Dissabte vaig anar a portar un exemplar de El Riu de les dones a tres padrines de la Vall d'Àssua, la Rosario de ca de Nofre d'Altron, la Nati de Casa Alegre de Bernui i la Maria de casa Andreva de Llessui. El retrobament va portar a noves converses i a riures compartits. Ens vam regalar temps i tendresa. De pas, una visita alegre al Tros d'Altron, on el Jaume va dissertar sobre les virtuts del formatge fet amb llet no pasteuritzada. Una joia. La preparació del Seminari de la Llana va donar un pas endavant molt important. Records a tothom!
FUSTEGUERES
Pròleg del llibre La força transformadora de l'aprenentatge musical de Ramon Fustegueres. Ja no ens fem promeses. Ho escriu la filòsofa Marina Garcés al seu llibre El temps de la promesa (Anagrama, 2023). Prometre és donar la paraula, és crear un vincle amb l’altre i projectar-se cap el futur. Si no fem promeses, quin futur construïm? Només els esclaus no poden dibuixar promeses. Ells no poden disposar del seu futur. I nosaltres, per què hem deixat de fer promeses? Diem a la nostra gent que “no podem prometre res” perquè fugim del compromís. Necessitem temps per consumir, per construir sense aturador un jo narcisita sense límits. En canvi, “Fer una promesa és interrompre el destí”. Fer una promesa avui en dia és un acte de revolta, és tornar a establir compromisos amb els que ens envolten. Què ens ha passat? Naveguem perduts en un espiral infinit que no ens porta enlloc. Patim a la pell, a la salut, aquest món construït a base de consumisme, addiccions a les pantalles i murs menta
Comentaris