EN CATALÀ, SI US PLAU




09/09/2024
Espuña
"Bon dia,
Sóc client vostre, de diversos producte. Tinc a la nevera, ara mateix,  "Hilos de jamón curado". Us felicito pel sabor i la qualitat. Seguiré comprant els vostres productes. Us faig arribar una proposta: que etiqueteu també en la nostra llengua. Sabeu que estem patint una pèrdua de parlants de català en un context de substitució lingüística. Tots en som responsables. Us animo a a fegir el català a les llengües que empreu als vostres envasos. Salutacions cordials des de Torredembarra, Jordi Suñé"

08/09/2024
Saplex

"Bon dia,

Soc client vostre. Compro les bosses compostables a Torredembarra a l'Spar.
Us escric per a proposar-vos com a consumidor que també poseu el text de l'etiqueta en català. Ja us vaig escriure ara fa tres anys. Ja em disculpareu, però estem patint un procés molt greu: la nostra llengua està sent substituïda. No és poca cosa. Darrere la desaparició d'una llengua, descobrim que perdem tota una cultura, una manera de viure al món.
Veig que teniu el distintiu de qualitat ambiental i que per tant teniu uns valors positius, que comparteixo. Doncs això, penso que també estaria bé ajudar a preservar la llengua emprant-la a l'etiqueta de les bosses, junt amb el castellà. És tan sols una proposta, gràcies pel vostre temps,

Jordi Suñé" 

27/06/24

Gavarres

"Bon dia, em dic Jordi Suñé i sóc de Torredembarra. Ahir vam anar a veure "Del revés 2". Vam xalar. La sala estava plena de gent, feia goig. Us escric per suggerir-vos que, en el futur, projecteu aquesta mena de pel·lícules en llengua catalana. Tots els infants i adolescents de Catalunya saben parlar en català, entendran a la perfecció la pel·lícula. Amb aquesta acció ajudareu a l'ús social de la llengua catalana que, com sabeu, està en regressió per diferents motius. Una de les causes principals és que la major part de productes audiovisuals a internet, televisió i cinema estan en castellà. Davant d'un context de canvi social, convé el foment de la llengua catalana com a eina de cohesió. Vosaltres hi podeu contribuir. Ara esteu fent just el contrari. Perdre la llengua, és perdre la cultura. No ens podem permetre aquest luxe i fer perdre les arrels a tot un país. Sense arrels no hi ha futur, només un present continu fet de consumisme sense sentit. Us faig saber la meva opinió com a usuari dels cinemes Gavarres de Tarragona per tal que la conegueu i pogueu valorar amb coneixement de causa el sentir dels vostres clients, salutacions, Jordi Suñé"

11/07/2024 

Avui he escrit a Decathlon:

"Bon dia, sóc client vostre i molt content pel servei.

Només voldria fer-vos arribar un suggeriment per tal que el tingueu en consideració; per tal que conegueu l'opinió d'un client vostre.

Soc client tant en Tarragona com en Vila-real. En Tarragona utilitzeu tota la cartelleria en les dues llengües cooficials a la comunitat i en Vila-real tan sols una, el castellà. No us penseu, el castellà l'entenc a la perfecció, i m'encanta. Però estaria molt bé que utilitzéssiu també la nostra llengua, que també és cooficial a la comunitat valenciana. A part d'ajudar a la seua preservació, ens faríeu sentir encara més a prop vostre.

Reitero el meu agraïment pel vostre servei. Tingueu en compte la meua aportació tan sols com una opinió més d'un client vostre.

Jordi Suñé"

16/07/2024

"Bon dia,

A casa som usuaris del punt de recollida que Inpost teniu a la benzinera Meroil de Torredembarra. Estem contents del servei que oferiu.

Us volem fer arribar un suggeriment. Tota la vostra retolació està en castellà. Us animem a emprar també la nostra llengua, el català. A part de respectar les normatives de retolació del nostre país, aquesta acció us ajudaria a apropar-vos a la clientela local. 

Tingueu en compte la nostra opinió com una més d'uns clients vostres. Agraïts pel vostre servei,


Jordi Suñé "

23/07/24

"Bon dia des de Torredembarra, Catalunya,

Us escric com a client vostre per tal de fer-vos arribar un suggeriment. 

En primer lloc vull fer-vos saber que estic encantat d'haver descobert el vostre producte "Avena Avoine Cuisine". El vaig comprar al Bon Preu del municipi de Roda de Berà, al Tarragonès. Boníssim! El meu suggeriment és el següent: etiqueteu el vostre producte també en llengua catalana. El vostre etiquetatge inclou 4 llengües. Estaria molt bé que hi afegíssiu el català. Ja que teniu una gran sensibilitat pel medi ambient i la nostra salut, podríeu demostrar també la vostra sensibilitat per la nostra llengua minoritzada, el català. D'aquesta manera us aproparíeu més als vostres clients catalans.

Felicitats pel vostre producte, un client vostre que repetirà i tornarà a comprar "Avena Avoine Cuisine"."

