La gent de Torredembarra de finals de segle XIX i principis del XX vivia preocupada per la manca de seguretat social. Literal. No hi havia cap prestació estatal per a les persones que es posaven malaltes. D’aquesta manera, es van organitzar tota mena d’entitats de caire local per tal de protegir als associats. Algunes de les confraries vinculades a les parròquies tenien entre els seus objectius assegurar als seus socis davant les malalties que no els permetessin treballar. La Societat de Socors Mutus de Torredembarra (SSMT) és l’entitat més antiga creada exclusivament amb aquesta finalitat. Coneixíem fins ara de l’existència de la Congregació de la Sang del Nostre Senyor Jesucrist (1873), la Societat de Sant Antoni de Pàdua (1872), la Societat de Sant Joan Baptista (1877), la coral la Veu del Poble (1901), la Societat sota l’Advocació de Sant Blai (1905) i la Societat Obrera de Socors Mutus del Roser (1924). Ara podem afegir la SSMT gràcies a les troballes de l’amic David Morlà. Cinc documents datats entre el 1866 i el 1869 han estat recuperats de l’oblit i ens permeten saber alguns detalls interessants. L’Associació esmentada tenia 73 socis el 1866 i coneixem alguns noms: Antonio Miracle Huguet, Joan Guiero (?) i Benaiges, Pau Ribera, Antonio Olivé, Francisco Casals i Piñol, el boter Josep Pujol i Lluch, Agustí Ramon i Rubert, Josep Gallofré, Josep Rovira i Pijoan, Antonio Pijoan, Hermenegildo Llorens –que tenia algun càrrec dins de l’entitat-, Joan Miracle, Josep Borrut, Josep Ciuró, Anton Cañellas, Pere Pujol, Josep Porta, Francisco Gatell i Moragas –que n’era el caixer- i Ramon Cañellas. Poca cosa sabem més del recorregut de l’associació. Com sempre diem: si algú en sap alguna cosa més o té documentació a casa que no dubti a escriure’ns.
Veieu aquí una història de les mutualitats a Catalunya.
Comentaris