Pont d’Armentera (Alt Camp), 13 de novembre de 2010 ASSISTENTS/ES: 44 Persones a títol individual o pertanyents a les següents entitats: Salvem el Gaià, Associació Mediambiental La Sinia, GATA, GEPEC, Ecologistes en Acció, Centre d’Estudis del Gaià. Vila-Rodona, Centre d’Estudis d’Altafulla, Ajuntament del Pont d’Armentera, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, ICODE, Consell Comarcal de l’Alt Camp, ADF Clot del Bou i Associació Ornitològica “Baixa Segarra” RESUM PONÈNCIES ENTITATS CONVIDADES *Òscar Martinez. Alcalde de Ciutadilla CONSORCI DE LA VALL DEL RIU CORB o Ateny a dues comarques (L’Urgell i la Conca de Barberà ) i dues demarcacions (Tarragona i Lleida), format per 20 municipis. o 14.000 Habitants o Tenen per objectius el turisme rural, l’artesania, recuperació d’espais fluvials i patrimoni i la producció ecològica o Tenen previst invertir en promoció 240.000€ aportats en un 80% de la Generalitat i la resta 20% dels ajuntaments. o Disposen d’assessorament dels tècnics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà *Jaume Antich. Gerent de la mancomunitat TAULA DEL SÉNIA o En una mancomunitat només hi pot haver ajuntaments, ni tan sols s’hi poden afegir Consells Comarcals.Hi participen 24 municipis. o Tenen en Fundació i una associació en paral·lel. o Dona servei a 115.000 persones que viuen en tres comunitats autònomes diferents. o Afecta a 2.000Km2 o Es dediquen als sectors de: Camins rurals i naturals, promoció industrial, promoció de productes agrícoles i agropecuaris. o Tenen un projecte pilot vers les oliveres mil·lenàries (4.157 exemplars) o A Ulldecona hi ha un museu natural en construcción. o Els acords s’han pres per unanimitat o Han realitzat deu estudis diferents finançats en un 70% pel Ministerio de Medi Ambiente. o Disposen d’un pressupost de 6M €. Cada municipi fa una aportació fixe depenent del nombre d’habitants. Després demanen diners a tothom que poden. o En molts dels projectes hi participa el servei SAM de la Diputació de Tarragona. *Jarkov Revertè. CONSORCI DE LA SERRA DE LLABERIA o Tenen la iniciativa 6 ajuntaments de diferents colors polítics o Hi treballen 4 persones: 1 administrativa, 2 tècnics i un altre tècnic associat. o Es fan mensualment reunions de junta amb 2 alcaldes, 2 tècnics, 1 representant del Departament de Medi Ambient i Habitatge. o La inversió anual es de 500.000-1.000.000€. En boscos hi inverteixen 100.000€ anualment. o A part dels 6 ajuntaments hi participen la Diputació, tres consells comarcals i la Generalitat. Hi col·laboren la Cambra de Comerç, la Fundación Biodiversidad, ADF, Agents Rurals, empreses locals, etc. o Treballen amb projectes concrets amb línies d’ajut específiques (recuperació de senders, prevenció d’incendis, etc.). També fan educació ambiental, difusió de l’espai natural, formació d’ADF. o Gestionen l’espai fluvial de la Riera de Capçanes. Tenen un projecte de conservació de la població de tortuga amb 400 exemplars. o Consideren que el consorci té molta llibertat de treball. *CONCLUSIONS DE LA TAULA RODONA o Es planteja quin model pel futur pot servir per a les Terres del Gaià, essent conscients que la iniciativa ha estat des del teixit social més que des de l’institucional, tot i que el segon sempre ha tingut presència, s’afirma que el nostre model ha de tenir participació d’entitats en la presa de decisions, esdevenint així independent, tot i les reticències que hi pugui haver des d’alguns sectors a compartir poder amb la societat civil, fins i tot hi pot haver patiments per posibles enfrontaments, tot i així també sabem que hi pot haver entesa si trobem interessos comuns. o Entre els diferents models es parla del de Parc Natural. En aquest tema es planteja la dificultat d’assolir aquesta figura doncs d’altres espais com les Muntanyes de Prades encara esperen que els arribi aquest dia, quan ja tot semblava fet. També s’afirma que el pressupost d’aquests és força modest. A més es considera que plantejar públicament de manera activa la vindicació d’un Parc Natural ha fet que persones i entitats es mostressin reticents a la iniciativa del Fòrum Terres