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA

(Aquest és el text que vaig llegir ahir dissabte 29 d'agost de 2015 a la plaça del Castell de Torredembarra en motiu de la Trobada de Mulasses de Catalunya. El text és un recull de les aportacions de les diferents colles, del refregit fet pel Dani Cañellas i les coses que he trobat per la xarxa. Si hi veieu cap error em podeu escriure a antropologiaimesARROBAgmail.com). TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA Benvigudes i benviguts a la Trobada de Mulasses de Catalunya celebrada en motiu del 20è aniversari de la Mulassa de Torredembarra. Aquesta Trobada és organitzada per l'Agrupació de Balls Populars de Torredembarra i compta amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra. La Trobada ha començat a les sis de la tarda amb la plantada que les colles participants han realitzat a la plaça Mn Joaquim Boronat. A continuació han fet la cercavila que els ha portat a les portes de la plaça del Castell. A continuació podrem gaudir dels balls de totes les m
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v
Imatge

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vida d’una d
Imatge

FUSTEGUERES

Pròleg del llibre La força transformadora de l'aprenentatge musical de Ramon Fustegueres. Ja no ens fem promeses. Ho escriu la filòsofa Marina Garcés al seu llibre El temps de la promesa (Anagrama, 2023). Prometre és donar la paraula, és crear un vincle amb l’altre i projectar-se cap el futur. Si no fem promeses, quin futur construïm? Només els esclaus no poden dibuixar promeses. Ells no poden disposar del seu futur. I nosaltres, per què hem deixat de fer promeses? Diem a la nostra gent que “no podem prometre res” perquè fugim del compromís. Necessitem temps per consumir, per construir sense aturador un jo narcisita sense límits. En canvi, “Fer una promesa és interrompre el destí”. Fer una promesa avui en dia és un acte de revolta, és tornar a establir compromisos amb els que ens envolten. Què ens ha passat? Naveguem perduts en un espiral infinit que no ens porta enlloc. Patim a la pell, a la salut, aquest món construït a base de consumisme, addiccions a les pantalles i murs menta
Imatge

SOBRE ELS PISOS TURÍSTICS

Responent a la crida a la participació per tal de regular els habitatges d'ús turístic a Torredembarra, voldria aportar les següents opinions: 1. Crec que cal regular els habitatges d'ús turístic: que es comptabilitzin, que se senyalin, que paguin impostos municipals, que contribueixin al bé comú pagant taxes turístiques que repercuteixin en els serveis públics locals. 2. El sol urbanitzable que queda a Torredembarra no s'ha d'oferir a les empreses que promoguin pisos turístics. La saturació dels carrers de la Torre demana una reflexió profunda sobre el nostre model de creixement. A l'hora, establir urbanitzacions exclusives, lluny del nucli, trenquen la necessària barreja social.  3. Cal diversificar l'economia. Si posem tots els esforços en el turisme estarem apostant tan sols per un sector que genera llocs de treball de baixa qualificació i que, a més, són de temporada.  Jordi Suñé Morales
Imatge

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l
Imatge

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e
Imatge

QUI VOLIA CREMAR TORREDEMBARRA?

Aquesta i altres preguntes es responen en un nou volum del Recull de Treballs editat pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas. Es tracta del número 15 d’una revista en format llibre, nascuda el 1983, que podeu consultar online ( www.raco.cat ) i en paper a la Biblioteca Mestra Maria Antonia. Sapigueu que la podeu comprar a les llibreries habituals i que els socis la reben gratuïtament. A la portada hi veureu una imatge antiga i ben curiosa de la plaça de la Font. S’hi reconeix la impremta Sonsona i el bar Santoro. De refiló s’intueix el bar Pujol. Precisament, un dels articles que hi podeu llegir és del Josep Gual que recorda, a través de diferents anècdotes, la vida en un dels centres neuràlgics de la vila. La revista inclou, bàsicament, col·laboracions procedents de la universitat (Magí Sunyer, Salvador-J. Rovira, Miquel M. Gibert, Ramon Arnabat i Joaquim Sala-Sanahuja) i de diferents autors locals (Carlos Blanco, Joaquim Nolla, Lluís Català, David Morlà, Josep Bargalló, Elisenda Forè
Imatge

SOCIABILITAT POLÍTICA EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA AL BAIX GAIÀ

Els partits polítics de la II República al Baix Gaià Nom Junta Altafulla Agrupació Catalanista Republicana d’Altafulla-Tamarit adherit al Partit Catalanista Republicà (1931). Enric Vallvé, Josep Marquès, Josep Inglés Pijoan (President), Mariano Sardà, Ignasi Marquès i Enric Balcells. Centre Republicà Federal (1931) que segurament s’adherí a ERC. Josep M. Maymó Bosch (P), Pere Ferré Ramon, Roman Teixell Salvat, Josep Ferré Ramon, Antonio Ametllé Gatell, Arcadi Boada Virgili i Martí Ramon Ramon. Creixell Centre Republicà Federal (1931). S’adherí a ERC. Pere Jané Fontanilles (P), Ramon Rimbau Colet, Pere Soler Vidal, Josep Fontanilles Morros i Josep Rovira Gibert. Centre Catalanista Republicà, adherit a l’Acció Catalana Republicana de Rovira i Virgili (1931) Pau Valls Solé (P), Rafael Carbonell Hugas, Francisco Sancho Juncosa, Salv