LES ÀNIMES DE TAMARIT

“A Tamarit, tit, tit”

Cantarella popular.

 

Pere Sadurní va recollir al seu treball Folklore del Penedès[1] algunes llegendes del Baix Gaià, ubicat històricament al gran Penedès. Una d’elles explica el motiu pel qual els habitants de Tamarit abandonaren el seu poble. Sapigueu que a l’entorn del castell de Tamarit hi podeu trobar restes de cases i carrers del que un dia va ser un municipi independent, amb les seves pròpies festes, símbols i aplecs. Què va portar als antics veïns del castell a allunyar-se del mar? Resulta que al segle XVIII va tenir lloc un gran temporal que s’emportà la vida d’una cinquantena de pescadors. L’alegria fugí per sempre del poble. Quan es feia de nit, les ànimes dels difunts s’apareixien als familiars. La gent decidí marxar a Ferran i als municipis de la rodalia. Els anys, el mal temps i els lladregots van fer la resta. A més a més, les bruixes d’Altafulla van ocupar el castell de Tamarit.

El folklorista Joan Amades va recollir la creença dels pobles de la rodalia que explica que el dia de Tots Sants les animetes dels antics veïns de Tamarit venten les campanes quan és mitjanit per demanar una oració per al seu repòs etern.[2]

L’historiador Salvador J. Rovira apunta que tradicionalment s’havia dit que els veïns havien abandonat Tamarit pel “paludisme provocat per la insalubritat del paratge”. Ell mateix afegeix un altre factor comprovable: els pescadors de Tamarit van emigrar al llarg del segle XIX a Altafulla, Torredembarra i Tarragona. El 1836 vivien 22 persones a Tamarit.  El 1867, l’escola i l’Ajuntament ja s’havien traslladat a Ferran. El rector va traslladar la seva residència a Altafulla el 1868. Recordem que els seus dos antecessors havien estat assassinats a l’església i al menjador de l’abadia. L’Ajuntament de Tamarit veia molt difícil poder mantenir els serveis bàsics municipals el 1887 i va incoà un expedient per incorporar el municipi a Tarragona, cosa que no portà enlloc en aquell moment.[3]



[1] Pere SADURNÍ (2000): Folklore del Penedès. Volum I. Sant Sadurní d’Anoia: Fundació Caixa Penedès.

[2] El Dragabales, V-2002.

[3] Salvador-J. ROVIRA (1999): Tamarit. Altafulla: Centre d’Estudis d’Altafulla, pàg. 120.


Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.

Comentaris

Entrades populars

EL COMÚ

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

FUSTEGUERES

CRISIS I COOPERATIVISME

EL BAIX GAIÀ AL SEGLE XX

La Pedra Alta de Can Ferrer

GIRA JULIVERT 2024!

SANT NICASI DEL CATLLAR