elriu.cat

Molt feliç amb la quarta edició del llibre " El Baix Gaià al segle XX " . Hi hem introduït molt poques esmenes. Molt agraït pel suport del Centre d'Estudis d'Altafulla (feu-vos-en socis!) i Silva Editorial. Trobareu més informació al web www.elriu.cat

Llegim al llibre d’actes del ple municipal de l’Ajuntament de Creixell que el novembre de 1926 es feien gestions, conjuntament amb els pobles de la rodalia, per tal que la Companyia Nacional de Telèfons d’Espanya desenvolupés per la zona la xarxa de telefonia. El 1934 feien tràmits amb Bonastre per aconseguir aquest servei. El 1935 es plantejaven visitar al president de la Generalitat per aconseguir el seu ajut. L’estiu del 1936 s’estava esperant l’arribada del telèfon. Finalment, el telèfon deuria arribar durant la guerra. Ho sabem perquè en acabar-se, el director de telèfons de la província de Tarragona va ordenar canviar de casa la central telefònica de Creixell per tal que estigués «en casa de personas adictas al régimen». L’Ajuntament va proposar que s’instal·lés a casa de la Teresa Llagostera Morros, a la plaça Major, on hi tenia una botiga que venia de tot. De la mateixa manera, es va acordar mantenir el telèfon de la secretaria del consistori. El 1941 la telefonista, la «Tresin

 

El vell món feudal, que mantenia el dret de cobrar delmes i de gaudir de monopolis, va veure com les polítiques liberals d’alguns governs estatals posaven fi als seus privilegis. El primer intent per acabar amb l’antic règim es va produir amb el Trienni Liberal, entre el 1820 i el 1823 . Les mesures per posar fi als privilegis feudals van topar amb l’oposició de nobles, bona part del clergat i una pagesia rural que no va poder adaptar-se a la nova legislació, que demanava pagar impostos amb diners i no pas amb part de les collites, en un context general de baixada dels preus agraris. És per aquest motiu que alguns sectors absolutistes van protagonitzar alçaments armats en forma de guerrilles. Aquesta situació va ser un precedent de les guerres carlines. Del Trienni, del mes  juny de 1822 , tenim diverses notícies difícils de datar amb precisió perquè es publicaven tard a la premsa i eren poc objectives. A Creixell i als pobles de la rodalia triomfaren els nous aires liberals contraris

 

Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (

  1901: La Veu del Poble 1914: Arriba l’electricitat a Torredembarra. 1914: Cintes Fité 1917: Es crea la Joventut Torredembarrense. 1918: Es crea la societat recreativa els Tranquils. 1919: Fàbriques d’Espardenyes Espina. 1921: Es creen els Pomells de la Joventut. 1921: Taller de Cintes i Brodats “Vídua de Francesc Cardona” 1922: Es crea la UDT. Anys 20: Cal Bofill. 1929: El Pes Anys 20: Casona del Carme 1930: Es crea la societat recreativa la Nova Germanor. 1935: Hermen Cortasa 1947: Fàbrica de Cintes Francesc Gual 1953: Manufactures Tèxtils Magem 1958: Fàbrica de cintes Lluís Juan 1960: Es comencen a urbanitzar els camps de conreu de regadiu de Torredembarra. 1960: Es construeixen hotels, càmpings. 1961: Es recuperen els Armats 1961: Fàbrica de cintes M. Assumpció Mercadé 1968: Es crea l’Agrupació Sardanista l’Antina. 1968: Es crea la coral Santa Rosalia 1968: Primer disc del Pedrol 1968: Conchita Bautista enregistra la cançó “La playa de Torredembarra” Anys 70: Long Play, la Travies

El Joan Olivé del Catllar em fa arribar aquest llibre que ressegueix la tradició castellera del seu poble. Es tracta d'una recerca realitzada pel tarragoní Joan Rovira que va ser premiada en el seu moment per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 2017. El treball ha estat editat per Cossetània dins la seva col·lecció l'Aixecador, de la qual ja n'havíem parlat en aquest web . Curiosament, una de les seves principals fonts han estat les cròniques periodístiques del secretari de l'Ajuntament catllarenc Ramon Roca, datades entre les anys 1877 i 1883. La història va més enrere. Al segle XVIII hi ha documentats balls de valencians al Catllar la Riera i la Torre. El Catllar és plaça castellera de primer ordre. El 1879 hi ha documentat el seu primer castell de nou. El va fer la Colla Nova de Valls. Entre els participants d'aquells castells mítics, l'autor es va ressò d'alguns noms que van esdevenir imprescindibles quan hi havia castells a la Raval,

Oli d'oliva de Ca l'Aurèlia! #km0 Oli d'oliva verge extra. Oli d'oliva de categoria superior, obtingut directament de les olives de producció pròpia mitjançant només procediments mecànics. Carrer Alt de Sant Pere, 30, Torredembarra, Baix Gaià. #calaurèlia   I seguiu a l' @hortatorrenca !!! #comerçdeproximitat

La Publicidad , 19-09-1902. La Vanguardia , 09-09-1927. La Vanguardia , 09-09-1928. Del 1902 tenim aquesta crònica: funcions religioses, una orquestra, balls, “conciertos por dos de las principales colles de gralles denominades Parets y Plegrins”, focs artificials, castells amb els Xiquets de Valls, serenates, professó “y otros festejos”. Fixem-nos com era la festa major del Santíssim Sagrament a la dècada de 1920. El dissabte es feia el repic de campanes, solemnes completes a la parròquia, il·luminació especial de la plaça i dels carrers cèntrics i ball de vigília. El diumenge a les set del matí repic de campanes i missa de comunió general, a les nou del matí anada a l’església amb les autoritats, l’orquestra i les noies portant el pa per a ser beneït, “consistente en unes sabrosas tortas que se reparten entre los fieles asistentes a los divinos Oficios”, a les deu ofici solemne amb orquestra, cant d’una missa i un orador especial. Al migdia, concert d’orquestra al cafè, llavors s