18 d'ABRIL: ACTE DE COMMEMORACIÓ DELS 90 ANYS DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

  • David Morlà i Jordi Suñé, relat històric.
  • Siscu Aguilera i Nando Taló, txalaparta.
  • Guillem Anguera, acordió diatònic.
  • Invitacions a cultura@torredembarra.cat
  • Espai exterior del Patronat Antoni Roig, Torredembarra.
  • 12h
  • Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Torredembarra
  • És un acte que es fa a l'aire lliure.
  • Hem preparat una sorpresa que us farà posar la pell de gallina!

  • Les fotos són del Twitter de l'Ajuntament de Torredembarra. @AjTorredembarra

90 anys de la proclamació de la II República a Torredembarra

 David Morlà i Jordi Suñé

El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la II República i va caure la monarquia encapçalada pel rei Alfons XIII. Va ser l’inici d’un breu període democràtic situat entre dues dictadures, la de Primo de Rivera i la de Francisco Franco. La República protagonitzarà avenços socials i una gran il·lusió col·lectiva de les classes populars. Però com es van viure aquells fets històrics a Torredembarra? Quins van ser els seus protagonistes?

Comencem per saber com era la Torredembarra de 1931. La seva població tot just superava els 2.000 habitants i estava dividida en tres nuclis: Baix a Mar, Clarà i la Torre, a part d’un petit nombre de masies escampades pel terme. El paisatge era netament agrari. Disposava de més de 100 sínies que permetien conrear productes agrícoles frescos per al consum local i per a la venda en mercats propers. També es cultivava vinya, garrofers, oliveres, cereals i ametllers. El sector primari, que aglutinava quasi el 50% de la població activa masculina, disposava també d’una flota pesquera de llarga tradició que donava feina a molts veïns de la vila i de pobles veïns. L’any 1920 Torredembarra tenia 92 embarcacions i 185 pescadors. Estava ben comunicada amb Barcelona, Vilafranca del Penedès, el Vendrell i Tarragona, tant per carretera i com per ferrocarril. Tenia notaria, servei de correus, xarxa elèctrica, telèfon, comerços i una fira anual. El municipi acollia una sèrie de fàbriques força importants de conductors elèctrics (CEMSA, SACE), tèxtils (Fité, Cortasa) i diversos tallers de fusteria, de botes, terrisseries, serralleries, ferrers, espardenyeries, etc. També hi havia petites tendes que abastien veïns de la vila i de la comarca ja que la Torre exercia de certa capitalitat de la rodalia del Baix Gaià. El turisme encara era residual però es començaven a acollir famílies benestants provinents de Barcelona que venien cada temporada.

L’any 1931 Torredembarra gaudia d’un teixit associatiu important, que tenia les seves arrels a la segona meitat del segle XIX però que durant la II República va viure el seu moment més vigorós. Esmentem algunes d’aquestes entitats existents llavors: la Societat de Boters (1869), les mutualitats de Sant Antoni (1872) i de Sant Joan (1877), la Junta Local de Salvament de Nàufrags (1887), la cooperativa la Marítima (1895), l’Agrupació Coral la Veu del Poble (1901), l´Aliança-Grup de Torredembarra adherit a la Quinta de la Salut (1918), les societats recreatives vinculades als diferents cafès -els Tranquils (1918), la Joventut Torredembarrense (1917) i la Nova Germanor (1930)-, la Unió Sportiva Torredembarra (1922), la Societat Obrera de Socors Mutus del Roser (1924), el sometent, la Societat d’Arrendataris i Parcers de Torredembarra (1931), la Societat Única d’Obrers (1931) i les diferents entitats vinculades a les parròquies. Al llarg de la II República es fundarien noves associacions i s’unificarien algunes d’elles.

