A PEU DELS CAMINS DEL CATLLAR

Un dels potencials del Catllar és la seva xarxa de camins. Hi trobareu marges, garrofers, barraques, masos, senyalitzacions, el riu Gaià, etc. A la imatge podeu veure un racó del GR-172, que també forma part del Camí de Sant Jaume. Hi passa molta gent: ciclistes, runners i caminadors. Us recomano emprar el mapa del Baix Gaià editat per Piolet. La gran dificultat per al municipi és mantenir net un terme que és molt gran i ple d'urbanitzacions. Les deixalles i els terrenys agrícoles abandonats embruten un petit paradís que tenim al costat.

Comentaris

Publica un comentari

Publicacions populars

Imatges

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els nuclis de Ferran i Ardenya). Roda de Berà, 2010 Torredembarra, 2012 L’objectiu de tot plegat és
Imatges

CONCERTS CONFINATS

# JOEMQUEDOACASA   # JOACTUO   # VIDEOCLIPCONFINAT Entrevista a Tarragona Ràdio arran del 14è concert confinat. 17è CONCERT CONFINAT (14/XI/2020) 16è CONCERT CONFINAT (7/XI/2020) 15è CONCERT CONFINAT (31/X/2020) 14è CONCERT CONFINAT (24/X/2020) 8 de MAIG 1 de MAIG 24 d'ABRIL 12 d'ABRIL 3 d'ABRIL 27 de MARÇ https://www.facebook.com/JordiSuneMorales/videos/10158306083071385/ 21 de MARÇ 20 de MARÇ 19 de MARÇ 18 de MARÇ 17 de MARÇ 16 de MARÇ 15 de MARÇ
Imatges

ELS ARMATS DE TORREDEMBARRA

Armats de Torredembarra 50 anys de la seva recuperació El 23 d’abril de 2011 es va presentar el llibre  Els Armats de Torredembarra. 50 anys de la seva recuperació , de David Morlà i Jordi Suñé, en el marc dels actes de la Setmana Santa. La presentació va tenir lloc al Pati del Castell de Torredembarra i va incloure la presentació d’un vídeo del procés d’el·laboració del treball i el parlament del Dr. Josep M. Solé i Poblet. El llibre dóna llum sobre els orígens dels Armats a Torredembarra, amb referències documentals del segle XIX, i sobre el procés de recuperació de la colla ara fa 50 anys. El volum inclou més de 200 fotografies i una descripció de caire antropològic dels actuals Armats. El llibre va ser editat per la Confraria de la Creu- Armats de Torredembarra. David Morlà i Jordi Suñé han publicat diversos treballs de recerca sobre Torredembarra. Conjuntament han signat dos llibres:  La Veu del Poble. Més de cent anys de tradició coral a Torredembarra  i  El Cafè de Dalt,
Imatges

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vida d’una d
Imatges

18 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu
Imatges

SOCIABILITAT POLÍTICA EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA AL BAIX GAIÀ

Els partits polítics de la II República al Baix Gaià Nom Junta Altafulla Agrupació Catalanista Republicana d’Altafulla-Tamarit adherit al Partit Catalanista Republicà (1931). Enric Vallvé, Josep Marquès, Josep Inglés Pijoan (President), Mariano Sardà, Ignasi Marquès i Enric Balcells. Centre Republicà Federal (1931) que segurament s’adherí a ERC. Josep M. Maymó Bosch (P), Pere Ferré Ramon, Roman Teixell Salvat, Josep Ferré Ramon, Antonio Ametllé Gatell, Arcadi Boada Virgili i Martí Ramon Ramon. Creixell Centre Republicà Federal (1931). S’adherí a ERC. Pere Jané Fontanilles (P), Ramon Rimbau Colet, Pere Soler Vidal, Josep Fontanilles Morros i Josep Rovira Gibert. Centre Catalanista Republicà, adherit a l’Acció Catalana Republicana de Rovira i Virgili (1931) Pau Valls Solé (P), Rafael Carbonell Hugas, Francisco Sancho Juncosa, Salvador Calvet Fontanilles, Salvador Gibert i Joan R
Imatges

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatges

CONFERÈNCIA SOBRE ELS LLIUREPENSADORS

El 26 de març de 2019 va tenir lloc la conferència sobre els lliurepensadors organitzada pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas a la Biblioteca Mestra Maria Antonia. La foto és de la Jerusalen. Vaig partir d'un text publicat al Recull de Treballs del Centre d'Estudis Sinibald de Mas però ho vaig ampliar intentant contextualitzar l'època i explicant noves troballes que encara no he publicat. Aquí teniu l'enllaç  a totes les activitats del mes que es fan a la Biblioteca. I l'enllaç a totes les activitats  culturals que es fan a Torredembarra durant el mes de març.