Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Aquests mesos es parla molt de tornar a construir pisos. Hi ha una manca evident d'habitatge. Els tràmits es facilitaran i es reservaran espais per a pisos de protecció oficial.  La música sona bé però es tindrà en compte la necessitat de serveis públics de la població? I la necessitat de zones verdes? I necessitat de tenir recursos com aigua potable? Un dels espais destinats a pisos serà l'aparcament del costat del pont de Clarà, a tocar de la via de tren, l'antiga nacional 340. Seran pisos de protecció oficial.  Què comporta aquesta decisió? En primer lloc, perdre places d'aparcament. En segon lloc, situar els pisos de protecció oficial lluny del nucli, l'únic espai on és possible la necessària barreja social. En tercer lloc, situem a l'extraradi infants i joves que no gaudiran de la possibilitat de fer la vida a peu. La vila de Torredembarra necessita habitatge. Cal rehabilitar bona part de les cases antigues deshabitades, cal créixer de manera compacta i cal...

Per Sant Jordi vaig poder gaudir de plaça. Vaig compartir bones estones amb Ona la Torre, la Destileria, el Gerard i l'Anna, el Patronat de Cultura, el Josep, etc. Molt agraït per les converses sobre el Pirineu que vam poder fer al voltant del llibre del Riu de les dones . La següent estació és aquest diumenge pel matí, al Biocultura, a l'estand de Solanell i de Sostre Cívic. Ens veiem allí!

Obrim una Setmana Santa plena d’activitats preparades amb cura durant mesos, que formen part d’unes tradicions transmeses de pares a fills des de fa generacions. És una setmana, que enguany arriba molt aviat, que ens obrirà les portes a la pasqua, al bon temps, a la primavera, al renaixement de la natura, aquest renaixement cíclic que endreça les nostres vides i la de la resta dels éssers vius. Cada cop costa més, però, saber on som. Ara que, amb el canvi climàtic, el fred no acaba d’arribar, i la calor ha esdevingut molt pesada a l’estiu. El consumisme empès per les noves tecnologies encara ha desdibuixat més aquest temps cíclic, que ens portava a hivernar, a cuinar amb els productes de temporada, a endreçar, apedaçar les coses, emblanquinar les cases, revisar la roba, a fer el canvi d’armari. Toca asserenar els cors i tornar a compartir places i carrers. Toca reflexionar i tornar a fer poble. Toca enfortir el nostre teixit associatiu, que té la virtut de lligar ànimes, fome...

Títol: La Pobla de Montornès, un viatge pel record Autors: Jordi Suñé Morales Gènere: Història / Fotografia ISBN: 978-84-09-75161-7 Pàgines: 376 Mides: 170×240 Any: 2025 Idioma: català Preu: 25 € Aquest llibre recull 800 imatges del segle XX de la Pobla de Montornès. És un treball és testimoni de la transformació d’un municipi que conserva la seva pròpia identitat i que té història. Hi trobareu moltes cares conegudes, els carrers com eren abans, les botigues, el cinema, el sindicat, els carros, l’estació de tren, els antics oficis, les festes populars, les colles d’amigues i d’amics, les entitats, la fàbrica, les escoles, l’ermita i la Mare de Déu de Montornès, la parròquia, fets històrics i diversos personatges que han tingut una vida destacada fora de la Pobla. Teniu entre les mans l’oportunitat de submergir-vos al passat de la Pobla i d’explicar en veu alta les històries que hi ha al darrere de cada imatge. Jordi Suñé Morales (Torredembarra, 1975) és mestre, músic, llicenciat en ant...

  Fotografia de la Torre del Mar de Creixell. FONS ACAP20 1024.  Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. La Torre del Mar va ser construïda al segle XVI amb finalitats defensives, quan corsaris, turcs i  pirates senyorejaven per la Mediterrània i viure a prop de la costa era perillós. La seva situació estratègica, al costat del camí reial que comunicava Barcelona amb València, va atreure després la instal·lació d’un hostal. L’Hostal de la Figuereta, així era conegut el negoci, va esdevenir una referència clau per a comerciants, transportistes i gent de pas. Al mapa elaborat per l’Estat borbònic el 1716 per acompanyar la descripció del Corregiment de Tarragona s’hi pot llegir perfectament el topònim «La Figuereta». [1] En realitat, malgrat el nom, l’Hostal eren dos negocis. Hi havia l’Hostal de Dalt i el de Baix. Els dos estaven ubicats a la mateixa zona, l’un davant de l’altre. Els March eren senyors dels dos però només amos d’un d’ells, el de baix. A la pràc...

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...

  14 de juny: Nois de la Torre 21 de juny: Carrer Carnisseria 10 d'agost: Marçà 22 de novembre: Esplai Matinada I veieu els concerts del 2026 !

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...

 

Jordi Suñé Morales Centre d’Estudis Sinibald de Mas Text llegit al XIV Congrés de la CCEPC “Els rius: territori, societat i cultura” El riu Gaià neix a Santa Coloma de Queralt i desemboca a Tamarit. És un riu mediterrani, de 59 quilòmetres de llargada. Des de l’any 1975 pateix l’acció de l’embassament del Catllar. Malgrat tot, el recorregut del riu amaga una bellesa paisatgística, històrica i humana que convé explicar. El Gaià travessa les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès. Els torrents que li són tributaris i el conjunt del territori d’influència del riu abasta també parts de l’Anoia i del Penedès. Durant segles, els seus habitants han aprofitat l’aigua i la seva força corrent per viure, treballar la terra i generar energia. El paisatge d’aquest territori varia des de la capçalera fins a la desembocadura. A l’extrem de la Conca de Barberà, a la comarca natural de la Baixa Segarra, a uns 700 metres d’alçada, els cultius herbacis omplen els cinc sentits del vi...