A nivell polític el municipi es dividia en dos grans blocs, els republicans i un sector conservador heterogeni. Els republicans federals estaven ubicats al “Sabó”, la seu del Centre Republicà Democràtic Federal (CRDF), a la plaça de la Font, que llavors s’anomenava Pi i Margall. La seva seu disposava de cafè al primer pis i d’una sala de ball a la part posterior, a l’Hort de l’Estenoc, darrere de cal Xaró, construïda el 1917. En aquesta sala s’hi desenvolupava una gran activitat, sobretot a través de la societat recreativa “Joventut Torredembarrense”. Aquest centre republicà era hereu de les diferents juntes republicanes existents a la vila des de 1869 i que van aconseguir l’alcaldia en diverses ocasions, com el 1872 o el 1879. A partir del 1890 les sigles queden fixades en aprovar-se uns estatuts que s’han conservat fins avui en dia. Els republicans assoliren l’hegemonia política a partir del 1902 i fins a finals de la II República, guanyant totes les eleccions municipals. Alguns dels seus líders eren Francesc Pujol Gallofré, Anton Gras Pagès, Lluís Soler López, Gil Sardà Gual i Joan Reverté Papiol.

Durant el primer terç del segle XX, el sector conservador local, liderat per les famílies més potents econòmicament, no va aconseguir mai guanyar els comicis municipals, tot i tenir sempre representació al consistori. El 1916 van crear el Bloch Foment Local i van intensificar la seva acció política. Durant la dictadura de Primo de Rivera es van succeir governs de caire moderat fins que va assolir l’alcaldia el doctor José María Bofill, que llavors liderava la governamental Unión Patriótica. Amb l’arribada de la II República, després d’un temps de desconcert, la secció local de la Lliga Catalana, fundada el 1933, aconseguiria aglutinar tots els sectors polítics de caire moderat i catalanista de Torredembarra. La seva seu social s’ubicaria al “Cafè de Dalt”, al carrer Santa Rosalia, que era el local històric on acudien els propietaris de la vila i on es desenvolupava una intensa tasca cultural i recreativa a través de la societat la Nova Germanor. Entre els signants dels estatuts de la Lliga hi trobem Rogeli Rodríguez Martorell, Joan Solé Güell, Antoni Montserrat Anglès, Antoni Olivella Valls i Baldomero Morros Mercadé, entre d’altres.

La II República a Torredembarra va arribar enmig d’un ambient de canvi. El darrer Ajuntament de la dictadura de Primo de Rivera plegava donant comptes a la població de la tasca realitzada en un acte públic celebrat el mes de març de 1931 al teatre de la Unió, a cal Maiam. El règim monàrquic feia aigües i les classes populars i la petita burgesia es preparaven per les eleccions municipals convocades a l’abril. Torredembarra bullia. Es van fer actes polítics, reunions i contactes amb els dirigents de l’oposició republicana de la circumscripció.

El sector conservador de la vila estava desmobilitzat i va optar per no presentar candidatura a les properes eleccions municipals. L’absència d’oposició va fer que s’apliqués el conegut article 29 de la llei electoral vigent en aquell moment. D’aquesta manera, a Torredembarra i a molts altres municipis no es van fer eleccions per triar els regidors de “la majoria”. Set edils van ser escollits per aquesta via i tres més per elecció popular. Tots ells estaven coordinats pel CRDF. Per votació van ser escollits els pagesos Joan Cañellas Gras de cal Carsos, Antonio Urpí Inglés "Pere dels Cèrcols" i l’escultor Josep Pujol Montané -que tot i ser escollit, no va assistir mai a cap sessió plenària d’aquell any-. Per l’article 29 van ser proclamats el boter Joan Reverté Papiol, el treballador de la SACE Pau Ciuró Casasús de cal Xeveia, els pagesos Serafí Mercadé Salvat i Celestí Vidal Pannou, el transportista Josep Solé Jansà, el pescador Pere Balado Rovira i el sabater Josep Rius Ferrer de cal Martret. Tots ells eren militants federals excepte Josep Rius, que era del Centre Nacionalista, una entitat local creada a principis de la dècada de 1920.

