Fotografia de la Torre del Mar de Creixell. FONS ACAP20 1024. Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.
La Torre del Mar va ser construïda al segle XVI amb finalitats defensives,
quan corsaris, turcs i pirates
senyorejaven per la Mediterrània i viure a prop de la costa era perillós. La
seva situació estratègica, al costat del camí reial que comunicava Barcelona
amb València, va atreure després la instal·lació d’un hostal.
L’Hostal de la Figuereta, així era conegut el negoci, va esdevenir
una referència clau per a comerciants, transportistes i gent de pas. Al mapa
elaborat per l’Estat borbònic el 1716 per acompanyar la descripció del
Corregiment de Tarragona s’hi pot llegir perfectament el topònim «La Figuereta».[1]
En realitat, malgrat el nom, l’Hostal eren dos negocis. Hi havia
l’Hostal de Dalt i el de Baix. Els dos estaven ubicats a la mateixa zona, l’un
davant de l’altre. Els March eren senyors dels dos però només amos d’un d’ells,
el de baix. A la pràctica, això volia dir que cobraven els drets senyorials
d’un i el lloguer de l’altre. A l’exterior de l’hostal dels March hi havia
estables, una sínia, un hort, una cisterna i un abeurador per als cavalls. L’Hostal
de Dalt va ser construït cap el 1635 pel pagès de Creixell Jaume Salvador.
A finals del segle XVIII era propietat de Francesc Roig i Oliva.[2]
El 1735 a l’Hostal de Baix hi vivien Domingo i Maria Fortuny,
Sebastià Miracle, Teresa Rovira, «la criada» i Bassissa (?). A l’Hostal de Dalt,
Joan, Teresa i Àngela Oliva, Elisabet Gomis i Elisabet Vivas.[3]
L’historiador Salvador-J. Rovira ha rescatat els noms d’alguns llogaters de
l’Hostal de Baix entre els anys 1788 i 1830: Josep Calbó, el pagès creixellenc
Joan Juncosa, Francesc Ros de Tarragona i Ramon Folc de Vilafranca del Penedès.
No cal dir que la competència entre els dos arrendataris va anar
en augment. Va arribar un punt que la situació va esdevenir insostenible i van
haver de negociar. Finalment, el propietari i els March acordaren el 1797 que
el contracte de lloguer anual dels dos hostals aniria a parar a la mateixa
persona.
Tenim algunes notícies curioses de l’Hostal de la Figuereta
gràcies a què el baró de Maldà hi va estar almenys en dues ocasions. El 1777 s’hostatjà
al de Baix. El menjar que li serviren «fou poca cosa, suposat que els
pollastres eran durs com una banya y lo such tant picant que no hi havia consol
pels ulls». El 1782 hi tornà i aquesta vegada coincidí amb «una colla de
contrabandistes o bandolers». Aquesta darrera dada ens ajuda a entendre
l’ambient que es vivia en aquella època en un lloc de pas com aquell. Les
conseqüències deurien ser mortals. Ho diem perquè l’any 1722 l’arquebisbe de
Tarragona va prohibir al rector de la parròquia de Creixell anar fins a
l’Hostal amb vestidures a donar l’extremunció als morts. De fet, la màxima
autoritat eclesial de la zona ordenà que els cadàvers produïts a l’Hostal
fossin traslladats fins al poble.[4]
Va passar el temps i l’Hostal va tancar. La Torre va quedar allí, testimoni d’uns altres temps, i va anar veient com el camí polsegós s’enquitranava i s’omplia de cotxes. Un dia, per sorpresa de molts veïns, la Torre va desaparèixer per construir-hi un restaurant. Corrien els anys 50 del segle XX. «Estàvem collint cotó...», recorda a la Maria Mercè Cañellas.
[1] Jordi ROVIRA i Andreu DASCA (1995): Descripció
del Corregiment de Tarragona. Tarragona: Virgili, editor.
[2] Salvador J.-ROVIRA (2003): Els March.
Valls: Cossetània Edicions, pàg. 79-81.
[3] Llibre de compliment pasqual, 1735, parròquia
de Creixell, AHAT.
[4] Informe de la visita de l’arquebisbe, 1722, parròquia
de Creixell, AHAT.
Retall
del mapa del Corregiment de Tarragona, 1716, dibuixat pel Comte de Darnius,
conservat a l’Archivo Nacional (Madrid). Còpia digital de l’Institut Cartogràfic
i Geològic de Catalunya.
.png)
Comentaris