Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Martí Royo va ser un artista que va fer escultura i ceràmica. Va néixer a l’Hospitalet de Llobregat i es va instal·lar a Altafulla amb la seva família quan tenia 4 anys. Morí a Altafulla el 1997. El Museu d'Art Modern de Tarragona va editar un llibre l’any 2012 sobre aquest autor escrit per Assumpta Rosés Cavallé. La terra i el foc van ser les dues forces inspiradores més important al llarg de la seva vida. Va estudiar la tècnica de la ceràmica i va renovar les seves formes inspirant-se amb la natura. La seva obra està escampada per Altafulla, Ardenya, Tamarit, Vespella de Gaià, Barcelona, València, Tarragona i Torredembarra, entre d’altres indrets.  A Torredembarra es poden visitar els següents murals: La sardana, instal·lat al rebedor del Casal, al carrer Capella (és la imatge de dalt de tot). És de l'any 1993. Cep instal·lat a la façana de la Bodega Bon Vi, als Munts, a l'avinguda Montserrat. 1990. Façana de la joieria Borràs, al carrer Pere Badia. 1984-1988...

“Cooperativisme. La història d’una alternativa”, Catalunya , núm. 83, febrer de 2007, pàg. 3 i 4. Aquest article també es va traduir a l'esperanto.

  Diari de Tarragona , 8 de juliol de 1936. Diari de Tarragona , 1 de desembre de 1936. El 18 de juliol de 2026 farem dos passis d'una ruta teatralitzada per la Canonja sobre els primers dies de la Guerra Civil. Veieu tots els detalls a infocamp.com

Julivert presenta un espectacle de petit format que girarà en breu per diferents pobles de Catalunya. Es tracta de fer una trobada divertida, propera i musical. Voleu saber les interioritats , històries i anècdotes d'un grup com Julivert? Segurament no, però us convidem a venir perquè xalarem junts. Serà una mena de conferència informal, passarem fotos i cantarem plegats Parlarem d'aquests 10, 20 0 30 anys de música i teixit associatiu. Una història que, en el fons, és una mica la de tots. En aquest enllaç trobareu les dates. Veureu en aquest llistat tots els concerts. Si no hi ha cap afegitó, són concerts d'escenari, de festa major. Però si al costat hi posa "Coneix l'artista! és d'aquests que avui us presento, de petit format.

 

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...

14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria  31 de maig: Cal Boter Veieu l'article de Carles Marquès ! 12 de juny: Sant Celoni (festa particular) 19 de juny: Balaguer   23 de juny: Tàrrega  1 d'agost: Vic 21 d'agost: Campelles Retall del diari . 23 d'agost: Alió  24 d'agost: El Catllar (Coneix l'artista) 24 d'agost: Albinyana  11 de setembre: 26 de setembre: La Nou de Gaià  11 i 12 d'octubre: Alcover  17 d'octubre: Barcelona  20 de desembre:

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l...

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...

“A Renau, el llop hi jau. A Peralta, la guineu hi salta.” Dita popular.   Aquesta és una dita que he extret de l’article de Josep Veciana “Recull de topònims i antropònims del terme municipal de Renau”. [1] Ens servirà per introduir una història d’un llop i una guineu que va tenir lloc a Peralta. L’Albert Manent va escriure La memòria del llop al Camp de Tarragona l’any 2000, un recull etnogràfic i d’històries explicades per diferents testimonis i llibres. [2] Una de les llegendes fou explicada, precisament, per Josep Veciana de Renau i Josep M. Batalla de la Secuita l’any 1998. Ja sabeu que la memòria popular atribueix a la guineu l’astúcia que el llop, presumptament, no té. Doncs bé, aquesta història ens parla d’això.   Era el 15 d’agost, festa major de Peralta, nucli a tocar de Renau, avui en dia abandonat, reconvertit en un hotel-restaurant fantàstic. L’any 1897 tenia 39 habitants! La guineu  explica al llop un pla per dinar un plat suculent en tal dat...