elriu.cat

Conferència realitzada Roda de Berà el 25 d’abril de 2018 en motiu del Tricentenari de l’ermita de Berà i organitzada per Les Monges, Associació Cultural amb la col·laboració de l'Ajuntament de Roda de Berà. L’acte es va incloure a la seva XXXIII Setmana Cultural. Aquesta conferència també es va realitzar a Cal Maiam, a Torredembarra , dins la Setmana Cultural organitzada pel Grup de Dones de Torredembarra el 27 de setembre de 2018 . Aquest text està en constant construcció. Vaig retocant i afegint coses. La darrera modificació la vaig fer el 16 de març de 2020. Imatge del dia de la conferència al Casal Municipal les Monges de Roda de Berà Índex Introducció 1.        Ermites 2.        Ermites de la rodalia 3.        Vots de poble i festes majors 4.        El diable 5.        Santes Creus 6.        Bruixes 7.        Forats 8.        Tamarit 9.        Castells i cavallers 1         La febre de l’or 1         Altres 1      

Imatge de la presentació del llibre, l'exposició i el documental del 9 de juliol de 2017. Diumenge, 9 de juliol, a les 12 del migdia, es va presentar el llibre sobre l'ofici dels boters al Pati del Castell de Torredembarra. També es va inaugurar l'exposició d'eines i vam poder veure el vídeo que ha enregistrat la Carol Cubota. L'acte va estar inclòs dins el cartell d'actes de la  Festa del Quadre .  Ona la Torre , Tac 12  i el Diari Més n'han parlat aquests dies. Al web de l'Ajuntament podeu veure tots els detalls. Gabriel COMES i Jordi SUÑÉ (2017):   L'ofici de boter a Torredembarra . Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.  T 891-2017    ISBN: 978-84-697-4519-9 Un article per a la revista CEL OBERT: L’ofici de boter a Torredembarra Acaba de sortir publicat el llibre que recupera la memòria d’un dels oficis artesanals més importants que va tenir Torredembarra, el de boter. El 1889 Torredembarra tenia 153 boters i

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la

El dissabte 8 de setembre de 2018 es va presentar  al local del Centre d'Estudis d'Altafulla el llibre   El Baix Gaià al segle XX , escrit pel mestre i antropòleg Jordi Suñé. L'acte va ser conduït pel Hble. Sr. Josep Bargalló, conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.  La Baix Gaià al segle XX és un llibre que explica el passat més recent dels 11 pobles situats al nord del Tarragonès, a tocar del riu Gaià, i de l’antic terme de Tamarit. Es tracta d’un període de canvis polítics, demogràfics, urbanístics, econòmics, culturals i socials marxats per la guerra i la postguerra. Més enllà del conflicte bèl·lic, l’autor tracta temes ben diversos que van des de l’arribada de l’electricitat fins a la instal·lació dels càmpings, des dels Pomells de Joventut fins a als aplecs de sardanes del dilluns de Pasqua. Els protagonistes d’aquest treball són dones i homes cooperativistes, caramellaires, emprenedors, artistes, mestres, pagesos, boters, pescad

  Espai en construcció 1) BOSC PINTAT DE POBLET A l'obaga de les muntanyes de Prades hi ha un dels boscos més bonics del país. Fins ara coneixíem la ruta fins el mirador de la Pena, a tocar. Ara podem completar la descoberta de l'entorn de Poblet resseguint una ruta micològica molt curiosa. Es tracta de seguir les rutes marcades i trobar arbres pintats i cartells informatius sobre els bolets més comuns. El camí és apte per a tothom. Jo hi vaig destinar 3 hores, però és pot fer amb menys temps. Si voleu aparcar ben a prop cal que hi aneu ben aviat pel matí.  2) CAMÍ DE RONDA DE PALAMÓS A CALELLA DE PALAFRUGELL Aquesta ruta ressegueix el GR del litoral i està molt ben senyalat. Jo la vaig fer amb un matí. Pels que estem acostumats a les grans platges de Tarragona, aquest paisatge és sorprenentment escarpat i ple de racons molt bonics. A més a més, el camí travessa espais naturals protegits gràcies a la pressió ciutadana, cosa que és recordat per alguna placa commemorativa. Si us

Tàrrega, 1998. Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla . Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs:  Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999). Els seus membres eren Jofre Borràs, Ivan Fortuny, Jordi Salvadó, Josep Cuscó, David Morlà, Francesc Aguilera i Jordi Suñé. Aquí teniu cançons de la primera maqueta: Festa major El poble encara resta mort però ja s’olora aquell ambient. De lluny sento les matinades, encara em queden un parell d’hores. Per la tarda la cercavila i per la nit, carretillada. Al matí següent, encara adormits, pots sentir els versos de l’infern. Ballo al so del tabal. La nit em pren al seu cor. Que la música no pari mai. El matí ens trobarà prop de la platja estirats. Cada any ja som mé

Imatge dels presos de Salomó cedida per la Carmen Mallafrè. Alguns dels detinguts pels Fets d’Octubre de 1934 Creixell Josep Morros Fontanilles, Jaume Mercadé Jané, Mariano Rovira Casas i Salvador Solé Vidal. Segons el diari La Cruz (31-X-1934) també van detenir a Josep Fontanilles Morros i a Mariano Rovira Casas. El Catllar Pau Miró Armengol, Joan Llagostera Armengol, Josep Mañé Novell, Joan Palau Ferré,  Llorens Palau Ferré, Sebastià Seguí Gibert, Joan Vallespí Llop, Pau Jové Aluja i Pere Jové Mallafré. La Nou de Gaià Emili Duch Boronat (estigué 45 dies al Manuel Arnús), Josep Duch Virgili, Josep Fortuny Vidal, Joan Fortuny Vidal, Francesc Rovira Martí, Ramon Rovira Virgili, Josep Tomàs Alari i Pau Virgili Martí. La Pobla de Montornès Salvador Rovira Guasch, Josep Baldrich Miracle, Josep Solé Romeu, Agustí Pujol Ballesté, Ventura Borràs Riambau i Alfredo Font Margalef.

 Bon dia, Us escric en relació a les noves normes de mobilitat que afectaran al nucli antic de Torredembarra a partir de dimecres 17 de març de 2021. Entenc que les motivacions dels canvis es deuen a un intent de reduir el trànsit de cotxes pels carrers del nucli antic. És un objectiu lloable. Amb el vostre permís us faig arribar algunes reflexions que potser us poden ajudar. Els veïns del nucli antic haurem d’entrar amb el vehicle per descarregar, carregar la furgoneta amb els instruments per anar a treballar, etc. pel portal de Padrines. D’allí haurem de recórrer el carrer Major i arribar a la plaça de la Vila. Haurem de maniobrar el cotxe o la furgoneta entre la gent que passeja i pujar pel carrer Carnisseria. En arribar a la cruïlla haurem de girar amb dificultats cap al carrer Eduard Benot. No seria millor prohibir l’estacionament a l’Eduard Benot i al Freginal i permetre l’entrada dels vehicles per descarregar o entrar els cotxes als garatges per les mateixes vies de sempre? Redu

La foto de l'acte és del Toni Barà.

0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els nuclis de Ferran i Ardenya). Roda de Berà, 2010 Torredembarra, 2012 L’objectiu de tot plegat és