Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...

El diumenge 12 d'abril de 2026 de JULIVERT acústic a Cal Boter , a Torredembarra. Serà al migdia i esteu tots convidats. Us avancem que podem confirmar que enguany serem a Alió, Vic, la Nou, Alcover i Barcelona!

Tàrrega, 1998. Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla . Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs:  Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999). Els seus membres eren Jofre Borràs, Ivan Fortuny, Jordi Salvadó, Josep Cuscó, David Morlà, Francesc Aguilera i Jordi Suñé. Document cedit per David Morlà. Sèrie d'imatges realitzades per Maria Rosa Wennberg i conservades a l'arxiu del Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Aquí teniu cançons de la primera maqueta: Festa major El poble encara resta mort però ja s’olora aquell ambient. De lluny sento les matinades, encara em queden un parell d’hores. Per la tarda la cercavila i per la nit, carretillada. Al matí següent, encara adormits, pots sentir els versos de l’infer...

  14 de juny: Nois de la Torre 21 de juny: Carrer Carnisseria 10 d'agost: Marçà 22 de novembre: Esplai Matinada I veieu els concerts del 2026 !

Torredembarra vivia de la terra i de la pesca. Al seu voltant eren necessaris molts oficis artesanals. Torredembarra exercia de certa capitalitat entre els municipis de la rodalia, amb notari, estació de ferrocarril, mercat, etc. La major part de la seva història va tenir uns 2.500 habitants. Al segle XX es van instal·lar a la vila dues fàbriques de cables elèctrics, diverses indústries tèxtils i una empresa que feia refractaris. També hi havia tallers de ceràmica i de càntirs. Llistat d’antics oficis : Barber El barber afeitava la barba als homes un cop a la setmana i els tallava els cabells un cop al mes.  Baster El baster guarnia els animals de peu rodó. L’últim baster va ser Antonio Pallàs, que va acabar fent matalassos i tapisseries per a mobles perquè ja no li venien pagesos per encarregar-li guarniments per als animals. De més antic es recorda el Manelet “Baster”, que segons va escriure el Josep Gual a les seves Memòries de la meva joventut , era “un artista fent collars, ba...

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...

ARTICLE PER AL PALLARS DIGITAL.CAT Va haver-hi un temps en què les distàncies no es mesuraven amb quilòmetres. Eren les hores les unitats de mesura. No es comptava el temps que calia perdre aturant-se a fer nit quan el destí era llunyà. Suma-hi les nits i els àpats! Per anar d’Esterri d’Àneu a Barcelona s’havien d’invertir unes 55 hores anant a peu. A partir del 1892, amb un tram de ferrocarril construït i l’ús de la tartana, s’hi podia arribar amb 34 hores. El camí es podia allargar en cas d’inclemències del temps, amb accidents o amb el tall del pas de Terradets. Mireu què li va passar a un cronista del diari La Vanguardia que pujar al Pallars el 1902: …hasta Sort hay quien va en tartana; solo que de vez en cuando ocurre algún accidente desgraciado, y durante algún tiempo las autoridades dictan las correspondientes medidas, prohibiendo el paso de tartanas y otros vehículos. Yo me encontré dentro de uno de esos periodos de rigor, y resolví hacer todo el viaje en mulo, medio...

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l...