La proclamació de la II República a la Torre es va viure amb molta alegria, segons llegim al diari Las Noticias corresponent al dia 21 d’abril d’aquell any. La notícia es va rebre “con grandes vítores y aplausos, desbordándose el entusiasmo popular”. La bandera republicana es va penjar als locals del CRDF, al de l’Acció Catalana i a la casa del costat de l’Ajuntament. Al Sabó va tenir lloc una conferència per explicar les novetats que arribaven de Barcelona. Els oradors van ser el secretari de l’Ajuntament Miquel Mestre i els líders federals torrencs Pau Soler “Pau Pintor” i Pere Cañellas Arbós “Peret de la Baba”. La mateixa nit del 14 d’abril es va constituir un Comitè Revolucionari que va nomenar alcalde provisional el paleta, històric republicà i antic batlle Pere Cañellas Arbós. Seguidament es van penjar les banderes republicana i catalana al balcó de la casa de la vila.

L’endemà, Torredembarra es va despertar com si fos un dia de festa. Les fàbriques, els tallers i les escoles no van obrir. El quadre del rei Alfons XIII va ser retirat dels llocs oficials. A la tarda es va fer una cercavila amb una banda de música interpretant “La Marsellesa”. De mica en mica, l’ambient es va anar alegrant i la passada dels músics es va convertir en una manifestació amb crits a favor de la República i banderes tricolors. Finalment, tant a la tarda com a la nit, es van fer balls a la sala del Sabó, al Centre Republicà. Testimonis de l’època ens van explicar en el seu moment que una colla de veïns es va traslladar a la Rambla Nova de Tarragona per tal de celebrar el canvi de règim.

El dia 16, definitivament, Pere Cañellas Arbós, designat pel “Comité Revolucionario de esta villa”, va rebre en sessió plenària als nous regidors per tal de fer el traspàs de poder. Va pronunciar un breu discurs i es va retirar. Josep Solé Jansà, com a regidor de més edat, va passar a presidir la sessió. S’inicià la votació per escollir el nou alcalde. Vuit dels edils presents votaren a Josep Rius Ferrer i un ho feu en blanc. Com a tinents d’alcalde elegiren a Josep Solé Jansà i a Antonio Urpí Anglès. Seguidament, es van repartir els càrrecs de depositari, procurador síndic i interventor i es van nomenar les diferents comissions de treball -hisenda, foment, govern i guàrdia i camins-. Finalment, el nou consistori va aprovar un text fent constar “la satisfacción de haberse implantado la República en España, cuyo nuevo régimen se comprometen a acatar y defender por considerarlo que representa el triunfo de la soberanía nacional de nuestro país”.

Les següents setmanes van servir als regidors torrencs per a celebrar i fer demostracions públiques de suport al nou règim. Entre aquestes accions cal destacar la rebuda del general Salvador Sediles i altres companys seus que havien intervingut a la insurrecció republicana de Jaca del desembre de 1930, encapçalada pels militars difunts Fermín Galán i Ángel García Hernández; la celebració del primer de maig, tancant fàbriques i tallers i organitzant una conferència; el canvi de noms d’algunes places i carrers -plaça de la República, carrers Fermín Galán i García Hernández- “con el fin de testimoniar la veneración que siente Torredembarra por la República implantada en España el día 14 de abril último así com también por los hombres que sacrificaron sus vidas en el holocausto de la Libertad”, tal i com consta a l’acta del ple municipal del 2 de maig; l’assistència a la rebuda institucional al President Francesc Macià que es va fer a l’Ajuntament de Tarragona dies després; la contribució econòmica per a la construcció d’un monument a Macià a les Borges Blanques; la col·laboració amb la festa del CRDF per a celebrar l’elecció del President de la República; l’aprovació d’un text a favor de l’Estatut i la rebuda de Francesc Macià a la vila el mes de maig.

