elriu.cat

 

  L’associació d’artistes per a la difusió de l’art contemporani es reinicia. Torredembarra acollirà la primera exposició dels artistes locals agrupats al voltant de GROP després de l’aturada per la pandèmia. Del 18 de desembre fins al 5 de gener els veïns i visitants podran gaudir de pintura, ceràmica, esmalt al foc escultura, estampació botànica i diversa obra gràfica km 0. “Reinici”, així es titula l’exposició, es podrà visitar a ARTelier, un espai multidisciplinar ubicat al carrer Camp Vell número 8 de Torredembarra, de dilluns a dijous, de 18h a 20h. Els artistes que hi participaran són Antonio Boira, Pere Bruix, Charo Costa, Paquita Esteban, Fabio Guzmán, Maite Maset, Jordi Morera , Cristina Riambau, Sibil·la i Manel Vilàs. GROP va néixer com a entitat el 1998 amb un homenatge a Joan Brossa i, des de llavors, ha desenvolupat una activitat constant de difusió de l’art contemporani amb performances i exposicions com la realitzada al castell de Torredembarra el 2007 titulada “ V

La Publicidad , 19-09-1902. La Vanguardia , 09-09-1927. La Vanguardia , 09-09-1928. Del 1902 tenim aquesta crònica: funcions religioses, una orquestra, balls, “conciertos por dos de las principales colles de gralles denominades Parets y Plegrins”, focs artificials, castells amb els Xiquets de Valls, serenates, professó “y otros festejos”. Fixem-nos com era la festa major del Santíssim Sagrament a la dècada de 1920. El dissabte es feia el repic de campanes, solemnes completes a la parròquia, il·luminació especial de la plaça i dels carrers cèntrics i ball de vigília. El diumenge a les set del matí repic de campanes i missa de comunió general, a les nou del matí anada a l’església amb les autoritats, l’orquestra i les noies portant el pa per a ser beneït, “consistente en unes sabrosas tortas que se reparten entre los fieles asistentes a los divinos Oficios”, a les deu ofici solemne amb orquestra, cant d’una missa i un orador especial. Al migdia, concert d’orquestra al cafè, llavors s

  La secció local de la Lliga Catalana a Creixell es va constituir el mes de març de 1935. La primera junta va estar presidida per Joan Fontanilles Inglada, fent equip amb Pau Guinovart Parés, Josep Gual Amorós, Jaume Rimbau Mercadé, Pau Mercadé Morros i Josep Hugas Mercadé. La Lliga va tenir una junta de joves a Creixell formada per Lluís Guinovart Pons (president), Josep M. Fontanilles Porta, Joan Mercadé Pros, Joan Morros Sànchez, Pere Boronat Gestí i Josep Jané Hugas. La secció femenina de la lliga catalana tenia la seva junta directiva formada per Josepa Porta Hugas (presidenta), Josep Pons Viladàs (vicepresidenta), Teresa Ivern Romeu (tresorera), Maria Teresa Jané Hugas (secretària), Teresa Roig Armengol, Francesca Hugas Plana, Felisa Carbonell Hugas, Cecília Vallvé Solé i Antonia Figuerola Morros (vocals). [1] [1] La Veu de Catalunya , 31-03-1935.

El Joan Olivé del Catllar em fa arribar aquest llibre que ressegueix la tradició castellera del seu poble. Es tracta d'una recerca realitzada pel tarragoní Joan Rovira que va ser premiada en el seu moment per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 2017. El treball ha estat editat per Cossetània dins la seva col·lecció l'Aixecador, de la qual ja n'havíem parlat en aquest web . Curiosament, una de les seves principals fonts han estat les cròniques periodístiques del secretari de l'Ajuntament catllarenc Ramon Roca, datades entre les anys 1877 i 1883. La història va més enrere. Al segle XVIII hi ha documentats balls de valencians al Catllar la Riera i la Torre. El Catllar és plaça castellera de primer ordre. El 1879 hi ha documentat el seu primer castell de nou. El va fer la Colla Nova de Valls. Entre els participants d'aquells castells mítics, l'autor es va ressò d'alguns noms que van esdevenir imprescindibles quan hi havia castells a la Raval,

La centraleta era al carrer Major número 1, a cal Carreras, a l’entrada de la casa. La duia la Josefina Carbonell. “La gent que trucava, trucava a la centraleta i la centraleta la passava als que tinguessin telèfon a casa.” (Josep Jofre) Els germans Jofre encara recorden quan els de la centraleta anaven a avisar en persona a les cases quan hi havia una trucada per a ells. Després en aquest espai hi va haver molts anys l’estanc, que el duia el Pere. Les centraletes de telefònica de Torredembarra i de Creixell es van tancar el 1975, cosa que va provocar el caos, segons la Vanguardia del 9 d’agost. Era estiu, un moment en què aquests pobles “quintuplican su censo de habitants”. El servei es va automatitzar en aquests municipis costaners provocant cues a les cabines de la Torre que s’acabaven d’instal·lar amb persones que no tenien telèfon a casa. A Creixell, però, no hi havia cabines i les famílies afectades havien de desplaçar-se fins Torredembarra per trucar des d’una cabina. Teniu mé

I veieu també el documental sobre els estius a Baix a Mar als anys 20 i 40 del segle XX.   

  Fotografia de la Torre del Mar de Creixell. FONS ACAP20 1024.  Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. La Torre del Mar va ser construïda al segle XVI amb finalitats defensives, quan corsaris, turcs i   pirates senyorejaven per la mediterrània i viure a prop de la costa era perillós. La seva situació estratègica, al costat de la carretera que comunicava Barcelona amb Tarragona, va atreure després la instal·lació d’un hostal al segle XVIII. L’Hostal de la Figuereta, així es deia el negoci, va esdevenir una referència clau per a comerciants, transportistes i gent de pas. Al mapa elaborat per l’Estat borbònic el 1716 per acompanyar la descripció del Corregiment de Tarragona es pot llegir perfectament el topònim “La Figuereta”. [1] Va passar el temps i l’Hostal va tancar. La Torre va quedar allí, testimoni d’uns altres temps, i va anar veient com el camí polsegós s’enquitranava i s’omplia de cotxes. Un dia, per sorpresa de molts veïns la Torre va desaparèixer per construir u

 

El primer intent per acabar amb l’antic règim es va produir amb el Trienni Liberal, entre el 1820 i el 1823 . L’intent de posar fi als privilegis feudals va topar amb l’oposició de nobles, bona part del clergat i una pagesia rural que no va poder adaptar-se a la nova legislació, que demanava pagar impostos amb diners i no pas amb part de les collites, en un context general de baixada dels preus agraris que ja venia d’uns anys enrere. És per aquest motiu que alguns sectors absolutistes van organitzar partides reialistes que van protagonitzar alçaments armats en forma de guerrilles. Aquesta situació va ser un precedent de les guerres carlines. Del Trienni, del mes   juny de 1822 , tenim diverses notícies. Es fa difícil datar-les amb precisió perquè les notícies es van publicar tard i eren poc objectives. El dia 9 de juny a la nit 40 “facciosos” van destrossar “la lápida, han exigido 400 pesetas, y han saqueado varias cases”. En marxar, cinc veïns del poble es va unir al grup. Les pl