El quadre de sant Antoni d’Altafulla

Va haver-hi un temps que els veïns dels pobles no tenien gaires eines per front a plagues o epidèmies. Moltes vegades acabaven invocant a algun sant. En cas d’aconseguir aturar les malvestats, el poble li prometia devoció eterna. D’aquí neixen les festes votives com la festa del Quadre de Torredembarra o la de Sant Nicaset del Catllar.
Doncs bé, el 1820 una gran sequera afectava a Altafulla cosa que va arribar a provocar la fam dels seus veïns. Ja sabeu que els problemes mai venen sols i va aparèixer una mortífera epidèmia que provoca desenes morts.
Els veïns van baixar en processó el quadre de sant Antoni pintat a principis del segle XVIII conservat a l’ermita. El passejaren per tots els carrers i en arribar al carrer de l’Espinac –a l’entrada del poble venint de l’ermita- va aixecar-se un núvol negre que s’anà fent més gran i esvaint-se a mesura que la processó avançava. D’aquesta manera, amb el núvol desapareixent, l’epidèmia va esfumar-se. En senyal de gratitud van deixar el quadre mig any al poble. Per la pasqua florida de l’any 1821 retornaren, amb gran solemnitat, el quadre a l’ermita.
Des de llavors els altafullencs celebren la festa votiva a sant Antoni al voltant de l’11 de setembre, que és el dia que van baixar el quadre. I el dimarts de pasqua, el dia de retorn del quadre, també és celebrat anant a dinar pels voltants de l’ermita.
Això que escric ho explica amb tot detall Isidre Saludes a l’article “Tricentenari de l’ermita de sant Antoni”, publicat als Estudis Altafullencs 38 (pàg. 7-17) el 2014.
Un testimoni del 1853 recollit per Francesc Blanc (a “Manel Roig Pallarès, regidor i alcalde al quatrienni 1850-1853”, Estudis Altafullencs 34, pàg. 7-39, 2010), explica que era tradició celebrar el vot a Sant Antoni el tercer diumenge de pascua de Resurrecció “con toda pompa, decoro y solemnidad, acostumbrandose por la tarde bailar en la plaza de la Iglesia del santo una cocas con cuyo producto se costean los gastos de función y el descuento de las mismas se destinó a la reparación del santuario y casa del hermitano.” Ball de coques!

Parlant de sequeres, una de molt llarga va succeir el 1552. Els cònsols tarragonins i el Capítol Catedral van fer una crida als pobles veïns per trobar-se a la capital el 8 de març i fer processó amb el braç de santa Tecla per demanar la seva intercessió. Els consells municipals d’Altafulla i de Tamarit hi anaren junts. En arribar a la platja Llarga començà a ploure. Els actes es feren dins de la Catedral perquè no va parar de ploure. Va funcionar! Ho he llegit al segon volum de la Història d’Altafulla (2007) escrit per Salvador-J. Rovira i editat pel Centre d’Estudis d’Altafulla.

(La imatge és de la processó del dimarts de pasqua del 1957. Està extreta dels Estudis Altafullencs 38).

Comentaris