La tasca del govern local d’aquell període no va poder introduir grans canvis per la precarietat de les finances i la crisi econòmica de l’època. Es van gestionar els serveis municipals, com l’agutzil o l’escorxador, es van recaptar impostos, es van pagar les quotes pertinents a les administracions superiors, es van aprovar mocions de caràcter simbòlic, es van catalanitzar les actes dels plens municipals i del cant de les hores del sereno. Es va desenvolupar el projecte de prolongació del passeig que havia d’unir la plaça Pi i Margall i la platja. Es va intentar resoldre el problema de l’educació a Torredembarra. La qüestió era que el llegat de l’indià Antoni Roig, que havia permès construir l’edifici escolar, contractar els mestres i dotar de material gratuït als alumnes, ja no tenia prou capital per oferir un bon servei. És per això que es van fer diverses gestions per tal que l’escola passés a dependre de l’Estat. A més a més, es va inaugurar una biblioteca escolar amb llibres adquirits per l’Ajuntament.

Torredembarra veuria néixer la secció local d’ERC, després que el CRDF se’n distanciés. Era l’any 1932. Val a dir que el Centre Republicà de la Torre havia participat a les reunions fundacionals del partit de Francesc Macià però va acabar seguint les passes del polític Marcel·lí Domingo. Els republicans més joves de Torredembarra se sentiren atrets per les sigles d’ERC i fundaren el seu propi centre polític, amb cafè inclòs. Entre els líders d’ERC del moment trobem Francesc Roig Virgili, Josep Olivé Solé, Francesc Llorach Balsells, Josep Folch Puig i Pau Ciuró Casasús. De tots els locals socials que va tenir ERC es recorda especialment el del carrer de la Muralla. Una testimoni de l’època encara explicava, fa uns anys, la visita que hi feu Francesc Macià i la breu conversa que va mantenir amb el llavors president de la Generalitat. Aquest nucli tindria continuïtat fins a finals de la guerra assolint l’alcaldia en diverses ocasions.

Torredembarra va potenciar durant aquells anys la seva vessant festiva. La festa major de Santa Rosalia era una de les més esperades i concorregudes de la comarca per l’èxit de les activitats que s’hi programaven, especialment per les actuacions castelleres que s’hi van celebrar, amb la presència de les millors colles del moment que van arribar a assolir fites històriques. També van ser especialment lluïdes les festes de carnaval. A més, noves dates festives es van incorporar al calendari, com l’1 de maig i el 14 d’abril, l’aniversari a la proclamació de la II República. Aquesta diada comptava cada any a Torredembarra amb un bon programa d’actes lúdics i esportius. L’Ajuntament contribuí econòmicament a fer més lluïdes les festes.

La República fou un període breu però intens: es va fer el referèndum per l’estatut, dues eleccions a generals, unes al Parlament de Catalunya, unes altres municipals, es van iniciar reformes per subordinar el poder militar al poder civil, per secularitzar l’Estat, per donar autonomia a bascos i catalans, per resoldre la qüestió agrària, per donar més poder als sindicats, per aconseguir la igualtat home-dona, es va impulsar la renovació pedagògica, etc. La història d’aquesta il·lusió col·lectiva acabà de sobte amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936. La Guerra Civil portà el caos i la repressió i la fi del somni d’una societat lliure i més justa.

 

PROTAGONISTES

Regidors del primer consistori de la II República:

Josep Rius Ferrer (1887-1938) de cal Martret, va ser el primer alcalde de Torredembarra durant la II República. Era fill de Josep Rius Rovira (1854-?) i de Salomé Ferrer Méndez (1863-1932). El seu pare havia estat regidor entre els anys 1887 i 1890. Rius Ferrer era membre del Centre Nacionalista de Torredembarra, entitat adherida segurament a Acció Catalana. Va ser secretari del Club Futbol Mediterrà (1923, 1924). Josep Rius i els seus pares treballaven de sabaters al carrer Antoni Roig 54. Va morir el 16 de març de 1938 a Tortosa víctima d’un bombardeig. No va tenir descendència. En el primer consistori de la II República també va ser escollit per presidir la comissió de foment.

