Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2011): Visca Santa Rosalia! Torredembarra: Pla Educatiu
d’Entorn de Torredembarra.
DL. T. 1459-2011
Veieu Torredembarra.cat, Tac 12 (minut 24:40), El Mònic i Ona la Torre. Aquí podeu llegir el text sencer sense imatges.
VISCA SANTA ROSALIA!
Explicar les tradicions del lloc als més petits és donar-los l’oportunitat d’arrelar i créixer forts amb les branques cap al món. Despertar la curiositat per les coses més properes és encendre l’espurna del coneixement. Quan les tradicions esdevenen de tots, la cohesió del poble és una realitat i la solidaritat pels moments difícils està garantida. Les festes populars creen comunitat, un imaginari comú malgrat la diversitat i la realitat complexa en la que vivim.
És per això que cal aplaudir iniciatives com la que us presentem: Visca Santa Rosalia! Es tracta d’un conte per explicar l’origen de la festa major de Torredembarra, aquesta vila marinera del Baix Gaià que acull a centenars de persones arribades d’arreu del món, que es projecta cap el futur amb eines com aquesta com un sol poble. El seu il•lustrador és el rierenc Joan Carles Blanch i l’autor del text, el Jordi Suñé. És una iniciativa del Pla Educatiu d’Entorn a partir d’una idea original de la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Torredembarra. La tirada que s’ha fet és de 1500 exemplars, la major part dels quals es distribuiran gratuïtament entre els alumnes de les escoles públiques del municipi.El conte pretén donar a conèixer als més petits les tradicions del poble, facilitar que en puguin gaudir i fer que no es perdin. Els infants, hagin nascut on hagin nascut, parlin la llengua que parlin a casa, coneixeran les tradicions del poble. Ja l’any passat es va treballar de valent el concepte de les arrels. Els infants van veure que les arrels eren vives, que es reguen entre tots, que hi ha arrels profundes i arrels més noves. Van adonar-se que les arrels ens ajuden a créixer i a descobrir el món. I, és clar, cal donar eines a la gent per a poder arrelar i alhora compartir el que cadascú pot aportar al conjunt del poble.
Les tradicions han de ser participatives, de tots, per crear col•lectivitat, per fer poble, per fer ciutat. Si no s’expliquen poden quedar en mans dels més grans i, és clar, en passar a millor vida s’emportarien per sempre més allò que vam ser. I llavors sí, aquest tros de món seria un trist tros de ciment gris, sense vida social. No ho podem permetre. És per això que és tan important la feina del Pla Educatiu d’Entorn.
He pensat moltes vegades: a partir de quan et sents d’un lloc? Ho dic pel fet que avui en dia és molt normal canviar de lloc de residència per motius laborals. A partir de quan et sents del lloc on has anat a parar? La resposta no la sé. Però estic segur que el dia que et lligues la faixa, et poses la camisa blau cel, t’arrapes a la pinya i se’t posa la pell de gallina sentint el cap de colla cridant “pit i amunt!” ja ets per sempre més d’aquell lloc. A partir d’aquell dia, segur. Per tant, socialitzem les nostres tradicions i aplaudim aquestes iniciatives. Que no ens faci vergonya tenir arrels.
I no esperem que els infants s’apropin a les tradicions del poble si no les coneixen. Les aprendran a estimar a partir, precisament, de què les coneguin i les visquin. I això és una feina de tots, no només de les escoles, que ja aprofiten amb saviesa aquest recurs per vincular els nens al seu poble. Arrelar al poble és un dret dels infants, sentir-se d’algun lloc. Els nens tenen dret a sentir-se orgullosos del lloc on viuen. Sense unes bones arrels els serà més difícil desplegar el seu coneixement, la seva curiositat.
----
El 10 de maig de 2012 vaig estar a la Fundació Onada presentant el conte Visca Santa Rosalia! Veieu la notícia a TAC12. Durant aquell curs vaig passar per les quatre escoles de primària.
---
Si voleu llegir el conte, cal que cliqueu en aquest enllaç.
Comentaris