Pròleg del llibre La força transformadora de l'aprenentatge musical de Ramon Fustegueres.
Ja no ens fem promeses. Ho escriu la filòsofa Marina Garcés al seu llibre El temps de la promesa (Anagrama, 2023). Prometre és donar la paraula, és crear un vincle amb l’altre i projectar-se cap el futur. Si no fem promeses, quin futur construïm? Només els esclaus no poden dibuixar promeses. Ells no poden disposar del seu futur. I nosaltres, per què hem deixat de fer promeses? Diem a la nostra gent que “no podem prometre res” perquè fugim del compromís. Necessitem temps per consumir, per construir sense aturador un jo narcisita sense límits. En canvi, “Fer una promesa és interrompre el destí”. Fer una promesa avui en dia és un acte de revolta, és tornar a establir compromisos amb els que ens envolten.
Què ens ha passat? Naveguem perduts en un espiral infinit que no ens porta enlloc. Patim a la pell, a la salut, aquest món construït a base de consumisme, addiccions a les pantalles i murs mentals bastits per les grans tecnològiques. Necessitem nous camins, camins que ens facin connectar amb allò que ens fa humans.
Fustegueres ens proposa un trencall que porta a un camp. Hi ha ombra i lloc on seure. Algú ha portat aigua en un canti i una mica de menjar. Deixarem la síndria al riu, que estigui ben fresca a l’hora d’encetar-la. Compartirem conversa a partir de la vida viscuda i de la vida per viure. I la seva és una vida plena de música, ja ho sabeu. L’art l’ha acompanyat des de petit. Aquell ofici après a la manera d’artesà ara li permet mirar cada passa sabent que tot pot ser creat, que la nota que ve després pot ser posada en un lloc diferent segons l’espai que es vol crear. Fustegueres ens vol fer aturar un moment i compartir una conversa. Farem un diàleg. El Fustegures músic, creador, guitarrista, artista, artesà, ens exposarà temes i nosaltres hi pensarem. Iniciarem un diàleg amb ell des del racó de món que el llegim. Sense adonar-nos, haurem sortit de l’espiral de la pressa, haurem tornat al món analògic i, després, sopant, compartirem a taula algunes de les reflexions apreses. Escamparem humilment aquesta llavor de la paraula humana, aquesta promesa que ens hem de fer, tornar a compartir temps de qualitat amb la nostra gent. És el temps de les cures i de tornar a aprendre a fer les coses amb les mans, de no voler ser a tot arreu pressionats per l’ansietat que ens provoquen els llocs i les coses que ens entren per les xarxes socials.
Davant de l'abisme infinit, cal triar. Fustegueres ens proposa una cosa. Es tracta de parlar de música, d’art, de la vida. Aprendre música pot ser un d’aquest camins que ens portin a una vida autèntica i social.
El 2023 ens va deixar el filòsof i professor de literatura Nuccio Ordine. A ell hi vam arribar gaudint del seu llibre La utilitat de l’inútil (Quaderns Crema, 2013), on reivindicava la importància de les humanitats en un món que ha posat preu al temps, que exigeix productivitat a tot hora i que expulsa de l’ensenyament reglat tot allò que no contribueixi a engreixar el sistema. En el seu darrer llibre (George Steiner, l’hoste incòmode, Quaderns Crema, 2023) reblava de nou la idea, que destinar temps a l’art és una bona inversió: “Escoltar un concert, devorar una novel·la, contemplar un quadre no vol dir perdre el temps: vol dir guanyar temps per a un mateix i per als altres, contribuint a fer la humanitat més humana.” Doncs us proposo escoltar el llibre de Fustegueres, devorar les seves cançons, contemplar la conversa que generarà el fet de compartir el que llegiu. Guanyem temps i llegim. Contribuïm, humilment, a fer la humanitat més humana. Fustegueres juga amb les paraules i els pensaments. Ho fa amb les cançons i també en aquest llibre. Però, a l’hora, ens ajuda als lectors a la reflexió. És una invitació a guanyar temps, a obrir les orelles i el cor a capítols plens de vida humana. Fent-nos una promesa: llegim-nos i retrobem-nos. Fustegueres, moltes gràcies.
Comentaris