L'HOSTAL DE LA FIGUERETA

 
Fotografia de la Torre del Mar de Creixell. FONS ACAP20 1024.  Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

La Torre del Mar va ser construïda al segle XVI amb finalitats defensives, quan corsaris, turcs i  pirates senyorejaven per la Mediterrània i viure a prop de la costa era perillós. La seva situació estratègica, al costat del camí reial que comunicava Barcelona amb València, va atreure després la instal·lació d’un hostal.

L’Hostal de la Figuereta, així era conegut el negoci, va esdevenir una referència clau per a comerciants, transportistes i gent de pas. Al mapa elaborat per l’Estat borbònic el 1716 per acompanyar la descripció del Corregiment de Tarragona s’hi pot llegir perfectament el topònim «La Figuereta».[1]

En realitat, malgrat el nom, l’Hostal eren dos negocis. Hi havia l’Hostal de Dalt i el de Baix. Els dos estaven ubicats a la mateixa zona, l’un davant de l’altre. Els March eren senyors dels dos però només amos d’un d’ells, el de baix. A la pràctica, això volia dir que cobraven els drets senyorials d’un i el lloguer de l’altre. A l’exterior de l’hostal dels March hi havia estables, una sínia, un hort, una cisterna i un abeurador per als cavalls. L’Hostal de Dalt va ser construït cap el 1635 pel pagès de Creixell Jaume Salvador. A finals del segle XVIII era propietat de Francesc Roig i Oliva.[2]

El 1735 a l’Hostal de Baix hi vivien Domingo i Maria Fortuny, Sebastià Miracle, Teresa Rovira, «la criada» i Bassissa (?). A l’Hostal de Dalt, Joan, Teresa i Àngela Oliva, Elisabet Gomis i Elisabet Vivas.[3] L’historiador Salvador-J. Rovira ha rescatat els noms d’alguns llogaters de l’Hostal de Baix entre els anys 1788 i 1830: Josep Calbó, el pagès creixellenc Joan Juncosa, Francesc Ros de Tarragona i Ramon Folc de Vilafranca del Penedès.

No cal dir que la competència entre els dos arrendataris va anar en augment. Va arribar un punt que la situació va esdevenir insostenible i van haver de negociar. Finalment, el propietari i els March acordaren el 1797 que el contracte de lloguer anual dels dos hostals aniria a parar a la mateixa persona.

Tenim algunes notícies curioses de l’Hostal de la Figuereta gràcies a què el baró de Maldà hi va estar almenys en dues ocasions. El 1777 s’hostatjà al de Baix. El menjar que li serviren «fou poca cosa, suposat que els pollastres eran durs com una banya y lo such tant picant que no hi havia consol pels ulls». El 1782 hi tornà i aquesta vegada coincidí amb «una colla de contrabandistes o bandolers». Aquesta darrera dada ens ajuda a entendre l’ambient que es vivia en aquella època en un lloc de pas com aquell. Les conseqüències deurien ser mortals. Ho diem perquè l’any 1722 l’arquebisbe de Tarragona va prohibir al rector de la parròquia de Creixell anar fins a l’Hostal amb vestidures a donar l’extremunció als morts. De fet, la màxima autoritat eclesial de la zona ordenà que els cadàvers produïts a l’Hostal fossin traslladats fins al poble.[4]

Va passar el temps i l’Hostal va tancar. La Torre va quedar allí, testimoni d’uns altres temps, i va anar veient com el camí polsegós s’enquitranava i s’omplia de cotxes. Un dia, per sorpresa de molts veïns, la Torre va desaparèixer per construir-hi un restaurant. Corrien els anys 50 del segle XX. «Estàvem collint cotó...», recorda a la Maria Mercè Cañellas.



[1] Jordi ROVIRA i Andreu DASCA (1995): Descripció del Corregiment de Tarragona. Tarragona: Virgili, editor.

[2] Salvador J.-ROVIRA (2003): Els March. Valls: Cossetània Edicions, pàg. 79-81.

[3] Llibre de compliment pasqual, 1735, parròquia de Creixell, AHAT.

[4] Informe de la visita de l’arquebisbe, 1722, parròquia de Creixell, AHAT.

Retall del mapa del Corregiment de Tarragona, 1716, dibuixat pel Comte de Darnius, conservat a l’Archivo Nacional (Madrid). Còpia digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Entre 1947 i 1957. ANC1-1236-N-5715. Pere Català i Roca.

Comentaris

Entrades populars

4 d'ABRIL: NOU LLIBRE! DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

CRISIS I COOPERATIVISME

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

GIRA JULIVERT 2024!

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

LES ÀNIMES DE TAMARIT

LA GUERRA DE CUBA

SANT NICASI DEL CATLLAR