Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

  14 de juny: Nois de la Torre 21 de juny: Carrer Carnisseria 10 d'agost: Marçà 22 de novembre: Esplai Matinada

El Camp de Tarragona a debat La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, no hi ha un qüestionament públic. Per què? En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam a les set del vespre arran de la publicació d’un llibre valent coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. Es tracta d’un primer intent de fer una esmena a ...

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

Punts de venda: Ajuntament de la Pobla de Montornès. En breu els donarem a conèixer altres punts. Títol: La Pobla de Montornès, un viatge pel record Autors: Jordi Suñé Morales Gènere: Història / Fotografia ISBN: 978-84-09-75161-7 Pàgines: 376 Mides: 170×240 Any: 2025 Idioma: català Preu: 25 € Aquest llibre recull 800 imatges del segle XX de la Pobla de Montornès. És un treball és testimoni de la transformació d’un municipi que conserva la seva pròpia identitat i que té història. Hi trobareu moltes cares conegudes, els carrers com eren abans, les botigues, el cinema, el sindicat, els carros, l’estació de tren, els antics oficis, les festes populars, les colles d’amigues i d’amics, les entitats, la fàbrica, les escoles, l’ermita i la Mare de Déu de Montornès, la parròquia, fets històrics i diversos personatges que han tingut una vida destacada fora de la Pobla. Teniu entre les mans l’oportunitat de submergir-vos al passat de la Pobla i d’explicar en veu alta les històries que hi ha al da...

  2024

Jordi SUÑÉ (2012): "Pescadors, cuina i novel·les", Diari de la Torre ,  núm. 170, pàg. 24. Baix a Mar. El Gabriel Comes i l’Iris Gual han escrit el llibre La Mar dels Pescadors de Baix a Mar , editat pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas. En aquest volum hi trobareu un bon recull etnogràfic i científic sobre la nostra zona pesquera, el clima, la platja i el fons marí. Hi podreu llegir el tipus de peix que es pescava a cada zona. Es tracta d’uns coneixement transmesos de pares a fills que s’havien construït a partir de l’experiència de molts anys de treball. Per desenvolupar aquest treball, el Gabriel i l’Iris han realitzat entrevistes a gent gran del barri. Però cal destacar que també han fet immersions per conèixer l’estat actual del fons marí. Són molt interessants les imatges reproduïdes al llibre, la majoria d’elles dels propis autors. Hi podreu veure “la màquina”, l’arribada d’embarcacions a la platja, el bloc, posidònia, eriçons, escòrpores, etc. Hi descobrireu tot un...

ÈPOCA ROMANA Vil·la del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Bibliotec...

 

Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2011): Visca Santa Rosalia!  Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra. DL. T. 1459-2011 Veieu Torredembarra.cat , Tac 12 (minut 24:40), El Mònic i Ona la Torre . Aquí podeu llegir el text sencer sense imatges. Un text per al setmanari DIRECTA! VISCA SANTA ROSALIA! Explicar les tradicions del lloc als més petits és donar-los l’oportunitat d’arrelar i créixer forts amb les branques cap al món. Despertar la curiositat per les coses més properes és encendre l’espurna del coneixement. Quan les tradicions esdevenen de tots, la cohesió del poble és una realitat i la solidaritat pels moments difícils està garantida. Les festes populars creen comunitat, un imaginari comú malgrat la diversitat i la realitat complexa en la que vivim. És per això que cal aplaudir iniciatives com la que us presentem: Visca Santa Rosalia! Es...

Hem tingut una idea! A veure què us sembla: es tracta de col•laborar amb la iniciativa solidària de pujar al Pic de la Mola. Ells ho fan cada dia fins que s'acabi l'any (cerqueu aquesta iniciativa a l'instagram).  Julivert hi pujaríem el diumenge 9 novembre pel matí. Què us sembla? Ens hi acompanyaríeu? Diari Més