El Freginal vivia de la terra.
El carrer Freginal, antigament, havia estat al defora del poble. Hi havia terres de farratges, d’aquí li ve el nom. En un article publicat a La Sínia, Anna Maria Garcia Cantero explicava que a principis de segle XX en aquest carrer hi vivien quatre pescadors, dos pastors de cabres, un traficant d’animals i una bona colla de pagesos.
Cal Xitot era la primera casa entrant per la plaça del Castell. Hi vivia la família de Jaume Recasens Fortuny. El seu fill Jaqui va continuar l’ofici de pagès. Va treballar la sínia de la Vila i l’emblemàtica sínia de cal Xitot. En aquell terreny hi havia hagut una sínia municipal. Havien posat parada a la plaça de la Font.
Anton Beltran “Anton Gorrí” tenia una terra als Munts i una altra a Mas Terrassa. El renom li ve perquè una vegada va comprar un gorrí a la plaça del Castell i se li va escapar pel poble.
Joan Vidal de cal Xato tenia vaques sota casa i un cub. Duia una sínia al Pontet i una altra cap a la Rasa. Feia planter.
Santi Sardà de cal Gil, que feia de pagès i de traginer amb el carro, tenia un tros de garrofers situat entre el que ara és l'escola Molí de Vent i l'avinguda Diagonal. També portava un tros situat més endins, cap a la sínia de Cabeces. També havia porta una sínia prop de cal Pastoret. El Santi havia dut una sínia de Ferran.
Els Sagals eren pagesos i grans aficionats als castells. Un dels fills del matrimoni format per Anton Gras Llorenç (1860-1929) i Teresa Pagès Mercadé (1860-?), Anton Gras Pagès (1900-1970), va ser un dels líders dels pagesos torrencs durant la Guerra Civil i va ser alcalde de Torredembarra l’any 1938. El seu germà, el Josep (1887-1968), va ser membre actiu del sindicat rabassaire. El darrer Sagal a treballar les terres de la família va ser el músic Anton Gras Ciuró (1928-2016), fill d’Anton Gras Pagès i d’Elvira Ciuró Casals (1905-1993). El 2010 va ser nomenat Fill Predilecte de la Vila de Torredembarra. Durant molts anys va treballar les terres de darrere la Casa Blanca, tocant a la rasa, al terme d’Altafulla. Li deien la “sínia nova”. La “vella” seria a cal Graciet. A part de les terres, i tal com feien molts pagesos, engreixaven porcs en aixolls. El tracte amb els venedors de menjar per a porcs era el següent: pagaven la despesa alimentària dels animals una vegada eren grans i els havien venut. Anton Gras Pagès i família tenien porcs en un tros que era propietat de Martí Ballester. A casa tenien cub per a fer vi.
Josep de Xec era pastor. Tenia cabres. Tancava al costat de l’Escorxador i a casa seva, al Freginal. També tenia un trosset amb garrofers. Havia estat mosso a cal Xeco.
El Griñó era pagès i anava a jornal. Els seus dos fills, el Pere i el Josep, també van fer de pagesos.
Armengol Panadès duia una sínia cap a la Rasa i altres terres.
Ramon Godall “Ramon Blai” era pagès a jornal a cal Ratxet. Hi va estar un munt d’anys, des del 1932 fins el 1977. El “Xoret” era pagès. Va treballar pel Brulles amb el carro. “El Peixo” anava a jornal. “El Pelat Petit” portava una sínia a l’actual Marítima Sud.
Fernando Ciuró “El Fernando del Racó” anava a jornal i tenia un trosset a les Roques Planes, que es va veure afectat per la construcció de l’autopista. Pepito Bonan “el Llarg del Cèsaro” feia de pagès a jornal.
Celestino Vidal era conegut com el “Tino del Xato”. Portava una sínia al camí de la Rasa o al camí de cal Saia. Aquesta sínia era propietat del Fernando Vallmitjana Rovira. Va estar molt de temps abandonada fins que al cap dels anys la va treballar Pepet Roig, de cal Tou. Li deien la Sínia Nova. També la va treballar Llorenç Folch de cal Dientes i Ramon Pons, que té una tocineria al carrer “Nou”.
Agapito Girol “Mona” era pescador. Tenia una terra a la zona de les Creus.
Emilio Martí, l’“Emilio dels Telèfons”, ha estat granger i pagès. Les seves filles continuen el negoci amb una botiga al carrer Freginal i un punt de venda directa a les seves terres de la zona de la Rasa, al terme d’Altafulla.
Joan Mañé Pagès i Amparo Quintana Gibert vivien al número 12. Duien un tros de l’Hort de Gibert i un tros de secà a les Roques Planes que era de la seva propietat. Joan Busquets treballava per ells fent de pagès. Els pares de Joan Mañé, Dolores Pagès Coca i Joan Mañé Casellas, també havien estat pagesos, treballant una sínia de Babilònia. Joan Mañé va deixar la pagesia per treballar a la fàbrica Mercadé. Amparo Quintana venia la verdura que feien a l’hort a la plaça de la Vila. També havien tingut cabres.
Joanet Fortuny Mercadé era conegut amb el nom de “Joanet Sereno”. Estava casat amb l’Enriqueta de cal Carnisser de la Nou de Gaià, que va morir, junt amb una filla petita, en un bombardeig, l’estiu de l’any 1937, a prop del Patronat Antoni Roig. El Joanet va combinar la feina de sereno amb la terra. Va treballar per altres pagesos i duia un hort a la partida de la Rasa. Ho va fer molts anys per cal Saia. En memòria d’aquesta família, Jordi Rovira va muntar un museu del carrer de la Muralla.
Florentino Miracle anava als refractaris i duia les terres dels sogres, de cal Cèntim, al camí de la Bota.
A la cantonada amb el carrer carnisseria hi havia una premsa per a fer vi.
Si teniu més informacions o heu detectat algun error no dubteu a escriure'm. Moltes gràcies.
Comentaris