L'HOSTAL DE LA FIGUERETA

 
Fotografia de la Torre del Mar de Creixell. FONS ACAP20 1024.  Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

La Torre del Mar va ser construïda al segle XVI amb finalitats defensives, quan corsaris, turcs i  pirates senyorejaven per la mediterrània i viure a prop de la costa era perillós. La seva situació estratègica, al costat del camí real que comunicava Barcelona amb València, va atreure després la instal·lació d’un hostal al segle XVIII.

L’Hostal de la Figuereta, així era conegut el negoci, va esdevenir una referència clau per a comerciants, transportistes i gent de pas. Al mapa elaborat per l’Estat borbònic el 1716 per acompanyar la descripció del Corregiment de Tarragona es pot llegir perfectament el topònim “La Figuereta”.[1]

En realitat, malgrat el nom, l’Hostal eren dos negocis. Hi havia l’Hostal de Dalt i el de Baix. Els dos estaven ubicats a la mateixa zona, l’un davant de l’altre. Els March eren senyors dels dos però només amos d’un d’ells, el de baix. A la pràctica, això volia dir que cobrava els drets senyorials d’un i el lloguer de l’altre. A l’exterior de l’hostal dels March hi havia estables, una sínia i un hort. Hi havia una cisterna i un abeurador per als cavalls. L’Hostal de Dalt va ser construït cap el 1635 pel pagès de Creixell Jaume Salvador. A finals del segle XVIII era propietat de Francesc Roig i Oliva.[2]

No cal dir que la competència entre els dos arrendataris va anar en augment. Va arribar un punt que van haver de negociar. El propietari i els March acordaren que el contracte de lloguer anual dels dos hostals aniria a parar a la mateixa persona.

L’historiador Salvador-J. Rovira ha rescatat els noms d’alguns llogaters de l’Hostal de Baix entre els anys 1788 i 1830: Josep Calbó, el pagès creixellenc Joan Juncosa, Francesc Ros de Tarragona i Ramon Folc de Vilafranca del Penedès.

Tenim algunes notícies curioses de l’Hostal de la Figuereta gràcies a què el baró de Maldà hi va estar almenys en dues ocasions. El 1777 s’ostatjà al de l’esquerra mirant Tarragona, el de Baix, el que era propietat dels March. El menjar que li serviren “fou poca cosa, suposat que els pollastres eran durs com una banya y lo such tant picant que no hi havia consol pels ulls”. Déu ni do! El 1782 hi tornà i aquesta vegada coincidí amb “una colla de contrabandistes o bandolers”. Aquesta darrera data ens ajuda a entendre l’ambient que es vivia en aquella època per un lloc de pas com aquell. Les conseqüències deurien ser mortals. Ho diem perquè l’any 1722 l’arquebisbe de Tarragona va prohibir al rector de la parròquia de Creixell anar fins a l’Hostal amb vestidures a donar l’extremunció als morts. De fet, la màxima autoritat eclesial de la zona ordenà que els cadàvers produïts a l’Hostal fossin traslladats fins al poble.[3]

Va passar el temps i l’Hostal va tancar. La Torre va quedar allí, testimoni d’uns altres temps, i va anar veient com el camí polsegós s’enquitranava i s’omplia de cotxes. Un dia, per sorpresa de molts veïns, la Torre va desaparèixer per construir un restaurant.



[1] Jordi ROVIRA i Andreu DASCA (1995): Descripció del Corregiment de Tarragona. Tarragona: Virgili, editor.

[2] Salvador J.-ROVIRA (2003): Els March. Valls: Cossetània Edicions, pàg. 79-81.

[3] Informe de la visita de l’arquebisbe, 1722, AHAT.

Retall del mapa del Corregiment de Tarragona, 1716, dibuixat pel Comte de Darnius, conservat a l’Archivo Nacional (Madrid). Còpia digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Entre 1947 i 1957. ANC1-1236-N-5715. Pere Català i Roca.

Comentaris

Entrades populars

SANT JORDI 22'

TEMPS ERA TEMPS. 108 FOTOS INÈDITES.

OLI DE CA L'AURÈLIA

LES FESTES MAJORS DE CREIXELL DEL 1902, 1927 I 1928

LA SÍNIA DE LA VILA

ALGUNES EFEMÈRIDES TORRENQUES

LA CENTRALETA DE TELEFÒNICA DE CREIXELL