del Gaià. o Tots els models tenen avantatges i desventatges el que cal es saber que es vol fer, amb quin model i quin finançament tindrà. Cada estructura pot tenir un model de gestió diferent. o La participació d’entitats no gobernamentals també pot aconseguir recursos d’altres fonts. o Un dels aspectes que es té més clars és que cal treballar fermament per a la recuperació i conservació de l’activitat agrícola a les terres del Gaià. Sense pagesos/es no hi ha futur ens han dit molts cops, cal fixar la població i cal desenvolupar un sector molt relacionat amb la conservació del territori, però cal fer-ho de manera que econòmicament es sostingui. Si la població viu i treballa en el territori també es compleix una important funció ecològica. o S’arriba a la conclusió que es vol continuar el camí engegat i es planteja la possibilitat de constituir una associació autogestionada amb participació de totes les institucions i entitats que s’hi vulguin afegir. A partir d’aquí es podrà cercar recursos i treballar per aquest objectiu. Cal asseure gent de diferents interessos. La societat civil ha tingut la iniciativa, a partir d’aquí caldrà trucar a moltes portes: ajuntaments, entitats socials, agràries i empreses privades doncs en una associació tothom i totdon i té cabuda. Som conscients que cal fer un treball important de pedagogia evitant que ningú s’espanti amb missatges exclusivament conservacionistes, han d’haver-hi també intencions de desenvolupament econòmic. o Es planteja com un dels primers objectius millorar i donar valor al territòri i els seus productes. Abans de finalitzar l’any es proposa convocar una reunió a totes les persones i entitats interesades. Es parla del nom: Associació Terres del Gaià. De moment es forma un grup amb les següents persones per a seguir treballant en aquest tema: Josep Santesmasses, Oriol Santos, Lluís Gurrera, Jaume Marlès, Narcís Carulla, Xavi Vila, Montse, Héctor Hernandez, Antoni, Ricard Pagès, Eli. o Es proposa celebrar el proper fòrum a l’Alt Gaià, es demanarà acolliment a la vila de Pontils. Visita al camí del Gaià al Pont d’Armentera Taula rodona
Entrades populars
ARRELS DE TORREDEMBARRA
Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2010): Arrels de Torredembarra . Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra. DL: T-1576-2010 Voleu conèixer els personatges més emblemàtics que ha tingut la nostra Vila? Teniu ganes de conèixer els principals elements del nostre patrimoni arquitectònic? I el nostre litoral? I el nostre entorn rural? I els camins? Torredembarra ha tingut mai compositors? Voleu conèixer la nostra música? Aquestes i altres preguntes semblants es responen als quaderns pedagògics de la carpeta Arrels de Torredembarra . Aquest projecte es va presentar el 19 d'octubre de 2010, a l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta conté quatre quaderns que serveixen per conèixer millor el lloc on vivim. Es tracta d'un projecte del Pla Educatiu d'Entorn de Torredembarra, impulsat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta va ser distribuïda atots...
JULIVERT 2026!
200 ANYS D'ARMATS
David MORLÀ i Jordi SUÑÉ (2026): "200 anys d'armats de Torredembarra", Torredembarra Actualitat, núm. 76, pàg. 16. 200 ANYS D’ARMATS DE TORREDEMBARRA David Morlà Gómez Jordi Suñé Morales L’any 2028 Torredembarra celebrarà el bicentenari documentat de la presència dels armats a la Setmana Santa. La Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra impulsarà una sèrie d’actes commemoratius amb la voluntat de reconèixer, preservar i difondre un element del patrimoni cultural immaterial de Torredembarra profundament arrelat a la història, la religiositat popular i la identitat col·lectiva del municipi. La Setmana Santa i el paper dels armats La Setmana Santa constitueix un conjunt de cerimònies litúrgiques pròpies del món catòlic que, amb el pas dels segles, han esdevingut també manifestacions culturals distintives de pobles i ciutats. Més enllà del seu significat religiós, les processons i actes públics han contribuït a configurar una tradició compartida i un patrimoni viu. En aq...
