ELS PARCS CULTURALS DE L'ARAGÓ I LES TERRES DEL GAIÀ


"Els Parcs Culturals de l'Aragó i les Terres del Gaià", La Resclosa 13, Vila-rodona, 2009, pàg. 225-234.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

29 D'ABRIL: CONFERÈNCIA "ELOGI DE L'ASSOCIACIONISME"

  El 29 d'abril al vespre faré una conferència sobre la importància d'associar-se en aquest món tan complex on trionfen els missatges simplistes. Davant de la intempèrie del mercat, construir punts de trobada. Ens veiem a Roda de Berà, a les 19h. L'acte està organitzat per l'associació cultural les Monges i està inclòs dins de la setmana cultural. Per anar fent boca podeu repassar un article que vaig escriure sobre el tema fa un temps. Records. 
Imatge

"CREIXELL FA MEMÒRIA"

  El dijous 8 de desembre de 2022 es va presentar el llibre Creixell fa memòria . COMUNICAT ES PRESENTA EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA El proper dijous 8 de desembre a les 12 del migdia es presentarà al Casal Municipal de Creixell el llibre Creixell fa memòria. Es tracta d’un treball de caire històric i etnogràfic realitzat a partir d’una trentena d’entrevistes a àvies i avis del poble. L’Ajuntament de Creixell ha editat el llibre, que ha estat escrit per l’antropòleg Jordi Suñé, autor de diversos treballs de recerca sobre la comarca. Suñé ha comptat amb el suport tècnic de Sergi Clofent i Pau Josa, que han enregistrat vídeos i escanejat fotografies i documents per tal d’elaborar productes audiovisuals en un futur proper que donin a conèixer el patrimoni del municipi. El llibre recull, al llarg de les seves quasi 300 pàgines, més de 250 imatges antigues i molts retalls de les entrevistes que expliquen com era Creixell abans que el poble i l’entorn es transformessin per sempre ...
Imatge

LA POBLA DE MONTORNÈS: UN VIATGE PEL RECORD

Títol: La Pobla de Montornès, un viatge pel record Autors: Jordi Suñé Morales Gènere: Història / Fotografia ISBN: 978-84-09-75161-7 Pàgines: 376 Mides: 170×240 Any: 2025 Idioma: català Preu: 25 € Aquest llibre recull 800 imatges del segle XX de la Pobla de Montornès. És un treball és testimoni de la transformació d’un municipi que conserva la seva pròpia identitat i que té història. Hi trobareu moltes cares conegudes, els carrers com eren abans, les botigues, el cinema, el sindicat, els carros, l’estació de tren, els antics oficis, les festes populars, les colles d’amigues i d’amics, les entitats, la fàbrica, les escoles, l’ermita i la Mare de Déu de Montornès, la parròquia, fets històrics i diversos personatges que han tingut una vida destacada fora de la Pobla. Teniu entre les mans l’oportunitat de submergir-vos al passat de la Pobla i d’explicar en veu alta les històries que hi ha al darrere de cada imatge. Jordi Suñé Morales (Torredembarra, 1975) és mestre, músic, llicenciat en ant...
Imatge

SANT JORDI 2026

Ens veiem per Sant Jordi!  El diumenge 19 d'abril trobareu el llibre de Creixell a la parada que munta la Biblioteca a la plaça Major, pel matí. El 23 d'abril, de 12h a 13h seré  a Altafulla, a la parada que munt la Biblioteca, com cada any. Per la tarda seré a la parada del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 29 d'abril seré a Roda de Berà fent una conferència dins de la setmana cultural que organitza l'Associació Cultural les Monges.
Imatge

RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...
Imatge

ELS DETINGUTS PELS FETS D'OCTUBRE DE 1934 AL BAIX GAIÀ

Imatge dels presos de Salomó cedida per la Carmen Mallafrè. Si voleu conèixer tots els detalls dels Fets d'Octubre de 1934 al Baix Gaià, us recomano el llibre El Baix Gaià al segle XX . Alguns dels detinguts pels Fets d’Octubre de 1934 Creixell Josep Morros Fontanilles, Jaume Mercadé Jané, Mariano Rovira Casas i Salvador Solé Vidal. Segons el diari La Cruz (31-X-1934) també van detenir a Josep Fontanilles Morros i a Mariano Rovira Casas. El Catllar Pau Miró Armengol, Joan Llagostera Armengol, Josep Mañé Novell, Joan Palau Ferré,  Llorens Palau Ferré, Sebastià Seguí Gibert, Joan Vallespí Llop, Pau Jové Aluja i Pere Jové Mallafré.  Pere Saigí va sortir de la presó el gener de 1935 segon El Diluvio del 22 de gener d’aquell any.  Al que pocs dies van alliberar 5 veïns més, entre els quals trobem a l’alcalde Pau Miró. ( El Diluvio , 01-02-1935) La Nou de Gaià Emili Duch Boronat (estigué 45 dies ...
Imatge

FUSTEGUERES

Pròleg del llibre La força transformadora de l'aprenentatge musical de Ramon Fustegueres. Ja no ens fem promeses. Ho escriu la filòsofa Marina Garcés al seu llibre El temps de la promesa (Anagrama, 2023). Prometre és donar la paraula, és crear un vincle amb l’altre i projectar-se cap el futur. Si no fem promeses, quin futur construïm? Només els esclaus no poden dibuixar promeses. Ells no poden disposar del seu futur. I nosaltres, per què hem deixat de fer promeses? Diem a la nostra gent que “no podem prometre res” perquè fugim del compromís. Necessitem temps per consumir, per construir sense aturador un jo narcisita sense límits. En canvi, “Fer una promesa és interrompre el destí”. Fer una promesa avui en dia és un acte de revolta, és tornar a establir compromisos amb els que ens envolten. Què ens ha passat? Naveguem perduts en un espiral infinit que no ens porta enlloc. Patim a la pell, a la salut, aquest món construït a base de consumisme, addiccions a les pantalles i murs menta...
Imatge

PRESENTACIÓ DE L'OPUSCLE DE LA SETMANA SANTA 2024

Imatge extreta del Facebook de Torredembarra Bloc. Divendres, 22 de març de 2024 Pati del Castell 20h Veieu la notícia a Ona la Torre , Torredembarra Actualitat . Escolteu l'entrevista a Ona la Torre amb Anna Plaza .  Foto extreta de les xarxes socials de l'Ajuntament de Torredembarra. Llegiu la meva intervenció a la següent entrada .
Imatge

Torredembarra té les arrels a la Garrotxa?

Això és un esborrany. Us animo a cerca coincidències de toponímia entre el Baix Gaià i les comarques del nord de Catalunya. No dubteu en escriure'm! antropologiaimesARROBAgmail.com La toponímia -el nom dels pobles, dels llocs i del relleu més proper- és una eina per a conèixer el passat. Per exemple, sabem que el substrat idiomàtic de l’Alt Pallars era d’orogen basc perquè molts dels seus municipis tenen noms amb desinències clarament basques: Unarre, Escalarre, Àrreu, Esterri d’Àneu, etc. L’Oriol P. em crida l’atenció per la coincidència de noms de Torredembarra i rodalies amb la toponímia del nord de Catalunya. Recordem que la Catalunya Vella, a l’època medieval, s’estenia des del Pirineu fins a la línia que marca el riu Llobregat. Posteriorment, els musulmans anaren reculant fins a resistir al Regne de Granada. Aquests territoris situats al sud del Llobregat són coneguts com la Catalunya Nova. Molt sovint es repoblaren amb persones vingudes de la Catalunya cristiana. ...