infraestructures. En aquestes accions va anar acompanyat d’Enric Rovira. És el cas, per exemple, de l’arribada del telèfon a la Pobla. Deixà 27.000 pessetes al seu testament per tal de fomentar l’ensenyament a la Pobla. El 1927, es creà un patronat per tal de gestionar aquest capital amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament al seu municipi. Aquest ens va estar format pels membres de la Junta d’Instrucció Pública de la Pobla de Montornès. El desembre de 1939, el patronat que administrava aquesta partida econòmica tenia una junta formada per Nemesio Alcaine Villuendas (president de la Junta Tradicionalista), Daniel Bonet Pàmies (mestre), Josep Roig Miquel (metge), Alfonso Monts...
Imatge

SANTA I ROSALIA

Per la Festa del Quadre va pujar a l'escenari un muntatge ben curiós. És tracta de lectura dramatitzada adaptada al català de la Torre per part de l'autor Carles Marquès. L'organització i el gruix d'actors prové del Nus, l'associació torrenca que promou el teatre des de fa una colla d'anys. La qüestió, però, és que l'obra llegida no era pas un text hagiogràfic. És una obra divertida de Franco Scaldati que Marquès va descobrir de casualitat. A través dels quadres escènics, els espectadors s'apropen a Santa i Rosalia, amb clucades d'ull a la història tradicional de la santuzza. Per cert, la música amb tocs de Julivert.
Imatge

Torredembarra té les arrels a la Garrotxa?

Això és un esborrany. Us animo a cerca coincidències de toponímia entre el Baix Gaià i les comarques del nord de Catalunya. No dubteu en escriure'm! antropologiaimesARROBAgmail.com La toponímia -el nom dels pobles, dels llocs i del relleu més proper- és una eina per a conèixer el passat. Per exemple, sabem que el substrat idiomàtic de l’Alt Pallars era d’orogen basc perquè molts dels seus municipis tenen noms amb desinències clarament basques: Unarre, Escalarre, Àrreu, Esterri d’Àneu, etc. L’Oriol P. em crida l’atenció per la coincidència de noms de Torredembarra i rodalies amb la toponímia del nord de Catalunya. Recordem que la Catalunya Vella, a l’època medieval, s’estenia des del Pirineu fins a la línia que marca el riu Llobregat. Posteriorment, els musulmans anaren reculant fins a resistir al Regne de Granada. Aquests territoris situats al sud del Llobregat són coneguts com la Catalunya Nova. Molt sovint es repoblaren amb persones vingudes de la Catalunya cristiana. ...
Imatge

HISTÒRIA D'ALTAFULLA I

El Centre d'Estudis d'Altafulla va presentar a finals de l'any passat el llibre Història d'Altafulla I. Prehistòria, romanitat i edat mitjana . Es tracta del darrer volum d'una col·lecció de tres llibres que ha editat aquesta entitat amb la voluntat de donar a conèixer la història del municipi. Es tracta d'una edició de luxe, amb tapa dura i paper setinat de format din-a4. En aquest volum hi han participat l'altafullenc Salvador-J. Rovira i Gómez -autor dels dos anteriors volums-, Amèlia Bargalló Ferrerons, Joan Menchon i Bes i Ramon Serra Rial. L'interès dels treballs va més enllà dels límits geogràfics del terme d'Altafulla. Els interessats per la història de la resta de municipis del Baix Gaià també gaudiran molt de la lectura del llibre.  
Imatge

ELS MOLINS DE VENT DE TORREDEMBARRA

Molí de Vent del carrer Molí de Vent.  Es tracta d’una construcció de pedra força antiga. Segurament es va alçar al segle XIX, quan els senyors de la vila van perdre el monopoli de serveis bàsics com el molí. Ara mateix, les seves restes estan ubicades en una zona comunitària de vivendes unifamiliars. Antigament, però, el molí formava part d’una gran propietat, amb terres de secà, masia i masovers. Sabem que els Borràs, una important família de comerciants, van ser-ne propietaris.  Tota la finca estava tancada per marges de pedra seca. Tenia garrofers, arbres fruiters, la casa del moliner, una quadra, una cisterna, un pou, una pallissa, una renglera d’aixolls i una era de batre, enrajolada i envoltada d’una petita paret. El 1964 es va començar a urbanitzar la zona. Molí del Coll de Creus. Es tracta d’un molí força modern que ha quedat en desús. Es troba ubicat en un indret molt especial, a la cruïlla dels termes municipals de la Torre, Altafulla i la Pobla de Montornès. A toca...
Imatge

Estudis Altafullencs 41

22 d’abril de 2017 Els centres d’estudis, present i futur Abans de presentar-vos la miscel·lània d’enguany del Centre d’Estudis d’Altafulla (CEA) m’agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions en veu alta al voltant dels centres d’estudis i la seva tasca. En primer lloc, destacar que la tasca dels centres d’estudis continua sent molt important. Tenim necessitat de recerca per conèixer millor el nostre passat i el nostre present. Tenim necessitat de recerca per a projectar-nos cap al futur com a comunitat. Volem conèixer millor el nostre patrimoni i activar-ne de nou. Volem dialogar amb els canvis constants de la nostra societat. Volem reflexionar al voltant de la identitat local i de país. Tenim la necessitat de crear. Tenim necessitat de crear benestar. De donar llum a tantes coses amagades. Tenim necessitat de localitat, de comarca, de territori. Tenim necessitat de fer teixit associatiu. De fomentar l’excursionisme. La recerca. Les conferències. L’art. Les expo...