LA TAVERNA DELS SONS CELTES








Vaig assistir a l’estrena de Taverna dels Sons Celtes i va resultar ser una experiència immersiva. Música en directe, veus potents i una posada en escena que et feia sentir que tenies una cama a Irlanda i l'altra al Creixell. Els músics i cantants interactuaven amb el públic amb naturalitat, creant una atmosfera propera i festiva.

Vam picar de mans mentre la tavernera servia menjar i beguda, com si fóssim clients habituals del lloc. Espectacle viu, dinàmic i ple d’energia, que combina tradició i diversió d’una manera autèntica. Sens dubte, una proposta original amb teatre, cant a veus, guitarra, violí i altres instruments.

Es tracta d'una nova proposta de Teatralitzat, dels quals ja hem pogut gaudir de Memòries oblidades i Al safareig.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

ELS INICIS DEL CATALANISME AL BAIX GAIÀ

Jordi SUÑÉ (2008): Els inicis del catalanisme al Baix Gaià", Estudis Altafullencs , núm. 32, Pàg. 119-144 El podeu llegir sencer al Raco.cat . Llegiu l'article ampliat al llibre 10 retalls de Baix Gaià .

SOBRE EL NOU PLA DE MOBILITAT DEL NUCLI ANTIC DE TORREDEMBARRA

 Bon dia, Us escric en relació a les noves normes de mobilitat que afectaran al nucli antic de Torredembarra a partir de dimecres 17 de març de 2021. Entenc que les motivacions dels canvis es deuen a un intent de reduir el trànsit de cotxes pels carrers del nucli antic. És un objectiu lloable. Amb el vostre permís us faig arribar algunes reflexions que potser us poden ajudar. Els veïns del nucli antic haurem d’entrar amb el vehicle per descarregar, carregar la furgoneta amb els instruments per anar a treballar, etc. pel portal de Padrines. D’allí haurem de recórrer el carrer Major i arribar a la plaça de la Vila. Haurem de maniobrar el cotxe o la furgoneta entre la gent que passeja i pujar pel carrer Carnisseria. En arribar a la cruïlla haurem de girar amb dificultats cap al carrer Eduard Benot. No seria millor permetre l’entrada dels vehicles per descarregar o entrar els cotxes als garatges per les mateixes vies de sempre? Reduiríem el trànsit i els vehicles passarien per carrers ...
Imatge

CORPUS A TORREDEMBARRA

Dècada de 1970. Plaça de la Vila. Torredembarra. Compartida a les xarxes pel Juan Garcia.
Imatge

LES ASSOCIACIONS DE LA NOU DE GAIÀ

El Nou Gaià , núm. 13, febrer 2010, pàg. 25-26. La tradició associativa de pobles com La Nou ve de força lluny. En aquest article descobrirem quines van ser les primeres, qui les van encapçalar i de quin tipus eren. A través de les entitats ens endinsarem una mica més en la vida quotidiana d’aquest municipi pagès d’abans de la Guerra Civil. Les entitats del primer terç del segle XX es van poder desenvolupar gràcies a la legislació iniciada amb la llei d’associacions del 1887 i que es va anar completant amb altres més sectorials com la llei de sindicats agrícoles de 1906. D’abans d’aquest període tenim constància de l’existència de la confraria Santíssim Nom de Jesús de 1685, la confraria del Roser de 1865 i la confraria del Sagrat Cor de 1870. A partir del 1887, trobem entitats de diferent tipus. Per un costat hi havia les d’ajuda mútua, que eren molt importants per la manca de la seguretat social, tal i com la coneixem avui en dia. La Germandat del Gloriós Patriarca...
Imatge

TANKES I HAIKUS

  Aquest passat Sant Jordi, un dels llibres locals més comentats va ser el signat pel poeta i veí del Freginal Josep Lleixà i l'amic Jordi Morera , autor de les il·lustracions. Es tracta d'una obra editada per Sagrada Esparta, de Torredembarra. El nostre poeta de capçalera, d'arrels ebrenques, continua amb l'ànima creativa a l'orient, sempre reivindicat la llengua catalana, la natura, el mar, l'amor, els somnis, el records i la vida quotidiana. Pel que fa a Morera, reconeixerem el seu traç, a color, sobretot a l'estil d'aquests dibuixos costumistes que ens regala a través de les xarxes, aquests esbossos on podem reconèixer el paisatge humà de la Torre. El lector podrà llegir els dibuixos i pintar mentalment les poesies breus de cada pàgina. De nou, felicitats als autors i bona lectura!
Imatge

LA CANÇÓ PELS 50 ANYS DELS NOIS DE LA TORRE

  Entrevista a Ona la Torre . Notícia al TAC12 . Som els Nois de la Torre és l'himne dels Nois de la Torre i ha estat escrit en motiu dels 50 anys d'aquesta colla castellera. Es tracta d'una cançó que recull l'esperit de la colla, la seva història i el seu desig de seguir alçant castells. Julivert ha estat el grup encarregat de compondre i enregistrar el tema tot seguint les indicacions de la comissió de la colla que ha coordinat aquesta part de les accions per commemorar el cinquantè aniversari dels Nois. Curiosament, els Nois també han participat en dues parts de l'enregistrament. Un grup d'adults canta la tornada i la canalla interpreta una estrofa. El dia de l'estrena en directe de la cançó, el 23 d'agost de 2025, una bona representació de la colla va pujar a l'escenari a cantar la cançó amb Julivert. L'enregistrament compta amb una altra colaboració especial. Es tracta dels Grallers de la Torre que han posat el seu so a les parts instrumen...
Imatge

65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...