El quadre de sant Antoni d’Altafulla

“Sant Antoni, gran Doctor:

D’Altafulla, que us venera,

sigueu sempre el protector.”

Retall dels goigs,

lletra de Mn. Isidre Saludes, 1984.

 

L’ermita de Sant Antoni es va començar a construir el 1714 gràcies als béns que va donar el pescador Baltasar Rabassa. En acabar-se els seus fons, l’octubre de 1716, els administradors i els jurats van impulsar un impost als pescadors corresponent a la catorzena part de la venda del peix. Aquesta iniciativa es va allargar un any.

El quadre de Sant Antoni era d’aquella època. Va sobreviure els atacs dels francesos de principis del segle XIX, que el van llençar i trepitjar amb els seus cavalls. Sant Antoni va salvar als altafullencs de l’epidèmia que afectava al poble l’any 1820 després de patir una cruenta sequera. Altafulla li va dedicar un vot de poble. En parlarem al següent capítol. La qüestió és que avui en dia se celebra la festa votiva al voltant de l’11 de setembre, recordant el dia que van baixar el quadre cap al nucli, i el dimarts de pasqua, quan van tornar el quadre a l’ermita. Aquesta pintura va ser cremada l’estiu de 1936 en el context de la Guerra Civil. L’actual quadre de Sant Antoni és una reproducció de l’any 1939.

Un testimoni del 1853, recollit per Francesc Blanc, relata que era tradició celebrar el vot a Sant Antoni “con toda pompa, decoro y solemnidad, acostumbrándose por la tarde bailar en la plaza de la Iglesia del santo una cocas con cuyo producto se costean los gastos de función y el descuento de las mismas se destinó a la reparación del santuario y casa del hermitano.”[1] Ball de coques!

Per cert, l’any següent, el 1854, es va baixar el quadre fins a la parròquia en agraïment “por haver el Santo librado a esta población del contagio del cólera”, segons escrivia el 1899 el rector Josep Vilaró al seu manuscrit Libro de Memorias.[2]

Els goigs més antics que es coneixen són del 1899. Són moltes les generacions que han gaudit d’aquest espai. Fixem-nos en un exemple. El 1927, per pasqua, es van fer actes durant tres dies. La primera jornada es va fer missa a la parròquia, balls a la Violeta i al cafè de Seguidill i sessions de teatre a càrrec de les companyies del municipi. L’endemà es va fer ofici al matí i completes a la tarda a Sant Antoni. El dia de l’aplec, amb la presència de molts carruatges, automòbils i forasters, es va fer processó fins a l’ermita i ofici. A les societats es van fer audicions de sardanes amb la cobla Principal del Camp i el Sextet Vilafranquí. Després es va dinar a l’ermita. Finalment, es van fer balls a les societats fins a les quatre de la matinada.

L’ermita ha tingut ermitans que s’han encarregat d’obrir la capella i de cuidar de l’entorn. Esmentem-ne alguns. Esteve Espina hi va ser fins el 1725. Josep Llorens Buyreu va ser-ho a mitjans del segle XIX i Prudencio Moreno i Josefa Járez entre el 1984 i 1989.



[1] Francesc BLANC (2010): “Manel Roig Pallarès, regidor i alcalde al quadrienni 1850-1853”. Estudis Altafullencs, núm. 34, pàg. 7-39.

[2] Isidre SALUDES (2014): “Tricentenari de l’ermita de sant Antoni”. Estudis Altafullencs, núm. 38, pàg. 7-17.


(La imatge és de la processó del dimarts de pasqua del 1957. Està extreta dels Estudis Altafullencs 38).


EL VOT DE POBLE

“Ai, adéu, vila menuda,/ oliveres, camp de blat!
Pels camins, vora la ruda,/ l'ase té un pas delicat.”

“Altafulla”, Marià Manent, La ciutat i el temps, 1961.

 

El 1820 una gran sequera afectava a Altafulla, cosa que va arribar a provocar la fam dels seus veïns. Ja sabeu que els problemes mai venen sols. Va aparèixer una mortífera epidèmia que va provocar desenes morts.

Els veïns van baixar en processó el quadre de Sant Antoni, pintat a principis del segle XVIII i conservat a l’ermita. En arribar al carrer de l’Espinac, a l’entrada del poble venint de l’ermita, va aixecar-se un núvol negre que s’anà fent més gran i esvaint-se a mesura que la processó avançava pels carrers. D’aquesta manera, amb el núvol desapareixent, l’epidèmia va esfumar-se. En senyal de gratitud van deixar el quadre mig any al poble. Per la pasqua florida de l’any 1821 retornaren, amb gran solemnitat, el quadre a l’ermita.

Des de llavors els altafullencs celebren la festa votiva a Sant Antoni al voltant de l’11 de setembre, que és el dia que van baixar el quadre. I el dimarts de pasqua, el dia de retorn de la imatge, també és celebrat, anant a dinar pels voltants de l’ermita.[1]



[1] Isidre SALUDES (2014): “Tricentenari de l’ermita de sant Antoni”. Estudis Altafullencs, núm. 38, pàg. 7-17.


Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.


Comentaris

Entrades populars

Les 8 millors revistes de música en català

JOSEP MESTRES, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I CONSELLER DE LA MANCOMUNITAT

GIRA JULIVERT 2021!

CRISIS I COOPERATIVISME

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

EVOLUCIÓ DEL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE LA POBLA DE MONTORNÈS

SALVEM EL GAIÀ!