QUI VA MATAR A PAU SOLÉ MENSA?

El segle XIX acabava amb conflictes militars, amb unes classes populars empobrides, amb diverses famílies migrant cap a Barcelona i amb tensions al camp. En aquest sentit, el cas del Catllar ens serveix d’exemple. L’any 1900, arran de les eleccions municipals, deu membres d’una de les dues candidatures electorals, els representants “del elemento liberal”, van acabar a la presó per motius polítics. En desconeixem els detalls. Encara estaven tancats quan va arribar la Festa Major d’estiu prevista pel 29 i el 30 d’agost i una part del poble va promoure un boicot a tots els actes. (Diario el Comercio, 26-VIII-1900) Els presos van ser alliberats a principis de setembre i molts veïns els anaren a buscar a la porta de la presó. El cronista del Diario del Comercio (8-IX-1900) diu que eren 17 carros i tartanes. En arribar a la plaça els esperava una multitud.

Aquell mateix any, el diumenge 2 de setembre, acabaria assassinat Pau “Sulé” Mensa, el jove catllarenc que havia liderat la fundació de la cooperativa tres anys abans i que havia llogat els grallers que havien de rebre els polítics locals recentment alliberats de la presó. (Diario del Comercio, 4-IX-1900) La seva mort quedà impune davant la justícia. I cal recordar els casos dels assassinats d’aquella mateixa època. A Renau, Pau Armengol, membre d’una família vinculada al poder municipal, fou acusat de matar un veí que li volia robar els préssecs de la seva finca el maig del 1900. Finalment, fou absolt. El 1875, Francisco Jové, pagès i alcalde de Tamarit, fou assassinat. I, el 1884, hi hagué un atemptat amb dinamita, sense víctimes, dirigit contra l’alcalde de Creixell, Pere Mercadé. Finalment, el 8 de juliol de 1889 hi hagué disturbis a Torredembarra amb motiu del cobrament de l’impost de consums en un moment de màxima crisi econòmica entre la població treballadora.

La mort de Pau Solé Mensa es produí l’any 1900 prop de l’actual Urbanització Mas Vilet dels Pins, al mateix municipi. La versió és del Diario del Comercio (5-IX-1900) que, no tenint notícies oficials s’havia afanyat a recollir testimonis del poble. A les 11 de la nit, Solé Mensa tornava caminant cap a casa seva provinent de Mas de Tolosa, a tocar de l’actual Urbanització l’Esplai Tarragoní, de visitar la que havia de ser la seva esposa. A mig camí l’esperaven dues persones que estaven amagades. De sobte s’hi abraonaren i li donaren un fort cop o l’estrangularen. Al lloc dels fets no es trobà sang. Sí que es localitzaren la seva gorra i la seva americana, que Solé deuria perdre en el transcurs d’una possible baralla. Un cop mort fou arrossegat uns dos metres. Col·locaren el cos damunt d’uns 50 feixos de llenya i damunt seu 15 feixos dels que gasten els forners per a fer pa. El seu cos fou cremat totalment, només en van quedar les cendres. Les fonts orals que hem recollit 115 anys després diuen que no es va trobar cap rastre i que, fins i tot, es va fer córrer que havia marxat, que Pau Solé havia fugit.

L’endemà de l’assassinat, la mare s’adonà de l’absència del seu fill i, sospitant el pitjor, el va anar a buscar pel defora trobant la gorra i l’americana.

El Diario del Comercio del 6 de novembre d’aquell any es feia ressò que Solé Mensa havia sol·licitat, dies abans de morir, permís per a rebre amb gralles els polítics locals que sortirien llavors de la presó. El Diario de Tarragona insistia que Mensa no estava posat en política, cosa que, com hem vist, era falsa. El Diluvio (8-IX-1900) es feia ressò dels rumors del Diario de Tarragona i atribuïa la desaparició a una fugida per no voler-se casar amb la seva promesa. La boda s’havia aplaçat vuit dies “á consecuencia de un pequeño entorpecimiento” i s’havia de casar l’11 de setembre.  Havia mort realment Solé Mensa? Havia fugit?

Llegim a Lo Somatent del 12 de setembre de 1900 que s’acabava de detenir a Llorenç Badia del Catllar i Pascual Soler de la Secuita. Sembla ser que foren alliberats per falta de proves. Tres anys després la família del mort fou jutjada per haver injuriat a Badia. El judici fou molt concorregut, assistint molts veïns del Catllar. De la mateixa manera, la família també es querellà contra Badia.

En el lloc on es produí l’assassinat s’hi posà una creu amb el nom de Solé Mensa. Encara hi és. Diuen que durant un temps s’hi va fer una missa anual en aquell indret. Actualment es pot veure una làpida a l’edifici de la cooperativa que recorda Solé Mensa i els socis fundadors i la plaça que dóna a la carretera porta el seu nom.
Els culpables deurien ser coneguts per tothom. Fixem-nos amb un detall. Pocs anys després de la mort de Solé, el confident de la policia Josep Rull "el Coix de Sans" i antic veí del Catllar es va entrevistar amb un grup d'homes que feia un temps havia comès un assassinat. Suposem que es tracta d'aquest homicidi. Ho recull Josep Dalmau al seu llibre El cas Rull (Editorial Columna). En tot cas, la mort de Solé va quedar impune.

No sabem ben bé quina relació té amb l’assassinat, però les tensions polítiques que hi havia al Catllar eren força importants. Els regidors esmentats que havien pogut sortir de la presó –la premsa parla d’indult-, no van poder votar a les eleccions de l’abril de 1901 perquè les autoritats locals no els ho van permetre. (Diario del Comercio, 30-IV-1901)

El setembre de 1902 apareixen nous detalls del moment posterior a l’assassinat a la premsa tarragonina. Segons una carta publicada al Diario del Comercio (6-IX-1902), l’ambient que es respirava al Catllar feia preveure un bany de sang si les autoritats superiors de la província no intervenien. Quan es va produir l’assassinat de Pau Solé, l’Ajuntament no es va afanyar a informar-ne per telèfon a les autoritats. De la mateixa manera, el jutjat d’instrucció tampoc va tenir pressa a traslladar-se al lloc dels fets. No només va fer això, sinó que va permetre que el jutge municipal va instruir les primeres diligències sent ell membre d’un dels bàndols confrontats. Pel Carnaval, suposem que de l’any 1901, hi va haver una baralla que va acabar amb 3 ferits. Segons la carta esmentada, en aquell moment, setembre de 1902, membres de la societat increpaven als que no ho eren de manera regular. A principis d’aquell mes, per culpa d’això, es va produir “un escándalo mayúsculo en las calles por consecuencia de las imputaciones que, sin razón ni fundamento, se dirigen contra vecinos que tienen a su favor la inocencia proclamada por los Tribunales.” Entenc que els acusats que van ser absolts eren increpats pel carrer pels socis de la cooperativa i que es produïen picabaralles.

Jordi Suñé

Comentaris

Entrades populars

Les 8 millors revistes de música en català

JOSEP MESTRES, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I CONSELLER DE LA MANCOMUNITAT

GIRA JULIVERT 2021!

CRISIS I COOPERATIVISME

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

EVOLUCIÓ DEL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE LA POBLA DE MONTORNÈS

SALVEM EL GAIÀ!