Joan Cañellas Gras de cal Carsos, era pagès i pastor. Va ser vocal de la Societat d’Arrendataris i Parcers de Torredembarra (1931) i membre del CRDF. Va deixar sis fills: el Joan, la Serafina, l’Antonieta, la Magdalena, la Maria i l’Anton. En el primer consistori de la II República va ser designat regidor suplent i va ser escollit vocal de les comissions de govern i guarda i camins.

Antonio Urpí Inglés (1892-?) “Pere dels Cèrcols” era de Clarà. El renom li venia per diferenciar-lo d’un altre Anton que treballava amb ell fent botes. Era fill de Pere Urpí i Antònia Inglés. La major part de la seva vida va treballar de paleta i de pagès. Va ser membre de la Junta del Patronat Antoni Roig en diverses ocasions (1919-1920, 1933 i altres). Havia estat regidor (1918-1920) i vocal de la junta del CRDF (1923). Va tenir dues filles: l’Antònia i la Isabel. En el primer consistori de la II República va ser designat segon tinent d’alcalde i va ser escollit per presidir la comissió de guarda i camins.

Josep Pujol Montané (1893-1978) fou escultor. Es formà a Barcelona, París i Roma. A Torredembarra, el 1930, fundà un taller de bibelots artístics que mantingué en funcionament fins a la seva mort. Tot i ser regidor des de l’abril de 1931, no va assistir a les sessions plenàries. En desconeixem el motiu. Curiosament, el 22 de juny del 1933 esdevingué alcalde accidental i després el trobem assistint als plens fins, almenys, l’octubre del 1933. En el primer consistori de la II República va ser designat regidor suplent i va ser escollit vocal de les comissions d’hisenda i foment.

Joan Reverté Papiol (1902-1982), fill de Joan i Rosalia, va ser un dels líders més importants del CRDF. Va ser el seu president l’any 1935. Va ser secretari de la junta del Patronat Antoni Roig (1931), regidor de l’Ajuntament (1931-1934, 1936), vicepresident de la Societat de Boters (1935), alcalde de la vila (1936), secretari general de la UGT de Torredembarra (1937), president de la Societat Obrera de Boters-UGT (1937) i primer vocal de la junta comarcal del Tarragonès de la UGT (1937). Quan van entrar “els nacionals”, es va amagar un temps a Barcelona. Després es va confinar a casa seva durant set anys. Les seves dues germanes eren les que anaven a treballar la terra. Tot i que molta gent ho sabia, la policia no se’n va assabentar. Després d’aquest temps, va seguir fent de pagès i venent vi als baixos de casa seva, al carrer Ample número 10. Va morir sense descendència. En el primer consistori de la II República va ser designat interventor i va ser escollit vocal de les comissions d’hisenda i foment.

Pau Ciuró Casasús (1901-1980) de cal Xeveia era molt aficionat el teatre. Escrivia i dirigia obres d’elencs locals. Vivia a la plaça Dr. Robert, l’actual plaça de la Vila. Va tenir una petita taverna al carrer Santa Rosalia i va treballar a la SACE de fogoner i d’electricista però també era un home molt dotat per la comptabilitat. Va ser conserge del centre d’ERC. Va ser empresonat després de la guerra. Primer va estar tancat al Vendrell i després a Tarragona. Va ser condemnat a 20 anys de presó. La pena li va ser commutada per la de 6 anys i un dia el 1944. Un germà seu, el Lluís, va morir al front. Pau Ciuró va tenir una filla, la Maria Teresa. En el primer consistori de la II República va ser designat procurador síndic i va ser escollit per presidir la comissió d’hisenda.

