10 RETALLS DE BAIX GAIÀ / JULIVERT / CONCERTS TOT SOL

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

“Sant Antoni, gran Doctor: D’Altafulla, que us venera, sigueu sempre el protector.” Retall dels goigs, lletra de Mn. Isidre Saludes, 1984.   L’ermita de Sant Antoni es va començar a construir el 1714 gràcies als béns que va donar el pescador Baltasar Rabassa. En acabar-se els seus fons, l’octubre de 1716, els administradors i els jurats van impulsar un impost als pescadors corresponent a la catorzena part de la venda del peix. Aquesta iniciativa es va allargar un any. El quadre de Sant Antoni era d’aquella època. Va sobreviure els atacs dels francesos de principis del segle XIX, que el van llençar i trepitjar amb els seus cavalls. Sant Antoni va salvar als altafullencs de l’epidèmia que afectava al poble l’any 1820 després de patir una cruenta sequera. Altafulla li va dedicar un vot de poble. En parlarem al següent capítol. La qüestió és que avui en dia se celebra la festa votiva al voltant de l’11 de setembre, recordant el dia que van baixar el quadre cap al nucli,...

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Biblioteca ...

L’estiu de 1892, a Torredembarra, va veure la llum un periòdic que portava per títol El Veraniego . Va ser una publicació breu, amb només tres números coneguts, però d’una importància cabdal per entendre la vida cultural i social de la vila de finals del segle XIX. El Veraniego va ser impulsat per la colònia d’estiuejants de Torredembarra. Molts d’ells tenien arrels torrenques. Eren indians, fills o nets d’aquests que havien arrelat a Barcelona però que encara conservaven casa i terres a casa nostra. Gaudien d’estius llargs, de passejos, festes i vida social. Encara no hem localitzat els exemplars d’aquesta efímera publicació. Tenim notícia, però, de tot el que s’hi va escriure gràcies a les cròniques aparegudes del Diari de Tarragona d’aquella època.  El Veraniego parlava de les obres de construcció del Patronat Antoni Roig, la nova caserna de la Guàrdia Civil, la compra del castell dels Icard per part de la família Huguet, el trasllat de l’altar de Sant Antoni a la capella del R...

2024

  Aquest 2024 hem desenvolupat un projecte de recuperació de la memòria col·lectiva a Figuerola del Camp per celebrar els 100 anys de la seva Cooperativa Agrícola de Sant Jaume. Hem estat enregistrant entrevistes a tots els seus expresidents vius, hem rellegit els llibres d'història i hem estudiat la revista local El Diabló . El dissabte, 23 de novembre vam fer una ruta teatralitzada pel nucli explicant la seva història i el seu significat. L'Ajuntament de Figuerola i la Cooperativa Agrícola han estat les que han impulsat aquesta celebració. Teatralitzat és la companyia que ha fet tot el muntatge teatral de la ruta. Sergi Clofent, amb el suport tècnic de Pau Josa, ha coordinat les accions i ha produït el documental. Veieu la crònica del Vallenc . Aquí teniu un retall de la meva intervenció: "Bona dia a tothom, autoritats, veïns, president i antics presidents, Sóc el Jordi Suñé i, tot i que sóc de Torredembarra, he dedicat bona part del meu temps a investigar i escriur...

  4 DE SETEMBRE DE 2025 Salutacions des de la plaça del Castell de Torredembarra, davant del Palau dels Icard, l’actual seu de l’Ajuntament, en un dia molt especial per als torrencs i les torrenques. Són dies que fem plaça, fem poble, ballem, cantem i compartim àpats. Són dies que acollim els veïns dels pobles de la rodalia. Són dies que Torredembarra demostra que, malgrat el seu creixement poblacional, és poble, és vila i té ganes de seguir-ho sent. LA VIRGÍLIA És un drac, una bèstia de foc, que representa que és d’origen marí. Va néixer el 1998 sota l’impuls de membres del Ball de Diables i dels Nois de la Torre . El 2023 va celebrar els seus 25 anys . El seu naixement va venir acompanyat de l’edició del conte Vigília, Virgília , escrit per la Montserrat Palau. I aquesta història ha esdevingut la llegenda que expliquem als més petits sobre l’origen de la Virgília. Torredembarra gaudeix d’una versió infantil de la Virgília, és la Virgilieta , que actua amb el seguici infantil els...

Hem tingut una idea! A veure què us sembla: es tracta de col•laborar amb la iniciativa solidària de pujar al Pic de la Mola. Ells ho fan cada dia fins que s'acabi l'any (cerqueu aquesta iniciativa a l'instagram).  Julivert hi pujaríem el diumenge 9 novembre pel matí. Què us sembla? Ens hi acompanyaríeu?

“Si en el goig i en el dolor/ t'invocava La Riera, guia'ns, Creu, per la drecera,/ pelegrins, vers el Senyor.” Goigs, lletra de Joan Antònio i Guàrdias, 1959.   El Joan Carles  Blanch signa la primera part del llibre  Santa Creu. 1809-2009  editat per Cossetània l’any 2010. [1] L’historiador rierenc documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada a finals de desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn l’extrema violència i crueltat dels francesos. Francesc Olivé, rector de Vespella de Gaià, deixà escrit que el 25 de desembre “vino a esta casa el párroco de Torredembarra huyendo de los franceses en búsqueda de un seguro refugio. Llegó herido de pies a cabeza. Un sablazo en ambas manos, varias heridas en los brazos y la más penetrante en la región lumbar. Todos los libros del archivo parroquial de la Riera fueron rasgados y quemados por el invasor”. [2]  Les ...

“Suplicau á la clemència/ del Etern Deu poderós Sant Nicasi gloriós/ guardeunos de pestilencia.” Goigs a Sant Nicasi, sense data, autor anònim.   La parròquia del Catllar està dedicada a Sant Joan Baptista. Però Sant Nicasi és també molt important en aquest poble. Fou bisbe de Reims, al nord de França, i degollat pels vàndals el 467. És considerat un bon advocat contra la pesta. Un article sense signar publicat al diari La Cruz de l’any 1904 diu que el Catllar el va votar com a copatró l’any 1368. [1] Recordem que la mortífera pesta negra envaïa Europa el 1348. No disposem detalls sobre els inicis d’aquest vot però sabem que aquest municipi va encomanar un retaule dedicat a Sant Sebastià el 1497 al pintor tarragoní Joan Albiols on hi havia escrita la llegenda “Sent Nichasi, màrtir e bisbe, que és de les pestilències”. [2] Al Camp de Tarragona arribà una plaga de llagostes el 1687. Els testimonis escrits que s’han conservat demostren la virulència de l’insecte. L’hist...