elriu.cat

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la

Imatge extreta de  https://twitter.com/AjTorredembarra . Gabriel Comes i Jordi Suñé 10 de setembre de 2017 Fira dels Indians Regidoria de Turisme-Ajuntament de Torredembarra

A la dècada de 1760 es va fer evident que el sistema de producció agrícola a Catalunya, basat encara en relacions feudals, no podia donar resposta a les necessitats que generava l’augment de població de l’època. Aquesta situació va provocar la crisi de subsistències del bienni 1763-64. En aquesta època se succeïren èpoques d’excés de pluges i d’intenses sequeres que van provocar problemes greus al camp i un augment del preu del pa.   A la Pobla de Montornès es van fer pregàries el 25 d’abril de 1764 per tal que plogués. Hem pogut conèixer el cas gràcies a la transcripció realitzada per l’estudiós Jordi Morant de dos documents de confraries de la Pobla:   “Nosaltres en dia Parròquia congregaren las Pregàrias lo dia de Sant March a 25 d’abril que feu lo dia que lo Magnífich Ajuntament ho demanà, lo dia primer de maig a la tarda feren professó de penitència, trabent lo Sant Chisto de sa capella y fins la Verge de la Soledat, lo portarenn professó ab moltes atxes y vestes y las senyores y

El 1783 és l’any de l’inici de les grans obres de reforma de l’ermita de Montornès. Just aquell any la Mare de Déu de Montornès va salvar la Pobla davant dels problemes que va provocar la intensa sequera. El cas és que tenim un testimoni de primera mà que s’ha conservat fins a dia d’avui. Es tracta del memorial escrit per l’Ajuntament de la Pobla de Montornès a l’Arquebisbe de Tarragona el 19 de març de 1788. Jo l’he pogut llegir gràcies a la reproducció que en va fer Amics de Montornès al programa del VII Centenari de l’ermita de Montornès l’any 1975. Aquí teniu un retall: “Ilmo. Y Rmo. Señor: El Ayuntamiento de Regidores y Síndicos del Lugar de la Pobla de Montornés, Arzobispado de V. S. Con el més rendido obsequio, a V. S. Expone que en el año 1783 por motivo de hallarse este Pueblo oprimido por la falta de lluvias, acudió penitente, y devoto a su Antigua titular y Patrona sobirana Virgen llamada de Montornés, venerada en su Ermita, llevandosela con solemne procesión de rogatives, á

Kampi ki Pugui va ser un grup de rock format per Enric Garrit, Julià Garcia, Jordi Figueras i Jordi Suñé. La banda va ser efímera i va continuar amb alguns canvis a la formació amb el nom de la Can Pistraques Band. La imatge és del periodista Jordi Sugranyes i és de l'any 1993, d'un concert realitzat a la sala d'actes de l'Institut Torredembarra.

Imatge de la presentació del llibre, l'exposició i el documental del 9 de juliol de 2017. Diumenge, 9 de juliol, a les 12 del migdia, es va presentar el llibre sobre l'ofici dels boters al Pati del Castell de Torredembarra. També es va inaugurar l'exposició d'eines i vam poder veure el vídeo que ha enregistrat la Carol Cubota. L'acte va estar inclòs dins el cartell d'actes de la  Festa del Quadre .  Ona la Torre , Tac 12  i el Diari Més n'han parlat aquests dies. Al web de l'Ajuntament podeu veure tots els detalls. Gabriel COMES i Jordi SUÑÉ (2017):   L'ofici de boter a Torredembarra . Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.  T 891-2017    ISBN: 978-84-697-4519-9 Un article per a la revista CEL OBERT: L’ofici de boter a Torredembarra Acaba de sortir publicat el llibre que recupera la memòria d’un dels oficis artesanals més importants que va tenir Torredembarra, el de boter. El 1889 Torredembarra tenia 153 boters i ta

  Julivert és un grup de cançons populars i de taverna . Tots els músics d’aquesta formació són del Baix Gaià. Julivert fa recerca de cantarelles i cançons pels pobles de la rodalia i les incorpora al seu repertori, que també inclou també un bon gruix de cançons d’ara i de sempre per a ser cantades de manera col·lectiva. L’acordió diatònic i el cant a veus identifica aquest grup que encomana ganes de gresca i de ballar. Julivert es passeja amunt i avall del país, passant per festes majors, festivals i actes culturals de tota mena. Enguany Julivert ha enregistrat el seu disc A Tamarit! (Microscopi, 2022) . Aquest 2022 Julivert compleix 10 anys de vida i arribarà als 300 concerts realitzats per Catalunya, Mallorca, Euskadi i Anglaterra. Les arrels de Julivert es remunten al 2007, ara fa 15 anys, quan una colla de músics de Torredembarra es van agrupar amb el nom de l’Hort del Nap per cantar cançons a les festes populars. El grup va anar evolucionant fins a consolidar l’actual formac

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu

Us recomano l'exposició del Marc Padrell a la sala Lluís d'Icard! L'accés és per la porta principal de l'Ajuntament de Torredembarra. L'horari és de deu a cinc de la tarda. Hi trobareu fotografies dels pescadors de Torredembarra i de la llotja. La tècnica emprada és la cinotípia i el que més m'ha cridat l'atenció són les hores dedicades a estar dins de les barques de pesca fins a trobar la foto que expliqui la seva vída quotidiana, les persones, la seva feina. Veieu més informació al Torredembarra Actualitat .

Hi ha moltes de llegendes on apareix el diable. A Santa Perpètua del Gaià va intentar aconseguir l’ànima d’un jove que pretenia a la princesa. [1] El diable també va ser a Santes Creus intentant quedar-se amb l’ànima d’un monjo. [2] Al diable se’l va veure per Can Ferrer de la Cogullada, a la carretera que porta a Vila-rodona. Es veu que un anacoreta o una dona, segons la versió, duia una pedra que serviria per acabar la catedral de Tarragona. Una vella amb olor a sofre li va dir que aquella roca ja no feia falta i el protagonista d’aquesta història la va deixar caure a terra i va quedar clavada. Encara hi és. També s’ha vist el diable a Santa Coloma de Queralt. Diuen que el Queixal de la Bruixa era un carreu que havia de formar part del Pont del Diable de Martorell. De fet, era l’última peça que faltava per acabar el Pont. Doncs bé, el dimoni, atrafegat en complir la proesa d’enllestir l’obra en una nit a canvi de l’ànima d’una dona, va veure com sortia el sol quan passava per d