Serafí Mercadé Salvat (1890-1972) era pagès. Treballava l’Hort del Porxo amb la seva parella Maria Olivé Cases, la seva germana Lola Mercadé i uns quants treballadors. En veure’s obligat a abandonar el domicili familiar, va comprar a Esteve Gatell la casa que actualment coneixem com a cal Serafí. Va ser membre de la junta del CRDF i membre del Patronat Antoni Roig el 1935. Durant la guerra, va convertir el soterrani de casa en refugi antiaeri per tal d’acollir la família i els veïns quan la Torre era bombardejada. En el primer consistori de la II República va ser designat amb el càrrec de dipositari i va ser escollit vocal de les comissions d’hisenda i guarda i camins.

Josep Solé Jansà (1886-1967) “Pepito Bassa” va ser regidor en diverses ocasions (1916-1920, 1931-1933, 1934 i 1936). Va ser impulsor de la Societat d’Arrendataris i Parcers (1931), president del CRDF (1930) i soci de la Cooperativa la Veritable. També va ser membre de la junta del Patronat Antoni Roig (1918, 1936, 1938). Feia de transportista entre Torredembarra i Tarragona diàriament i, un cop a la setmana, anava a Reus. Tenia una petita terra a Clarà i havia dut un tros arrendat. Va treballar un temps de cafeter al Sabó. Amb l’entrada de l’exèrcit franquista, va ser obligat a netejar carrers i a presentar-se a diari a la caserna de la Guardia Civil. Un dels seus fills va morir a la batalla de l’Ebre combatent amb l’exèrcit republicà. Oficialment, ningú li va comunicar mai la seva mort. En el primer consistori de la II República va ser designat primer tinent d’alcalde i va ser escollit per presidir la comissió de govern.

Pere Balado Rovira (1891-1973) era pescador. Se’l coneixia amb el renom del “Peret del Tino”. Vivia dalt la Torre, al carrer Pere Badia. Va ser un personatge molt actiu a la vida torrenca, sent membre de la Junta del Grup Torredembarra adherit a la Junta de la Salut l’Aliança de Barcelona entre el 1921 i el 1923, de la junta del CRDF el 1935 i president de la Societat d’Obrers Pescadors (UGT) de Torredembarra (1937). En el primer consistori de la II República va ser designat regidor suplent i va ser escollit vocal de les comissions de foment i goven.

Celestí Vidal Pannou era pagès. Va exercir de regidor fins el 1933 però va continuar vinculat al CRDF, sent membre de la seva junta directiva el 1935 i el 1936. No va tenir descendència. En el primer consistori de la II República va ser designat regidor suplent i suplent de procurador síndic. També va ser escollit com a vocal de les comissions de govern i guarda i camins.

Per saber-ne més

-CATALÀ, Lluís; MIQUEL, Carme; MORLÀ, David; NOLLA, Joaquim; SUÑÉ, Jordi (2010): II República, Guerra Civil i Repressió Franquista (1931-1945). Set estudis per al seu coneixement. Torredembarra: Centre d’Estudis Sinibald de Mas.

-MORLÀ, David; SUÑÉ, Jordi; (2007): El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre. Torredembarra: Associació Cultural Baix Gaià.

-SUÑÉ, Jordi (2005): Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra (1895-2004). Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.

-SUÑÉ, Jordi (2008): La Torredembarra republicana i federal. Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.





SI TENIU MÉS INFORMACIÓ, NO DUBTEU A ESCRIURE'NS.

Comentaris

Entrades populars

CRISIS I COOPERATIVISME

EL CARRER FREGINAL (TORREDEMBARRA)

La Pedra Alta de Can Ferrer

TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

MÚSICA I BICICLETES

MIQUEL MESTRE AVINYÓ

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SANT NICASI DEL CATLLAR