elriu.cat

  “Altafulla” Paraula màgica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934.   El Ramonet d’Altafulla es dona compte que la seva barca ha estat utilitzada per la nit. Encara és molla quan de bon matí l’ha de tornar a traginar fins al mar. Cada nit igual. Que estrany! Un dia decideix investigar. S’amaga dins de l’embarcació tapat per les arts. Passada mitja nit sent que pugen a coberta. Sap que no són pescadors perquè els homes de l’ofici respecten els veïns. Deuen ser bruixes! -Vara per tres, vara per tres! Les veus són femenines. L’encanteri no funciona. El gussi no es mou del lloc. Cada nit arrencava sense cap problema. Cridaven les paraules màgiques i el bot sortia en mar. Les dones discuteixen. -Què està fallant? Som tres i no funciona... Hi ha algú amagat a la barca! Busquen per tots els racons i no el troben. -Una de nosaltres porta un fill a la panxa! Som quatre! Vara per quatre! I la barca arrenca. Després d’hores de viatge, arriben a la sorra. El Ramonet

  by jsmbaixgaia on Scribd Numen Mestre

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció.  L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de

Hi ha guerres oblidades. És sorprenent. Quants joves van morir a la inútil guerra del Marroc de principis del segle XX? Ben bé, no ho sabem!   L’exèrcit espanyol mantenia una guerra intermitent de caire colonial des del segle XIX al servei d’una elit espanyola que es beneficiava econòmicament de l’ocupació. Aquesta actitud bèl·lica permetia a Espanya creure’s que estava entre les grans potències internacionals. Les derrotes de 1898 van incrementar la seva ansietat.   D’aquella època més remota, recollim a la premsa que el fill del cirurgià de Torredembarra va degollar un soldat enemic quan se l’enduia presoner l’any 1860. [1]   El 1880 s’inicia oficialment la Guerra de l’Àfrica i el conflicte s’allargarà fins al final de les guerres del Rif, el 1927. Entre mig, els espanyols van patir dues derrotes especialment significatives, la del 1909 i la del 1921.   És clar que al capdavant de les guerres hi posaven els fills de les famílies més pobres de les diferents nacions q

  “De Creixell en son bell temple, sigueu sempre protector.” Retall dels goigs a Sant Jaume escrits per R. Vives, 1970.   Va haver-hi un temps que el Mediterrani era ple de vaixells pirates que feien de les seves. La costa no era un lloc segur. Creixell va tenir sort. Sant Jaume va protegir la població en tot moment. La figura d’aquest sant, que encara es conserva, era col·locada a l’entrada del municipi i els pirates algerians fugien esperitats en veure la imatge. Cal dir que, per si de cas, Creixell disposava, almenys des del segle XVI, d’una torre de vigilància a tocar de la Via Augusta, amb vistes al mar i al nucli antic, per tal de protegir-se de les ràtzies dels professionals dels robatoris. Aquesta construcció de vigilància i de defensa –tenia matacans a la part superior, la porta era a tres metres d’alçada i tenia cisterna al seu interior- era coneguda com la Torre de l’Hostal. Al segle XVIII fou convertida en un hostal, anomenat “de la Figuereta”, que hem anomenat a l’apart

0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els nuclis de Ferran i Ardenya). Roda de Berà, 2010 Torredembarra, 2012 L’objectiu de tot plegat és

3 de ABRIL: Hostalric, 18h 6 de JUNY: Sant Andreu (BCN) 23 de JUNY: El Pla de Manlleu 16 de JULIOL: Santa Eugènia de Berga 17 de JULIOL: l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) APLAÇAT 21 de JULIOL: Salou, plaça de la Pau 21:15h (Tarragonès) 22 de JULIOL: Tarragona (Parc Saavedra, 21:15h) 24 de JULIOL: Almoster,  Envelat, 23:30h (Baix Camp) 4 d'AGOST: Valls (Alt Camp) FORMAT DUET 7 d'AGOST: Pratdip (Baix Camp)  APLAÇAT 12 d'AGOST: Balaguer (La Noguera) 13 d'AGOST: Solivella (Conca de Barberà) 18 d'AGOST: Muro (Mallorca) 21 d'AGOST: La Granadella (Les Garrigues) 27 d'AGOST: Forès (La Conca de Barberà) Hi haurà gira de Julivert aquest any 2021? Sí! Obrim un any ple d'incerteses, tots ho sabem. Però tenim el Julivert ben regat i a punt de d'explosionar amb la primavera. Noves cançons, nous reptes, noves col·laboracions i intercanvis. L'any 2020 vam fer el que vam poder (12 concerts!) i vam consolidar un equip de treball rebonic: Músics, tècnic

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu