M’agradaria que fos una gira propera a la gent que ens ve a veure. Ja és així, pensareu. Però vull més. M'agradaria que fos una gira per llocs amb nom i memòria: ateneus, festes majors, places, cooperatives, espais on la música no fos només espectacle sinó trobada. Que cada concert fos una excusa per retrobar-nos, cantar junts i fer poble.
M’agradaria que Julivert viatgés amb temps, amb temps per parlar amb la gent, per compartir taula després del concert, per escoltar les històries del lloc. Ja ho fem, però més! Vull una gira arrelada, connectada amb el territori i amb el món real, no pas virtual, sense presses ni artificis.
També m’agradaria consolidar una idea que hem anat tastant: col·laborar amb els músics del lloc on anem a tocar. Obrir l’escenari, compartir cançons, aprendre altres maneres de fer i deixar que cada concert sigui, d’alguna manera, irrepetible. Que la gira no només passi pels llocs, sinó que quedi alguna cosa, algun record compartit.
I sobretot, m’agradaria que fos una gira alegre i compromesa: que fes ballar, però també pensar; que celebrés la vida compartida, la llengua i la cultura popular com allò que són, una manera de cuidar-nos i de resistir plegats. Si el 2026 Julivert aconsegueix apropar-se a aquesta fita, ho celebraré, haurà valgut molt la pena les hores de carretera.
Comentaris