“Sant
Antoni, gran Doctor:
D’Altafulla,
que us venera,
sigueu
sempre el protector.”
Retall
dels goigs,
lletra de Mn.
Isidre Saludes, 1984.
L’ermita de Sant Antoni es va començar
a construir el 1714 gràcies als béns que va donar el pescador Baltasar Rabassa.
En acabar-se els seus fons, l’octubre de 1716, els administradors i els jurats
van impulsar un impost als pescadors corresponent a la catorzena part de la
venda del peix. Aquesta iniciativa es va allargar un any.
El quadre de Sant Antoni era d’aquella
època. Va sobreviure els atacs dels francesos de principis del segle XIX, que
el van llençar i trepitjar amb els seus cavalls. Sant Antoni va salvar als
altafullencs de l’epidèmia que afectava al poble l’any 1820 després de patir
una cruenta sequera. Altafulla li va dedicar un vot de poble. En parlarem al
següent capítol. La qüestió és que avui en dia se celebra la festa votiva al
voltant de l’11 de setembre, recordant el dia que van baixar el quadre cap al
nucli, i el dimarts de pasqua, quan van tornar el quadre a l’ermita. Aquesta
pintura va ser cremada l’estiu de 1936 en el context de la Guerra Civil. L’actual
quadre de Sant Antoni és una reproducció de l’any 1939.
Un testimoni del 1853, recollit per Francesc Blanc, relata que era
tradició celebrar el vot a Sant Antoni “con toda pompa, decoro y solemnidad,
acostumbrándose por la tarde bailar en la plaza de la Iglesia del santo una
cocas con cuyo producto se costean los gastos de función y el descuento de las
mismas se destinó a la reparación del santuario y casa del hermitano.”[1] Ball de
coques!
Per cert, l’any següent, el 1854, es
va baixar el quadre fins a la parròquia en agraïment “por haver el Santo
librado a esta población del contagio del cólera”, segons escrivia el 1899 el
rector Josep Vilaró al seu manuscrit Libro
de Memorias.[2]
Els goigs més
antics que es coneixen són del 1899. Són moltes les generacions que han gaudit
d’aquest espai. Fixem-nos en un exemple. El 1927, per pasqua, es van fer actes
durant tres dies. La primera jornada es va fer missa a la parròquia, balls a la
Violeta i al cafè de Seguidill i sessions de teatre a càrrec de les companyies
del municipi. L’endemà es va fer ofici al matí i completes a la tarda a Sant
Antoni. El dia de l’aplec, amb la presència de molts carruatges, automòbils i forasters,
es va fer processó fins a l’ermita i ofici. A les societats es van fer
audicions de sardanes amb la cobla Principal del Camp i el Sextet Vilafranquí.
Després es va dinar a l’ermita. Finalment, es van fer balls a les societats
fins a les quatre de la matinada.
L’ermita ha
tingut ermitans que s’han encarregat d’obrir la capella i de cuidar de
l’entorn. Esmentem-ne alguns. Esteve Espina hi va ser fins el 1725. Josep
Llorens Buyreu va ser-ho a mitjans del segle XIX i Prudencio Moreno i Josefa Járez
entre el 1984 i 1989.
“Ai, adéu, vila menuda,/ oliveres, camp de blat!
Pels camins, vora la ruda,/ l'ase té un pas delicat.”
“Altafulla”, Marià Manent, La
ciutat i el temps, 1961.
El 1820 una gran sequera afectava a Altafulla, cosa que va arribar a
provocar la fam dels seus veïns. Ja sabeu que els problemes mai venen sols. Va
aparèixer una mortífera epidèmia que va provocar desenes morts.
Els veïns van baixar en processó el quadre de Sant Antoni, pintat a
principis del segle XVIII i conservat a l’ermita. En arribar al carrer de
l’Espinac, a l’entrada del poble venint de l’ermita, va aixecar-se un núvol
negre que s’anà fent més gran i esvaint-se a mesura que la processó avançava
pels carrers. D’aquesta manera, amb el núvol desapareixent, l’epidèmia va
esfumar-se. En senyal de gratitud van deixar el quadre mig any al poble. Per la
pasqua florida de l’any 1821 retornaren, amb gran solemnitat, el quadre a
l’ermita.
Des de llavors els altafullencs celebren la festa votiva a Sant
Antoni al voltant de l’11 de setembre, que és el dia que van baixar el quadre.
I el dimarts de pasqua, el dia de retorn de la imatge, també és celebrat, anant
a dinar pels voltants de l’ermita.[1]
[1]
Isidre SALUDES (2014): “Tricentenari de l’ermita de sant Antoni”. Estudis Altafullencs, núm. 38, pàg.
7-17.
Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.
Comentaris