Santa Creu de la Riera de Gaià

“Si en el goig i en el dolor/ t'invocava La Riera,

guia'ns, Creu, per la drecera,/ pelegrins, vers el Senyor.”

Goigs, lletra de Joan Antònio i Guàrdias, 1959.

 

El Joan Carles  Blanch signa la primera part del llibre Santa Creu. 1809-2009 editat per Cossetània l’any 2010.[1] L’historiador rierenc documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada a finals de desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn l’extrema violència i crueltat dels francesos. Francesc Olivé, rector de Vespella de Gaià, deixà escrit que el 25 de desembre “vino a esta casa el párroco de Torredembarra huyendo de los franceses en búsqueda de un seguro refugio. Llegó herido de pies a cabeza. Un sablazo en ambas manos, varias heridas en los brazos y la más penetrante en la región lumbar. Todos los libros del archivo parroquial de la Riera fueron rasgados y quemados por el invasor”.[2]  Les morts es contaren per desenes i els saquejos empobriren a la població fins a l’extrem. Aquesta situació va permetre l’aparició d’un brot epidèmic de febres tifoides. Es tracta d’una història idèntica a la del Catllar i el seu Sant Nicaset. A la Riera de Gaià es trià per insaculació, a l’atzar, a la Santa Creu i funcionà. En agraïment per la seva salvació se celebra cada any una festa eminentment religiosa en honor a la Santa Creu, el 14 de setembre. Tornaren els francesos i aquesta vegada acabaren arrasant Tarragona. Les morts de la primera ocupació es reproduïren el 1811 i el 1812. En mig de la misèria s’escampà una altra epidèmia, però aquesta vegada no fou tan virulenta com la primera.

Anys després, el 1857 el rector de la Riera, Ramon Rubió, deixà escrit al llistat de celebracions litúrgiques el motiu de la festivitat de la Santa Creu: “donar gracies a Deu per haver deslliurat a aquesta parròquia de una cruel epidèmia que afligia crech que lo any 1809, en virtut de los estragos que feia pues segons contan apenas quedaban gent per assistir als innumerables malalts, se recurriren lo reverendo pàrroco y Ajuntament per votar algun sant que intercedís amb Deu Nostre Senyor perquè fes cessar la epidèmia.”

A finals del segle XIX, el rierenc Salvador Solé escrigué el ball parlat de la Santa Creu explicant els fets del 1809. Els veïns de la Riera encara representen el ball per Santa Creu. De la mateixa manera, cada any es venera una estella de la creu de Crist com a reliquiari.

Davant del brot de còlera del 1885 que hem esmentat més amunt, la Riera va optar per la Santa Creu. Segons Rubió fou ella qui deslliurà el poble de l’epidèmia.

Per cert, a Bonastre se celebrava la Santa Creu amb una processó que sortia a les 4 del matí i anava de l’església fins al cementiri. Es beneïa el terme i la Santa Creu. Després es feia missa. Mossèn Francisco Figueras va escriure la consueta de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre entre els anys 1899 i el 1905. En ella hi recull una cosa ben curiosa: “mentre feia la benedicció vaig veure que moltes persones, sobretot dones i algun iaio, estaven movent molt de pressa els seus llavis, i movent-me la curiositat, vaig preguntar després què és el que feien, contestant-me que era un costum que mentre es feia la benedicció es digués mil vegades Jesús i d'aquesta manera s'allunyaven del terme totes les pedregades i tempestes.”[3]

Parlant de pedregades, sabeu com s’ho feien a Roda de Berà? Per evitar-les, celebraven Sant Pere Màrtir el 29 d’abril i beneïen branquetes d’olivera que després es distribuïren per les terres de cadascú. Per a la meteorologia adversa en general es beneïen les partides de terra amb la veracreu a principis de maig, celebrant la Santa Creu.[4]



[1] Joan Carles BLANCH i Rosa M. TERRAFETA (2010): Santa Creu. 1809-2009. Valls: Cossetània Edicions.

[2] Salvador J. ROVIRA (2011): Tarragona a la guerra del Francès (1808-1813). Tarragona: Publicacions de la URV.

[3] Joan VILASECA (2015): “A propòsit de la consueta de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre del rector, Mossèn Francisco Figueras Parareda (1899- 1905)”, Jornades Arnau Estella, consultat el 5-I-2020 a www.joanvilaseca.cat.

[4] Josep M. MARTORELL (coord) (2006): Roda de Berà. Valls: Cossetània Edicions, pàg. 173 i 174.

Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.

Comentaris

Entrades populars

Les 8 millors revistes de música en català

JOSEP MESTRES, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I CONSELLER DE LA MANCOMUNITAT

GIRA JULIVERT 2021!

CRISIS I COOPERATIVISME

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

EVOLUCIÓ DEL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE LA POBLA DE MONTORNÈS

SALVEM EL GAIÀ!