ELS PARCS CULTURALS DE L'ARAGÓ I LES TERRES DEL GAIÀ


"Els Parcs Culturals de l'Aragó i les Terres del Gaià", La Resclosa 13, Vila-rodona, 2009, pàg. 225-234.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA

Imatge de la presentació del llibre, l'exposició i el documental del 9 de juliol de 2017. Diumenge, 9 de juliol, a les 12 del migdia, es va presentar el llibre sobre l'ofici dels boters al Pati del Castell de Torredembarra. També es va inaugurar l'exposició d'eines i vam poder veure el vídeo que ha enregistrat la Carol Cubota. L'acte va estar inclòs dins el cartell d'actes de la  Festa del Quadre .  Ona la Torre , Tac 12  i el Diari Més n'han parlat aquests dies. Al web de l'Ajuntament podeu veure tots els detalls. Gabriel COMES i Jordi SUÑÉ (2017):   L'ofici de boter a Torredembarra . Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.  T 891-2017    ISBN: 978-84-697-4519-9 Un article per a la revista CEL OBERT: L’ofici de boter a Torredembarra Acaba de sortir publicat el llibre que recupera la memòria d’un dels oficis artesanals més importants que va tenir Torredembarra, el de boter. El 1889 Torredembarra tenia 153 boters i...
Imatge

65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...
Imatge

DE TOT UNA MICA

  El 17 de desembre vaig ser al programa d'Ona la Torre "De tot una mica", amb el Miki, el Salvador, el Miquel, la Chelo i els seus col·laboradors. Vam riure molt vam cantar, vam parlar de Julivert, de fer barrera i de llibres. Un plaer! Podeu recuperar el programa en aquest enllaç .
Imatge

VARA PER TRES!

  “Altafulla” Paraula màgica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934.   El Ramonet d’Altafulla es dona compte que la seva barca ha estat utilitzada per la nit. Encara és molla quan de bon matí l’ha de tornar a traginar fins al mar. Cada nit igual. Que estrany! Un dia decideix investigar. S’amaga dins de l’embarcació tapat per les arts. Passada mitja nit sent que pugen a coberta. Sap que no són pescadors perquè els homes de l’ofici respecten els veïns. Deuen ser bruixes! -Vara per tres, vara per tres! Les veus són femenines. L’encanteri no funciona. El gussi no es mou del lloc. Cada nit arrencava sense cap problema. Cridaven les paraules màgiques i el bot sortia en mar. Les dones discuteixen. -Què està fallant? Som tres i no funciona... Hi ha algú amagat a la barca! Busquen per tots els racons i no el troben. -Una de nosaltres porta un fill a la panxa! Som quatre! Vara per quatre! I la barca arrenca. Després d’hores de viatge, arriben a la sorra. El...
Imatge

PARLEN LES ÀVIES. LECTURA TEATRAL

Veieu l'article de Carles Marquès ! Carles Marquès i Carme Canyelles preparen una adaptació teatral del llibre Parlen les àvies . Escolteu l'entrevista a Ona la Torre on parlen dels preparatius. I veieu la notícia al Ona la Torre !
Imatge

EL RIU DE LES DONES. CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU

Podeu comprar el llibre a NATURA LLIBRES ! EL RIU DE LES DONES CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU El 30 de març de 2013 va tenir lloc la presentació del llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu al Centre d’Art i Natura de Farrera del Pallars. Es tracta d’un estudi etnogràfic realitzat gràcies a la Beca CAN de Recerca 2011 concedida a l’antropòleg Jordi Suñé Morales. El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Més enllà d’una visió estàtica s’hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l’educació, l’alimentació, la higiene, la salut, la migració, l’economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. El riu de les dones és una mirada enrere des d...
Imatge

FOC A LA TORREDEMBARRA?

"Foc a la Torredembarra", Diari de la Torre , febrer de 2013, núm.180, pàg. 24. Memòria oral. Les dites i les canterelles populars són plenes de sorpreses. Tots hem sentit alguna vegada allò de “Ferran tan tan, Tamarit tit tit, Altafulla mosquitalla i la Torre Flor del Camp”. De variants n’hi ha tantes com pobles d’origen. La qüestió era fer-se quedar bé i enfotre’s del poble veí. Les de la rodalia les va recollir i publicar Francesc Pi i Virgili l’any 1985 a l’article “La literatura oral al Baix Gaià”( Estudis Altafullencs número 9 ). El podeu trobar a internet. Un dia, escoltant la ràdio, però, vaig escoltar un vers que no coneixia. I sí, posant al Google la frase en qüestió, referent a la Torre, vaig treure’n l’entrellat. Som-hi. El folklorista Joan Amades (1890-1959) va recollir a Mataró l’any 1922 una cançó de remar que va anomenant els pobles de la costa catalana fent sang i burla de tots plegats. Ara bé, el vers dedicat a Torredembarra és incendiari! Aquí te...
Imatge

SEGONA EDICIÓ DEL LLIBRE "EL RIU DE LES DONES"

Ara fa deu anys Jordi Suñé va publicar el llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Es tracta d'un viatge etnogràfic amb una mirada de gènere, a través de la memòria oral de les àvies, que ens descobreix un Pirineu en procés de transformació. Les padrines prenen la paraula per explicar, a través de converses tranquil·les, com havia estat la seva vida quotidiana, la seva infància, la joventut i la vida adulta. El treball de la terra, els animals, les festes, les tradicions i els costums omplen les pàgines d'un treball que es llegeix de manera planera i ens ajuda a conèixer uns pobles i una manera de viure que s'ha transformat completament.  El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Les padrines entrevistades van néixer entre el 1912 i el 1952. Totes tenen en comú haver viscut un món rural d’alta muntanya en procés de canvi. Totes elles, però, ten...
Imatge

COR DE ROURE

A la portalada del temple romànic de Santa Maria de Santa Coloma de Queralt, situat als afores del poble, hi podeu veure escenes de la Bíblia. En un capitell del segle XIII, però, hi ha un cavaller lluitant contra un lleó. Aquest és l’escut dels comtes de Santa Coloma de Queralt. La llegenda de Pere de Queralt “Cor de Roure”, primer comte de Santa Coloma, explica l’origen d’aquella imatge. Resulta que en una ràtzia dels sarraïns van agafar com a presoner, ni més ni menys, que al comte Pere. Els captors sabien de la fama de valent del nostre protagonista i no se’n van poder estar: li van prometre la llibertat si aconseguia vèncer a un lleó. Què va fer el Pere per vèncer a tant brau mamífer...? Molt bé! Pere es va encomanar a la Mare de Déu del Bell-lloc, guanyà la lluita i fou alliberat. Com agraïment va fer obres de millora al santuari i va fer esculpir la portalada que he esmentat al principi. -Per escriure aquest retall he consultat Canela (2007:37) i la Viquipèdia.-