LES ÀNIMES DE TAMARIT
“A Tamarit, tit, tit” Cantarella popular. Pere Sadurní va recollir al seu treball Folklore del Penedès [1] algunes llegendes del Baix Gaià, ubicat històricament al gran Penedès. Una d’elles explica el motiu pel qual els habitants de Tamarit abandonaren el seu poble. Sapigueu que a l’entorn del castell de Tamarit hi podeu trobar restes de cases i carrers del que un dia va ser un municipi independent, amb les seves pròpies festes, símbols i aplecs. Què va portar als antics veïns del castell a allunyar-se del mar? Resulta que al segle XVIII va tenir lloc un gran temporal que s’emportà la vida d’una cinquantena de pescadors. L’alegria fugí per sempre del poble. Quan es feia de nit, les ànimes dels difunts s’apareixien als familiars. La gent decidí marxar a Ferran i als municipis de la rodalia. Els anys, el mal temps i els lladregots van fer la resta. A més a més, les bruixes d’Altafulla van ocupar el castell de Tamarit. El folklorista Joan Amades va recollir la creença dels...
CONCERTS TOT SOL 2025
LA SÍNIA DE LA VILA
Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (...
ELS MOLINS DE VENT DE TORREDEMBARRA
Molí de Vent del carrer Molí de Vent. Es tracta d’una construcció de pedra força antiga. Segurament es va alçar al segle XIX, quan els senyors de la vila van perdre el monopoli de serveis bàsics com el molí. Ara mateix, les seves restes estan ubicades en una zona comunitària de vivendes unifamiliars. Antigament, però, el molí formava part d’una gran propietat, amb terres de secà, masia i masovers. Sabem que els Borràs, una important família de comerciants, van ser-ne propietaris. Tota la finca estava tancada per marges de pedra seca. Tenia garrofers, arbres fruiters, la casa del moliner, una quadra, una cisterna, un pou, una pallissa, una renglera d’aixolls i una era de batre, enrajolada i envoltada d’una petita paret. El 1964 es va començar a urbanitzar la zona. Molí del Coll de Creus. Es tracta d’un molí força modern que ha quedat en desús. Es troba ubicat en un indret molt especial, a la cruïlla dels termes municipals de la Torre, Altafulla i la Pobla de Montornès. A toca...
PODCAST DE TEATRE "ES FA LLARG ESPERAR"
El divendres 20 de març de 2026 al vespre, al pati del Palau dels Icard de Torredembarra, vam presentar la lectura teatral enregistrada per ser emesa per la ràdio Es fa llarg esperar . Es tracta d'un text inèdit dels escriptors Pep Puig i Saïd El Kadaoui. Carles Marquès ha impulsat aquesta iniciativa i Ona la Torre l'ha acollit i acompanyat. L'elenc està format per Joan Carles Blanch, Raquel Martínez, Enric Bonan, Sílvia Mercadé, Anna Plaza, Carme Canyelles, Carles Marquès i jo mateix. El procés d'assaig i enregistrament es va iniciar ara fa un any i tot just ara es presenta. ---- INFORMACIÓ Què esperem quan esperem? Que passi el que desitgem o que passi el que temem? Ens trobem al teatre però farem veure que som en una sala d’espera d’un hospital. La Rita, la companya del Biel, ha patit una aturada cardíaca i ell espera notícies. A l'hospital l’acompanyen el seu amic Aziz, psicoanalista d’origen marroquí, la Neus, el Tomàs, la Júlia, i el tiet Enric. I en un racó, ...
ANTICS OFICIS A TORREDEMBARRA
Torredembarra vivia de la terra i de la pesca. Al seu voltant eren necessaris molts oficis artesanals. Torredembarra exercia de certa capitalitat entre els municipis de la rodalia, amb notari, estació de ferrocarril, mercat, etc. La major part de la seva història va tenir uns 2.500 habitants. Al segle XX es van instal·lar a la vila dues fàbriques de cables elèctrics, diverses indústries tèxtils i una empresa que feia refractaris. També hi havia tallers de ceràmica i de càntirs. Llistat d’antics oficis : Barber El barber afeitava la barba als homes un cop a la setmana i els tallava els cabells un cop al mes. Baster El baster guarnia els animals de peu rodó. L’últim baster va ser Antonio Pallàs, que va acabar fent matalassos i tapisseries per a mobles perquè ja no li venien pagesos per encarregar-li guarniments per als animals. De més antic es recorda el Manelet “Baster”, que segons va escriure el Josep Gual a les seves Memòries de la meva joventut , era “un artista fent collars, ba...

Comentaris