MIQUEL MESTRE AVINYÓ


Jordi SUÑÉ (2009): Miquel Mestre Avinyó. Valls: Cossetània Edicions i Fundació Roca i Galès.







Ressenya a Cooperació Catalana escrita per l'historiador Joan M. Thomàs, Juliol-Agost de 2010 (núm. 334, pàg. 28-29).

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra.

Revista Cooperació, agost de 2009.

El Temps.

El Punt, 10-VII-2009.

Som-hi, agost de 2009.

El Periódico.

Pobleviu.cat.

Tottarragona.

Altafulla Ràdio.

Mailing

Cossetània

Presentació del llibre a Barcelona.

Retall de Punt Coop, una revista molt interessant.

Retall de l'espai Memòria Antifranquista del Baix Llobregat.

Retall del butlletí electrònic del Centre d'Informació i Documentació Europea d'Economa Pública, Social i Cooperativa,amb seu a la Universitat de València.


































Catàleg de Cossetània del juny de 2010.Presentació del llibre a Barcelona. 20 de novembre de 2009. Cafès dels Divendres de la Fundació Pere Ardiaca.

La Sínia, núm. 59, desembre de 2009, pàg. 18.












Segurament la Guerra Civil ha estat una dels interessos més evidents del conjunt de la historiografia catalana contemporània. Curiosament el llibre que aquí presentem tracta un tema encara poc conegut: què va passar amb el cooperativisme durant els tres anys de conflicte bèl·lic? Què va passar a la reraguarda amb les experiències revolucionàries i les desenes de cooperatives de tot tipus que existien?
El 1936 el cooperativisme català vivia un període d’expansió, amb una legislació favorable i un procés d’unificació de cooperatives i debat per la creació d’una Confederació de Cooperatives que reunís les diferents Federacions (agràries, de consum de treball, etc.). El cooperativisme de consum era encapçalat per Miquel Mestre Avinyó, un activista forjat a les lluites obreres del Baix Camp a la dècada de 1910. La Federació de Cooperatives de Catalunya unia les entitats de consum sota els principis de Rochdale: nombre il·limitat de socis, lliure adhesió, devolució d’excedents, inversió d’una part dels beneficis en cultura, etc.
El seu “apoliticisme” es va convertir en un simple “apartidisme” en un context de creixent radicalització dels discursos i les postures. Malgrat tot, el 18 de juliol arriba amb un aparent silenci de la Federació de Miquel Mestre. Dies després, veient com es desenvolupaven els esdeveniments el moviment va fer públic el seu suport a la causa antifeixista. El seu portaveu escrit, l’Acció Cooperatista, obria el 31 de juliol amb l’eloqüent titular “El pueblo que habló con las urnas ha tenido que confirmar por las armas su victoria”.
El cooperativisme es va posar del costat de la República, va enviar proveïments al front, va ajudar als atletes que eren a la capital preparats per a participar a les Olimpíades Populars, va organitzar compres a l‘engròs a l’estranger i va oferir els seus coneixements i experiències a les autoritats. (...)

David Morlà
Ressenya a La Directa,16 de desembre de 2009, p. 24.

Funció Pública, desembre de 2009.

L'Espurnanúm. 11, 2010, pàg. 19-23.

Cooperació Catalana, setembre de 2009.

Presentació a Mont-roig del Camp, octubre de 2009.

Presentació a Roda de Berà.

Retall de www.rodadebera.cat.

Retall del Web de l'Ajuntament de Roda de Berà.

Tinet

La Vanguardia, 31 de juliol de 2009.

Comentaris

Entrades populars

CRISIS I COOPERATIVISME

EL CARRER FREGINAL (TORREDEMBARRA)

La Pedra Alta de Can Ferrer

TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

MÚSICA I BICICLETES

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SANT NICASI DEL CATLLAR